Blogia
PÀGINA OFICIAL DE LA U.E.LLORET

PARTIT NO APTE PER A CARDÍACS

(Jornada 7 del 13.10.07 / C.D.Serverense 1 – U.E.Lloret 2)

Tots els que van assistir el dissabte al Municipal de Ses Eres per a veure el partit sabíem que no anava a ser un passeig i que el Serverense ens posaria les coses molt complicades si volíem dur-nos els tres punts, el que ningú s’imaginava és que el partit no fos apte per a cardíacs. Els afeccionats que no es van poder desplaçar es van perdre un gran partit, on els dos equips ens van oferir un gran espectacle en el qual no va faltar absolutament res, ja que per les dues parts tenien molt clar al que jugaven i no volien donar el seu braç a torçar. Es va jugar amb una intensitat i velocitat que a hores d’ara de competició és digna d’esment, i el primer en acostar-se amb perill a la meta rival van ser els locals que en el minut 11, en una internada per banda esquerra assoleixen centrar en l’àrea i la rematada s’estavella en el travesser, encara que els nostres no es van arrugar i tres minuts després Mario recull el baló en la frontal i el seu fort tir surt fregant el pal, amb el porter ja batut.

El centre del camp feia hores extres, ja que el ritme de partit era endiablat i estava clar que a la primera distracció es pagaria car. El nostre debutant juvenil Joan Riutort va tenir una bona estrena en el lateral esquerre, estant molt segur en les seves accions i jugant el baló amb criteri, molt bé abrigat amb un Joan Plomer contundent en totes les seves intervencions. La recompensa a l’intens treball va arribar en el minut 30 quan un Joan Ramos que cada partit se supera amb una progressió extraordinària, llança un potent xut que el porter no assoleix blocar i Mario molt atent al rebutg establix el 0-1 amb el qual conclouria la primera meitat.

Els locals després del descans van sortir a per totes avançant les línies i imprimint un fort ritme, i els nostres es defensaven a la perfecció llançant perillosos contra-atacs amb els sempre perillosos Miki i Mario, als quals se sumava un molt treballador Bernabé. I en una d’aquestes contres Mario s’interna per banda esquerra realitzant una gran assistència a un Miki que no perdona i marca un gol que era el just premi al gran treball realitzat, pujant al lluminós el 0-2 en el minut 54 de partit. Quedava tot un món i encara que va estar molt prop el tercer gol de la tranquil·litat, tot es va torçar quan en el minut 80 el linier s’inventa un penal que només va veure ell, en un encreuament perfecte de Gerard el qual es duu el baló netament, però l’assistent molt casolà i resident a una població molt propera, cridar a l’àrbitre a la banda per a indicar-li el punt fatídic. Fruit d’aquest error monumental i indignats per la decisió, ens expulsen al primer i al segon entrenador, i amonesten amb la groga a Mario, Gerard i Toni Vanrell. El penal és llançat en el minut 83 i encara que un Juanmi que va estar brillant durant tot el partit assoleix buidar el baló, el rebutgi va a un contrari que assoleix reduir diferències amb el 1-2, faltant només set minuts més els cinc que va afegir abans de donar per finalitzat el partit quan es va muntar una mini-tangana.

Van ser uns minuts de veritable infart, en el qual els locals van posar cèrcol a la nostra porteria amb constants balons aeris, però els nostres es van posar el mono de treball i van defensar amb ungles i dents un resultat que de segur ens farà remuntar algunes posicions.

Després d’un mal inici de lliga sembla que els nous fitxatges es van acoblant i el partit d’ahir és un clar exemple, que quan es treballa el premi no tarda a arribar.

Força U.E.Lloret

0 comentarios