Blogia
PÀGINA OFICIAL DE LA U.E.LLORET

LA CRÒNICA DEL PARTIT

ABONATS A L'EMPAT

M.ANGELL COLL; Tercer empat consecutiu i quatre semanes seguides sense perdre, aquest és el balanç d'una UE. Lloret, que segueix sumant puntet a puntet per assegurar un any més la permanència a la 2ªRegional.

El partit davant el Llucmajor, era de vital importància per evitar complicar-se la vida durant aquet final de temporada, fet que va permetre veure un partit molt seriós del Lloret. Durant la primera meitat, els dos equips disposaren de clares ocasions de gols, però l'únic que fou capaç de marcar va ser el Lloret, amb un golàs d'en Alberto Miranda, qui culminà amb una baselina un bon contratac. La tònica de la segona part va ser similar a la de la primera, amb un partit igualat i caracteritzat per les anades i vingudes constants dels dos equips. Les bones actuacions dels dos porters, evitaren veure més gols a nel partit. No obstant, ben entrada la segona part, el Llucmajor va aconseguir l'empat al aprofitar el llançament d'una falta llunyana, que a priori no duia perill, però que acabà entrant a la porteria. Tot i aquesta errada, vull remarcar que el nostre porter, va realitzà un partidàs i es va mostrar molt encertat evitant clares ocasions de gol del Llucmajor.


¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

LLORET I PORT DE SÓLLER EMPATEN A PENALS I GOLS

M.ANGEL COLL; El Lloret sumà un important punt per aconseguir la permanència i seguir una temporada més a la 2ªRegional. El Lloret es va trobar enfront un Port de Sóller, molt ordenat i lluitador, que va posar les coses difícils. La primera part fou bastant igualada, amb ocasions de gol pels dos equips. El Lloret s’avançà al marcador amb un gol de penal que va materialitzar en Miquel Coll. No obstant, l’alegria va durar poc, ja que pocs minuts desprès, l’àrbitre va pitar un penal a favor del Port de Sóller, que ho aprofitaren per marcar l’empat a un. Amb aquest marcador s’arribà al final de la primera meitat.

Pel que fa a la segona part, el Lloret, tot i que en part es va veure dominat per l’equip visitant, va sebre defensar-se i sortir a la contra creant algunes ocasions de perill. El partit finalitzà amb un empat més que just, i que serveix al Lloret per fer una passa més per aconseguir la salvació.


EL LLORET TREU UN VALUÓS PUNT DE LA SEVA VISITA AL CAMP DE L'ALCUDIA B

M.Angel Coll;Tot i les baixes que tenia el Lloret per aquest partit i la dificultat del rival, els nostres aconseguiren treure un important punt de la seva visita al difícil camp de l’Alcúdia B.

Durant la primera part, el Lloret va dominar el joc i disposà d’algunes ocasions clares per avançar-se al marcador, no obstant, s’arribà al final del primer temps amb el resultat d’empat a cero gols. A la segona part, l’Alcúdia B es va avançar al marcador amb un gol, que en cap cas feia justícia al que havia estat el partit. Ja a les acaballes del partit i quan semblava que l’1 a 0 seria el resultat definitiu, arribà el gol de l’empat aconseguit per en Miquel Coll, qui culminà a la perfecció una falta picada per en Joan Ramos.



GRAN VICTÒRIA: MÉS QUE TRES PUNTS!

M.ANGEL COLL; Enguany moltes vegades s'ha criticat l'equip, però avui s'ha de reconèixer que s'ha lluitat al màxim i tothom ha donat el que podia i més. La motivació era màxima, ja que apart de ser un derbi, el Lloret necessitava més que mai els tres punts per evitar complicar-se la vida. D'aquesta manera, els nostres jugadors sortiren al camp motivadíssims, fet que va permetre veure la millor versió del Lloret.

La primera part fou bastant igualada, fins que a les acaballes de la primera meitat en Rafel Mojer va marcar un golàs per l'esquadra del porter del Llubí. Amb el marcador d'1 a 0 a favor pel conjunt llorità, s'arribà al descans. A l'inici de la segona part, el Lloret va passar literalment per damunt al Llubí, marcant-li amb pocs minuts tres gols de gran qualitat. Els autors dels gols foren en Mario Acedo per partida doble i en Rafel Mojer, que feia el seu segon gol al partit. Amb un contundent 4 a 0, el partit va quedar sentenciat, no obstant, tot i que el partit havia estat molt tranquil, els darrers minuts foren de tensió i com sol ser habitual el Lloret es va veure novament perjudicat amb dues expulsions, fruit d'aquesta inferioritat el Llubí, que també s'havia quedat amb un jugador menys, va retallar distàncies establint el definitiu 4 a 1.

Amb la intensitat i l'actitud d'ahir, quedà demostrat que amb la plantilla que hi ha es pot guayar a qualsevol equip, tan sols falta creurer-s'ho i ganes en cada partit. Ànims i a disfrutar!



VA FALTAR SORT DE CARA A PORTERIA CONTRÀRIA

El Lloret va oferir un bon joc, però la gran efectivitat del FB. Santanyí va sentenciar el partit. El Lloret va pagar molt car les seves errades defensives i el poc encert amb les jugades d’atac, aquesta va ser la principal diferència d’un partit que tot i el resultat va ser molt igualat.

1ª part
1-0
1-1 Mario Acedo
2-1

2ª part
3-1
4-1
4-2 Alberto Miranda
5-2

La semana que ve, ens visita el Llubí, un derbi en tota regla, i on haurà en joc tres punts importants per garantitzar definitivament la permenència. Esperem que la sort ens acompanyi i poguem disfrutar d’una victòria.


Crònica gentilesa M.Angel Coll

RÍDICUL.....

El Lloret regala el partit a nels darrers minuts, desprès d’haver dominat durant gran part de l’encontre. S’hauria de reflexionar, com es pot perdre un partit que s’ha estat superior al rival i que s’ha disposat de nombroses ocasions de gol per aconseguir un resultat d’escàndol. L’equip ha desaparegut durant el darrer quart d’hora, físicament els nostres jugadors han baixat el ritme, fet que ha possibilitat la remontada del Collerense B, que fins aleshores no havia fet pràcticament res. Evidentment, si els resultats acompanyassin ningú diria res, però vegent que es perden molts partits a les segones parts, un es demana si realment l’equip esta bé físicament?. No trob explicació, com podem perdre un partit que s’havia controlat i s’havia passat per damunt del rival, fins i tot haguent-mos avançant al marcador amb un golàs d’en Pep Estrany. Hi ha maneres i maneres de perdre, avui és de les que fan mal, ja que quan semblava que l’equip aixecava el vol, i que començàvem a mirar cap adalt, pues hem tornat a la cruda realitat d’aquesta temporada.

..... REFLEXIÓ

Quan les coses van malament, és fàcil despenjar-se, però per la gent que estimam el club, és trist veure que això passi. Crec que TOTS hauríem de reflexionar i veure si esteim compromesos o no amb aquest projecte, perquè mantenir un club com el Lloret, suposa l’esforç i el sacrifici de gent que per amor a uns colors fa feina per aconseguir doblers per mantenir l’equip. Pels que encara no ho saben, la directiva ens rompem la cara cobrant entrada, fent sortetjos de jamons, organitzant sopars benèfics, loteria de nadal, bar de festes, etc. Per molts de nosaltres també seria més fàcil quedar-mos a casa i dedicar el nostre temps lliure a fer altres coses. No obligam a ningú a jugar amb noltros, cadascú és lliure de fer el que vulgui, lo únic que es demana és que la gent mantengui un compromís durant tota la temporada. No s’exigeix quedar primers, simplement una implicació amb el club, companyarisme i lluita cada partit, si s’aconsegueix això arriben les victòries i per tant el bon ambient. Al llarg dels darrers anys hem viscut un gran ambient al club, cosa que avui dia no es veu, i que ens agradaria recuperar per poder disfrutar molts anys de futbol al nostre poble.

ARA I SEMPRE VISCA UE LLORET!!!


Crònica gentilesa M.Angel Coll

UN PUNTET MÉS PEL LLORET I SEGUEIX SUMANT

Avui dia encara anar a jugar segons quins camps, és sinònim de tenir un àrbitratge condicionat per la pressió del públic, i avui n’ha estat un exemple. El Lloret va merèixer els tres punts, però l’àrbitre del partit ho va evitar amb decisions molt cassolanes, anulant un gol clar d’en Vicenç Canyelles i pitant un penal en contra més que dubtós. A més, es va inflar de treure targetes als nostres jugadors, fet que va condicionar molt a l’equip. Davant aquests condicionants, es pot donar per bo el punt que es va aconseguir dins el camp de la Victoria, on pocs equips havien puntuat aquesta temporada.

El partit va començar de cara pel Lloret, ja que al primer minut de joc, en Rafel Mojer, va marcar el 0 a 1. Ara bé, poc a poc, el conjunt local va començar a dominar i va aconseguir l’empat amb un gol de penal. Amb empat a un s’arribà al final de la primera meitat. La segona part, va estar marcada per la pressió del públic que va condicionar l’arbitratge, de tal manera, que el col·legiat anulà un gol claríssim al Lloret. Per contra, a les acaballes del partit, la Victòria marcà el 2 a 1 que semblava ser definitiu. Però just desprès arribà l’empat del Lloret, amb un bon gol d’en Pep Estrany, que permeté salvar un punt.

Amb aquest punt el Lloret manté una dinàmica ascendent, i l’equip va aconseguint la solidesa i l’esperit de lluita que va faltar durant part de la primera volta. Si es manté aquest nivell, de ben segur que l’equip realitzarà una molt bona segona volta.
Crònica gentilesa M.Angel Coll

EL LLORET SEGUEIX EN LÍNIA ASCENDENT

Sembla que els fantasmes del descens s’allunyen del Lloret, desprès d’una primera volta molt irregular, l’equip ara ha entrat dins una dinàmica de resultats positiva. Tot i que avui l’equip no ha fet un gran futbol, si que ha estat efectiu, fet que li ha permès aconseguir la victòria davant el Serverense B.

L’equip visitant s’avançà als primers minuts de l’encontre, al materialitzar un excel·lent gol de vaselina. Tot i aquest contratemps, el Lloret espitjà per a conseguir l’empat, però tot i l’esforç dels nostres jugadors, s’arribà al final de la primera meitat amb el marcador advers.

La segona part fou molt moguda, el Serverense B es va quedar amb un jugador menys al ser expulsat, fet que va ser aprofitat pel Lloret, que va capgirar de seguida el marcador. A la sortida d’un corner n’Alberto Miranda, va marcar de cap l’empat, minuts desprès arribava la bogeria amb el gol d’en Rafel Mojer, qui va aprofitar una pilota morta dins l’àrea per establir el 2 a 1 favorable al Lloret. Tot i la superioritat, l’equip va baixar el ritme físicament i per moments es va veure superioritat per l’equip contrari que jugava amb deu jugadors. Ja a les acaballes del partit, arribà el 3 a 1 definitiu que sentencià el match, amb una obra d’art d’en Vicenç Canyelles.

Amb aquests tres punts, el Lloret deixa de mirar la part baixa i s’acosta una mica més al grup d’equips que es troben a la part mitja-alta de la classificació.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


GRAN PARTIT DEL LLORET QUE SUMA UN VALUÓS PUNT

El d’avui fou un d’aquells partits que fan afició, feia temps que l’equip no jugava a casa amb la intensitat que ho feren els nostres. L’equip va sortir al camp amb ganes de demostrar que hi ha potencial per estar molt més adalt del que estam ara mateix. El rival a priori era complicat, At. Albiceleste, un dels millors equips de la 2ªRegional, no obstant, el Lloret va realitzar una molt bona primera part superant per complet a l’equip rival. Aquesta superioritat es va plasmar al marcador, arribant al final de la primera part amb el resultat d’ 1 a 0 a favor dels lloritans, amb un golàs d’en Mario Acedo. El resultat amb que finalitzà la primera part, es pot considerar curt, tenint en compte les clares ocasions de que disposà el Lloret, llançant dues pilotes al travesser.

L’únic emperò al partit es va produir a l’inici de la segona part, on els jugadors sortiren empanats, fet que aprofità l’At. Albiceleste per capgirar el marcador establint 1 a 2. Desprès d’uns primers minuts de desconcert, el Lloret aconseguí refer-se i va tornar anar pel partit, de tal forma que als minuts finals, s’aconseguí la recompensa a l’esforç realitzat al marcà en Vicenç Canyelles un bon gol, que suposà l’empat a 2 definitiu.

De les darreres 5 jornades tan sols s’ha perdut un partit, motiu que ha servit a l’equip per recuperar la confiança i la motivació, que s’havia perdut jornades enrera. La semana que ve tornam a jugar a casa, de ben segur que si es manté el nivell mostrat avui, no haurà problemes pera conseguir els tres punts.
Crònica gentilesa M.Angel Coll


EL LLORET VA PERDRE UN PARTIT SENSE GAIRE HISTÒRIA

Mal partit i una derrota més, d'aquesta manera es podria resumir el partit d'ahir. El Lloret i el Son Cladera oferiren un partit horroros on el futbol va brillar per la seva absència . El resultat just hagués estat un empat, ja que cap dels dos equips va fer mèrits suficients per emportar-se els tres punts, no obstant, la sort va estar al costat del Son Cladera. El conjunt palmesà aprofità una badada dels nostres per fer l'1-0, marcador amb el qual es va arribar al final de la primera meitat.

Pel que fa a la segona part, va estar marcada pel descontrol total, i moltes pilotades que ajudaren poc a crear perill.

Dimecres a les 20:00 hores, el Lloret s'enfrontarà al C.E Sa Vileta, partit que es va aplaçar la semana passada com a conseqüència del mal temps. Esperem que l'equip pugui treure els tres punts i així pugui afrontar amb optimisme els pròxims dos compromisos a casa.
Crònica gentilesa M.Angel Coll


A LA FI ARRIBEN LES VICTÒRIES!

Del partit d’ahir lo millor foren els tres punts i la bellessa dels tres gols que marcà el Lloret. El partit es va carecteritzar pel joc travat i la igualat entre els dos equips, la qual es va veure rompuda per la magia d’en Vicenç Canyelles, qui novament demostrà la seva qualitat marcant dos autèntics golassos. Amb el marcador favorable de 2 a 0 a favor del Lloret, s’arribà al final de la primera part. A la segona part el Lloret es va dedicar a defensar el resultat, tot i això, el Sant Jordi va retallar distàncies. I quan semblava que estava a punt d’arribar l’empat, n’Alberto Miranda sentencià el partit culminant un bon contraatac. Finalment a les acaballes del partit, el Sant Jordi marcà de penal el 3 a 2 definitiu.

Amb aquesta segona victòria consecutiva, l’equip ha reforçat la seva moral i la confiança, que havia perdut desprès d’unes semanes marcades pels mals resultats. De ben segur, el rendiment de l’equip durant la segona volta serà molt superior al mostrat durant l’inici de campionat.


Crònica gentilesa M.Angel Coll

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

EL LLORET TORNA A GUANYAR DESPRÈS DE DOS MESOS

El d’avui era un partit de vida o mort, del qual el Lloret sortí victoriós. Els nostres van sortir des del primer minut a per totes, per tal de sumar els tres punts davant un rival teòricament inferior. A la primera part, el Lloret s’avançà amb un gol d’en Vicenç Canyelles, qui va tornar realitzar un gran partit i fou un dels jugadors clau en la victòria. Minuts desprès el Lloret va fallar un penal i seguidament el Vilafranca empatà aprofitant una badada defensiva dels nostres. Amb empat a un gol s’arribà al final del primer temps.

Als pocs minuts de començar la segona part, el Lloret es tornà avançar amb un gol d’en Tomeu Coll. El gol va tornar donar tranquilitat a l’equip, que es va fer amo i senyor del partit. El domini es va veure recompensat minuts desprès, quan arribà l’1 a 3 definitiu, amb un golàs de falta que fou obra d’en Alberto Miranda.

Amb aquesta victòria el Lloret ha romput una mala ratxa de dos mesos sense guanyar un partit i ha servit per recuperar la confiança. De ben segur que aquest tres punts, ajudaran a afrontar amb optimisme els propers partits davant rivals directes per surtir de la part baixa de la classificació.


Crònica gentilesa M.Angel Coll

AIXÒ ÉS UN DESASTRE!!!!

Amb el titular es resumeix tot el partit d’ahir, i es que un equip (Lloret) que als deu minuts de partit ja perd 0 a 2, que és capaç d’empatar el partit (gols de Rafel Mojer i Alberto Miranda), que quan l’equip contrari es queda amb un jugador menys, li marquen el 2 a 3, quan tot i jugar tota la segona part i dins ca nostra amb un jugador més, és incapaç de retallar distàncies i acaba perdent per un contundent 3 a 5, amb 4 gols encaixats a pilota aturada; doncs objectivament demostra que ara mateix l’equip és un desastre. Tot i el mal resultat, vull destacar el debut d’en Vicenç Canyelles amb el Lloret, qui va lluitar durant tot el partit i va demostrar la seva qualitat amb un autèntic golàs.

A punt d’acabar la primera volta, i desprès d’un caramull de jornades sense guanyar, comença a ser hora de canviar la mentalitat derrotista i rompre amb aquesta mala ratxa, sinó es vol passar pena a final de temporada per descendir. Tenim una planitlla amb gran qualitat, tan sols falta que tots juguem en equip i facem pinya per tirar l’equip endavant i començar a pujar llocs a la classificació. Ni a principi de temporada erem tan bons ni ara som tan dolents, però si tots no hi posam el que hi hem de posar, serà impossible que arribin els bons resultats. Ànims i a seguir lluitant que encara queda molta lliga i no podem baixar els braços.


Crònica gentilesa M.Angel Coll

EL LLORET ACABÀ L'ANY AMB UNA NOVA DERROTA

Respecte del partit d’ahir millor oblidar-ho, mala imatge i derrota davant d’un rival directe per evitar el descens. El Santa Maria s’avançà a les acaballes de la primera part, però minut desprès empatva el Lloret, mitjançant un xut d’en Mario Acedo que golpejà a un contrari i acabà sent gol. La segona part fou molt disputada i la única diferència va ser que el Santa Maria materialitzà una de les poques ocasions de les que va disposar, en canvi, el Lloret com ve sent habitual no va tenir sort de cara a porta.

Quan les coses van malament res surt bé, i aquest final d’any està sent molt dur per tots aquells que sentim de veritat els colors de la UE Lloret. Ahir els pocs aficionats que seguim l’equip a fora camp, visquerem una nova derrota d’un Lloret gris que es veu inmers dins una dinàmica de resultats desestrossa. Fa moltes jornades que el Lloret no aconseguix guanyar un partit, i això està afectant clarament la moral de l’equip que veu com és incapaç de superar als seus rivals. És hora de posar fi aquesta mala ratxa, i centrar-mos amb el vertader objectiu que no és altre que salvar la categoria.

Cal començar a sumar esforços i no voler fer cadascú la guerra pel seu compte, ja que així s’ha comprovat que no anam enlloc. Hi ha molt de temps, però ja comença a ser hora de reaccionar i creure amb les nostres possibilitats. Cal que tots (directiva, cos tècnic i jugadors) ens impliquem al màxim amb el projecte i de ben segur que a final de temporada s’haurà aconseguit l’objectiu de salvar la categoria i passar gust.


Crònica gentilesa M.Angel Coll



NOVA DERROTA DEL LLORET QUE ES SITUA A LA PART BAIXA DE LA CLASSIFICACIÓ

L’afició comença a perdre els ànims i prova d’això és que de cada vegada són menys els aficionats que s’acosten fins a Sa Comuna per veure el Lloret. Certament la dinàmica que duu l’equip aquesta temporada deixa molt que desitjar amb comparació als anys passats. Es vera, que duim mala sort amb els arbitratges i que de cara a porta enguany la pilota no vol entrar, ahir mateix un pal i una pilota al travesser que tal volta haguessin canviat l’esdevenir del partit. Ara bé, vist des de defora, ahir es va tornar veure un equip desfet tàcticament i anímicament, que semblava jugar fora motivació i que va tornar rebre una nova goletjada, convertint-se en un dels equips més goletjats de la 2ªregional.

Un Son Oliva, que es va presentar amb moltes baixes, tan sols 12 jugadors, un dels quals fitxats a darrera hora, va superar per un contundent 1 a 4 al Lloret. A la primer part, l’equip palmesà aprofità al màxim les seves poques ocasions de gol, per sentenciar el partit amb un 0 a 3. A la segona part, els nostres empengueren una mica, però no fou suficient per donar la volta al marcador.

Amb aquesta nova derrota, la situació comença a ser preocupant, i seria recomanable que tots els que formam part de la UE Lloret, posem una mica més de la nostra part per canviar aquesta dinàmica negativa, queda molta lliga com per tirar-ho tot a fer punyetes.


Crònica gentilesa M.Angel Coll

EL LLORET SUMA UN PUNT IMPORTANT DINS EL CAMP DEL CIUTAT DE PALMA

Un empat sense gols que deixa un mal gust de boca, ja que la sensació de poder aconseguir la victòria sempre ha estat present. Els jugadors del Lloret han mostrat un canvi d’actitud en el partit d’avui. La intensitat i la concentració dels nostres homes ha estat clau. Si aquests dos factors es mantenen en els propers partits podem arribar a la part alta de la classificació sense cap problema.

A la primera part del partit destacar les grans intervencions del nostre porter Patxi, que ha evitat un parell d’ocasions clares. Al minut 30, en Toni Vanrell “Bufi” ha estat expulsat per dues targetes grogues discutibles.

Durant la segona part el Lloret ha seguit jugant un molt bon partit i creant algunes ocasions clares de gol. Una vegada més, l’àrbitre s’ha convertit en protagonista. Ha començat pitar algunes faltes molt rigoroses i sempre afavorint al ciutat de palma, a més de la gran quantitat de targetes que ha mostrat als nostres jugadors.

Ara, només cal esperar que aquestes ganes de voler guanyar no baixin i puguin ajudar a escalar posicions a la classificació.

Crònica gentilesa de Tomeu Mut

EL DERBI DEIXA FERIT AL LLORET

Nova derrota del Lloret, que enguany no acaba d’aixecar el cap i es manté a la part baixa de la classificació. Desprès d’una bona primera part on tinguerem nombroses ocasions de gol, l’equip no va tenir la sort de cara a porteria i s’arribà al descans amb empat a zero. A la segona part, el Lloret baixà el seu ritme de joc i es va veure superat pel gran físic del Maria. L’equip visitant aprofità a la perfecció els regals que li oferí el Lloret a pilota aturada, marcant dos gols.

El gol del Lloret va ser obra d’en Alberto Miranda, que malhauradament de poc serví ja que minuts desprès el Maria aprofità una nova badada defensiva per fer l’ 1 a 2 definitiu. L’afició es mostrà decebuda per la derrota i la imatge que oferí l’equip. A veure si s’aconsegueix canviar aquesta dinàmica negativa de resultats, el més aviat possible perquè no hauríem de quedar totsols al camp els diumenges.
Crònica gentilesa M.Angel Coll


A FORA CAMP NO ANAM NI EN RODES

El Lloret segueix dins la seva línia d’anar regalant punts a fora camp. Ahir a Son Roca, visquerem una nova derrota del nostre equip, que va tornar a mostrar la seva pitjor cara i es va veure superat per un equip teòricament inferior. La primera part acabà amb empat a zero gols, i fins aleshores el Lloret havia fet un partit seriós, tot i que no va disposar de gaire ocasions de gol. Tot al contrari de la segona part, on l’equip va regalar el partit al Son Roca, els quals aprofitaren els nostres regals per marcar dos gols i emportar-se els tres punts. Sense sacrifici, lluita i esforç, es fa difícil guanyar i molt més a fora camp, així que sinó es posen més ganes sobre el camp, difícilment guanyarem lluny del nostre camp.

Diumenge rebem la visita del Maria de la Salut, un derbi amb tota regla i que l’afició espera amb molta il·lusió, esperem que vegem el millor Lloret, és a dir, el Lloret sòlid i guanyador de quan juga a casa.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

EL LLORET SUMÀ TRES PUNTS MOLT IMPORTANTS

El Lloret es va refer de la desfeta del passat cap de semana amb una clara victòria davant el Llucmajor. Desprès d’una semana complicada, l’equip ahir sortí a per totes des del primer minut i no donà cap oportunitat al rival. El Lloret dominà pràcticament tot el partit i fou qui va disposar de les millors oportunitats de gol. Aquesta superioritat del Lloret es va plasmar al marcador ben aviat, amb un bon gol d’en Mario Acedo. Minuts desprès, en Mario va llançar al travesser una falta que es va produir a la frontal de l’àrea. Tot i les ocasions que tengueren els jugadors del Lloret, la primera part acabà amb un ajustat 1-0 a favor del conjunt llorità.

La segona part fou bastant moguda, amb gols, tarjetes i expulsions. El Lloret seguí fent el seu partit, serios en defensa i efectiu de cara a porteria. Així amb una jugada de contraatac, en Mario va marcà el 2 a 0, sentenciant el partit. Finalment a les acaballes del partit, en Tomeu Coll aprofità una badada de la defensa del Llucmajor per fer el definitiu 3 a 0. La victòria va quedar un poc eclipsada per la possible lesió de lligament d’en Pau Pomar. A l’espera de que li facin les pertinents proves, desitjam que no sigui res greu i que pugui tornar a l’equip el més aviat possible.

Enguany ens estam avesant a veure dos equips ben diferents, quan jugam a casa es veu un equip lluitador i sòlid, que just ha cedit una derrota. En canvi, lluny del nostre camp, l’equip es mostra dèbil i tan sols ha conseguit sumar tres punts. De ben segur, que si es millora la imatge a fora camp, l’equip estarà més adalt del que esta ara mateix.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


EL PORT DE SÓLLER VA HUMILLAR AL LLORET

La derrota d’avui és de les que fan mal. Feia anys que la UE Lloret no feia un partit tan dolent com el que va disputar ahir a Sóller, on va caure derrotat per un contundent 5 a 0 davant un Port de Sóller, que demostrà perquè va lider de la 2ªRegional. El conjunt local passà per damunt el Lloret, que al minut 25 de la primera part ja perdia per 3 a 0. El Lloret disposà d’algunes ocasions que malhauradament no acabaren amb gol, i amb aquest marcador s’arribà al final de la primera meitat. A la segona part el Lloret seguí sense trobar-se a gust al camp, fins al punt que l’equip local tot i quedar-se amb dos jugadors menys per expulsions, encara marcà dos gols, aconseguint fer una “maneta” al Lloret.

L’equip canvia radicalment de quan juga a casa a quan juga a fora. I es que lluny del nostre camp, comencen a ser habituals les derrotes, algunes fins i tot per goletjada. I així com quan jugam a Lloret, l’equip es mostra fort i competitiu, a fora camp, ofereix un rendiment molt baix. Evidentment si es vol estar per davant, s’haurà de millorar el rendiment a fora camp, i sobretot, la imatge d’equip. No cal oblidar que, per guanyar cal tenir present que la unió és el que fa la força.

Ànims i sort pel proper partit!


Crònica gentilesa M.Angel Coll


¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres