PREM AQUÍ PER A VEURE TOTA LA INFORMACIÓ
Se muestran los artículos pertenecientes al tema LA CRÒNICA DEL PARTIT.
02/06/2008
EL LLORET REMONTÀ UN 2-0 I S'EMPORTÀ ELS 3 PUNTS DE SANTA MARIA
Abans de començar a fer la crònica, he de reconèixer que no vaig veure l’encontre, ja que em vaig negar a pagar 6 euros per entrar a veure el partit, ja que, quan el C.D Santa Maria ens visità al nostre camp, no se’ls va cobrar entrada. Fet aquest aclariment, comentar que el partit va començar amb un clar domini del Santa Maria, que al minut 5 ja guanyava per 2 a 0! El marcador era un fidel reflexe de la poca concentració amb la que sortiren al camp els jugadors de la U.E Lloret, i vegent com havia arrancat el partit perillava que l’encontre acabàs amb una goletjada en contra dels nostres interessos. No obstant, tot i l’empanada inicial, el Lloret despertà i a punt d’ acabar la primera part, en Ramos marcà un gol que acursava les diferències.Posteriorment, arribà una picabaralla entre un jugador del Santa Maria i en Jaume Calafat, que provocà l’expulsió dels dos jugadors.
El començament de la segona part fou de tanteig entre els dos equips, però poc a poc, el Lloret es va anar fent amo i senyor de l’encontre fins al punt que capgirà el resultat, mitjançant els gols del capità Miquel Coll i Mario Acedo (penal). El partit doncs, finalitzà amb el resultat de Santa Maria 2-3 Lloret. Amb aquesta victòria, i a falta de disputar la darrera jornada a casa davant el Rtvo. Victòria, el Lloret sembla que finalitzarà classificat amb una meritòria setena plaça.
Respecte del partit destacar també la desafortunada lesió del nostre gran goletjador “Miki”, que en un principi semblava que podia ser molt greu, però que desprès d´unes primeres proves mèdiques, sembla que amb un parell de dies de repòs es podrà recuperar, així que ànims i que tenguis una bona recuperació.
Crònica gentilesa de M.A.Coll
26/05/2008
EL LLORET SUMÀ UN PUNT DAVANT EL LLUCMAJOR, EN UN PARTIT QUE VA TENIR DUES PARTS BEN DIFERENCIADES
Tot i no jugar-se pràcticament res, el Lloret i el Llucmajor oferiren un partit força disputat i vistós, que acabà amb el resultat final d’ empat a dos. Durant la primera part, el Llucmajor es va mostrar molt ficat dins el partit, i aprofità les seves ocasions de gol. Concretament, els dos gols de l’equip visitant arribaren a les acaballes de la primera part. El primer fou obra del davanter del llucmajor, qui marcà desprès d’ aprofitar un baló dividit dins l’àrea. Seguidament, arribà el 0-2 desprès de que en un mal rebuig el nostre defensa Pau Pomar, marcàs en pròpia porta. Amb aquest resultat advers s’arriba al final de la primera part. Vist el transcurs de la primera part, semblava que el marcador seria definitiu, però no va ser així, ja que el Lloret mostrà la seva millor cara i fou capaç de remontar el partit.
La segona part va ser un atac constant dels dos equips, però aquesta vegada va ser el conjunt llorità qui aprofità millor les seves ocasions de gol. Així doncs, Mario Acedo, desprès d’una excel·lent jugada personal, i Miquel Coll, al transformar un clar penal, aconseguiren empatar l’encontre. Cal destacar la bona actuació, del porter local, Martí Jordà, qui va salvar l’equip d’una derrota mitjançant les seves actuacions encertades. Finalment comentar que amb aquest resultat, el Lloret es manté a la part mitja-alta de la classificació.
Crònica gentilesa M.A.Coll
18/05/2008
DERROTA EN EL CAMP DEL COLISTA
Ho sentim molt però aquesta setmana no pot haver-hi crònica del partit ni fotos, ja que els encarregats de realitzar aquesta labor no s’han desplaçat fins a Paguera.
12/05/2008
EL LLORET NO TENGUÉ EL SEU DIA I CAIGUÉ DERROTAT PER 0-3 DAVANT EL CAMPANET
Un fluix Lloret, no pogué fer res davant el Campanet, que aconseguí imposar-se per un clar 0 a 3. El partit és dels anomenats per oblidar, sense gaire història i on el nostre equip en línies generals va mostrar un rendiment molt baix, fent un dels partits més magres de la temporada. Fruit d’això, el Campanet va superar al Lloret durant la major part del partit i aconseguí emportar-se els tres punts del Camp Municipal de Sa Comuna.
Pel que fa a l’evolució del partit, comentar que la primera meitat acabà amb el resultat de 0 a 1 favorable als campanaters. La segona meitat fou molt travada i amb continues interrupcions, on el bon joc dels dos equips va brillar per la seva ausencia. Tot i això, el Campanet amb dos contracops aconseguí sentenciar el partit, establint un contundent 0 a 3 final.
Amb aquesta derrota s’esfumà la il·lusió de tornar la revenja “esportiva” de la temporada passada, on s’escapà el nostre ascens dins Campanet.
Esperem que per la semana que ve es recuperin sancionats i lesionats, i es pugui preparar amb millors condicions el proper partit.
Crònica gentilesa de M.A.Coll
05/05/2008
INTRATABLES EN EL TRAM FINAL
Si en alguna cosa es caracteritza el nostre equip en les darreres temporades, és arribar a la recta final del campionat d’una manera impecable. I el partit d’ahir va seguir de la mateixa manera que els disputats últimament.
Recordem que dels últims sis partits s’han guanyat quatre, s’ha empatat un i només es va perdre davant del líder (Binissalem). Per tant crec que el nostre equip en aquest tram de lliga es mereix un notable alt per nota.
El partit d’ahir tenia tres condicionants clars els quals a priori feien presagiar que la victòria en el camp del Són Cladera no anava a ser fàcil, ja que se suposava que la nit del dissabte anava a ser llarga a causa de la Fira de Sineu, que el partit es disputava a una hora que hauria de ser prohibida per la FFIB, quan els jugadors tenen més de 18 anys, i la intensa calor amb el qual va clarejar el dia. Només recordar que al finalitzar el partit el lluminós marcava els 32 graus centígrads.
Amb tots aquests condicionants el partit en els seus inicis va ser esperançador ja que quan només s’havien disputat dos minuts, un Toni Gelabert al qual el nostre Mister havia avançat posicions, realitza una gran assistència pentinant el baló per alt, perquè el nostre "Killer" Miki amb la seva sorprenent velocitat s’anés del seu marcador i en l’u contra u marca amb l’habilitat que en ell es caracteritza, establint el 0-1.
Durant tota la primera meitat el domini del partit va ser de la U.E.Lloret encara que sense ocasions molt clares per a sentenciar el partit. Pero quan el crono marcava el minut 47 els locals realitzen una gran internada per la seva banda esquerra i el centre a l’àrea és aprofitat marcant el 1-1 en temps de descompte.
La segona meitat va transcórrer de manera avorrida, ja que cap dels dos equips van fer mèrits per a dur-se el partit, i excepte en un parell d’ocasions de la U.E.Lloret, el partit transcorria amb més pena que gloría, pero en el temps de descompte quan el nostre equip va llançar un contra-atac on la superioritat era immensa, ja que eren tres contra un de l’equip local, l’àrbitre demostrant una falta de personalitat total es va espantar i no se li va ocórrer una altra cosa que xiular el final del partit quan la nostra afició ja s’havia aixecat per a celebrar un més que evident gol.
La veritat és que no vull parlar més del tema, perquè normalment no parlo dels àrbitres, però després de molts anys i de molts partits, és la primera vegada que veig una cosa similar. Sort que no es necessitaven els punts ja que si això ocorre en un partit important i amb necessitat de victòria, sincerament no sé que hauria passat.
Però això ja és una altra història.
28/04/2008
LA LLUITA I EL SACRIFICI FOREN CLAUS EN LA VICTÒRIA DEL LLORET DAVANT AL SANT MARÇAL
Ahir el Lloret sumà una nova victòria, desprès de superar per un gol a cero al Sp. Sant Marçal. El partit va ser dels que fan afició, ja que va ser molt disputat per part dels dos equips. Sobre el paper semblava que el Sant Marçal era el favorit per emportar-se els 3 punts, però des de bon començament els nostres sortiren motivats i a pesar de no jugar-se res demostraren que no regalarien res. A més, quedà demostrat el vertader potencial que té l’equip, ja que a pesar de les importants baixes que hi havia, l’equip es va mostrar molt sòlid durant tot el partit en totes les línies.
A pesar de la irregularitat que ha tengut el Lloret aquesta temporada i que li ha impedit estar més adalt a la classificació, certament l’equip està acabant molt bé aquest final de temporada, havent sumat ni més ni menys que 15 dels darrers 18 punts disputats.
Tornant al que va ser el partit d’ahir, comentar que va ser molt igualat i amb poques ocasions de gol, no obstant, fou molt emocionant ja que va ser molt disputat i amb molta tensió, ja que el Sant Marçal es jugava més que tres punts, al trobar-se immers en la lluita per les posicions d’ascens a 1ª regional. La primera part no va ser gaire vistosa i acabà amb empat a cero gols. L’inici de la segona meitat va seguir el guió del que havia estat la primera amb poques ocasions de gol, i les poques que hi va haver foren pel Lloret.
Concretament, Mario Acedo i Miki Arjona estaren a punt de marcar, però no va ser fins als minuts finals quan un gran Mario va pressionar al porter amb una pilota dividida i aquest al intentar rebutjar la pilota va pegar al cos del jugador del Lloret i l’esfèric entrà dins la porteria. Desprès del gol, els minuts finals foren caòtics amb un joc dur i embullat, però el marcador final no es va moure.
Crónica gentileza de M.A.Coll
20/04/2008
MARGARITENSE 1-3 LLORET: MÉS QUE TRES PUNTS
El Lloret s’imposà clarament al Margaritense, en un partit que els lloritans dominaren de cap a peus. No obstant, fou el conjunt Margalidà qui just començat el partit s’ avançà a nel marcador aprofitant una badada de la nostra defensa. A pesar d’ aquest contratemps, el Lloret es va refer i començà a fer-se l’amo i senyor del partit, tocant el baló i creant ocasions de gol. Abans d’ acabar la primera part arribà el premi a la feina que realitzava el nostre equip, i una falta penjada magistralment per Miki Arjona, va ser remetada de cap per en Joan Ramos. Amb empat a 1, s’ arribà al final de la mitja part.
El començament de la segona part va ser calcat al que havia estat la primera meitat, amb un clar domini del Lloret. Ben aviat, el Lloret s’avançà al marcador desprès d’un autèntic golàs de falta directe, llençada per en Mario Acedo. Amb 1 a 2 a favor, el Lloret va seguir sent superior al rival fins al punt que a una treta de corner arribà el tercer gol, que fou obra novament d’en Joan Ramos. Amb 1 a 3, el partit quedà sentenciat i els darrers minuts foren de pur tràmit.
A destacar l’actitud de tots els jugadors, però permeteu-me que faci especial esment al debut d’en Carlos a la porteria, que s’ha mostrat segur al llarg del partit i que de ben segur la seva presència en aquest tram final de lliga serà positiva per a l’equip. A més destacaria, el partit d’en Pau Pomar, que desprès d’una temporada on ha disposat de pocs minuts ara esta tenguent la seva oportunitat i fins aleshores l’està aprofitant molt bé.
Amb aquesta segona victòria consecutiva, el Lloret es manté a la part mitja-alta de la classificació. Per cert, enhorabona a tothom per la victòria començant pels qüasi 40 aficionats que s’han desplaçat fins a Santa Margalida a pesar del mal temps, pel cos tècnic i delegat, la directiva i tots els jugadors. Sense cap dubte, l’equip ha tornat a recuperar el bon joc i l’esperit de lluita, així que els pròxims rivals hauran de lluitar molt si volen guanyar al Lloret.
Crònica gentilesa M.Angel Coll
14/04/2008
EL LLORET GUANYÀ AL COLLERENSE A BASE DE LLUITA I SACRIFICI
El Lloret a pesar de les nombroses baixes va donar la cara davant un Collerense, que sempre sol ser un rival complicat. La primera part va ser molt disputada amb oportunitats pel dos equips, però l’únic que va poder avançar-se al marcador va ser el Lloret, gràcies a un gran gol d’en Mario Acedo.
La segona part va començar mogudeta amb molta tensió, les xispes botaven entre els jugadors, fet que demostrava la intensitat amb la qual afrontaven el partit els dos equips. Però, novament va ser el Lloret qui tornar marcar, mitjançant a un gol del nostre killer Miki. Arrel d’ aquest gol, els jugadors del Collerense es posaren molt nerviosos, fins al punt que alguns perderen la compostura i l’arbitre els va expulsà un jugador. Amb superioritat a nel marcador i un jugador més, semblava que el partit estava resolt pels interesos del Lloret, però una jugada desafortunada va provocar l’expulsió del nostre porter i penal a favor del Collerense. L’equip palmesà aprofità per marcar i posar el 2 a 1 a nel marcador. Quedaven un grapat de minuts i el partit es complicava, ja que l’expulsió va provocar que hagués de passar un jugador de porter, en Gerard.
El partit estava loco, fins al punt que arribà una nova expulsió del conjunt de llorito, en a aquest cas va ser el capità Miquel Coll, qui va aturar amb les mans fora de l`àrea una pilota que entrava a gol. Aquesta acció va ser clau ja que va evitar l’empat i permeté una victòria molt treballada de la U.E Lloret, que li permet seguir a la part mitja-alta de la classificació.
Per cert, enhorabona a nen Pau perquè va debutar per primera vegada com a titular aquesta temporada! Pinyos sel·lecció! Salut i sort per diumenge que ve a Santa Margalida.
CRÒNICA GENTILESA M.A.COLL
07/04/2008
EL LLORET NO POGUÉ FER RES DAVANT EL LIDER
Molts aficionats es desplaçaren fins a Binissalem per veure el que a priori podia ser un apasionant partit, però ahir sense cap dubte no va ser el dia de la U.E Lloret, ja que l’equip va caure derrotat clarament davant un lider que es mostrà molt superior al llarg del partit. Aquesta superioritat va quedar reflexada amb el resultat final que fou, Binissalem 4-1 Lloret.
Els nostres començaren el partit adormits, cometent errades importants, fet que va provocar que amb un tres i no res el Binissalem aconseguís tres gols. Amb el marcador tan advers, el partit quedà sentenciat, tot i això, el nostre davanter, Miki, va aprofitar una badada del binissalem per marcar el 3 a 1. Amb aquest resultat s’arribà al final de la primera part.
A l’inici de la segona meitat el Lloret va empènyer una mica, però novament va ser el Binissalem qui marcà posant el definitiu 4 a 1.
Per cert, té delite fer pagar 6 euros per un partit de segona regional, no m’ extranya que no hi vagi ningú a segons quins camps.
CRÒNICA GENTILESA DE M.A.COLL
30/03/2008
VICTÒRIA JUSTA I MERESCUDA
Coincidint amb la diada de l’àngel, molts foren els aficionats que s’acostaren fins al camp de Sa Comuna per veure jugar a la U.E Lloret. Conscients de la gran espectació que havia generat el partit, els jugadors varen sebre donar la cara i lluitaren per aconseguir una clara victòria davant un fluix Son Roca. Els primers minuts de partit varen ser de descontrol total, tant pels dos equips com per l’àrbitre del partit, el qual expulsà de forma incomprensible al capità de l’equip, Miquel Coll.
A pesar que el Lloret es quedà amb un home menys just començat el partit, el Son Roca es va mostrar inoperant i no va crear gaire perill. De fet, gairebé al final de la primera part, el Lloret es va avançar desprès d’una bònica jugada que va acabar de forma magistral el nostre killer “Miki”. Així doncs, amb el resultat d’1-0 es va arribar al final de la primera part.
La segona part tornà començar com la primera amb un joc molt travat per part dels dos equips, i el Son Roca va aprofitar un mal rebuig del porter per empatar el partit. Les coses es tornaven a complicar, però ben aviat el Lloret es tornà avaçanar amb un gol d’en Juanjo. Aquest gol va donar tranquil·litat a l’equip, que va dominar l’encontre fins al final. El 3 a 1 definitiu fou obra d’en Mario mitjançant la transformació d’un clar penal.
Com ve sent habitual durant els darrers partits, el Lloret tornà a remontar i se’n va emportar el partit de forma clara, confirmant-se una dinàmica positiva de joc i resultats.
Diumenge que ve Binissalem, sens dubte, serà un gran partit i un bon moment per demostrar el vertader potencial de la U.E Lloret.
CRÒNICA GENTILESA DE M.A.COLL
16/03/2008
JUGANT COM LA SEGONA PART ES POT GUANYAR A QUALSEVOL
Desprès de realitzar una primera part molt fluixa, el Lloret ha desplegat el seu vertader potencial fent una segona part espectacular. El partit començà amb una clara ocasió per a la U.E Lloret, però va ser el Port de Sóller qui es va avançar al marcador, aprofitant una errada defensiva dels nostres.
A punt d’ acabar la primera part, Mario Acedo va aprofitar un baló dividit dins l’àrea per marcar el gol de l’empat. Amb el resultat d’ 1 a 1 es va arribar al final del primer temps. La trentena d’ aficionats que acompanyaren a l’equip fins a Sóller, tenien la sensació que si l’equip lluitava una mica més a la segona part ens podríem endur els tres punts. No obstant, la segona part començà amb un gol de l’equip local que es posava novament davant al marcador. Semblava que tot estava perdut, però l’equip avançà línies i es va anar cap endavant cercant descaradament la remontada. Amb un joc de toc però a la vegada directe, el Lloret es va fer amo i senyor del partit, aconseguint nombroses ocasions de gols. Així, a falta d’un quart per acabar el partit, Juanjo Díaz, va rematar un córner de cap i marcà el gol de l’empat.
Amb aquest gol, els jugadors seguiren fent un gran joc, que desbordava per totes bandes al Port de Sóller i mantenia la il·lusió de l’afició que veia com podia veure guanyar al seu equip. L’ extasi final arribà als minuts finals quan Miki Arjona va marcar un golàs desde fora l’àrea, que va fer embogir a tota la U.E Lloret.
D’aquesta manera tan espectacular el Lloret va remontar un partit i aconseguí més que tres punts, ja que sense cap dubte va ser una injecció de moral molt important. La reflexió final, és que ahir va quedar demostrat que si tothom fa la feina que ha de fer, tenim un equipàs que pot guanyar a qualsevol equip de la categoria.
CRÓNICA GENTILEZA DE M.A.COLL
10/03/2008
REMONTADA FINAL
Es pot començar la crònica fent diferents lectures del partit, i la millor de totes es valorar el punt aconseguit desprès d’anar perdent 0-2 i remontar als minuts finals del partit. La primera part va ser molt igualada i sense gaire ocasions de gol, el Serverense es va mostrar molt segur i es va dedicar a defensar el joc de toc que realitzà la UE Lloret.
En canvi, a la segona part, el joc es va revolucionar una mica més i arribaren els gols. El Serverense va aprofitar les poques ocasions que va tenir per posar un 0-2 a nel marcador, que semblava definitiu. No obstant, quan tot semblava perdut va ser quan els nostres començaren empènyer de valent realitzant un joc més directe i efectiu. Així doncs, amb una falta arribà l’1-2 amb un gol de cap del capità Miquel Coll, i uns minuts més tard arribà l’empat definitiu amb un gol d’en Juanjo Díaz que aprofità molt hàbilment una pilota dividida dins l’àrea.
Esperem que aquest empat serveixí per seguir donant moral a l’equip i permetí mantenir la il.lusió del cos tècnic, jugadors, directius i afició més viva que mai.
CRÓNICA GENTILEZA DE M.A.COLL
04/02/2008
AIXÒ NO FUNCIONA
No cal ser endevino per a saber que alguna cosa està passant amb el nostre benvolgut equip, ja que sens dubte el que té una competició com la lliga és que quan més partits es duen disputats, més clar està quin és o serà el teu lloc, i el nostre en aquests moments és estar pendent dels equips de baix i oblidar-se de moment de les posicions de privilegi.
Els nostres ara mateix no estan bé ni física ni mentalment, entrant en una dinàmica molt negativa, quedant clar que el 5-0 de Son Oliva no va ser casual sinó que a dia d’avui és el que hi ha.
Tenim una plantilla amb un nivell individual altíssim però que no funciona com equip, i aquí radica el nostre mal, ja que si ens dediquem a fer la guerra pel nostre compte no pot sortir bé, això és un esport que es juga en conjunt i no de forma individualista, ja que per a això hi ha altres esports com el tennis.
Altra dada a tenir molt en compte és l’estat físic d’alguns components de la plantilla, quedant demostrat que s’ha baixat notablement el llistó en aquest aspecte, quan tots sabem que en aquesta categoria si es vol triomfar un percentatge molt elevat depèn de com està l’equip físicament, i el nostre no està bé.
Del partit n’hi ha prou amb dir que en la primera meitat ens van arribar quatre vegades i ens van marcar en tres, i que en el minut 45 ja perdíem per un clar 0-3. I encara que amb la sortida d’un Miki que va sortir al camp tocat, l’equip va millorar una mica en atac i semblava que amb el 1-3 podíem posar en dificultats a un Barracar molt ordenat i pràctic, tot es va esfumar quan els visitants marcaven de nou el definitiu 1-4 amb el qual va finalitzar el partit. En el minut 85 es va muntar una tangana que es va saldar amb dues expulsions per part del Barracar i la del nostre màxim golejador Miki, que va venir per a fer-nos un favor ja que no es trobava al 100%, i ara ho perdrem com a mínim per al pròxim partit.
Si hi ha algo positiu del partit d’ahir és sens dubte el debut de Pere Més amb la samarreta de la U.E.Lloret, ja que va demostrar tenir molt bona visió de joc, donant un recital d’assistències, i que de segur ens donarà moltes alegries quan l’equip torni a jugar com sap. Aquest centre-campista va estar jugant a la Lliga Autonòmica Juvenil amb el Andraitx, i el seu darrer equip ha estat el Toulouse F.C. de la primera regional francesa, on ha estat cursant els seus estudis.
Queden encara molts partits i molta lliga per davant, però necessitem guanyar ja davant de la nostra afició, que està desitjant veure triomfar per primera vegada al seu equip en el nou “Comunale”, i encara que el rival del pròxim diumenge no sigui el més apropiat per a assolir-lo (Juv.Bunyola), cal treballar dur aquesta setmana i el dia del partit sortir a per totes.
28/01/2008
SEVERA I CONTUNDENT DERROTA A SON FUSTER
Quan algú veu un resultat de 5-0 al finalitzar un partit, crec que l’única cosa que es pot fer és donar l’enhorabona al contrari per la contundent victòria i esperar al diumenge que ve, i això va ser el que jo vaig fer.
El resultat no deixa lloc a dubtes de la superioritat rival i no s’han de posar excuses per a intentar maquillar el mal partit realitzat pels nostres. Sabem que tenim una quantitat de baixes molt superior al normal, i que a més són molt importants, però si ho analitzem en fred crec que al final arribarem a la conclusió que hi ha algo més que falla, ja que en els partits on hem disposat de gairebé tots els efectius, no ens han guanyat mai per golejada, però tampoc és que hàgim vist victòries espectaculars, i contundents.
La plantilla actual disposa de molta qualitat però no té la velocitat, la resistència, i la intensitat que va demostrar en la temporada anterior, i això és una cosa que resulta evident. Crec que la totalitat dels integrants de l’equip haurien de recapacitar en que s’està fallant, i entre tots intentar resoldre’l, ja que de seguir en aquesta línia la temporada se’ns farà molt llarga.
Està clar que no se’ns ha oblidat jugar al futbol, però si es vol sortir a jugar un partit els diumenges fa falta un mínim de treball durant la setmana per a després fer-lo en plenes condicions, i en aquest últim partit havia alguns que no havien fet els deures setmanals en els entrenaments. Pot ser que ha alguns els molesti aquesta crònica, però us puc assegurar que la faig amb tota l’honestidat i sinceritat possible, i intentant ser alhora constructiu, ja que només desitjo el millor per a la U.E.Lloret, i per a tots els seus components.
La nostra afició és sempre nombrosa i està al costat de l’equip, però necessita veure guanyar als seus per a no perdre l’esperança i donar l’esquena a un equip al que necessita veure guanyar i convèncer en el seu camp, i el diumenge que ve enfront de la U.D.Barracar és una oportunitat immillorable, per a demostrar-los que quan volem, també sabem guanyar amb autoritat.
Força UE.Lloret
21/01/2008
FINAL DE LA PRIMERA VOLTA AMB VICTÒRIA
Si hi ha una bona manera d’acabar la primera volta del campionat és amb una victòria, i així va ser com els nostres la van finalitzar en la seva visita al camp del Rctvo.La Victòria.
El partit no podia començar millor ja que en la primera aproximació a l’àrea de Miki, aquest és derrocat i el linier marca a l’àrbitre el punt de penal, quan solament s’havien jugat uns 25 segons. La pena màxima és llançada per Miquel Coll el qual establix el 0-1 quan no s’havia arribat al primer minut de joc. Encara que l’alegria ens va durar poc ja que en el minut 8, Tito comet un penal clar alhora que innecessari i els locals assoleixen l’empat a un. El partit en la seva primera meitat va ser de clar domini visitant, encara que amb poques ocasions clares de gol. La U.E.Lloret es defensava bé i només ens van inquietar una mica en jugades a pilota parada. Quan rondava la mitja hora de partit Juanjo efectua un bon servei de cantó al primer pal, i el baló és rematat per un Joan F.Ramos que va estar brillant durant tot el partit marcant el 1-2 i el seu primer gol amb la samarreta del Lloret.
Els inicis de la primera meitat no podien ser més esperançadors, ja que en el minut 55 Juanjo llança una falta des de la línia de mitjans, i Joan Riutort amb una gran rematada augmenta l’avantatge en el marcador, establint el 1-3. A partir d’aquí i com era de suposar els locals es llancen definitivament a l’atac en un intent desesperat de remuntar el partit, deixant la defensa a costa dels nostres contra-atacs que d’haver tingut una mica més de sort el resultat hagués estat molt més ampli, però les ocasions dels nostres davanters no van tenir la seva recompensa, però si la van tenir els locals en el seu avanç de línies, ja que en el minut 62 ens guanyen perfectament l’esquena, i a l’encarar a porta assoleixen un inquietant 2-3 . A partir d’aquest moment el partit es va tornar boig, ja que les ocasions se succeïen per part dels dos conjunts, i el resultat ja no semblava estar tan clar.
Els nervis van començar a sorgir per part dels dos equips pujant la intensitat en totes les accions, veient-se algunes dures entrades que l’àrbitre va saber detenir sense passar a majors. Encara que tot va quedar resolt quan de nou Juanjo llança un gran servei de cantó i el baló és rematat de cap per Joan F.Ramos, marcant un gran gol per a la tranquil·litat (2-4) en el minut 91 i la recompensa al gran partit que havia efectuat.
Ara hem de jugar un altre partit lluny de la nostra afició contra un difícil Són Oliva, que ja ens va sorprendre en el partit d’anada. Així que aquesta setmana cal treballar dur perquè no torni a ocórrer el de la primera volta. Per cert no vull acomiadar aquesta crònica sense recordar que l’any passat en aquesta mateixa jornada, teníem un punt menys que ara (29), i que som l’únic equip que no ha empatat en cap ocasió, amb sis victòries com visitant, quatre com local i nou derrotes, demostrant que juguem millor fora que a casa i que es pot repetir la impressionant segona volta que vam fer l’any passat si ens fem forts en el nostre nou “Comunale”.
Així que sort i enhorabona.
14/01/2008
EXCEL·LENT LA INAUGURACIÓ, SUSPENS EN EL PARTIT
La jornada d’ahir serà recordada durant molt temps per tots els que vam estar presents, ja que va disposar de tots els ingredients per a ser gairebé perfecta. El dia assolellat es va aliar fins i tot per a donar més lluentor a un dia molt especial per a tots els que volem el millor per a la nostra localitat, i per al nostre Club, amb un temps esplèndid durant tota la jornada.
La festa va començar com estava programada a les 10’30 hrs. del matí amb els més petits, realitzant un partit de benjamins. Seguidament i encara que no estigués programat, ens van delectar els infantils, ja que algunes noies van arribar una mica tarda pels excessos nocturns, encara que al final van jugar un gran partit en el qual es van veure grans jugades i grans parades sota els pals, demostrant un gran nivell.
Després es va donar pas al partit dels veterans, on va ser memorable veure sobre la nova superfície a jugadors de diferents generacions, demostrant alguns, que la classe no es perd encara que la forma física no acompanyi.
Seguidament els presents van poder degustar una enorme torrada, servida gràcies al Bar És Pou, en la qual segons ens va informar l’organització es van donar cita al voltant de 500 persones.
A les 15’15 tal com estava programat les autoritats presents van efectuar unes breus paraules, començant pel nostre President D.Antoni Coll, al que després va seguir el President de la FFIB D.Miquel Bestard, després va realitzar una breu locució el nostre Batle D.Arnau Mateu, i finalment es va donar la paraula al Conseller d’Esports i Joventut, D.Mateu Cañellas. Seguidament es va donar pas al tradicional cort de cinta, i una vegada que van sortir els dos equips al centre del camp, el Conseller D.Mateu Cañellas va efectuar el servei d’honor, donant per inaugurada la reforma d’anivellació i col·locació de l’anhelada gespa artificial.
Del partit aquesta setmana seré molt breu, ja que sincerament durant la primera meitat no vaig poder veure pràcticament res, i el poc que vaig poder veure de la segona part, millor que no ho hagués vist. Tots sabem que havia molts de lesionats i també sancionats, però crec que els que van sortir al camp havien d’haver arrollat a un rival que no guanyava des del 04.11.07 (set partits), i que els seus últims quatre partits s’havien saldat amb quatre derrotes.
Encara falta molta lliga i suposo que quan disposem de tots els efectius, i ens adaptem al nou camp tot anirà millor. Diumenge que ve acaba la primera volta i estaria bé finalitzar-la amb una victòria que ens donés aire per a començar la segona meitat del campionat bé situats. Ara hem de disputar dos partits consecutius fora del nostre camp, en els quals s’aprofitarà per a realitzar alguns treballs que no s’han pogut efectuar abans de la inauguració, esperant que estigui tot en perfectes condicions dintre de tres setmanes.
No vull tancar aquesta crònica sense donar les gràcies a tots els que han fet possible el poder disposar d’un camp en condicions, sé que aconseguir treure endavant aquest projecte ha estat molt dur, però al final s’ha assolit i ara només ens queda promocionar-lo i cuidar-lo com si de la nostra casa es tractés.
També vull agrair a tots els que ahir van col·laborar de manera totalment desinteressada perquè tot estigués a punt i funcionant, especialment a l’empresa Dinàmic, a Protecció Civil i a Benigalip, els quals es van encarregar d’entretenir als nens, de l’organització, de la seguretat, i de solucionar qualsevol contratemps. A tots ells, a les nostres dones directives que sense elles seria impossible treure això endavant, i per descomptat a tots els afeccionats que ahir es van donar cita en el nou “Comunale Stadium”, GRÀCIES.
07/01/2008
TREBALLADA VICTÒRIA EN EL MUNICIPAL DE LLUCMAJOR
Els nostres, es presentaven a Llucmajor amb innombrables i importants baixes, i després del descans nadalenc on els excessos culinaris es paguen. Però encara així van sortir a per el partit des del primer minut de joc. El cos tècnic va haver d’enginyar-se-les per a confeccionar una alineació inèdita, que al final va donar els seus fruits, amb una línia defensiva totalment innovadora ja que mai havien jugat junts. En el centre del camp ocorria el mateix ja que a causa de la baixa de Juanjo, es van haver d’inventar una medul·lar amb garanties, i la veritat és que la cosa va sortir bé.
Els inicis van anar de tempteig, i encara que no havia un dominador clar les aproximacions a la meta rival eren més perilloses per part dels nostres, demostrant que volíem els tres punts. En el minut 19 de la primera meitat un Amador molt treballador va haver de ser substituït per Mario el qual sortia d’una llarga lesió, a causa de unes molèsties, condicionant encara més els possibles canvis. Rondava el minut 27 de partit, quan Miki controla un baló en la frontal de l’àrea entre els dos centrals, es desfà d’ells amb la seva classe habitual, i en la sortida del porter establix el 0-1, amb un gol marca de la casa.
Quan el cronómetro marcava el minut 40, es produïx una doble expulsió en la qual es van veure involucrats un jugador del Llucmajor i Tito, els quals van veure el camí a les dutxes abans que l’àrbitre xiulés el final de la primera part. Dos minuts més tard (min.42) els locals disposen de l’única ocasió al rebre el baló dintre de l’àrea i lliure de marca un jugador el qual realitza un potent tir encara que sense anar entre els tres pals.
Els inicis de la segona meitat eren un clar avís del que faltava per arribar, ja que amb tan sol cinc minuts disputats (min.50) el nostre Mister Toni Florit és expulsat per les seves reiterades protestes, i no anava a ser l’únic. Un minut més tard Miki realitza una internada espectacular, i quan encarava a porta és caçad per darrere, sent expulsat el jugador del Llucmajor. El Partit se’ns posava de cara amb el marcador a favor i amb superioritat numèrica, i en lloc d’aprofitar l’ocasió ens dediquem a protestar i increpar al col·legiat, sabent per endavant que això no duu a cap lloc, excepte a un, els vestuaris. Quan els ànims estaven a flor de pell, arriba la jugada del penal que per al meu parer va ser clar, perdonant fins i tot la vermella al nostre porter Biel, i encara que en un primer moment assoleix buidar el baló, aquest torna al llançador i remata a plaer empatant el partit.
Vull destacar el debut de Gabriel Miralles en la porteria que ha estat fitxat aquesta setmana a causa de la lesió de Juanmi. La seva actuació va ser molt seriosa i va resoldre les situacions compromeses amb solvència i seguretat. Enhorabona.
En el minut 66 s’organitza una disputa en la qual nosaltres ens duem la pitjor part, sent expulsats Jaume Calafat, Amador Gacies, i arran de l’esdevingut més tard expulsen també al 2º entrenador Toni Ferriol, i al nostre delegat Martí Mateu, donant una penosa imatge i demostrant que no aprenem dels errors, i que si exigim als nostres jugadors el màxim respecte als àrbitres els que estan al capdavant d’ell són els primers que han de donar exemple.
Encara sort que en el minut 77, Miki amb una altra de les seves genialitats es va dels seus marcadors per força i velocitat, s’interna en l’àrea i assisteix a Mario que havia acompanyat la jugada molt bé, per a marcar el que seria definitiu 1-2 .
Aquesta vegada ha anat bé i hem guanyat un partit que teníem perfectament controlat, però que va estar a punt de torçar-se, encara que no sempre serà així. Tenim una gran plantilla amb jugadors extraordinaris, així que, per què no ens dediquem a jugar i ens deixem de protestar als àrbitres?
16/12/2007
COMIAT DEL MUNICIPAL DE SINEU AMB VICTÒRIA
Era el dia dels comiats, ja que si no hi ha cap contratemps excepcional va ser el nostre darrer partit lluny del nostre benvolgut “Comunale”, també acomiadàvem l’any, futbolísticament parlant, ja que fins a l’any que ve, no reprenem la Lliga. Així que crec que la millor manera de celebrar aquests dos comiats és amb una victòria, i encara que el partit no va ser per a llençar coets, l’important és que després de les tres derrotes consecutives tornàvem a assaborir el plaer de la victòria. I no és que comencés del millor ja que en el min.18 de la primera meitat els visitants executen un llançament de falta a escassos metres de la frontal, Martí en una gran intervenció assoleix desviar el baló, però cap dels nostres acudeix al rebutgi i un jugador del At.Paguera remata a plaer, establint un 0-1 molt preocupant.
El partit transcorria amb més pena que glòria i cap a presagiar que passaríem una tarda de moltíssim de fred i també de molt de sofriment, encara que 10 minuts després del gol (min.28) un contrari realitza una entrada a Juanjo, i l’àrbitre li ensenya el camí dels vestuaris amb vermella directa. Els visitants amb inferioritat numèrica i amb el marcador a favor es tanquen totalment en el seu camp, i només s’atreveixen a sortir en tímids contra-atacs, que ens van posar en seriosos apuros en alguna ocasió.
Va haver de ser a pilota parada, quan en el minut 43 un llançament de falta a escassos metres de la frontal, Miki d’un fort xut assoleix empatar el partit. Feia diverses jornades que el nostre màxim golejador no assolia perforar la meta rival, però ahir va destapar de nou la seva vena golejadora ja que un minut més tard (min.44), en un llançament de corner el baló ho recull Miki dintre de l’àrea i torna a batre el porter, pujant al marcador el 2-1 amb el qual finalitzava la primera meitat. La represa lluny de canviar pel que fa al vist en la primera meitat, va seguir igual, amb moltes imprecisions, perdent el control del baló ràpidament, amb poc joc per les bandes, i les línies poc compactes.
Encara que les ocasions van ser moltes el baló no volia entrar, fins que en el min.67 l’esfèric passa per davant de l’àrea petita, assoleix rematar-lo un molt oportú Miki, aconseguint el 3-1 i un maco “Hat-Trick”, per al nostre “Killer” de l’àrea. Ja en el temps de descompte (min.97), Tito realitza un bona assistència a Miki dintre de l’àrea, aquest es va dels seus marcadors, arriba fins a la línia de fons i realitza la passada de la mort perquè Bernabé marqui el 4-1 que seria ja definitiu.
A pesar de les nombroses ocasions de gol no va ser un partit brillant, però després d’anar perdent, poder remuntar el partit i guanyar-lo crec que va ser el més destacable, i el que feia falta per a poder treballar amb més tranquil·litat. Aquestes dues setmanes sense Lliga, ens vindran molt bé, per a agafar forces, adaptar-nos a la nova gespa del nou “Comunale Stadium”, i afrontar els nous partits del 2008 amb les piles carregades.
Des d’aquesta pàgina desitgem a tots unes molt Bones festes, un Pròsper Any Nou, i si pot ser que ens toqui la loteria de Nadal.
Felicitats a tots i Força U.E.Lloret.
10/12/2007
MAL PARTIT I TERCERA DERROTA CONSECUTIVA
Crònica gentilesa de M.A.Coll
Nova derrota de la U.E Lloret, que no acaba d’aixecar el cap. El Lloret va acabar goletjat per 4-1 davant un Campanet molt pràctic i un arbitratge pèssim. Certament el resultat és molt abultat pel que es va veure realment damunt el terreny de joc, però el futbol és així i el que al final compta són els gols. El Lloret començà bé el partit, fent mèrits suficients com per avançar-se al marcador, però a la primera arribada de perill el Campanet es va avançar. Va ser un cop d’ aigua freda pel conjunt llorità, ja que amb el marcador en contra l’equip va anar a menys i el Campanet sense fer cap gran partit va aprofitar les poques ocasions de gols que va tenir; arribant al final de la primera part amb un marcador de 3-0 favorable a l’ equip local. L’inici de la segona part va ser esperançador ja que el Lloret va crear algunes oportunitats de gol. Així al minut 10, Juanjo va marcar un golàs de falta directe. Semblava, que la remontada podia ser possible però tot va quedar en un somni, ja que el Campanet va sebre aturar en cada moment el ritme del partit i el Lloret fou incapaç de crear gaires ocasions de gols. Si les coses ja anaven malament deportivament amb el resultat advers, arribà la jugada desafortunada del partit, ja que en Tomeu Mut just entrar al camp es va lesionar. En un principi semblava que la lesió era greu, però desprès de fer-li unes proves a l´hospital tot sembla que haurà quedat amb un esguinç del lligament, i segons els metges que el varen atendre tot apunta que amb dues semanetes de repòs podrà recuperar-se. Espera’m que tot hagi quedat amb un susto i que poguem tornar veure aviat en Tomeu jugant amb l’equip. Poc temps desprès d’aquest ensurt, arribà el quart gol del Campanet, que aprofità un mal rebuig de la defensa lloritana.
Amb la d’ahir la UE Lloret ja sumà la tercera derrota consecutiva i la vuitena del que duim de campionat, consolidant-se una dinàmica negativa de joc i resultats. Desprès de dues temporades brillants, assolint èxits impensables anys enrera, ara ens trobam en una situació difícil. I és ara més que mai, quan tots hem de lluitar i estar units perquè aquesta dinàmica canvii i poguem tornar a veure el Lloret el més adalt possible. Cal reflexionar i fer autocrítica sobre el per què les coses no surten com tots voldríem i posar la voluntat necessària per tirar el carro cap endavant. Per això, vos vull donar ànims a tothom, ja que encara queda molta lliga i tenim un equip, un cos tècnic, una directiva i una afició per estar ben adalt.
ARA I SEMPRE VISCA UE LLORET!!!
03/12/2007
TOCATS SI, PERÒ NO ENFONSATS
Tots els que vam estar presents en el Municipal de Sineu ahir, vam veure un dels pitjors partits d’aquesta temporada, ja que cap dels equips que es trobaven sobre el terreny de joc va oferir cap moment de bon joc, sent un partit sense ritme, sense intensitat, sense anticipació, i amb molt pocs detalls de qualitat per no dir cap.
Els locals van sortir molt precipitats, sense idees, sense suports, i sense desmarcatges clars, guanyant sempre la partida les defenses que van estar molt més efectives que la zona de creació, n’hi ha prou amb repassar una mica les estadístiques i observarem que els visitants només van crear una mica de perill amb jugades a pilota parada, sense xutar entre els tres pals en tot el partit en jugada de creació. I els nostres només van disposar de dues ocasions en tot el partit.
Si s’analitzen els mèrits obtinguts per ambdós conjunts i es vol ser just, crec que l’empat a zero hagués estat el més propi, ja que cap dels dos equips va fer res per guanyar, però com en el futbol el que manen són els gols i si damunt t’ho marquen en el minut 93, amb un llançament de falta perfectament executat, entrant el baló per tota l’esquadra, doncs no ens queda més remei que resignar-nos i esperar al pròxim partit.
Sé que la situació és difícil i complicada ja que tots sabem que quan les coses van bé, tot sembla de color de rosa, però és ara on es demostra la veritable qualitat de les persones, i quan tots hem d’estar amb l’equip per a treure això endavant, i quan dic tots ho dic amb tota la intenció, ja que no solament són els jugadors i el cos tècnic els que han de donar-se suport, ja que l’equip ha de sentir també el suport de la directiva i naturalment de l’afició.
Tenim jugadors d’un grandíssim nivell, tots sabem que fins i tot tenim alguns que podrien jugar a categories molt superiors a la nostra, però de moment no s’ha aconseguit que funcionin en equip, només falta ajustar algunes peces i polir petits detalls perquè funcioni el motor a la perfecció, amb un poc de paciència i ganes aviat arribarà aquest moment, i després serem imparables, així que només demano a tots que no us desespereu pels dolents resultats, ja que quan arribin els bons tornareu a gaudir de jugar al futbol.
Així que ànim a tots i Força U.E.Lloret
26/11/2007
JUSTA DERROTA DAVANT D'UN PRÀCTIC SP.SANT MARÇAL
Si el resultat al finalitzar la primera meitat amb victòria per la mínima dels locals no resultava just, no podem dir el mateix quan l’àrbitre va xiular el final del partit amb un contundent 3-0 en el marcador, ja que si bé és cert que la U.E.Lloret va merèixer molt més durant els primers quaranta-cinc minuts, amb ocasions clares de gol, amb un joc molt més directe que el rival, bé posicionat, buscant sempre la vertical, encara que sense entrar com en altres ocasions per les bandes, intentant sortir sempre amb el baló controlat, encara que sense cap efectivitat de cara a porteria, unes vegades pels nostres propis errors i altres per una perfecta defensa liderada per una parella de centrals, que sense complicar-se la vida i estant perfectes en gairebé totes les seves accions no van donar cap opció als nostres. Els locals amb un joc sense complicacions i molt pràctic sortien amb perill a la contra, i en un robatori de baló en la línia de mitjans ens guanyen l’esquena establint el 1-0 quan rondava el min.25, llençant per terra tot el treball realitzat fins al moment.
El començament de la segona meitat no podia ser pitjor, ja que en el min.53 un contrari davant la passivitat de la nostra defensa, fa el que vol en la frontal de la nostra àrea s’interna dintre i bat a un Juanmi que minuts més tard rebria una puntada en la cara, i encara que va sofrir forts dolors en la mandíbula durant la resta del partit, va voler acabar-lo, en un gest que li honra.
El segon gol dels locals va ser la puntilla per als nostres, ja que en un intent desesperat van avançar més les seves línies per a escurçar distàncies, però estava clar que no era el nostre dia, i encara que es van crear algunes ocasions de gol, el Sant Marçal es va fer encara més perillós amb els seus contra-atacs que no van culminar en més gols de miracle, fins que en el min.82 assoleixen perforar de nou la nostra porteria, establint el que ja seria definitiu 3-0 amb el qual finalitzaria el partit.
No passa absolutament res per la derrota, l’única cosa que hem de fer és donar l’enhorabona al Sant Marçal per la seva justa victòria, i aquesta setmana corregir els errors comesos per a guanyar diumenge que ve davant de la nostra afició, que de segur ens donarà suport des de la graderia.
FORÇA U.E.LLORET
19/11/2007
TREBALLADA VICTORIA I JUGANT AMB DEU
(Jornada 12 del 18.11.07 / U.E.Lloret 2 – C.D.Margaritense 1)
Si hi ha una cosa que podem destacar del partit d’ahir és sens dubte el sacrifici i el lliurament dels nostres jugadors, ja que quan un equip juga amb deu més d’una hora, i domina el partit d’inici a final és perquè tots els que van sortir al terreny de joc van suar la samarreta.
El partit en els seus inicis va ser de clar domini dels locals, bé posicionats i amb una mentalitat totalment ofensiva. Ja als deu minuts ens podríem haver avançat quan en una gran assistència de Joan Riutort a Miki no acaba en gol de miracle, demostrant que la connexió Joan-Miki cada dia està més lligada. Més tard i en un llançament de corner els visitants marquen, encara que el gol és anul·lat. En l’única ocasió si es pot dir així que van tenir els visitants, demostrant ser un equip molt conservador, ja que fins i tot quan van jugar en superioritat numèrica no van anar a per el partit.
La clau del partit arribava a la mitja hora de joc quan l’àrbitre li ensenya la segona groga a Joan Ramos, i s’anava als vestuaris. Encara quedava una hora de partit i la veritat és que es va fer molt llarga.
L’inici de la segona meitat va deixar clar que als locals no els agradava el resultat i volien guanyar el partit, i els visitants seguien defensant els continus atacs d’un equip que es començava a posar nerviós, veient que eren molt superiors fins i tot amb deu, però que les clares ocasions no es materialitzaven. En el minut 50 ens anul·len un gol d’un Juanjo que va donar un recital de treball i joc. Encara que el pitjor va arribar en el minut 61 quan els visitants al llançar un servei de cantó, el baló dóna en el segon pal i s’introduïx en la nostra porteria, pujant al marcador un 0-1 que no feia justícia.
Els nostres lluny de desmoralitzar-se i traient forces d’on ja no les havia posen cèrcol a la porteria rival. De nou una gran assistència de Joan Riutort a Miki, el qual es gira amb rapidesa i a l’encarar és derrocat. L’àrbitre no dubta a assenyalar la pena màxima que és llançada per un molt segur Miquel Coll, establint l’empat a un, i amb temps suficient per a la remuntada, ja que quedaven encara 20 minuts i el nostre domini era asfixiant. El mister en un intent desesperat per aconseguir la victòria realitza uns canvis tàctics i les ocasions de gol se succeïxen una després d’una altra, encara que la més clara va ser la d’un Jaume Calafat molt treballador que va estavellar un baló en el travesser.
Fruit d’aquest intens treball, i faltant dotze minuts per al final (min.78), li arriba l’esfèric a Juanjo prop de la frontal, el qual llança un potent xut, marcant un gol espectacular amb el qual s’assolia una victòria molt treballada, i que va posar de manifest que a part de les grans individualitats que disposem, tenim també un gran equip, que quan es posa la roba de treball és molt difícil de batre.
12/11/2007
IMPORTANT VICTÒRIA A CA'N CAIMARI
(Jornada 11 del 11.11.07 / U.D.Collerense 0 - U.E.Lloret 3)
No arribàvem en un bon moment a Ca’n Caimari, ja que el Collerense encara no coneixia la derrota com local estant francament forts en el seu feu. Veníem de cosechar dues derrotes no de molt grat record i l’afició no sabia quin equip s’anava a trobar. Però molt aviat els assistents ens vam adonar que si ens volien guanyar no ho tindrien gens fàcil. El partit es va posar aviat de cara, ja que en el min.8, un Mario molt treballador i vibrant realitza una assistència perfecta al sempre perillós Miki, que no desaprofita l’ocasió i a l’encarar al porter, assoleix un primer gol realment preciós en la seva confecció i execució.
Els nostres amb l’avantatge en el marcador no retrocedeixen les línies, i continuen realitzant un joc ràpid i vertical, amb molt bona pressió al perdre el baló, amb la intensitat que enyoràvem en alguns partits anteriors, i amb les idees molt clares al disposar de la possessió de l’esfèric, encara que sense clares ocasions de gol, excepte un llançament de falta de Mario que s’estavella en el travesser (min.22). Però també és cert que amb el treball que s’estava realitzant tant en la mitjana com en una defensa molt bé organitzada i contundent, els locals no ens van inquietar en cap moment.
Rondava el minut 27, quan Xisco Mulet rep una agressió que l’àrbitre no veu, i a punt va estar de costar-nos l’expulsió, ja que a causa del cabreig i a la impunitat del fet, el nostre centre-campista intenta també agredir al contrari, però no arriba a produir-se gràcies a que els seus companys ho detenen. Sense donar més temps per a noves baralles Xisco és substituït per Jaume Calafat amb molt bon criteri, ja que de segur no hagués acabat el partit. Uns minuts més tard també rep una agressió Mario, però aquesta vegada l’infractor no passa desapercebut i és expulsat amb vermella directa, quan rondava el minut quaranta. En la represa el cos tècnic amb bon ull ja que Mario havia vist una groga, decideixen substituir-lo per Amador, ja que els ànims estaven una mica alterats.
Els inicis de la segona meitat van ser calcats a la primera ja que amb sol sis minuts jugats (min.51), es realitza un servei de banda prop del corner, el baló ho rep Miki que s’interna fins a la línia de fons i el seu centre és rematat per Juanjo, marcant el 0-2, i el seu primer gol amb la samarreta de la U.E.Lloret, rebent un just premi a la gran labor que està realitzant. Més tard quan el lluminós marcava el minut 68, Miki amb velocitat guanya l’esquena a la defensa, i a l’encarar la porteria en un gest de compañerisme i d’humilitat cedeix el baló a un Juanjo lliure de marcatge, perquè a plaer estableixi el 0-3 definitiu.A partir d’aquest moment els nostres van baixar una mica la intensitat i els locals ens van inquietar una mica més, però unes vegades la defensa i unes altres un esplèndid i oportú Juanmi, no van deixar que el marcador es mogués.
Ara a assaborir una victòria important, dins un camp difícil, i a preparar-se per a rebre la visita d’un Margaritense que no ha començat la competició amb bon peu, però que no ens regalarà res, i al que si volem derrotar hauríem de jugar-li amb la mateixa intensitat que avui.
Enhorabona i Força U.E.Lloret
05/11/2007
LA CRÒNICA DEL PARTIT
SENSE COMENTARIS ...........
29/10/2007
DERROTATS PELS NOSTRES ERRORS
(Jornada 9 del 28.10.07 / C.D.Son Roca 4 - U.E.Lloret 3)
Vos puc assegurar que no és gens fàcil escriure aquesta crònica després de veure el partit d’aquest matí, ja que si ja és complicat narrar una derrota mes ho és descriure un desastre. Tots els que vam estar en el Municipal de Són Ximelis al sortir del camp ens preguntàvem el mateix. Com és possible perdre un partit que en el descans guanyàvem per 0-3 i que fins i tot haguéssim pogut guanyar per uns quants més?. I després de moltes hores encara no trobo la resposta, ja que és difícil d’entendre com es pot perdre un partit que sense jugar de manera esplendida malgrat el resultat, teníem totalment controlat.
El partit en la seva primera meitat sense ser espectacular, va ser molt pràctic ja que es jugava amb velocitat, amb tensió, amb col·locació, i amb criteri. Prova d’això es que tranquil·lament podien haver conclòs els primers quaranta-cinc minuts amb un marcador molt més engruixat, ja que a part dels tres gols d’un immillorable Miki, es podrien haver materialitzat uns quants més, i per part dels locals només tinc comptabilitzada una ocasió de gol.
Però els inicis del segon temps van ser premonitoris, els locals arribaven amb molta més insistència que en la primera meitat, ja que els nostres van donar totes les facilitats a un Son Roca que no va donar el partit per finalitzat i nosaltres si. La intensitat del primer temps va quedar completament diluïda i vam començar a caure en errors del passat, quan en teoria hauríem de tenir la lliçó bé apresa i tenir molt clar que el partit no finalitza fins que l’àrbitre pita el final dels noranta minuts. Els locals van marcar ràpid i encara que semblava impossible la remuntada, i més encara després de l’expulsió d’un jugador local, van veure que els nostres els donaven la iniciativa del partit i no van desaprofitar el regal.
Poc després de la seva expulsió i en lloc d’aprofitar la superioritat numèrica, Bernabé que havia sortit en la segona meitat, és expulsat també després de realitzar un desplaçament de baló per a perdre temps. Els locals es creixen amb la igualtat d’efectius i nosaltres no aconseguim enllaçar cap jugada de perill, i encara que més tard tornen a expulsar a un jugador del Son Roca, ells a l’imposar mes intensitat assoleixen donar la volta al marcador i estableixen un definitiu 4-3, que semblava impensable al concloure la primera meitat.
Crec que és el moment de reflexionar i que els jugadors que considerin que no han donat el màxim rendiment entonin el “mea culpa”, i pensin que hagués passat si en lloc de donar el partit per guanyat en el minut quaranta-cinc, haguessin jugat igual els noranta minuts. La resposta és molt senzilla; ara tendríem tres punts més en el nostre casiller i aniríem quarts en la classificació, en lloc de tenir tres punts menys i estar situats en la novena posició. També crec que l’esforç d’aquests tres quarts d’hora valia la pena per a poder encarar el partit del pròxim diumenge amb el líder (Binissalem).
Ara només cap esperar que en la pròxima jornada juguem amb la mateixa intensitat els noranta minuts, ja que si no és així la derrota està cantada.
22/10/2007
LO MILLOR DEL PARTIT, ELS TRES PUNTS.
(Jornada 8 del 20.10.07 / U.E.Lloret 3 – C.F.Port de Soller 0)
Ahir va quedar clar que els nostres no juguen bé quan l’equip al que ens enfrontem està situat per la part baixa de la classificació, no és res nou ja que la temporada passada succeïa exactament igual. Sembla com si es contagiessin del joc rival i la velocitat i bon joc brilla per la seva absència.
La primera part va ser del pitjor que hem vist aquesta temporada, n’hi ha prou amb veure que la primera ocasió de perill es va produir en el minut 33 de partit, quan al llançar una falta en la frontal de l’àrea, Joan Ramos en jugada assajada cedeix a Miki i aquest d’un fort tir marca el 1-0, en la primera jugada de perill a pilota parada. Els visitants van disposar d’una única ocasió de gol, quan en el minut 38 s’internen per banda esquerra i el seu centre és rematat al travesser. Més tard en el minut 42 Bernabé en una gran jugada per la seva banda esquerra aconsegueix donar una assistència perfecta a Miki, que davant el porter disposa d’una gran ocasió que no assoleix materialitzar. Aquestes tres jugades van ser l’única cosa destacable d’una primera meitat en la qual va faltar intensitat, velocitat, anticipació i jugar el baló arran de terra.
La segona meitat no podia començar millor, ja que en el minut 48 en un error de la defensa, Miki els guanya l’esquena i a l’encarar al porter aquest comet un penal de llibre, sent també expulsat amb vermella directa. Dos minuts més tard min.50 la pena màxima és llançada per Miquel Coll, que enganya molt bé al porter i establix el 2-0. El partit a partir d’aquí va quedar sentenciat, ja que els del Port van baixar més el seu ritme i van lliurar el partit gairebé sense resistència, i excepte en alguna jugada molt esporàdica no van inquietar la nostra porteria, encara que els nostres tampoc estaven per la labor d’augmentar el marcador.
Cap ressenyar l’esportivitat dels dos conjunts, ja que no va haver cap jugada fora de to, pel que l’àrbitre va tenir un partit molt tranquil en aquest sentit.
El partit transcorria amb més pena que gloría quan en el min.83 Miki amb astúcia roba un baló en la medul·lar encarant porta amb velocitat, i al veure a Joan Riutort entrant per banda esquerra li cedeix el baló i aquest amb un tir impressionant marca un gol esplèndid, estrenant-se com golejador amb la samarreta del Lloret, pujant al marcador el definitiu 3-0.
Espero i desig que diumenge que ve enfront del Son Roca, es vegi el veritable potencial de la U.E.Lloret, ja que no crec que jugant al nivell amb el que s’ha fet avui puguem treure res positiu, dins un camp que ens posaran les coses molt difícils, i per a complicar més jugant al matí.
14/10/2007
PARTIT NO APTE PER A CARDÍACS
(Jornada 7 del 13.10.07 / C.D.Serverense 1 – U.E.Lloret 2)
Tots els que van assistir el dissabte al Municipal de Ses Eres per a veure el partit sabíem que no anava a ser un passeig i que el Serverense ens posaria les coses molt complicades si volíem dur-nos els tres punts, el que ningú s’imaginava és que el partit no fos apte per a cardíacs. Els afeccionats que no es van poder desplaçar es van perdre un gran partit, on els dos equips ens van oferir un gran espectacle en el qual no va faltar absolutament res, ja que per les dues parts tenien molt clar al que jugaven i no volien donar el seu braç a torçar. Es va jugar amb una intensitat i velocitat que a hores d’ara de competició és digna d’esment, i el primer en acostar-se amb perill a la meta rival van ser els locals que en el minut 11, en una internada per banda esquerra assoleixen centrar en l’àrea i la rematada s’estavella en el travesser, encara que els nostres no es van arrugar i tres minuts després Mario recull el baló en la frontal i el seu fort tir surt fregant el pal, amb el porter ja batut.
El centre del camp feia hores extres, ja que el ritme de partit era endiablat i estava clar que a la primera distracció es pagaria car. El nostre debutant juvenil Joan Riutort va tenir una bona estrena en el lateral esquerre, estant molt segur en les seves accions i jugant el baló amb criteri, molt bé abrigat amb un Joan Plomer contundent en totes les seves intervencions. La recompensa a l’intens treball va arribar en el minut 30 quan un Joan Ramos que cada partit se supera amb una progressió extraordinària, llança un potent xut que el porter no assoleix blocar i Mario molt atent al rebutg establix el 0-1 amb el qual conclouria la primera meitat.
Els locals després del descans van sortir a per totes avançant les línies i imprimint un fort ritme, i els nostres es defensaven a la perfecció llançant perillosos contra-atacs amb els sempre perillosos Miki i Mario, als quals se sumava un molt treballador Bernabé. I en una d’aquestes contres Mario s’interna per banda esquerra realitzant una gran assistència a un Miki que no perdona i marca un gol que era el just premi al gran treball realitzat, pujant al lluminós el 0-2 en el minut 54 de partit. Quedava tot un món i encara que va estar molt prop el tercer gol de la tranquil·litat, tot es va torçar quan en el minut 80 el linier s’inventa un penal que només va veure ell, en un encreuament perfecte de Gerard el qual es duu el baló netament, però l’assistent molt casolà i resident a una població molt propera, cridar a l’àrbitre a la banda per a indicar-li el punt fatídic. Fruit d’aquest error monumental i indignats per la decisió, ens expulsen al primer i al segon entrenador, i amonesten amb la groga a Mario, Gerard i Toni Vanrell. El penal és llançat en el minut 83 i encara que un Juanmi que va estar brillant durant tot el partit assoleix buidar el baló, el rebutgi va a un contrari que assoleix reduir diferències amb el 1-2, faltant només set minuts més els cinc que va afegir abans de donar per finalitzat el partit quan es va muntar una mini-tangana.
Van ser uns minuts de veritable infart, en el qual els locals van posar cèrcol a la nostra porteria amb constants balons aeris, però els nostres es van posar el mono de treball i van defensar amb ungles i dents un resultat que de segur ens farà remuntar algunes posicions.
Després d’un mal inici de lliga sembla que els nous fitxatges es van acoblant i el partit d’ahir és un clar exemple, que quan es treballa el premi no tarda a arribar.
Força U.E.Lloret
10/10/2007
BORRATXERA DE GOLS EN EL MUNICIPAL DE SINEU
(Jornada 6ª del 07.10.07 / U.E.Lloret 5 – C.D.Sant Jordi 2)
Quan es veu la qualitat d’un equip és quan a pesar de les innombrables baixes amb les quals es trobava la plantilla, els que salten al terreny de joc resolen el partit de la manera que es va fer aquest diumenge.
Els nostres van sortir molt mentalizats de la importància dels tres punts i des del primer minut van posar cèrcol a la porteria visitant, amb velocitat, jugant el baló amb criteri, i intentant resoldre com més aviat millor. A l’arribar al minut 24 un Mario que va realitzar un partit de matrícula d’honor, recull el baló fora de l’àrea i llança un fort xut en paràbola en la qual el porter no pot fer gens per evitar un "golazo" pujant al marcador el 1-0 . Tan sol traient des del centre del camp, minut 25, Mario torna a recollir el baló al costat de la frontal, i aquesta vegada amb la seva cama esquerra torna a batre al porter visitant amb un gol de bandera.
La superioritat en el joc era visible i crec que per això va arribar la relaxació, ja que en una distracció al retrasar el baló, el davanter visitant ens guanya molt bé l’esquena, i en l’u contra un reduïx distàncies establint el 2-1 amb el qual s’arribaria al descans.
Els primers quinze minuts de la segona meitat van baixar molt pel que fa al vist en la primera i el nostre joc va baixar en intensitat, pel que el Sant Jordi va decidir avançar les seves línies per a intentar empatar un partit que teníem bé encaminat. Però en el minut 62 en una gran internada per banda esquerra arriben fins a la línia de corner i posen el baló en la nostra àrea, el qual és rematat a la perfecció, marcant el 2-2.
Havia temps encara i els nostres no ho van perdre, ja que van treure forces d’on segurament no les havia i van decidir anar a per el partit. Molt aviat es va obtenir la recompensa ja que set minuts després de l’empat, min.69 i en una jugada assajada, es llança un corner perquè Miki, que havia sortit feia pocs minuts marqués el 3-2 de manera magistral. En la següent jugada (min.70), un Amador molt batallador realitza una gran assistència a un Miki mig lesionat, que es va per velocitat i a l’entrar en l’àrea és derrocat per un defensor amb un penal clarísim. La pena màxima és llançada per Mario el qual aconsegueix batre al porter, posant un 4-2 més tranquilitzador, i el seu primer hattrick vestint la samarreta de la U.E.Lloret, i que era un just premi al gran partit que va realitzar.
Però encara quedava per arribar una de les millors jugades del partit, quan en el minut 88, Mario realitza una gran assistència a Miki, el qual s’interna amb velocitat i en lloc de xutar a porta cedeix el baló de taló a Martí el qual amb un tir fortísim, assoleix un gol per a emmarcar, fent saltar l’alegria en la graderia i en el camp, ja que era un just premi per a un jugador al que tots volem molt, i que és un exemple de serietat, lliurament, i encara que no tingui molts minuts, sempre està quan se li necessita.
Enhorabona a tots pel gran partit, per la victòria, pels gols, i enhorabona en particular a Martí, t’ho mereixes.
També volem donar la nostra enhorabona a Antoni Gelabert pel seu debut, pel seu bon partit i per aguantar els 90 minuts.
30/09/2007
TREBALLADA VICTÒRIA, PER SEGON ANY CONSECUTIU
(Jornada 5 del 29.09.07 / Port de Pollença F.C. 0 - U.E.Lloret 2)
Teníem un partit molt complicat amb el sempre difícil Port de Pollença, tots els que varem estar l’any passat recordàvem el 0-1 aconseguit amb 12 minuts de descompte
interminables. Però per a posar mes complicades les coses, el mister va tenir seriosos problemes per a poder confeccionar l’onze inicial, ja que a les sis baixes que té l’equip actualment, s’ha d’afegir que dels quatre suplents que es van asseure en la banqueta, hi havia tres jugadors que en circumstàncies normals no haguessin estat convocats, ja que estaven seriosament tocats, i ho tenien molt difícil aguantar el ritme de partit. Basta veure que només es van realitzar dos canvis, i no va haver-hi més substitucions ni per a perdre temps, per tal motiu crec que és d’agrair la complicitat que van demostrar al presentar-se sabent que era molt difícil que saltessin al terreny de joc.
El partit se’ns va posar molt aviat de cara, ja que en el minut quatre, el nostre capità Miquel Coll realitza una assistència perfecta a Tomeu Mut i aquest a la sortida del porter llança un fort tret creuat, aconseguint un gran gol que ens avançava en el marcador, però que significava molt més, ja que era el seu primer gol després de tres anys sense poder trepitjar un terreny de joc després de la seva greu lesió, d’aquí la gran alegria de l’equip que van celebrar el gol com si d’una final es tractés.
El ritme de partit era vibrant i a diferència del partit anterior els nostres van sortir molt mentalitzats, amb la lliçó bé apresa, jugant bé el baló quan teníem la possessió, i exercint una pressió asfixiant al perdre-ho. Fruit d’aquesta gran pressió Gerard que va realitzar un partit molt complet, roba un baló prop de la medular, li lliura el baló a Mario, el qual assisteix molt bé a Joan F.Ramos per la banda dreta, que s’interna i assoleix un gran centre dintre de l’àrea, perquè Tomeu Mut realitzi un altre gran tret que el porter assoleix buidar, però el baló cau a Bernabé, que en lloc de chutar a porta que hagués estat el més lògic i realitzant un gest que li honra, li lliura el baló a un Mario completament desmarcat perquè marqui un gol de "garra" , que posava el 0-2 en el lluminós en el minut 20 de partit i que al final ja seria inamovible.
La segona meitat com era previsible va ser un poc menys vistosa, ja que amb el marcador a favor l’equip va sortir a defensar el resultat, però sense renunciar als contra-atacs molt perillosos en els quals es va poder augmentar la diferència en almenys un parell d’ocasions clares, encara que també és cert que els locals van disposar de dues oportunitats per a escurçar diferències, però la nostre defensa i el nostre porter van estar perfectes en gairebé totes les seves accions, i els migcampistes van ajudar molt en la labor.
Duem dues victòries com visitant i cap com local, pel que crec que és el moment de començar a guanyar a casa i davant de la nostra gran afició. Aquests tres punts aconseguits són molt importants però encara ho seran més si guanyem el pròxim partit, i d’una cosa estic segur, si juguem amb la mateixa intensitat que ahir tenim mig partit guanyat.
Força U.E.Lloret
24/09/2007
DERROTA PER LA MINIMA I GRÀCIES
(Jornada 4 del 23.09.07 / U.E.Lloret 0 - U.D.Arenal 1)
Costa molt començar donant les gràcies per haver caigut derrotats en el minut 88 de partit i només per un gol, però si hem de ser sincers al fer una reflexió coherent cal fer-ho, ja que de no ser per un molt inspirat Juanmi ens podria haver caigut una golejada d’escàndol. Si cal destacar a algú en el desastre viscut ahir no tinc cap dubte que el millor i amb diferència va ser el nostre porter Juanmi, amb tres intervencions impressionants en la primera meitat i altres tantes en la segona, demostrant que està a un altíssim nivell.
Els partits duren noranta minuts i ahir només varem jugar els deu primers, amb alguna excepció que va intentar fer el seu treball i el del veí, i així és impossible guanyar un partit.
L’inici va ser només un miratge ja que poc a poc es van anar diluint les ganes, la tensió, la concentració, l’anticipació, la pressió, i es van oblidar totes les ordres que el tècnic els havia indicat durant tota la setmana, llençant per la borda tot el treball de gestió d’informes.
Duem només quatre jornades i no passa res de moment, però tres derrotes i una sola victòria no és ni molt menys el que s’espera d’una de les millors plantilles que s’ha assolit formar després de sis anys de dur treball, així que cal posar-se la piles i començar a guanyar partits.
Aquesta setmana jo els demanaria als nostres que entrenin al màxim, que s’esforcin, i que no solament escoltin les indicacions dels tècnics, sinó que també les compleixin, si és així segur que el pròxim dissabte el Port de Pollença ho passarà molt malament per a derrotar-nos, encara que si es juga com ahir la derrota està cantada.
17/09/2007
DERROTA AMB POLÈMICA A BUNYOLA
(Jornada 3 del 16.09.07 / S.D.Juv.Bunyola 2 - U.E.Lloret 1)
Fa mal perdre un partit en el minut 92, i si a més ve precedit d’una jugada en la qual un jugador local havia agredit a un dels nostres, que el linier veu clarament, que aixeca el banderí però que al no fer-li cas l’àrbitre, aquest desisteix i baixa la bandera, perdonant l’expulsió, que en la jugada posterior a l’agressió ens rematen una falta estant almenys tres jugadors en clar fora de joc, i per a súmmum ens expulsen al nostre capità Miquel Coll per agressió, quan ell ni tan sol estava prop de la jugada, en la qual si és cert que Juan Ramos empeny a un contrari, i aquest fent tot el teatre del món fingeix una agressió inexistent, és per a estar cabrejat. I a tot això li podem afegir que uns quants afeccionats del Bunyola envaeixen el camp intentant tenir alguna cosa més que paraules amb alguns dels nostres jugadors, i que quan el nostre delegat insta al col·legiat al finalitzar el partit al fet que en l’acta faci constar la invasió de camp, aquest es nega a redactar-ho, rehusand el nostre delegat a signar dita acta.
El partit en la seva primera meitat va ser totalment dels locals, ja que van disposar de les millors ocasions, sobretot en els últims cinc minuts en les quals es van comptabilitzar almenys tres jugades molt clares de gol, que unes vegades per l’encert d’un esplèndid Juanmi, i unes altres per la fortuna no es van materialitzar.
Al descans es va arribar amb un meritori empat a zero, ja que enfront teníem a un equip que a bon segur estarà en la part alta de la taula, que s’ha reforçat amb alguns jugadors de nivell, i que fins i tot han jugat en la tercera divisió balear.
Fins i tot ens avancem en el marcador quan el nostre golejador Miki, assoleix baixar un baló dintre de l’àrea es desfà del seu marcador i marca un gol que va aixecar dels seus seients a la nodrida afició blanquiblau.
Però l’alegria ens va durar poc ja que als pocs minuts en una jugada a baló parat els locals assoleixen l’empat a un, que per a ser sincers feia justícia.
A partir de l’empat els nostres van desenvolupar el seu millor joc podent-se fins i tot avançar de nou en el marcador, encara que la fortuna que vam tenir en la primera meitat ens va faltar a la segona.
Hem perdut un partit dins un camp on segur que molt pocs es duran es punts, amb polèmica i en el minut 92, així que no hi ha perquè estar preocupats. Tard o d’hora estarem en la zona noble de la classificació, ja que tenim equip per a això i més.
Tranquils que això no ha fet més que començar i ara només cap pensar en el partit del pròxim diumenge, contra un sempre perillós U.D.Arenal.
09/09/2007
AMB VINT MINUTS VA SER SUFICIENT
(Jornada 2 del 09.09.07 / U.D.Barracar 0 - U.E.Lloret 3)
La U.E.Lloret es presentava en el Poliesportiu de Sa Torre, davant d’un recién descendit de primera regional U.D.Barracar, amb una calor sofocant i a una hora una mica inusual per als nostres. Així que van decidir que el partit havien de finiquitarlo ràpid, i vagi si ho van fer.
No havien transcorregut els quatre minuts de partit, quan en una assistència perfecta del nostre Capi Miquel Coll cap a Miki, aquest encara cap a la porteria i com en ell és habitual li trenca la cintura al porter marcant a plaer, pujant al marcador un esperanzador 0-1.
Els nostres lluny de conformar-se amb el resultat, imprimien en totes les seves accions una verticalidad i velocitat poc usual per a aquestes altures de campionat, posant en seriosos contra-temps als locals en qualsevol jugada, veient-se desbordats per totes parts, enfront del vendaval que tenien enfront.
En el minut 10 de partit el baló li arriba a un Mario molt treballador just en la línia del centre del camp, i al veure al porter avançat li llança un fortísim tret que entra com un Obús a la porteria establint el 0-2, amb un gol senzillament espectacular.
La pressió dels nostres jugadors era tan gran que tenien completament tancats als locals, que no podien o no sabien com sortir amb el baló controlat. El nostre centre del camp treballava a un ritme frenètic i llançava continus atacs per qualsevol de les nostres bandes, on Mario o Bernabé tornaven bojos als seus respectius laterals. La nostra defensa no deixava apropar-se a ningú pels voltants d’un Juanmi que semblava un mer espectador.
Transcorria el minut 16 de partit i en una gran jugada de classe i poderío, el nostre gran davanter centre Miki, recull un baló a escassos metres de la frontal de l’àrea i dribla no a un, ni a dos, sinó a tres defenses i en la sortida del porter ho bat amb la facilitat que ens té acostumats, marcant un gol de "crack", a més de col·locar el 0-3 que al final seria ja definitiu.
A partir d’aquest moment el partit pren un ritme molt inferior al que es duia fins a aquest moment, a causa de la intensa calor i al marcador