EL MATAGEGANTS ATACA DE NOU

Jornada 25
del 11.03.07
Sp.Campos 0
U.E.Lloret 3

Si d’alguna cosa podrà presumir el nostre equip aquesta temporada és de trencar estadístiques i de guanyar en estadis on aquesta temporada no havia guanyat ningú. Igual que va succeir en la nostra visita al difícil camp del Sp.Sant Marçal on cap equip a dia d’avui encara no ha assolit guanyar i només ha cedit un empat enfront del CD.Soledad, els nostres han tornat ha aconseguir una victòria on cap altre equip ho ha aconseguit, i tan sol havien deixat escapar tres empats en el que va de temporada en el seu terreny.
Faig aquesta introducció perquè comprenguin l’enorme valor que té la impressionant victòria aconseguida pels nostres, a l’inexpugnable Municipal de Campos.
El partit tácticament es va iniciar pels nostres amb un 4-2-3-1 que el Sporting va intentar contrarrestar amb un clàssic 4-4-2. Durant la primera meitat gran part del temps es va desenvolupar en la zona de mitjans, i les defenses dels dos conjunts no van passar per seriosos apuros, ha excepció del minut 14 on Miki roba un baló en el centre del camp, es desfà de dos jugadors, passa el baló en profunditat a un incisiu Toni Coll, aquest assoleix driblar als seus dos marcadors, i bat al porter en la seva sortida, establint el 0-1 en el marcador, i el seu desè tant en el seu compte particular.
En la represa del partit tot semblava indicar que seria més senzill que la primera, ja que ara jugàvem a favor del vent, i amb l’avantatge del gol assolit podíem dedicar-nos a controlar i sortir al contra-cop. Però la veritat és que va haver-hi uns deu primers minuts de desconcert, ja que els locals van sortir a per totes i ens van dominar en excés, i amb solament un gol de diferència qualsevol arribada a la nostra àrea posava els cors de la nostra abundant afició en un puny. Cal reseñar que en el primer minut d’aquesta segona meitat amb una internada local, estavellen el baló en el pal en la seva ocasió més clara de gol.
Però als deu minuts de l’inici els nostres comencen a reaccionar i a sacsejar-nos l’intens domini al que ens sotmetien. A partir d’aquest moment vam disposar d’altres dues ocasions de gol, la primera en un excel•lent centre de Sabina des de molt prop del corner perquè Miquel Coll remati lliure de marca, i el baló surti fregant el pal. En el minut 56 de partit un Sabina molt actiu, demostrant la seva qualitat es desfà de dos contraris, arriba fins a la línia de fons, centra cap a endarrere perquè Tito dispari a plaer, però el baló rebota en un dels nostres i surt fora.
Estàvem avisant i a la tercera va arribar la vençuda, després d’una assistència extraordinària des de mig de camp de Pere Joan a Miki, i aquest amb la seva habitual classe es lliura de dos contraris, per a batre al porter d’un fort tret ras. Era el minut 56 i amb un 0-2 les coses es miraven d’una altra manera.
A partir del segon gol els nostres continus contra-atacs eren un perill constant, i així va ser com set minuts més tard, (min.63) en una jugada espectacular, Miki per rapidesa es va de dos contraris i marca el tercer tant que seria el definitiu 0-3 amb el qual finalitzaria el partit i el gol nombre 26 en el seu compte particular.
Va haver-hi algunes ocasions més, sobretot una de Toni Coll que un defensa va treure de sota els pals i una altra del Sp.de Campos que va llançar el baló al travesser de la nostra porteria, però el marcador ja no es va moure.
Vull felicitar a tots els components de la U.E.Lloret pel gran treball realitzat enfront d’un dels millors equips de la categoria.
També vull donar l’enhorabona als jugadors locals ja que encara perdent per un clar 0-3, no van realitzar cap entrada perillosa ni van perdre els nervis en cap moment, demostrant que saben perdre, i això no és gens fàcil, i que són uns cavallers.
I com no, felicitar a Joan Pau ( És Soci ) que ahir per fi va aconseguir debutar, després de l’inoportu accident casolà que li ha tingut apartat de l’equip des de desembre passat, realitzant un partit excel•lent i demostrant que quan es vagi adaptant serà un autentic malson per als rivals.
Ara a gaudir de la victòria i preparar-nos per a rebre a un At.Paguera al que hem de guanyar si la lògica no ens falla, encara que jo per si les mosques confiaria més en les nostres possibilitats, que són moltes.