POC PREMI PER A UN EQUIP QUE VA LLUITAR FINS AL FINAL

( Jornada 37 del 09.06.07 / C.E.Campanet 0 – U.E.Lloret 0 )

Han hagut de passar 37 jornades per veure un partit en el qual el resultat final sigui d’empat a zero gols, i crec que el d’aquest dissabte si hagués durat noranta minuts més el marcador no s’hagués mogut. Els dos equips van posar ganes i molt esforç, en un partit amb molt poques ocasions de gol, on les defenses es van imposar amb claredat als atacants.

En la primera meitat els nostres van sortir una mica desconcentrats i mancats d’idees, i encara que volien no podien amb l’entramat defensiu que havia disposat un molt disciplinat Campanet, el qual va renunciar a l’atac i només ens va inquietar amb algun tímid contra-atac sense massa perill. Es perdien moltes pilotes a la zona de creació i les bandes no s’oferien com en ocasions anteriors, transcorrent així la primera meitat sense cap ocasió clara de gol per cap dels dos conjunts.

Cal destacar que gairebé a punt de finalitzar els primers 45 minuts i en una jugada fortuïta es va lesionar el nostre extrem esquerre Alex, sense que tinguem notícies de moment sobre l’abast de la seva lesió, desitjant-li des d’aquí que hagi estat tan sols un ensurt.

El mister Toni Florit en la represa va moure la banqueta, i els canvis i la xerrada del descans van començar a canviar alguna cosa, ja que es van veure jugades amb molt més criteri i la pilota es movia amb més fluïdesa que a la primera meitat, encara que moltes de les jugades d’atac les quals intentaven buscar al nostre davanter centre Miki, es perdien davant l’altura i contundència de la parella de centrals que per al meu va estar perfecta durant tot el partit, encara que nosaltres els facilitarem la labor amb les pilotes aeris, devent jugar més a ras de terra, però a vegades les coses són molt fàcils de dir, però difícils d’executar.

Va haver també canvis tàctics per veure si es podia millorar, col·locant al Soci de lateral dret i avançant en la seva posició a un molt batallador Gerard. Bernabé va sortir per banda esquerra i va fer algunes jugades de mèrit però sense cap fruit, a Amador el va incrustar per banda dreta i va tenir una jugada impressionant en la que se’n va anar per la seva banda com una exhalació, i al centrar a l’àrea vam tenir una ocasió clara però sense resultat, Tito manejava el centre del camp amb criteri i va efectuar algunes assistències perfectes però sense sort, fins i tot en els deu últims minuts va fer avançar la posició del nostre gran central Miquel Coll, quedant tan sols amb una defensa de tres en una clara aposta per la victòria, fruit d’aquests canvis tàctics va arribar la millor ocasió del partit quan en una jugada assisteixen a Miki i aquest llança un fortíssim tret que s’estrella al travesser, era el minut 87 de partit i hagués suposat una victòria que sobretot en la segona meitat es va buscar però que no va arribar.

Ara només ens queda un partit en el qual ens ho jugarem tot a una carta, a casa i contra un potent però no imbatible Binissalem, en el que segurament serà el partit més important d’una temporada de somni que acomiadarem com es mereix, amb una gran victòria, amb un equip que sortirà a per totes i amb una afició que segur omplirà el camp per donar el suport que es mereix a aquest equip que tan bons moments ens ha donat i que ens queda per donar.

Així que jo no m’ho a perdria per res, i tu?

Alineació: Guillem, Gerard, Biel, Carles, Miquel Coll, Xisco, Toni Coll, Pere Joan, Miki, Sabina, Alex.

Suplents: Tito, Martí, Soci, Bernabé, Amador.

Targetes grogues: Gerard i Tito.