ABONATS A L'EMPAT
M.ANGELL COLL; Tercer empat consecutiu i quatre semanes seguides sense perdre, aquest és el balanç d'una UE. Lloret, que segueix sumant puntet a puntet per assegurar un any més la permanència a la 2ªRegional.
El partit davant el Llucmajor, era de vital importància per evitar complicar-se la vida durant aquet final de temporada, fet que va permetre veure un partit molt seriós del Lloret. Durant la primera meitat, els dos equips disposaren de clares ocasions de gols, però l'únic que fou capaç de marcar va ser el Lloret, amb un golàs d'en Alberto Miranda, qui culminà amb una baselina un bon contratac. La tònica de la segona part va ser similar a la de la primera, amb un partit igualat i caracteritzat per les anades i vingudes constants dels dos equips. Les bones actuacions dels dos porters, evitaren veure més gols a nel partit. No obstant, ben entrada la segona part, el Llucmajor va aconseguir l'empat al aprofitar el llançament d'una falta llunyana, que a priori no duia perill, però que acabà entrant a la porteria. Tot i aquesta errada, vull remarcar que el nostre porter, va realitzà un partidàs i es va mostrar molt encertat evitant clares ocasions de gol del Llucmajor.
M.ANGEL COLL; El Lloret sumà un important punt per aconseguir la permanència i seguir una temporada més a la 2ªRegional. El Lloret es va trobar enfront un Port de Sóller, molt ordenat i lluitador, que va posar les coses difícils. La primera part fou bastant igualada, amb ocasions de gol pels dos equips. El Lloret savançà al marcador amb un gol de penal que va materialitzar en Miquel Coll. No obstant, lalegria va durar poc, ja que pocs minuts desprès, làrbitre va pitar un penal a favor del Port de Sóller, que ho aprofitaren per marcar lempat a un. Amb aquest marcador sarribà al final de la primera meitat. 
Enguany moltes vegades s'ha criticat l'equip, però avui s'ha de reconèixer que s'ha lluitat al màxim i tothom ha donat el que podia i més. La motivació era màxima, ja que apart de ser un derbi, el Lloret necessitava més que mai els tres punts per evitar complicar-se la vida. D'aquesta manera, els nostres jugadors sortiren al camp motivadíssims, fet que va permetre veure la millor versió del Lloret.
El Lloret va oferir un bon joc, però la gran efectivitat del FB. Santanyí va sentenciar el partit. El Lloret va pagar molt car les seves errades defensives i el poc encert amb les jugades datac, aquesta va ser la principal diferència dun partit que tot i el resultat va ser molt igualat. 
El Lloret regala el partit a nels darrers minuts, desprès dhaver dominat durant gran part de lencontre. Shauria de reflexionar, com es pot perdre un partit que sha estat superior al rival i que sha disposat de nombroses ocasions de gol per aconseguir un resultat descàndol. Lequip ha desaparegut durant el darrer quart dhora, físicament els nostres jugadors han baixat el ritme, fet que ha possibilitat la remontada del Collerense B, que fins aleshores no havia fet pràcticament res. Evidentment, si els resultats acompanyassin ningú diria res, però vegent que es perden molts partits a les segones parts, un es demana si realment lequip esta bé físicament?. No trob explicació, com podem perdre un partit que shavia controlat i shavia passat per damunt del rival, fins i tot haguent-mos avançant al marcador amb un golàs den Pep Estrany. Hi ha maneres i maneres de perdre, avui és de les que fan mal, ja que quan semblava que lequip aixecava el vol, i que començàvem a mirar cap adalt, pues hem tornat a la cruda realitat daquesta temporada.
Avui dia encara anar a jugar segons quins camps, és sinònim de tenir un àrbitratge condicionat per la pressió del públic, i avui nha estat un exemple. El Lloret va merèixer els tres punts, però làrbitre del partit ho va evitar amb decisions molt cassolanes, anulant un gol clar den Vicenç Canyelles i pitant un penal en contra més que dubtós. A més, es va inflar de treure targetes als nostres jugadors, fet que va condicionar molt a lequip. Davant aquests condicionants, es pot donar per bo el punt que es va aconseguir dins el camp de la Victoria, on pocs equips havien puntuat aquesta temporada. 
Sembla que els fantasmes del descens sallunyen del Lloret, desprès duna primera volta molt irregular, lequip ara ha entrat dins una dinàmica de resultats positiva. Tot i que avui lequip no ha fet un gran futbol, si que ha estat efectiu, fet que li ha permès aconseguir la victòria davant el Serverense B. 
El davui fou un daquells partits que fan afició, feia temps que lequip no jugava a casa amb la intensitat que ho feren els nostres. Lequip va sortir al camp amb ganes de demostrar que hi ha potencial per estar molt més adalt del que estam ara mateix. El rival a priori era complicat, At. Albiceleste, un dels millors equips de la 2ªRegional, no obstant, el Lloret va realitzar una molt bona primera part superant per complet a lequip rival. Aquesta superioritat es va plasmar al marcador, arribant al final de la primera part amb el resultat d 1 a 0 a favor dels lloritans, amb un golàs den Mario Acedo. El resultat amb que finalitzà la primera part, es pot considerar curt, tenint en compte les clares ocasions de que disposà el Lloret, llançant dues pilotes al travesser. 
Mal partit i una derrota més, d'aquesta manera es podria resumir el partit d'ahir. El Lloret i el Son Cladera oferiren un partit horroros on el futbol va brillar per la seva absència . El resultat just hagués estat un empat, ja que cap dels dos equips va fer mèrits suficients per emportar-se els tres punts, no obstant, la sort va estar al costat del Son Cladera. El conjunt palmesà aprofità una badada dels nostres per fer l'1-0, marcador amb el qual es va arribar al final de la primera meitat.
Del partit dahir lo millor foren els tres punts i la bellessa dels tres gols que marcà el Lloret. El partit es va carecteritzar pel joc travat i la igualat entre els dos equips, la qual es va veure rompuda per la magia den Vicenç Canyelles, qui novament demostrà la seva qualitat marcant dos autèntics golassos. Amb el marcador favorable de 2 a 0 a favor del Lloret, sarribà al final de la primera part. A la segona part el Lloret es va dedicar a defensar el resultat, tot i això, el Sant Jordi va retallar distàncies. I quan semblava que estava a punt darribar lempat, nAlberto Miranda sentencià el partit culminant un bon contraatac. Finalment a les acaballes del partit, el Sant Jordi marcà de penal el 3 a 2 definitiu. 
El davui era un partit de vida o mort, del qual el Lloret sortí victoriós. Els nostres van sortir des del primer minut a per totes, per tal de sumar els tres punts davant un rival teòricament inferior. A la primera part, el Lloret savançà amb un gol den Vicenç Canyelles, qui va tornar realitzar un gran partit i fou un dels jugadors clau en la victòria. Minuts desprès el Lloret va fallar un penal i seguidament el Vilafranca empatà aprofitant una badada defensiva dels nostres. Amb empat a un gol sarribà al final del primer temps. 
Amb el titular es resumeix tot el partit dahir, i es que un equip (Lloret) que als deu minuts de partit ja perd 0 a 2, que és capaç dempatar el partit (gols de Rafel Mojer i Alberto Miranda), que quan lequip contrari es queda amb un jugador menys, li marquen el 2 a 3, quan tot i jugar tota la segona part i dins ca nostra amb un jugador més, és incapaç de retallar distàncies i acaba perdent per un contundent 3 a 5, amb 4 gols encaixats a pilota aturada; doncs objectivament demostra que ara mateix lequip és un desastre. Tot i el mal resultat, vull destacar el debut den Vicenç Canyelles amb el Lloret, qui va lluitar durant tot el partit i va demostrar la seva qualitat amb un autèntic golàs.
Respecte del partit dahir millor oblidar-ho, mala imatge i derrota davant dun rival directe per evitar el descens. El Santa Maria savançà a les acaballes de la primera part, però minut desprès empatva el Lloret, mitjançant un xut den Mario Acedo que golpejà a un contrari i acabà sent gol. La segona part fou molt disputada i la única diferència va ser que el Santa Maria materialitzà una de les poques ocasions de les que va disposar, en canvi, el Lloret com ve sent habitual no va tenir sort de cara a porta. 
Lafició comença a perdre els ànims i prova daixò és que de cada vegada són menys els aficionats que sacosten fins a Sa Comuna per veure el Lloret. Certament la dinàmica que duu lequip aquesta temporada deixa molt que desitjar amb comparació als anys passats. Es vera, que duim mala sort amb els arbitratges i que de cara a porta enguany la pilota no vol entrar, ahir mateix un pal i una pilota al travesser que tal volta haguessin canviat lesdevenir del partit. Ara bé, vist des de defora, ahir es va tornar veure un equip desfet tàcticament i anímicament, que semblava jugar fora motivació i que va tornar rebre una nova goletjada, convertint-se en un dels equips més goletjats de la 2ªregional. 
Un empat sense gols que deixa un mal gust de boca, ja que la sensació de poder aconseguir la victòria sempre ha estat present. Els jugadors del Lloret han mostrat un canvi dactitud en el partit davui. La intensitat i la concentració dels nostres homes ha estat clau. Si aquests dos factors es mantenen en els propers partits podem arribar a la part alta de la classificació sense cap problema.
Nova derrota del Lloret, que enguany no acaba daixecar el cap i es manté a la part baixa de la classificació. Desprès duna bona primera part on tinguerem nombroses ocasions de gol, lequip no va tenir la sort de cara a porteria i sarribà al descans amb empat a zero. A la segona part, el Lloret baixà el seu ritme de joc i es va veure superat pel gran físic del Maria. Lequip visitant aprofità a la perfecció els regals que li oferí el Lloret a pilota aturada, marcant dos gols. 
El Lloret segueix dins la seva línia danar regalant punts a fora camp. Ahir a Son Roca, visquerem una nova derrota del nostre equip, que va tornar a mostrar la seva pitjor cara i es va veure superat per un equip teòricament inferior. La primera part acabà amb empat a zero gols, i fins aleshores el Lloret havia fet un partit seriós, tot i que no va disposar de gaire ocasions de gol. Tot al contrari de la segona part, on lequip va regalar el partit al Son Roca, els quals aprofitaren els nostres regals per marcar dos gols i emportar-se els tres punts. Sense sacrifici, lluita i esforç, es fa difícil guanyar i molt més a fora camp, així que sinó es posen més ganes sobre el camp, difícilment guanyarem lluny del nostre camp. 
El Lloret es va refer de la desfeta del passat cap de semana amb una clara victòria davant el Llucmajor. Desprès duna semana complicada, lequip ahir sortí a per totes des del primer minut i no donà cap oportunitat al rival. El Lloret dominà pràcticament tot el partit i fou qui va disposar de les millors oportunitats de gol. Aquesta superioritat del Lloret es va plasmar al marcador ben aviat, amb un bon gol den Mario Acedo. Minuts desprès, en Mario va llançar al travesser una falta que es va produir a la frontal de làrea. Tot i les ocasions que tengueren els jugadors del Lloret, la primera part acabà amb un ajustat 1-0 a favor del conjunt llorità. 
La derrota davui és de les que fan mal. Feia anys que la UE Lloret no feia un partit tan dolent com el que va disputar ahir a Sóller, on va caure derrotat per un contundent 5 a 0 davant un Port de Sóller, que demostrà perquè va lider de la 2ªRegional. El conjunt local passà per damunt el Lloret, que al minut 25 de la primera part ja perdia per 3 a 0. El Lloret disposà dalgunes ocasions que malhauradament no acabaren amb gol, i amb aquest marcador sarribà al final de la primera meitat. A la segona part el Lloret seguí sense trobar-se a gust al camp, fins al punt que lequip local tot i quedar-se amb dos jugadors menys per expulsions, encara marcà dos gols, aconseguint fer una maneta al Lloret. 