PÀGINA OFICIAL DE LA U.E.LLORET

M.ANGELL COLL; Tercer empat consecutiu i quatre semanes seguides sense perdre, aquest és el balanç d'una UE. Lloret, que segueix sumant puntet a puntet per assegurar un any més la permanència a la 2ªRegional.

El partit davant el Llucmajor, era de vital importància per evitar complicar-se la vida durant aquet final de temporada, fet que va permetre veure un partit molt seriós del Lloret. Durant la primera meitat, els dos equips disposaren de clares ocasions de gols, però l'únic que fou capaç de marcar va ser el Lloret, amb un golàs d'en Alberto Miranda, qui culminà amb una baselina un bon contratac. La tònica de la segona part va ser similar a la de la primera, amb un partit igualat i caracteritzat per les anades i vingudes constants dels dos equips. Les bones actuacions dels dos porters, evitaren veure més gols a nel partit. No obstant, ben entrada la segona part, el Llucmajor va aconseguir l'empat al aprofitar el llançament d'una falta llunyana, que a priori no duia perill, però que acabà entrant a la porteria. Tot i aquesta errada, vull remarcar que el nostre porter, va realitzà un partidàs i es va mostrar molt encertat evitant clares ocasions de gol del Llucmajor.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

M.ANGEL COLL; El Lloret sumà un important punt per aconseguir la permanència i seguir una temporada més a la 2ªRegional. El Lloret es va trobar enfront un Port de Sóller, molt ordenat i lluitador, que va posar les coses difícils. La primera part fou bastant igualada, amb ocasions de gol pels dos equips. El Lloret s’avançà al marcador amb un gol de penal que va materialitzar en Miquel Coll. No obstant, l’alegria va durar poc, ja que pocs minuts desprès, l’àrbitre va pitar un penal a favor del Port de Sóller, que ho aprofitaren per marcar l’empat a un. Amb aquest marcador s’arribà al final de la primera meitat.

Pel que fa a la segona part, el Lloret, tot i que en part es va veure dominat per l’equip visitant, va sebre defensar-se i sortir a la contra creant algunes ocasions de perill. El partit finalitzà amb un empat més que just, i que serveix al Lloret per fer una passa més per aconseguir la salvació.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

M.Angel Coll;Tot i les baixes que tenia el Lloret per aquest partit i la dificultat del rival, els nostres aconseguiren treure un important punt de la seva visita al difícil camp de l’Alcúdia B.

Durant la primera part, el Lloret va dominar el joc i disposà d’algunes ocasions clares per avançar-se al marcador, no obstant, s’arribà al final del primer temps amb el resultat d’empat a cero gols. A la segona part, l’Alcúdia B es va avançar al marcador amb un gol, que en cap cas feia justícia al que havia estat el partit. Ja a les acaballes del partit i quan semblava que l’1 a 0 seria el resultat definitiu, arribà el gol de l’empat aconseguit per en Miquel Coll, qui culminà a la perfecció una falta picada per en Joan Ramos.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

M.ANGEL COLL; Enguany moltes vegades s'ha criticat l'equip, però avui s'ha de reconèixer que s'ha lluitat al màxim i tothom ha donat el que podia i més. La motivació era màxima, ja que apart de ser un derbi, el Lloret necessitava més que mai els tres punts per evitar complicar-se la vida. D'aquesta manera, els nostres jugadors sortiren al camp motivadíssims, fet que va permetre veure la millor versió del Lloret.

La primera part fou bastant igualada, fins que a les acaballes de la primera meitat en Rafel Mojer va marcar un golàs per l'esquadra del porter del Llubí. Amb el marcador d'1 a 0 a favor pel conjunt llorità, s'arribà al descans. A l'inici de la segona part, el Lloret va passar literalment per damunt al Llubí, marcant-li amb pocs minuts tres gols de gran qualitat. Els autors dels gols foren en Mario Acedo per partida doble i en Rafel Mojer, que feia el seu segon gol al partit. Amb un contundent 4 a 0, el partit va quedar sentenciat, no obstant, tot i que el partit havia estat molt tranquil, els darrers minuts foren de tensió i com sol ser habitual el Lloret es va veure novament perjudicat amb dues expulsions, fruit d'aquesta inferioritat el Llubí, que també s'havia quedat amb un jugador menys, va retallar distàncies establint el definitiu 4 a 1.

Amb la intensitat i l'actitud d'ahir, quedà demostrat que amb la plantilla que hi ha es pot guayar a qualsevol equip, tan sols falta creurer-s'ho i ganes en cada partit. Ànims i a disfrutar!

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El Lloret va oferir un bon joc, però la gran efectivitat del FB. Santanyí va sentenciar el partit. El Lloret va pagar molt car les seves errades defensives i el poc encert amb les jugades d’atac, aquesta va ser la principal diferència d’un partit que tot i el resultat va ser molt igualat.

1ª part
1-0
1-1 Mario Acedo
2-1

2ª part
3-1
4-1
4-2 Alberto Miranda
5-2

La semana que ve, ens visita el Llubí, un derbi en tota regla, i on haurà en joc tres punts importants per garantitzar definitivament la permenència. Esperem que la sort ens acompanyi i poguem disfrutar d’una victòria.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El Lloret regala el partit a nels darrers minuts, desprès d’haver dominat durant gran part de l’encontre. S’hauria de reflexionar, com es pot perdre un partit que s’ha estat superior al rival i que s’ha disposat de nombroses ocasions de gol per aconseguir un resultat d’escàndol. L’equip ha desaparegut durant el darrer quart d’hora, físicament els nostres jugadors han baixat el ritme, fet que ha possibilitat la remontada del Collerense B, que fins aleshores no havia fet pràcticament res. Evidentment, si els resultats acompanyassin ningú diria res, però vegent que es perden molts partits a les segones parts, un es demana si realment l’equip esta bé físicament?. No trob explicació, com podem perdre un partit que s’havia controlat i s’havia passat per damunt del rival, fins i tot haguent-mos avançant al marcador amb un golàs d’en Pep Estrany. Hi ha maneres i maneres de perdre, avui és de les que fan mal, ja que quan semblava que l’equip aixecava el vol, i que començàvem a mirar cap adalt, pues hem tornat a la cruda realitat d’aquesta temporada.

..... REFLEXIÓ

Quan les coses van malament, és fàcil despenjar-se, però per la gent que estimam el club, és trist veure que això passi. Crec que TOTS hauríem de reflexionar i veure si esteim compromesos o no amb aquest projecte, perquè mantenir un club com el Lloret, suposa l’esforç i el sacrifici de gent que per amor a uns colors fa feina per aconseguir doblers per mantenir l’equip. Pels que encara no ho saben, la directiva ens rompem la cara cobrant entrada, fent sortetjos de jamons, organitzant sopars benèfics, loteria de nadal, bar de festes, etc. Per molts de nosaltres també seria més fàcil quedar-mos a casa i dedicar el nostre temps lliure a fer altres coses. No obligam a ningú a jugar amb noltros, cadascú és lliure de fer el que vulgui, lo únic que es demana és que la gent mantengui un compromís durant tota la temporada. No s’exigeix quedar primers, simplement una implicació amb el club, companyarisme i lluita cada partit, si s’aconsegueix això arriben les victòries i per tant el bon ambient. Al llarg dels darrers anys hem viscut un gran ambient al club, cosa que avui dia no es veu, i que ens agradaria recuperar per poder disfrutar molts anys de futbol al nostre poble.

ARA I SEMPRE VISCA UE LLORET!!!

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Avui dia encara anar a jugar segons quins camps, és sinònim de tenir un àrbitratge condicionat per la pressió del públic, i avui n’ha estat un exemple. El Lloret va merèixer els tres punts, però l’àrbitre del partit ho va evitar amb decisions molt cassolanes, anulant un gol clar d’en Vicenç Canyelles i pitant un penal en contra més que dubtós. A més, es va inflar de treure targetes als nostres jugadors, fet que va condicionar molt a l’equip. Davant aquests condicionants, es pot donar per bo el punt que es va aconseguir dins el camp de la Victoria, on pocs equips havien puntuat aquesta temporada.

El partit va començar de cara pel Lloret, ja que al primer minut de joc, en Rafel Mojer, va marcar el 0 a 1. Ara bé, poc a poc, el conjunt local va començar a dominar i va aconseguir l’empat amb un gol de penal. Amb empat a un s’arribà al final de la primera meitat. La segona part, va estar marcada per la pressió del públic que va condicionar l’arbitratge, de tal manera, que el col·legiat anulà un gol claríssim al Lloret. Per contra, a les acaballes del partit, la Victòria marcà el 2 a 1 que semblava ser definitiu. Però just desprès arribà l’empat del Lloret, amb un bon gol d’en Pep Estrany, que permeté salvar un punt.

Amb aquest punt el Lloret manté una dinàmica ascendent, i l’equip va aconseguint la solidesa i l’esperit de lluita que va faltar durant part de la primera volta. Si es manté aquest nivell, de ben segur que l’equip realitzarà una molt bona segona volta.
Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Sembla que els fantasmes del descens s’allunyen del Lloret, desprès d’una primera volta molt irregular, l’equip ara ha entrat dins una dinàmica de resultats positiva. Tot i que avui l’equip no ha fet un gran futbol, si que ha estat efectiu, fet que li ha permès aconseguir la victòria davant el Serverense B.

L’equip visitant s’avançà als primers minuts de l’encontre, al materialitzar un excel·lent gol de vaselina. Tot i aquest contratemps, el Lloret espitjà per a conseguir l’empat, però tot i l’esforç dels nostres jugadors, s’arribà al final de la primera meitat amb el marcador advers.

La segona part fou molt moguda, el Serverense B es va quedar amb un jugador menys al ser expulsat, fet que va ser aprofitat pel Lloret, que va capgirar de seguida el marcador. A la sortida d’un corner n’Alberto Miranda, va marcar de cap l’empat, minuts desprès arribava la bogeria amb el gol d’en Rafel Mojer, qui va aprofitar una pilota morta dins l’àrea per establir el 2 a 1 favorable al Lloret. Tot i la superioritat, l’equip va baixar el ritme físicament i per moments es va veure superioritat per l’equip contrari que jugava amb deu jugadors. Ja a les acaballes del partit, arribà el 3 a 1 definitiu que sentencià el match, amb una obra d’art d’en Vicenç Canyelles.

Amb aquests tres punts, el Lloret deixa de mirar la part baixa i s’acosta una mica més al grup d’equips que es troben a la part mitja-alta de la classificació.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El d’avui fou un d’aquells partits que fan afició, feia temps que l’equip no jugava a casa amb la intensitat que ho feren els nostres. L’equip va sortir al camp amb ganes de demostrar que hi ha potencial per estar molt més adalt del que estam ara mateix. El rival a priori era complicat, At. Albiceleste, un dels millors equips de la 2ªRegional, no obstant, el Lloret va realitzar una molt bona primera part superant per complet a l’equip rival. Aquesta superioritat es va plasmar al marcador, arribant al final de la primera part amb el resultat d’ 1 a 0 a favor dels lloritans, amb un golàs d’en Mario Acedo. El resultat amb que finalitzà la primera part, es pot considerar curt, tenint en compte les clares ocasions de que disposà el Lloret, llançant dues pilotes al travesser.

L’únic emperò al partit es va produir a l’inici de la segona part, on els jugadors sortiren empanats, fet que aprofità l’At. Albiceleste per capgirar el marcador establint 1 a 2. Desprès d’uns primers minuts de desconcert, el Lloret aconseguí refer-se i va tornar anar pel partit, de tal forma que als minuts finals, s’aconseguí la recompensa a l’esforç realitzat al marcà en Vicenç Canyelles un bon gol, que suposà l’empat a 2 definitiu.

De les darreres 5 jornades tan sols s’ha perdut un partit, motiu que ha servit a l’equip per recuperar la confiança i la motivació, que s’havia perdut jornades enrera. La semana que ve tornam a jugar a casa, de ben segur que si es manté el nivell mostrat avui, no haurà problemes pera conseguir els tres punts.
Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Mal partit i una derrota més, d'aquesta manera es podria resumir el partit d'ahir. El Lloret i el Son Cladera oferiren un partit horroros on el futbol va brillar per la seva absència . El resultat just hagués estat un empat, ja que cap dels dos equips va fer mèrits suficients per emportar-se els tres punts, no obstant, la sort va estar al costat del Son Cladera. El conjunt palmesà aprofità una badada dels nostres per fer l'1-0, marcador amb el qual es va arribar al final de la primera meitat.

Pel que fa a la segona part, va estar marcada pel descontrol total, i moltes pilotades que ajudaren poc a crear perill.

Dimecres a les 20:00 hores, el Lloret s'enfrontarà al C.E Sa Vileta, partit que es va aplaçar la semana passada com a conseqüència del mal temps. Esperem que l'equip pugui treure els tres punts i així pugui afrontar amb optimisme els pròxims dos compromisos a casa.
Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Del partit d’ahir lo millor foren els tres punts i la bellessa dels tres gols que marcà el Lloret. El partit es va carecteritzar pel joc travat i la igualat entre els dos equips, la qual es va veure rompuda per la magia d’en Vicenç Canyelles, qui novament demostrà la seva qualitat marcant dos autèntics golassos. Amb el marcador favorable de 2 a 0 a favor del Lloret, s’arribà al final de la primera part. A la segona part el Lloret es va dedicar a defensar el resultat, tot i això, el Sant Jordi va retallar distàncies. I quan semblava que estava a punt d’arribar l’empat, n’Alberto Miranda sentencià el partit culminant un bon contraatac. Finalment a les acaballes del partit, el Sant Jordi marcà de penal el 3 a 2 definitiu.

Amb aquesta segona victòria consecutiva, l’equip ha reforçat la seva moral i la confiança, que havia perdut desprès d’unes semanes marcades pels mals resultats. De ben segur, el rendiment de l’equip durant la segona volta serà molt superior al mostrat durant l’inici de campionat.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El d’avui era un partit de vida o mort, del qual el Lloret sortí victoriós. Els nostres van sortir des del primer minut a per totes, per tal de sumar els tres punts davant un rival teòricament inferior. A la primera part, el Lloret s’avançà amb un gol d’en Vicenç Canyelles, qui va tornar realitzar un gran partit i fou un dels jugadors clau en la victòria. Minuts desprès el Lloret va fallar un penal i seguidament el Vilafranca empatà aprofitant una badada defensiva dels nostres. Amb empat a un gol s’arribà al final del primer temps.

Als pocs minuts de començar la segona part, el Lloret es tornà avançar amb un gol d’en Tomeu Coll. El gol va tornar donar tranquilitat a l’equip, que es va fer amo i senyor del partit. El domini es va veure recompensat minuts desprès, quan arribà l’1 a 3 definitiu, amb un golàs de falta que fou obra d’en Alberto Miranda.

Amb aquesta victòria el Lloret ha romput una mala ratxa de dos mesos sense guanyar un partit i ha servit per recuperar la confiança. De ben segur que aquest tres punts, ajudaran a afrontar amb optimisme els propers partits davant rivals directes per surtir de la part baixa de la classificació.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Amb el titular es resumeix tot el partit d’ahir, i es que un equip (Lloret) que als deu minuts de partit ja perd 0 a 2, que és capaç d’empatar el partit (gols de Rafel Mojer i Alberto Miranda), que quan l’equip contrari es queda amb un jugador menys, li marquen el 2 a 3, quan tot i jugar tota la segona part i dins ca nostra amb un jugador més, és incapaç de retallar distàncies i acaba perdent per un contundent 3 a 5, amb 4 gols encaixats a pilota aturada; doncs objectivament demostra que ara mateix l’equip és un desastre. Tot i el mal resultat, vull destacar el debut d’en Vicenç Canyelles amb el Lloret, qui va lluitar durant tot el partit i va demostrar la seva qualitat amb un autèntic golàs.

A punt d’acabar la primera volta, i desprès d’un caramull de jornades sense guanyar, comença a ser hora de canviar la mentalitat derrotista i rompre amb aquesta mala ratxa, sinó es vol passar pena a final de temporada per descendir. Tenim una planitlla amb gran qualitat, tan sols falta que tots juguem en equip i facem pinya per tirar l’equip endavant i començar a pujar llocs a la classificació. Ni a principi de temporada erem tan bons ni ara som tan dolents, però si tots no hi posam el que hi hem de posar, serà impossible que arribin els bons resultats. Ànims i a seguir lluitant que encara queda molta lliga i no podem baixar els braços.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Respecte del partit d’ahir millor oblidar-ho, mala imatge i derrota davant d’un rival directe per evitar el descens. El Santa Maria s’avançà a les acaballes de la primera part, però minut desprès empatva el Lloret, mitjançant un xut d’en Mario Acedo que golpejà a un contrari i acabà sent gol. La segona part fou molt disputada i la única diferència va ser que el Santa Maria materialitzà una de les poques ocasions de les que va disposar, en canvi, el Lloret com ve sent habitual no va tenir sort de cara a porta.

Quan les coses van malament res surt bé, i aquest final d’any està sent molt dur per tots aquells que sentim de veritat els colors de la UE Lloret. Ahir els pocs aficionats que seguim l’equip a fora camp, visquerem una nova derrota d’un Lloret gris que es veu inmers dins una dinàmica de resultats desestrossa. Fa moltes jornades que el Lloret no aconseguix guanyar un partit, i això està afectant clarament la moral de l’equip que veu com és incapaç de superar als seus rivals. És hora de posar fi aquesta mala ratxa, i centrar-mos amb el vertader objectiu que no és altre que salvar la categoria.

Cal començar a sumar esforços i no voler fer cadascú la guerra pel seu compte, ja que així s’ha comprovat que no anam enlloc. Hi ha molt de temps, però ja comença a ser hora de reaccionar i creure amb les nostres possibilitats. Cal que tots (directiva, cos tècnic i jugadors) ens impliquem al màxim amb el projecte i de ben segur que a final de temporada s’haurà aconseguit l’objectiu de salvar la categoria i passar gust.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

L’afició comença a perdre els ànims i prova d’això és que de cada vegada són menys els aficionats que s’acosten fins a Sa Comuna per veure el Lloret. Certament la dinàmica que duu l’equip aquesta temporada deixa molt que desitjar amb comparació als anys passats. Es vera, que duim mala sort amb els arbitratges i que de cara a porta enguany la pilota no vol entrar, ahir mateix un pal i una pilota al travesser que tal volta haguessin canviat l’esdevenir del partit. Ara bé, vist des de defora, ahir es va tornar veure un equip desfet tàcticament i anímicament, que semblava jugar fora motivació i que va tornar rebre una nova goletjada, convertint-se en un dels equips més goletjats de la 2ªregional.

Un Son Oliva, que es va presentar amb moltes baixes, tan sols 12 jugadors, un dels quals fitxats a darrera hora, va superar per un contundent 1 a 4 al Lloret. A la primer part, l’equip palmesà aprofità al màxim les seves poques ocasions de gol, per sentenciar el partit amb un 0 a 3. A la segona part, els nostres empengueren una mica, però no fou suficient per donar la volta al marcador.

Amb aquesta nova derrota, la situació comença a ser preocupant, i seria recomanable que tots els que formam part de la UE Lloret, posem una mica més de la nostra part per canviar aquesta dinàmica negativa, queda molta lliga com per tirar-ho tot a fer punyetes.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Un empat sense gols que deixa un mal gust de boca, ja que la sensació de poder aconseguir la victòria sempre ha estat present. Els jugadors del Lloret han mostrat un canvi d’actitud en el partit d’avui. La intensitat i la concentració dels nostres homes ha estat clau. Si aquests dos factors es mantenen en els propers partits podem arribar a la part alta de la classificació sense cap problema.

A la primera part del partit destacar les grans intervencions del nostre porter Patxi, que ha evitat un parell d’ocasions clares. Al minut 30, en Toni Vanrell “Bufi” ha estat expulsat per dues targetes grogues discutibles.

Durant la segona part el Lloret ha seguit jugant un molt bon partit i creant algunes ocasions clares de gol. Una vegada més, l’àrbitre s’ha convertit en protagonista. Ha començat pitar algunes faltes molt rigoroses i sempre afavorint al ciutat de palma, a més de la gran quantitat de targetes que ha mostrat als nostres jugadors.

Ara, només cal esperar que aquestes ganes de voler guanyar no baixin i puguin ajudar a escalar posicions a la classificació.

Crònica gentilesa de Tomeu Mut

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Nova derrota del Lloret, que enguany no acaba d’aixecar el cap i es manté a la part baixa de la classificació. Desprès d’una bona primera part on tinguerem nombroses ocasions de gol, l’equip no va tenir la sort de cara a porteria i s’arribà al descans amb empat a zero. A la segona part, el Lloret baixà el seu ritme de joc i es va veure superat pel gran físic del Maria. L’equip visitant aprofità a la perfecció els regals que li oferí el Lloret a pilota aturada, marcant dos gols.

El gol del Lloret va ser obra d’en Alberto Miranda, que malhauradament de poc serví ja que minuts desprès el Maria aprofità una nova badada defensiva per fer l’ 1 a 2 definitiu. L’afició es mostrà decebuda per la derrota i la imatge que oferí l’equip. A veure si s’aconsegueix canviar aquesta dinàmica negativa de resultats, el més aviat possible perquè no hauríem de quedar totsols al camp els diumenges.
Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El Lloret segueix dins la seva línia d’anar regalant punts a fora camp. Ahir a Son Roca, visquerem una nova derrota del nostre equip, que va tornar a mostrar la seva pitjor cara i es va veure superat per un equip teòricament inferior. La primera part acabà amb empat a zero gols, i fins aleshores el Lloret havia fet un partit seriós, tot i que no va disposar de gaire ocasions de gol. Tot al contrari de la segona part, on l’equip va regalar el partit al Son Roca, els quals aprofitaren els nostres regals per marcar dos gols i emportar-se els tres punts. Sense sacrifici, lluita i esforç, es fa difícil guanyar i molt més a fora camp, així que sinó es posen més ganes sobre el camp, difícilment guanyarem lluny del nostre camp.

Diumenge rebem la visita del Maria de la Salut, un derbi amb tota regla i que l’afició espera amb molta il·lusió, esperem que vegem el millor Lloret, és a dir, el Lloret sòlid i guanyador de quan juga a casa.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El Lloret es va refer de la desfeta del passat cap de semana amb una clara victòria davant el Llucmajor. Desprès d’una semana complicada, l’equip ahir sortí a per totes des del primer minut i no donà cap oportunitat al rival. El Lloret dominà pràcticament tot el partit i fou qui va disposar de les millors oportunitats de gol. Aquesta superioritat del Lloret es va plasmar al marcador ben aviat, amb un bon gol d’en Mario Acedo. Minuts desprès, en Mario va llançar al travesser una falta que es va produir a la frontal de l’àrea. Tot i les ocasions que tengueren els jugadors del Lloret, la primera part acabà amb un ajustat 1-0 a favor del conjunt llorità.

La segona part fou bastant moguda, amb gols, tarjetes i expulsions. El Lloret seguí fent el seu partit, serios en defensa i efectiu de cara a porteria. Així amb una jugada de contraatac, en Mario va marcà el 2 a 0, sentenciant el partit. Finalment a les acaballes del partit, en Tomeu Coll aprofità una badada de la defensa del Llucmajor per fer el definitiu 3 a 0. La victòria va quedar un poc eclipsada per la possible lesió de lligament d’en Pau Pomar. A l’espera de que li facin les pertinents proves, desitjam que no sigui res greu i que pugui tornar a l’equip el més aviat possible.

Enguany ens estam avesant a veure dos equips ben diferents, quan jugam a casa es veu un equip lluitador i sòlid, que just ha cedit una derrota. En canvi, lluny del nostre camp, l’equip es mostra dèbil i tan sols ha conseguit sumar tres punts. De ben segur, que si es millora la imatge a fora camp, l’equip estarà més adalt del que esta ara mateix.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

La derrota d’avui és de les que fan mal. Feia anys que la UE Lloret no feia un partit tan dolent com el que va disputar ahir a Sóller, on va caure derrotat per un contundent 5 a 0 davant un Port de Sóller, que demostrà perquè va lider de la 2ªRegional. El conjunt local passà per damunt el Lloret, que al minut 25 de la primera part ja perdia per 3 a 0. El Lloret disposà d’algunes ocasions que malhauradament no acabaren amb gol, i amb aquest marcador s’arribà al final de la primera meitat. A la segona part el Lloret seguí sense trobar-se a gust al camp, fins al punt que l’equip local tot i quedar-se amb dos jugadors menys per expulsions, encara marcà dos gols, aconseguint fer una “maneta” al Lloret.

L’equip canvia radicalment de quan juga a casa a quan juga a fora. I es que lluny del nostre camp, comencen a ser habituals les derrotes, algunes fins i tot per goletjada. I així com quan jugam a Lloret, l’equip es mostra fort i competitiu, a fora camp, ofereix un rendiment molt baix. Evidentment si es vol estar per davant, s’haurà de millorar el rendiment a fora camp, i sobretot, la imatge d’equip. No cal oblidar que, per guanyar cal tenir present que la unió és el que fa la força.

Ànims i sort pel proper partit!

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Desprès de dues jornades sense guanyar, ahir l'equip es va refer amb una important victòria davant l'Alcúdia “B”. A diferència dels darrers dos partits, ahir l'equip va lluitar des del primer minut del partit per emportar-se els tres punts. L'entrega dels nostres jugadors al llarg de l'encontre, va permetre que el Lloret guanyàs 3 a 1 davant un Alcúdia que fou un rival molt complicat. I es que tot i el resultat, el partit va ser molt disputat per part dels dos equips. La primera part acabà amb un 2 a 0 a favor del Lloret, amb gols d'en Rafel Mojer i en Joan Ramos. Semblava que el partit estava vist per a sentència, però l'Alcúdia no va baixar els braços i a la segona part retalla diferències al marcador. Finalment, a les acaballes del partit, en Rafel Mojer va tornar marcar establint el definitiu 3 a 1.

Diumenge que ve, visitam el camp del lider, serà un partit complicat, però també una bona oportunitat de demostrar que el Lloret també té coses a dir a n'aquesta lliga. Molta sort!

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Per segona semana consecutiva, un desconegut Lloret cau derrotat i aquesta vegada per goletjada. Poc a comentar de la derrota, tan sols dir que la primera meitat acabà amb un 2 a 0 a favor del Llubí. I la segona part més del mateix, dos gols més a favor del Llubí.

Amb aquesta nova derrota la U.E Lloret comença a mirar cap a la part baixa de la classificació. Esperem que amb l’esforç i la implicació de tots, tornin arribar els bons resultats i les alegries. A més, donar les gràcies a la trentena d’aficionats que si mateix es desplaçaren fins a Llubí per veure un derbi que feia anys que no es produïa.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Ahir, visquerem un dels pitjors partits del Lloret des de fa molt de temps, partit horroros sense joc ni ocasions de gol. Sense cap dubte va ser una oportunitat perduda per enganxar a la nombrosa afició que va venir ahir horabaixa al camp de Sa Comuna. El Lloret tan sols va existir durant la primera mitja hora de partit on va dominar tímidament l’encontre i va crear algunes ocasions de perill. Aquest domini es va veure truncat amb el gol del F.B Santanyí, que aprofitaren a la perfecció la seva única ocasió de gol. Amb el resultat advers de 0 a 1 s’arribà al final de la primera part.

La segona part va ser realment aburrida sense gens de joc, i amb contades ocasions de perill. Vegent la poca emoció que ens deparava el partit, l’àrbitre va decidir ser el protagonista i començà el seu lamentable espectacle de targetes i decisions inexplicables que encegueren els ànims. Amb tot aquest desencert, l’àrbitre aprofità per pitar un penal a favor del Santanyí, que suopsà el 0 a 2 definitiu, i a més va acabar d’arrodonir la seva feina expulsant molt rigurosament amb vermella directa al nostre lateral, Miquel Toni.

Tot plegat, diumenge no va ser el dia del Lloret i cal passar pàgina aviat, i esperar una millora de l’equip al pròxim partit davant un dels candidats a l’ascens, com és el Llubí.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El Lloret sumà tres valuosos punts davant el Collerense, un camp on sempre és difícil puntuar. Tot i les baixes que tenia l’equip per aquest partit, no es varen notar i els nostres demostraren que enguany tenim una plantilla molt completa. Exceptuant els primers minuts de la segona part, l’encontre va ser dominat per la UE Lloret, que desenvolupà un partit molt seriós i efectiu. Així, al final de la primera meitat el Lloret s’avançà amb un golàs d’en Rafel Pons.

Amb el marcador favorable, els nostres sortiren una mica dormits durant l’inici de la segona meitat, tot i que, no patirem gaire ocasions de gol. A mesura que avançaven els minuts, el Lloret tornà agafar el ritme i just a les acaballes del partit sentencià amb el 0 a 2, amb una bona jugada individual d’en Alberto Miranda.

Desprès d’aquesta victòria, el Lloret es troba situat a la part mitja de la classificació, i poc a poc va pujant als llocs capdavanters.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Gran partit de la U.E Lloret, que va superar amb un contundent 4 a 1 al Rtvo. La Victoria, equip que fins la jornada d’ahir no havia encaixat cap gol en contra. Sense cap dubte, el Lloret va mostrar la seva millora cara, amb un gran esperit de lluita i una gran efectivitat de cara a porta. L’equip ahir va mantenir la concentració al llarg dels noranta minuts i es mostrà com un equip molt sòlid. Tot i que l’inici del partit va estar dominat pel conjunt palmesà, que mostrà la seva qualitat. No obstant, aquest domini no es va traduir en gols, en canvi, el Lloret aprofità dues ocasions a pilota aturada per marcar i posar un 2-0 al marcador, amb gols d’Alberto Miranda i Toni Mateu.

La segona part començà igualada fins que al minut 60 l’àrbitre va expulsar rigurosament amb vermella directa a nen Pep. A pesar d’aquesta inferioritat el Lloret es va defensar molt bé, tot i que la Victòria va retallar distàncies. Just desprès d’aquest gol, el Lloret es va quedar amb nou jugadors per doble groga a nen Tito. Però quan semblava que estava més a prop l’empat, arribà la bogeria i el Lloret amb dos contracops marcà dos gols (Miranda i Bernabé) que sentenciaren el partit.

Desprès de dues victòries a casa i dues derrotes a fora, el Lloret es troba a la part mitja de la classificació, de ben segur que si es comença a puntuar lluny de Sa Comuna, l’equip estarà a la part alta.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Està clar que la lliga acaba de començar i serà molt llarga, però a dia d'avui i desprès de tres jornades, la realitat és que l'equip sembla estar lluny de les seves possibilitats reals. Ahir a Son Servera, l'equip va mostrar dues cares ben diferenciades, una primera part on més o menys va donar la cara i tengué el domini del joc amb algunes ocasions de gol, i una segona part, on l'equip va desaperèixer per complet. I es que durant la segona meitat, el Lloret no va acabar de trobar-se còmode enmig del terreny de joc, i el seu joc va estar caracteritzat per nombroses imprecisions, especialment de mig camp cap endavant.

D'altra banda, el Serverense “B”, tot i mostrar un fútbol molt pobre, es va aprofitar de la mala segona part del Lloret i a nel minut 89 de partit, aprofità una jugada a pilota aturada per marcar el gol de la victòria. Amb aquesta derrota, el Lloret es troba a la part baixa de la classificació.

Esperem que a mesura que passin les jornades, l'equip es vagi conjuntant i arribin els bons resultats.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Any rera any, es confirma que el Lloret li costa guanyar els partits dels diumenge dematí. Ahir, no va ser una excepció i el Lloret va perdre per 3 gols a 0, davant l'At. Albiceleste. El partit pràcticament va ser un monòleg a favor del conjunt argentí, el qual es va mostrar molt superior al Lloret, tant amb joc, com oportunitats i gols. Dels nostres tan sols destacar el llançament d'una falta al travesser a la segona part i poca cosa més. Ahir, sense cap dubte, no va ser el nostre partit, i el Lloret es va veure superat en tot moment per un gran equip que de ben segur estarà al cap davant d'aquesta segona regional.

Dit això, tan sols cal seguir fent feina i pensar amb el proper partit, que de ben segur serà una altra història ben diferent.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Desprès d’un bon final de pretemporada, ahir l’equip tornà a demostrar que es troba amb un bon estat de forma, i va passar per damunt a un fluix Son Cladera. Tot i que el resultat final va ser de 2 a 0 amb gols de Mario Acedo, certament el Lloret va tenir opcions per marcar un bon grapat de gols més. No obstant, s’ha de dir que el Lloret va començar el partit una mica dormit i va anar de menys a més al llarg de l’encontre.

La nota negativa del partit, la va protagonitzar un jugador del Son Cladera, el qual no va sabre encaixar bé la derrota i va agredir amb un cop de puny a nen Gerard Pons. Desgraciadament, encara hi ha jugadors que no saben comportar-se enmig d’un terreny de joc i confonen el futbol amb altres esports com el boxa. A pesar d’aquest incident, l’inici de campionat ha estat positiu, i amb bones expectatives, de ben segur que viurem moltes alegries al llarg d’aquesta temporada. Finalment, cal destacar l’excel·lent resposta de l’afició, que com cada any fa costat al seu equip.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

Port de Pollença F.C 3 - U.E.Lloret 4

El Lloret finalitzà la pretemporada amb un balanç final de 4 victòries, 2 empats i 2 derrotes. Al llarg d’aquestes semanes hem vist un Lloret que ha anat de menys a més, i que sembla haver arribat a punt pel debut de lliga. Respecte al partit d’ahir, doncs es varen poder veure dues parts ben diferenciades, una primera part bastant “alocada” amb ocasions pels dos equips, que finalitzà amb el resultat de 3 a 2 a favor del Port Pollença. En canvi, la segona part fou una altra història, ja que el Lloret es va fer amo i senyor del partit i capgirà el marcador establint el definitiu 3 a 4. Els autors dels gols del Lloret foren: Bernabé, Rafel i Mario (2).

Vista la pretemporada, sembla que enguany es té una plantilla bastant compensada, i que a priori es disposa d’un equip bastant competitiu. A veure si enguany podem tenir una nova temporada plegada d’èxits i alegries. Molta sort i endavant U.E LLORET.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol

El d’ahir fou sense cap dubte el millor partit de la pretemporada que ha realitzat enguany la UE Lloret. El millor, si no tenim en compte l’empanada de l’equip durant el primer quart, que va fer que als 30 segons de partit ja perdessin 0 a 1. Quan semblava que seria un passeig del Pollença, els nostres es posaren les piles i començaren poc a poc a fer-se amos i senyors del partit. D’aquest domini, arribaren els tres gols d’en Mario, qui tornà a demostrar el seu excel·lent estat de forma durant aquesta pretemporada. Així doncs, amb un fútbol vistós i un resultat de 3 a 1 favorable al Lloret, s’arribà al final de la primera part. La segona part va ser més disputada, amb un joc travat, fet que impossibilità que el marcador es tornàs a moure.

Si és lluita i es juga com ahir, de ben segur que aquest equip ens podrà donar moltes alegries al llarg d’aquesta temporada.

Recordar que diumenge que ve, ja comença’m la lliga dins ca nostra a les 18:00 davant el Son Cladera. Vos-hi espera’m a tots i a totes!!

Crònica gentilesa M.A.Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

Evidentment el resultat és el de menys, i el que compte és la bona imatge mostrada per l’equip. A diferència del darrer amistòs, ahir es va veure un equip més lluitador i molt eficaç davant porta, aprofitant al màxim les seves ocasions de gols. Com a resultat d’aquesta bona feina,s’arribà al final de la primera part un clar 5-0 (2 gols d’en Mario, 2 Rafel, 1 Miranda).

La segona meitat, apart dels nombrosos canvis que feren els dos equips, no va tenir massa història i fou més igualada, sense gaire ocasions de gol. Tot i així, Miranda tornà marcar de cap el definitiu 6 a 0.

Dissabte, torna haver partit davant un equip de superior categoria, el Pollença (1ªRegional), fet que servirà per tornar mesurar quin és l’estat de la plantilla una semana abans de començar el campionat de lliga.

Crònica gentilesa M.A.Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

El Lloret va proclamar-se campió del trofeu de les Festes de Sant Bartomeu de Valldemossa, desprès d’haver empatat a un, i imposar-se a la tanda de penals. Tot i això, es fa difícil treure conclusions positives del partit d’ahir, davant un equip, el Valldemossa At., que juga a inferior categoria i que tan sols duia una semana entrenant. Sobre els papers, semblava que havia de ser un partit fácil pel Lloret, però des del principi es va notar que els nostres no tenien el seu dia, i les imprecissions foren la nota dominant al llarg del partit, fet que va provocar que el Lloret mostràs una imatge molt per sota de les seves possibilitats reals. Partits com els d’ahir ens han de servir, per veure que si es vol guanyar, s’han de millorar moltes coses d’aquí a que comenci la Lliga.

És de remarcar, l’excel·lent estat de forma d’en Mario Acedo durant aquesta pretemporada, ja que ahir tot i no marcar va tornar a demostrar novament la seva gran qualitat.

Crònica gentilesa M.A.Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

El Lloret va perdre el primer partit de pre-temporada davant el Campanet (1ªRegional). Els campanaters demostraren una gran efectivitat de cara a porta, ja que aprofitaren les poques ocasions de gol que tengueren per marcar dos gols a pilotada aturada, que els va permetre la victòria. Tot i la derrota, les conclusions són positives i ahir tornà quedar demostrat que enguany serà complicat guanyar al Lloret.

Respecte al partit d’ahir, podem destacar l’excel·lent nivell de forma amb el qual ja es troben alguns jugadors de la plantilla, a més de la perillositat d’en Mario Acedo a pilota aturada, ja que marcà novament un golàs de falta directa.

Crònica gentilesa M.A.Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

U.E.Lloret 1 - C.D.Consell 1

La pre-temporada de moment no ha començat gens malament, ja que en el seu segon partit, i aquesta vegada davant el C.D.Consell de 1ª Regional, la U.E.Lloret segueix sense conèixer la derrota.

El C.D.Consell a la primera meitat va demostrar la diferència de categoria i no deixava maniobrar als nostres, encara que sense que la nostra porteria passés per cap apuro. Van marcar primer els visitants en un llançament de falta des de la frontal de l’àrea, que era pràcticament imparable.

La segona meitat els nostres van anar a més i van disposar d’algunes ocasions, encara que no va ser fins al minut 90, quan Jaume Calafat va assolir el gol de la igualada.

Aquest equip m’agrada i per poc que el Mister assoleixi conjuntarlo ens donarà moltes alegries, d’això no em cap el menor dubte.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

El Lloret es va presentar devant la seva afició amb una victòria al superar per 2 a 1 al Pina, en un partit típic de pretemporada. El partit va tenir dues cares diferenciades, una primera part on el Lloret es va mostrar superior al rival i una segona part més igualada. Així la primera part acabà amb un 2 a 0 a favor del Lloret, amb dos autèntics golassos d’en Adri i en Mario, qui marcaren amb dos espectaculars xuts des de fora l’àrea.

La segona part del Lloret fou menys brillant i el Pina ho aprofità per retallar distàncies, establint el 2 a 1 final.

Destacar el bon ambient que es va viure a les grades i que esperem que sigui el preludi d’una bona temporada plena d’èxits i alegries esportives.

La continuïtat d’un bon nombre de jugadors de la temporada passada, juntament amb les noves incoporacions, han permès crear un any més un equip competitiu que de ben segur donarà molt que xerrar.

Aprofitam aquesta primera crònica, per desitjar molta sort al nou cos tècnic, que aquest any estarà format per en Miki Arjona i en Jordi.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

Abans de començar a fer la crònica, he de reconèixer que no vaig veure l’encontre, ja que em vaig negar a pagar 6 euros per entrar a veure el partit, ja que, quan el C.D Santa Maria ens visità al nostre camp, no se’ls va cobrar entrada. Fet aquest aclariment, comentar que el partit va començar amb un clar domini del Santa Maria, que al minut 5 ja guanyava per 2 a 0! El marcador era un fidel reflexe de la poca concentració amb la que sortiren al camp els jugadors de la U.E Lloret, i vegent com havia arrancat el partit perillava que l’encontre acabàs amb una goletjada en contra dels nostres interessos. No obstant, tot i l’empanada inicial, el Lloret despertà i a punt d’ acabar la primera part, en Ramos marcà un gol que acursava les diferències.Posteriorment, arribà una picabaralla entre un jugador del Santa Maria i en Jaume Calafat, que provocà l’expulsió dels dos jugadors.

El començament de la segona part fou de tanteig entre els dos equips, però poc a poc, el Lloret es va anar fent amo i senyor de l’encontre fins al punt que capgirà el resultat, mitjançant els gols del capità Miquel Coll i Mario Acedo (penal). El partit doncs, finalitzà amb el resultat de Santa Maria 2-3 Lloret. Amb aquesta victòria, i a falta de disputar la darrera jornada a casa davant el Rtvo. Victòria, el Lloret sembla que finalitzarà classificat amb una meritòria setena plaça.
Respecte del partit destacar també la desafortunada lesió del nostre gran goletjador “Miki”, que en un principi semblava que podia ser molt greu, però que desprès d´unes primeres proves mèdiques, sembla que amb un parell de dies de repòs es podrà recuperar, així que ànims i que tenguis una bona recuperació.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

Tot i no jugar-se pràcticament res, el Lloret i el Llucmajor oferiren un partit força disputat i vistós, que acabà amb el resultat final d’ empat a dos. Durant la primera part, el Llucmajor es va mostrar molt ficat dins el partit, i aprofità les seves ocasions de gol. Concretament, els dos gols de l’equip visitant arribaren a les acaballes de la primera part. El primer fou obra del davanter del llucmajor, qui marcà desprès d’ aprofitar un baló dividit dins l’àrea. Seguidament, arribà el 0-2 desprès de que en un mal rebuig el nostre defensa Pau Pomar, marcàs en pròpia porta. Amb aquest resultat advers s’arriba al final de la primera part. Vist el transcurs de la primera part, semblava que el marcador seria definitiu, però no va ser així, ja que el Lloret mostrà la seva millor cara i fou capaç de remontar el partit.

La segona part va ser un atac constant dels dos equips, però aquesta vegada va ser el conjunt llorità qui aprofità millor les seves ocasions de gol. Així doncs, Mario Acedo, desprès d’una excel·lent jugada personal, i Miquel Coll, al transformar un clar penal, aconseguiren empatar l’encontre. Cal destacar la bona actuació, del porter local, Martí Jordà, qui va salvar l’equip d’una derrota mitjançant les seves actuacions encertades. Finalment comentar que amb aquest resultat, el Lloret es manté a la part mitja-alta de la classificació.

Crònica gentilesa M.A.Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

Ho sentim molt però aquesta setmana no pot haver-hi crònica del partit ni fotos, ja que els encarregats de realitzar aquesta labor no s’han desplaçat fins a Paguera.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

Un fluix Lloret, no pogué fer res davant el Campanet, que aconseguí imposar-se per un clar 0 a 3. El partit és dels anomenats per oblidar, sense gaire història i on el nostre equip en línies generals va mostrar un rendiment molt baix, fent un dels partits més magres de la temporada. Fruit d’això, el Campanet va superar al Lloret durant la major part del partit i aconseguí emportar-se els tres punts del Camp Municipal de Sa Comuna.

Pel que fa a l’evolució del partit, comentar que la primera meitat acabà amb el resultat de 0 a 1 favorable als campanaters. La segona meitat fou molt travada i amb continues interrupcions, on el bon joc dels dos equips va brillar per la seva ausencia. Tot i això, el Campanet amb dos contracops aconseguí sentenciar el partit, establint un contundent 0 a 3 final.

Amb aquesta derrota s’esfumà la il·lusió de tornar la revenja “esportiva” de la temporada passada, on s’escapà el nostre ascens dins Campanet.

Esperem que per la semana que ve es recuperin sancionats i lesionats, i es pugui preparar amb millors condicions el proper partit.

Crònica gentilesa de M.A.Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

Si en alguna cosa es caracteritza el nostre equip en les darreres temporades, és arribar a la recta final del campionat d’una manera impecable. I el partit d’ahir va seguir de la mateixa manera que els disputats últimament.

Recordem que dels últims sis partits s’han guanyat quatre, s’ha empatat un i només es va perdre davant del líder (Binissalem). Per tant crec que el nostre equip en aquest tram de lliga es mereix un notable alt per nota.

El partit d’ahir tenia tres condicionants clars els quals a priori feien presagiar que la victòria en el camp del Són Cladera no anava a ser fàcil, ja que se suposava que la nit del dissabte anava a ser llarga a causa de la Fira de Sineu, que el partit es disputava a una hora que hauria de ser prohibida per la FFIB, quan els jugadors tenen més de 18 anys, i la intensa calor amb el qual va clarejar el dia. Només recordar que al finalitzar el partit el lluminós marcava els 32 graus centígrads.

Amb tots aquests condicionants el partit en els seus inicis va ser esperançador ja que quan només s’havien disputat dos minuts, un Toni Gelabert al qual el nostre Mister havia avançat posicions, realitza una gran assistència pentinant el baló per alt, perquè el nostre "Killer" Miki amb la seva sorprenent velocitat s’anés del seu marcador i en l’u contra u marca amb l’habilitat que en ell es caracteritza, establint el 0-1.

Durant tota la primera meitat el domini del partit va ser de la U.E.Lloret encara que sense ocasions molt clares per a sentenciar el partit. Pero quan el crono marcava el minut 47 els locals realitzen una gran internada per la seva banda esquerra i el centre a l’àrea és aprofitat marcant el 1-1 en temps de descompte.

La segona meitat va transcórrer de manera avorrida, ja que cap dels dos equips van fer mèrits per a dur-se el partit, i excepte en un parell d’ocasions de la U.E.Lloret, el partit transcorria amb més pena que gloría, pero en el temps de descompte quan el nostre equip va llançar un contra-atac on la superioritat era immensa, ja que eren tres contra un de l’equip local, l’àrbitre demostrant una falta de personalitat total es va espantar i no se li va ocórrer una altra cosa que xiular el final del partit quan la nostra afició ja s’havia aixecat per a celebrar un més que evident gol.

La veritat és que no vull parlar més del tema, perquè normalment no parlo dels àrbitres, però després de molts anys i de molts partits, és la primera vegada que veig una cosa similar. Sort que no es necessitaven els punts ja que si això ocorre en un partit important i amb necessitat de victòria, sincerament no sé que hauria passat.

Però això ja és una altra història.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

Ahir el Lloret sumà una nova victòria, desprès de superar per un gol a cero al Sp. Sant Marçal. El partit va ser dels que fan afició, ja que va ser molt disputat per part dels dos equips. Sobre el paper semblava que el Sant Marçal era el favorit per emportar-se els 3 punts, però des de bon començament els nostres sortiren motivats i a pesar de no jugar-se res demostraren que no regalarien res. A més, quedà demostrat el vertader potencial que té l’equip, ja que a pesar de les importants baixes que hi havia, l’equip es va mostrar molt sòlid durant tot el partit en totes les línies.

A pesar de la irregularitat que ha tengut el Lloret aquesta temporada i que li ha impedit estar més adalt a la classificació, certament l’equip està acabant molt bé aquest final de temporada, havent sumat ni més ni menys que 15 dels darrers 18 punts disputats.

Tornant al que va ser el partit d’ahir, comentar que va ser molt igualat i amb poques ocasions de gol, no obstant, fou molt emocionant ja que va ser molt disputat i amb molta tensió, ja que el Sant Marçal es jugava més que tres punts, al trobar-se immers en la lluita per les posicions d’ascens a 1ª regional. La primera part no va ser gaire vistosa i acabà amb empat a cero gols. L’inici de la segona meitat va seguir el guió del que havia estat la primera amb poques ocasions de gol, i les poques que hi va haver foren pel Lloret.

Concretament, Mario Acedo i Miki Arjona estaren a punt de marcar, però no va ser fins als minuts finals quan un gran Mario va pressionar al porter amb una pilota dividida i aquest al intentar rebutjar la pilota va pegar al cos del jugador del Lloret i l’esfèric entrà dins la porteria. Desprès del gol, els minuts finals foren caòtics amb un joc dur i embullat, però el marcador final no es va moure.

Crónica gentileza de M.A.Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol, sports, esport

El Lloret s’imposà clarament al Margaritense, en un partit que els lloritans dominaren de cap a peus. No obstant, fou el conjunt Margalidà qui just començat el partit s’ avançà a nel marcador aprofitant una badada de la nostra defensa. A pesar d’ aquest contratemps, el Lloret es va refer i començà a fer-se l’amo i senyor del partit, tocant el baló i creant ocasions de gol. Abans d’ acabar la primera part arribà el premi a la feina que realitzava el nostre equip, i una falta penjada magistralment per Miki Arjona, va ser remetada de cap per en Joan Ramos. Amb empat a 1, s’ arribà al final de la mitja part.

El començament de la segona part va ser calcat al que havia estat la primera meitat, amb un clar domini del Lloret. Ben aviat, el Lloret s’avançà al marcador desprès d’un autèntic golàs de falta directe, llençada per en Mario Acedo. Amb 1 a 2 a favor, el Lloret va seguir sent superior al rival fins al punt que a una treta de corner arribà el tercer gol, que fou obra novament d’en Joan Ramos. Amb 1 a 3, el partit quedà sentenciat i els darrers minuts foren de pur tràmit.

A destacar l’actitud de tots els jugadors, però permeteu-me que faci especial esment al debut d’en Carlos a la porteria, que s’ha mostrat segur al llarg del partit i que de ben segur la seva presència en aquest tram final de lliga serà positiva per a l’equip. A més destacaria, el partit d’en Pau Pomar, que desprès d’una temporada on ha disposat de pocs minuts ara esta tenguent la seva oportunitat i fins aleshores l’està aprofitant molt bé.

Amb aquesta segona victòria consecutiva, el Lloret es manté a la part mitja-alta de la classificació. Per cert, enhorabona a tothom per la victòria començant pels qüasi 40 aficionats que s’han desplaçat fins a Santa Margalida a pesar del mal temps, pel cos tècnic i delegat, la directiva i tots els jugadors. Sense cap dubte, l’equip ha tornat a recuperar el bon joc i l’esperit de lluita, així que els pròxims rivals hauran de lluitar molt si volen guanyar al Lloret.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

El Lloret a pesar de les nombroses baixes va donar la cara davant un Collerense, que sempre sol ser un rival complicat. La primera part va ser molt disputada amb oportunitats pel dos equips, però l’únic que va poder avançar-se al marcador va ser el Lloret, gràcies a un gran gol d’en Mario Acedo.

La segona part va començar mogudeta amb molta tensió, les xispes botaven entre els jugadors, fet que demostrava la intensitat amb la qual afrontaven el partit els dos equips. Però, novament va ser el Lloret qui tornar marcar, mitjançant a un gol del nostre killer Miki. Arrel d’ aquest gol, els jugadors del Collerense es posaren molt nerviosos, fins al punt que alguns perderen la compostura i l’arbitre els va expulsà un jugador. Amb superioritat a nel marcador i un jugador més, semblava que el partit estava resolt pels interesos del Lloret, però una jugada desafortunada va provocar l’expulsió del nostre porter i penal a favor del Collerense. L’equip palmesà aprofità per marcar i posar el 2 a 1 a nel marcador. Quedaven un grapat de minuts i el partit es complicava, ja que l’expulsió va provocar que hagués de passar un jugador de porter, en Gerard.

El partit estava loco, fins al punt que arribà una nova expulsió del conjunt de llorito, en a aquest cas va ser el capità Miquel Coll, qui va aturar amb les mans fora de l`àrea una pilota que entrava a gol. Aquesta acció va ser clau ja que va evitar l’empat i permeté una victòria molt treballada de la U.E Lloret, que li permet seguir a la part mitja-alta de la classificació.

Per cert, enhorabona a nen Pau perquè va debutar per primera vegada com a titular aquesta temporada! Pinyos sel·lecció! Salut i sort per diumenge que ve a Santa Margalida.

CRÒNICA GENTILESA M.A.COLL

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

Molts aficionats es desplaçaren fins a Binissalem per veure el que a priori podia ser un apasionant partit, però ahir sense cap dubte no va ser el dia de la U.E Lloret, ja que l’equip va caure derrotat clarament davant un lider que es mostrà molt superior al llarg del partit. Aquesta superioritat va quedar reflexada amb el resultat final que fou, Binissalem 4-1 Lloret.

Els nostres començaren el partit adormits, cometent errades importants, fet que va provocar que amb un tres i no res el Binissalem aconseguís tres gols. Amb el marcador tan advers, el partit quedà sentenciat, tot i això, el nostre davanter, Miki, va aprofitar una badada del binissalem per marcar el 3 a 1. Amb aquest resultat s’arribà al final de la primera part.

A l’inici de la segona meitat el Lloret va empènyer una mica, però novament va ser el Binissalem qui marcà posant el definitiu 4 a 1.

Per cert, té delite fer pagar 6 euros per un partit de segona regional, no m’ extranya que no hi vagi ningú a segons quins camps.

CRÒNICA GENTILESA DE M.A.COLL

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

Coincidint amb la diada de l’àngel, molts foren els aficionats que s’acostaren fins al camp de Sa Comuna per veure jugar a la U.E Lloret. Conscients de la gran espectació que havia generat el partit, els jugadors varen sebre donar la cara i lluitaren per aconseguir una clara victòria davant un fluix Son Roca. Els primers minuts de partit varen ser de descontrol total, tant pels dos equips com per l’àrbitre del partit, el qual expulsà de forma incomprensible al capità de l’equip, Miquel Coll.

A pesar que el Lloret es quedà amb un home menys just començat el partit, el Son Roca es va mostrar inoperant i no va crear gaire perill. De fet, gairebé al final de la primera part, el Lloret es va avançar desprès d’una bònica jugada que va acabar de forma magistral el nostre killer “Miki”. Així doncs, amb el resultat d’1-0 es va arribar al final de la primera part.

La segona part tornà començar com la primera amb un joc molt travat per part dels dos equips, i el Son Roca va aprofitar un mal rebuig del porter per empatar el partit. Les coses es tornaven a complicar, però ben aviat el Lloret es tornà avaçanar amb un gol d’en Juanjo. Aquest gol va donar tranquil·litat a l’equip, que va dominar l’encontre fins al final. El 3 a 1 definitiu fou obra d’en Mario mitjançant la transformació d’un clar penal.

Com ve sent habitual durant els darrers partits, el Lloret tornà a remontar i se’n va emportar el partit de forma clara, confirmant-se una dinàmica positiva de joc i resultats.

Diumenge que ve Binissalem, sens dubte, serà un gran partit i un bon moment per demostrar el vertader potencial de la U.E Lloret.

CRÒNICA GENTILESA DE M.A.COLL

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

Desprès de realitzar una primera part molt fluixa, el Lloret ha desplegat el seu vertader potencial fent una segona part espectacular. El partit començà amb una clara ocasió per a la U.E Lloret, però va ser el Port de Sóller qui es va avançar al marcador, aprofitant una errada defensiva dels nostres.

A punt d’ acabar la primera part, Mario Acedo va aprofitar un baló dividit dins l’àrea per marcar el gol de l’empat. Amb el resultat d’ 1 a 1 es va arribar al final del primer temps. La trentena d’ aficionats que acompanyaren a l’equip fins a Sóller, tenien la sensació que si l’equip lluitava una mica més a la segona part ens podríem endur els tres punts. No obstant, la segona part començà amb un gol de l’equip local que es posava novament davant al marcador. Semblava que tot estava perdut, però l’equip avançà línies i es va anar cap endavant cercant descaradament la remontada. Amb un joc de toc però a la vegada directe, el Lloret es va fer amo i senyor del partit, aconseguint nombroses ocasions de gols. Així, a falta d’un quart per acabar el partit, Juanjo Díaz, va rematar un córner de cap i marcà el gol de l’empat.

Amb aquest gol, els jugadors seguiren fent un gran joc, que desbordava per totes bandes al Port de Sóller i mantenia la il·lusió de l’afició que veia com podia veure guanyar al seu equip. L’ extasi final arribà als minuts finals quan Miki Arjona va marcar un golàs desde fora l’àrea, que va fer embogir a tota la U.E Lloret.

D’aquesta manera tan espectacular el Lloret va remontar un partit i aconseguí més que tres punts, ja que sense cap dubte va ser una injecció de moral molt important. La reflexió final, és que ahir va quedar demostrat que si tothom fa la feina que ha de fer, tenim un equipàs que pot guanyar a qualsevol equip de la categoria.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

Es pot començar la crònica fent diferents lectures del partit, i la millor de totes es valorar el punt aconseguit desprès d’anar perdent 0-2 i remontar als minuts finals del partit. La primera part va ser molt igualada i sense gaire ocasions de gol, el Serverense es va mostrar molt segur i es va dedicar a defensar el joc de toc que realitzà la UE Lloret.

En canvi, a la segona part, el joc es va revolucionar una mica més i arribaren els gols. El Serverense va aprofitar les poques ocasions que va tenir per posar un 0-2 a nel marcador, que semblava definitiu. No obstant, quan tot semblava perdut va ser quan els nostres començaren empènyer de valent realitzant un joc més directe i efectiu. Així doncs, amb una falta arribà l’1-2 amb un gol de cap del capità Miquel Coll, i uns minuts més tard arribà l’empat definitiu amb un gol d’en Juanjo Díaz que aprofità molt hàbilment una pilota dividida dins l’àrea.

Esperem que aquest empat serveixí per seguir donant moral a l’equip i permetí mantenir la il.lusió del cos tècnic, jugadors, directius i afició més viva que mai.

CRÓNICA GENTILEZA DE M.A.COLL

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

No cal ser endevino per a saber que alguna cosa està passant amb el nostre benvolgut equip, ja que sens dubte el que té una competició com la lliga és que quan més partits es duen disputats, més clar està quin és o serà el teu lloc, i el nostre en aquests moments és estar pendent dels equips de baix i oblidar-se de moment de les posicions de privilegi.

Els nostres ara mateix no estan bé ni física ni mentalment, entrant en una dinàmica molt negativa, quedant clar que el 5-0 de Son Oliva no va ser casual sinó que a dia d’avui és el que hi ha.

Tenim una plantilla amb un nivell individual altíssim però que no funciona com equip, i aquí radica el nostre mal, ja que si ens dediquem a fer la guerra pel nostre compte no pot sortir bé, això és un esport que es juga en conjunt i no de forma individualista, ja que per a això hi ha altres esports com el tennis.

Altra dada a tenir molt en compte és l’estat físic d’alguns components de la plantilla, quedant demostrat que s’ha baixat notablement el llistó en aquest aspecte, quan tots sabem que en aquesta categoria si es vol triomfar un percentatge molt elevat depèn de com està l’equip físicament, i el nostre no està bé.

Del partit n’hi ha prou amb dir que en la primera meitat ens van arribar quatre vegades i ens van marcar en tres, i que en el minut 45 ja perdíem per un clar 0-3. I encara que amb la sortida d’un Miki que va sortir al camp tocat, l’equip va millorar una mica en atac i semblava que amb el 1-3 podíem posar en dificultats a un Barracar molt ordenat i pràctic, tot es va esfumar quan els visitants marcaven de nou el definitiu 1-4 amb el qual va finalitzar el partit. En el minut 85 es va muntar una tangana que es va saldar amb dues expulsions per part del Barracar i la del nostre màxim golejador Miki, que va venir per a fer-nos un favor ja que no es trobava al 100%, i ara ho perdrem com a mínim per al pròxim partit.

Si hi ha algo positiu del partit d’ahir és sens dubte el debut de Pere Més amb la samarreta de la U.E.Lloret, ja que va demostrar tenir molt bona visió de joc, donant un recital d’assistències, i que de segur ens donarà moltes alegries quan l’equip torni a jugar com sap. Aquest centre-campista va estar jugant a la Lliga Autonòmica Juvenil amb el Andraitx, i el seu darrer equip ha estat el Toulouse F.C. de la primera regional francesa, on ha estat cursant els seus estudis.

Queden encara molts partits i molta lliga per davant, però necessitem guanyar ja davant de la nostra afició, que està desitjant veure triomfar per primera vegada al seu equip en el nou “Comunale”, i encara que el rival del pròxim diumenge no sigui el més apropiat per a assolir-lo (Juv.Bunyola), cal treballar dur aquesta setmana i el dia del partit sortir a per totes.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

Quan algú veu un resultat de 5-0 al finalitzar un partit, crec que l’única cosa que es pot fer és donar l’enhorabona al contrari per la contundent victòria i esperar al diumenge que ve, i això va ser el que jo vaig fer.

El resultat no deixa lloc a dubtes de la superioritat rival i no s’han de posar excuses per a intentar maquillar el mal partit realitzat pels nostres. Sabem que tenim una quantitat de baixes molt superior al normal, i que a més són molt importants, però si ho analitzem en fred crec que al final arribarem a la conclusió que hi ha algo més que falla, ja que en els partits on hem disposat de gairebé tots els efectius, no ens han guanyat mai per golejada, però tampoc és que hàgim vist victòries espectaculars, i contundents.

La plantilla actual disposa de molta qualitat però no té la velocitat, la resistència, i la intensitat que va demostrar en la temporada anterior, i això és una cosa que resulta evident. Crec que la totalitat dels integrants de l’equip haurien de recapacitar en que s’està fallant, i entre tots intentar resoldre’l, ja que de seguir en aquesta línia la temporada se’ns farà molt llarga.

Està clar que no se’ns ha oblidat jugar al futbol, però si es vol sortir a jugar un partit els diumenges fa falta un mínim de treball durant la setmana per a després fer-lo en plenes condicions, i en aquest últim partit havia alguns que no havien fet els deures setmanals en els entrenaments. Pot ser que ha alguns els molesti aquesta crònica, però us puc assegurar que la faig amb tota l’honestidat i sinceritat possible, i intentant ser alhora constructiu, ja que només desitjo el millor per a la U.E.Lloret, i per a tots els seus components.

La nostra afició és sempre nombrosa i està al costat de l’equip, però necessita veure guanyar als seus per a no perdre l’esperança i donar l’esquena a un equip al que necessita veure guanyar i convèncer en el seu camp, i el diumenge que ve enfront de la U.D.Barracar és una oportunitat immillorable, per a demostrar-los que quan volem, també sabem guanyar amb autoritat.

Força UE.Lloret

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:sports, esport

Si hi ha una bona manera d’acabar la primera volta del campionat és amb una victòria, i així va ser com els nostres la van finalitzar en la seva visita al camp del Rctvo.La Victòria.

El partit no podia començar millor ja que en la primera aproximació a l’àrea de Miki, aquest és derrocat i el linier marca a l’àrbitre el punt de penal, quan solament s’havien jugat uns 25 segons. La pena màxima és llançada per Miquel Coll el qual establix el 0-1 quan no s’havia arribat al primer minut de joc. Encara que l’alegria ens va durar poc ja que en el minut 8, Tito comet un penal clar alhora que innecessari i els locals assoleixen l’empat a un. El partit en la seva primera meitat va ser de clar domini visitant, encara que amb poques ocasions clares de gol. La U.E.Lloret es defensava bé i només ens van inquietar una mica en jugades a pilota parada. Quan rondava la mitja hora de partit Juanjo efectua un bon servei de cantó al primer pal, i el baló és rematat per un Joan F.Ramos que va estar brillant durant tot el partit marcant el 1-2 i el seu primer gol amb la samarreta del Lloret.

Els inicis de la primera meitat no podien ser més esperançadors, ja que en el minut 55 Juanjo llança una falta des de la línia de mitjans, i Joan Riutort amb una gran rematada augmenta l’avantatge en el marcador, establint el 1-3. A partir d’aquí i com era de suposar els locals es llancen definitivament a l’atac en un intent desesperat de remuntar el partit, deixant la defensa a costa dels nostres contra-atacs que d’haver tingut una mica més de sort el resultat hagués estat molt més ampli, però les ocasions dels nostres davanters no van tenir la seva recompensa, però si la van tenir els locals en el seu avanç de línies, ja que en el minut 62 ens guanyen perfectament l’esquena, i a l’encarar a porta assoleixen un inquietant 2-3 . A partir d’aquest moment el partit es va tornar boig, ja que les ocasions se succeïen per part dels dos conjunts, i el resultat ja no semblava estar tan clar.

Els nervis van començar a sorgir per part dels dos equips pujant la intensitat en totes les accions, veient-se algunes dures entrades que l’àrbitre va saber detenir sense passar a majors. Encara que tot va quedar resolt quan de nou Juanjo llança un gran servei de cantó i el baló és rematat de cap per Joan F.Ramos, marcant un gran gol per a la tranquil·litat (2-4) en el minut 91 i la recompensa al gran partit que havia efectuat.

Ara hem de jugar un altre partit lluny de la nostra afició contra un difícil Són Oliva, que ja ens va sorprendre en el partit d’anada. Així que aquesta setmana cal treballar dur perquè no torni a ocórrer el de la primera volta. Per cert no vull acomiadar aquesta crònica sense recordar que l’any passat en aquesta mateixa jornada, teníem un punt menys que ara (29), i que som l’únic equip que no ha empatat en cap ocasió, amb sis victòries com visitant, quatre com local i nou derrotes, demostrant que juguem millor fora que a casa i que es pot repetir la impressionant segona volta que vam fer l’any passat si ens fem forts en el nostre nou “Comunale”.

Així que sort i enhorabona.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:

La jornada d’ahir serà recordada durant molt temps per tots els que vam estar presents, ja que va disposar de tots els ingredients per a ser gairebé perfecta. El dia assolellat es va aliar fins i tot per a donar més lluentor a un dia molt especial per a tots els que volem el millor per a la nostra localitat, i per al nostre Club, amb un temps esplèndid durant tota la jornada.

La festa va començar com estava programada a les 10’30 hrs. del matí amb els més petits, realitzant un partit de benjamins. Seguidament i encara que no estigués programat, ens van delectar els infantils, ja que algunes noies van arribar una mica tarda pels excessos nocturns, encara que al final van jugar un gran partit en el qual es van veure grans jugades i grans parades sota els pals, demostrant un gran nivell.

Després es va donar pas al partit dels veterans, on va ser memorable veure sobre la nova superfície a jugadors de diferents generacions, demostrant alguns, que la classe no es perd encara que la forma física no acompanyi.
Seguidament els presents van poder degustar una enorme torrada, servida gràcies al Bar És Pou, en la qual segons ens va informar l’organització es van donar cita al voltant de 500 persones.

A les 15’15 tal com estava programat les autoritats presents van efectuar unes breus paraules, començant pel nostre President D.Antoni Coll, al que després va seguir el President de la FFIB D.Miquel Bestard, després va realitzar una breu locució el nostre Batle D.Arnau Mateu, i finalment es va donar la paraula al Conseller d’Esports i Joventut, D.Mateu Cañellas. Seguidament es va donar pas al tradicional cort de cinta, i una vegada que van sortir els dos equips al centre del camp, el Conseller D.Mateu Cañellas va efectuar el servei d’honor, donant per inaugurada la reforma d’anivellació i col·locació de l’anhelada gespa artificial.

Del partit aquesta setmana seré molt breu, ja que sincerament durant la primera meitat no vaig poder veure pràcticament res, i el poc que vaig poder veure de la segona part, millor que no ho hagués vist. Tots sabem que havia molts de lesionats i també sancionats, però crec que els que van sortir al camp havien d’haver arrollat a un rival que no guanyava des del 04.11.07 (set partits), i que els seus últims quatre partits s’havien saldat amb quatre derrotes.

Encara falta molta lliga i suposo que quan disposem de tots els efectius, i ens adaptem al nou camp tot anirà millor. Diumenge que ve acaba la primera volta i estaria bé finalitzar-la amb una victòria que ens donés aire per a començar la segona meitat del campionat bé situats. Ara hem de disputar dos partits consecutius fora del nostre camp, en els quals s’aprofitarà per a realitzar alguns treballs que no s’han pogut efectuar abans de la inauguració, esperant que estigui tot en perfectes condicions dintre de tres setmanes.

No vull tancar aquesta crònica sense donar les gràcies a tots els que han fet possible el poder disposar d’un camp en condicions, sé que aconseguir treure endavant aquest projecte ha estat molt dur, però al final s’ha assolit i ara només ens queda promocionar-lo i cuidar-lo com si de la nostra casa es tractés.

També vull agrair a tots els que ahir van col·laborar de manera totalment desinteressada perquè tot estigués a punt i funcionant, especialment a l’empresa Dinàmic, a Protecció Civil i a Benigalip, els quals es van encarregar d’entretenir als nens, de l’organització, de la seguretat, i de solucionar qualsevol contratemps. A tots ells, a les nostres dones directives que sense elles seria impossible treure això endavant, i per descomptat a tots els afeccionats que ahir es van donar cita en el nou “Comunale Stadium”, GRÀCIES.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:

Els nostres, es presentaven a Llucmajor amb innombrables i importants baixes, i després del descans nadalenc on els excessos culinaris es paguen. Però encara així van sortir a per el partit des del primer minut de joc. El cos tècnic va haver d’enginyar-se-les per a confeccionar una alineació inèdita, que al final va donar els seus fruits, amb una línia defensiva totalment innovadora ja que mai havien jugat junts. En el centre del camp ocorria el mateix ja que a causa de la baixa de Juanjo, es van haver d’inventar una medul·lar amb garanties, i la veritat és que la cosa va sortir bé.

Els inicis van anar de tempteig, i encara que no havia un dominador clar les aproximacions a la meta rival eren més perilloses per part dels nostres, demostrant que volíem els tres punts. En el minut 19 de la primera meitat un Amador molt treballador va haver de ser substituït per Mario el qual sortia d’una llarga lesió, a causa de unes molèsties, condicionant encara més els possibles canvis. Rondava el minut 27 de partit, quan Miki controla un baló en la frontal de l’àrea entre els dos centrals, es desfà d’ells amb la seva classe habitual, i en la sortida del porter establix el 0-1, amb un gol marca de la casa.

Quan el cronómetro marcava el minut 40, es produïx una doble expulsió en la qual es van veure involucrats un jugador del Llucmajor i Tito, els quals van veure el camí a les dutxes abans que l’àrbitre xiulés el final de la primera part. Dos minuts més tard (min.42) els locals disposen de l’única ocasió al rebre el baló dintre de l’àrea i lliure de marca un jugador el qual realitza un potent tir encara que sense anar entre els tres pals.

Els inicis de la segona meitat eren un clar avís del que faltava per arribar, ja que amb tan sol cinc minuts disputats (min.50) el nostre Mister Toni Florit és expulsat per les seves reiterades protestes, i no anava a ser l’únic. Un minut més tard Miki realitza una internada espectacular, i quan encarava a porta és caçad per darrere, sent expulsat el jugador del Llucmajor. El Partit se’ns posava de cara amb el marcador a favor i amb superioritat numèrica, i en lloc d’aprofitar l’ocasió ens dediquem a protestar i increpar al col·legiat, sabent per endavant que això no duu a cap lloc, excepte a un, els vestuaris. Quan els ànims estaven a flor de pell, arriba la jugada del penal que per al meu parer va ser clar, perdonant fins i tot la vermella al nostre porter Biel, i encara que en un primer moment assoleix buidar el baló, aquest torna al llançador i remata a plaer empatant el partit.

Vull destacar el debut de Gabriel Miralles en la porteria que ha estat fitxat aquesta setmana a causa de la lesió de Juanmi. La seva actuació va ser molt seriosa i va resoldre les situacions compromeses amb solvència i seguretat. Enhorabona.

En el minut 66 s’organitza una disputa en la qual nosaltres ens duem la pitjor part, sent expulsats Jaume Calafat, Amador Gacies, i arran de l’esdevingut més tard expulsen també al 2º entrenador Toni Ferriol, i al nostre delegat Martí Mateu, donant una penosa imatge i demostrant que no aprenem dels errors, i que si exigim als nostres jugadors el màxim respecte als àrbitres els que estan al capdavant d’ell són els primers que han de donar exemple.

Encara sort que en el minut 77, Miki amb una altra de les seves genialitats es va dels seus marcadors per força i velocitat, s’interna en l’àrea i assisteix a Mario que havia acompanyat la jugada molt bé, per a marcar el que seria definitiu 1-2 .
Aquesta vegada ha anat bé i hem guanyat un partit que teníem perfectament controlat, però que va estar a punt de torçar-se, encara que no sempre serà així. Tenim una gran plantilla amb jugadors extraordinaris, així que, per què no ens dediquem a jugar i ens deixem de protestar als àrbitres?

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:

Era el dia dels comiats, ja que si no hi ha cap contratemps excepcional va ser el nostre darrer partit lluny del nostre benvolgut “Comunale”, també acomiadàvem l’any, futbolísticament parlant, ja que fins a l’any que ve, no reprenem la Lliga. Així que crec que la millor manera de celebrar aquests dos comiats és amb una victòria, i encara que el partit no va ser per a llençar coets, l’important és que després de les tres derrotes consecutives tornàvem a assaborir el plaer de la victòria. I no és que comencés del millor ja que en el min.18 de la primera meitat els visitants executen un llançament de falta a escassos metres de la frontal, Martí en una gran intervenció assoleix desviar el baló, però cap dels nostres acudeix al rebutgi i un jugador del At.Paguera remata a plaer, establint un 0-1 molt preocupant.

El partit transcorria amb més pena que glòria i cap a presagiar que passaríem una tarda de moltíssim de fred i també de molt de sofriment, encara que 10 minuts després del gol (min.28) un contrari realitza una entrada a Juanjo, i l’àrbitre li ensenya el camí dels vestuaris amb vermella directa. Els visitants amb inferioritat numèrica i amb el marcador a favor es tanquen totalment en el seu camp, i només s’atreveixen a sortir en tímids contra-atacs, que ens van posar en seriosos apuros en alguna ocasió.

Va haver de ser a pilota parada, quan en el minut 43 un llançament de falta a escassos metres de la frontal, Miki d’un fort xut assoleix empatar el partit. Feia diverses jornades que el nostre màxim golejador no assolia perforar la meta rival, però ahir va destapar de nou la seva vena golejadora ja que un minut més tard (min.44), en un llançament de corner el baló ho recull Miki dintre de l’àrea i torna a batre el porter, pujant al marcador el 2-1 amb el qual finalitzava la primera meitat. La represa lluny de canviar pel que fa al vist en la primera meitat, va seguir igual, amb moltes imprecisions, perdent el control del baló ràpidament, amb poc joc per les bandes, i les línies poc compactes.

Encara que les ocasions van ser moltes el baló no volia entrar, fins que en el min.67 l’esfèric passa per davant de l’àrea petita, assoleix rematar-lo un molt oportú Miki, aconseguint el 3-1 i un maco “Hat-Trick”, per al nostre “Killer” de l’àrea. Ja en el temps de descompte (min.97), Tito realitza un bona assistència a Miki dintre de l’àrea, aquest es va dels seus marcadors, arriba fins a la línia de fons i realitza la passada de la mort perquè Bernabé marqui el 4-1 que seria ja definitiu.

A pesar de les nombroses ocasions de gol no va ser un partit brillant, però després d’anar perdent, poder remuntar el partit i guanyar-lo crec que va ser el més destacable, i el que feia falta per a poder treballar amb més tranquil·litat. Aquestes dues setmanes sense Lliga, ens vindran molt bé, per a agafar forces, adaptar-nos a la nova gespa del nou “Comunale Stadium”, i afrontar els nous partits del 2008 amb les piles carregades.

Des d’aquesta pàgina desitgem a tots unes molt Bones festes, un Pròsper Any Nou, i si pot ser que ens toqui la loteria de Nadal.

Felicitats a tots i Força U.E.Lloret.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:

Crònica gentilesa de M.A.Coll

Nova derrota de la U.E Lloret, que no acaba d’aixecar el cap. El Lloret va acabar goletjat per 4-1 davant un Campanet molt pràctic i un arbitratge pèssim. Certament el resultat és molt abultat pel que es va veure realment damunt el terreny de joc, però el futbol és així i el que al final compta són els gols. El Lloret començà bé el partit, fent mèrits suficients com per avançar-se al marcador, però a la primera arribada de perill el Campanet es va avançar. Va ser un cop d’ aigua freda pel conjunt llorità, ja que amb el marcador en contra l’equip va anar a menys i el Campanet sense fer cap gran partit va aprofitar les poques ocasions de gols que va tenir; arribant al final de la primera part amb un marcador de 3-0 favorable a l’ equip local. L’inici de la segona part va ser esperançador ja que el Lloret va crear algunes oportunitats de gol. Així al minut 10, Juanjo va marcar un golàs de falta directe. Semblava, que la remontada podia ser possible però tot va quedar en un somni, ja que el Campanet va sebre aturar en cada moment el ritme del partit i el Lloret fou incapaç de crear gaires ocasions de gols. Si les coses ja anaven malament deportivament amb el resultat advers, arribà la jugada desafortunada del partit, ja que en Tomeu Mut just entrar al camp es va lesionar. En un principi semblava que la lesió era greu, però desprès de fer-li unes proves a l´hospital tot sembla que haurà quedat amb un esguinç del lligament, i segons els metges que el varen atendre tot apunta que amb dues semanetes de repòs podrà recuperar-se. Espera’m que tot hagi quedat amb un susto i que poguem tornar veure aviat en Tomeu jugant amb l’equip. Poc temps desprès d’aquest ensurt, arribà el quart gol del Campanet, que aprofità un mal rebuig de la defensa lloritana.

Amb la d’ahir la UE Lloret ja sumà la tercera derrota consecutiva i la vuitena del que duim de campionat, consolidant-se una dinàmica negativa de joc i resultats. Desprès de dues temporades brillants, assolint èxits impensables anys enrera, ara ens trobam en una situació difícil. I és ara més que mai, quan tots hem de lluitar i estar units perquè aquesta dinàmica canvii i poguem tornar a veure el Lloret el més adalt possible. Cal reflexionar i fer autocrítica sobre el per què les coses no surten com tots voldríem i posar la voluntat necessària per tirar el carro cap endavant. Per això, vos vull donar ànims a tothom, ja que encara queda molta lliga i tenim un equip, un cos tècnic, una directiva i una afició per estar ben adalt.

ARA I SEMPRE VISCA UE LLORET!!!

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:

Tots els que vam estar presents en el Municipal de Sineu ahir, vam veure un dels pitjors partits d’aquesta temporada, ja que cap dels equips que es trobaven sobre el terreny de joc va oferir cap moment de bon joc, sent un partit sense ritme, sense intensitat, sense anticipació, i amb molt pocs detalls de qualitat per no dir cap.

Els locals van sortir molt precipitats, sense idees, sense suports, i sense desmarcatges clars, guanyant sempre la partida les defenses que van estar molt més efectives que la zona de creació, n’hi ha prou amb repassar una mica les estadístiques i observarem que els visitants només van crear una mica de perill amb jugades a pilota parada, sense xutar entre els tres pals en tot el partit en jugada de creació. I els nostres només van disposar de dues ocasions en tot el partit.

Si s’analitzen els mèrits obtinguts per ambdós conjunts i es vol ser just, crec que l’empat a zero hagués estat el més propi, ja que cap dels dos equips va fer res per guanyar, però com en el futbol el que manen són els gols i si damunt t’ho marquen en el minut 93, amb un llançament de falta perfectament executat, entrant el baló per tota l’esquadra, doncs no ens queda més remei que resignar-nos i esperar al pròxim partit.

Sé que la situació és difícil i complicada ja que tots sabem que quan les coses van bé, tot sembla de color de rosa, però és ara on es demostra la veritable qualitat de les persones, i quan tots hem d’estar amb l’equip per a treure això endavant, i quan dic tots ho dic amb tota la intenció, ja que no solament són els jugadors i el cos tècnic els que han de donar-se suport, ja que l’equip ha de sentir també el suport de la directiva i naturalment de l’afició.

Tenim jugadors d’un grandíssim nivell, tots sabem que fins i tot tenim alguns que podrien jugar a categories molt superiors a la nostra, però de moment no s’ha aconseguit que funcionin en equip, només falta ajustar algunes peces i polir petits detalls perquè funcioni el motor a la perfecció, amb un poc de paciència i ganes aviat arribarà aquest moment, i després serem imparables, així que només demano a tots que no us desespereu pels dolents resultats, ja que quan arribin els bons tornareu a gaudir de jugar al futbol.
Així que ànim a tots i Força U.E.Lloret

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:

Si el resultat al finalitzar la primera meitat amb victòria per la mínima dels locals no resultava just, no podem dir el mateix quan l’àrbitre va xiular el final del partit amb un contundent 3-0 en el marcador, ja que si bé és cert que la U.E.Lloret va merèixer molt més durant els primers quaranta-cinc minuts, amb ocasions clares de gol, amb un joc molt més directe que el rival, bé posicionat, buscant sempre la vertical, encara que sense entrar com en altres ocasions per les bandes, intentant sortir sempre amb el baló controlat, encara que sense cap efectivitat de cara a porteria, unes vegades pels nostres propis errors i altres per una perfecta defensa liderada per una parella de centrals, que sense complicar-se la vida i estant perfectes en gairebé totes les seves accions no van donar cap opció als nostres. Els locals amb un joc sense complicacions i molt pràctic sortien amb perill a la contra, i en un robatori de baló en la línia de mitjans ens guanyen l’esquena establint el 1-0 quan rondava el min.25, llençant per terra tot el treball realitzat fins al moment.

El començament de la segona meitat no podia ser pitjor, ja que en el min.53 un contrari davant la passivitat de la nostra defensa, fa el que vol en la frontal de la nostra àrea s’interna dintre i bat a un Juanmi que minuts més tard rebria una puntada en la cara, i encara que va sofrir forts dolors en la mandíbula durant la resta del partit, va voler acabar-lo, en un gest que li honra.

El segon gol dels locals va ser la puntilla per als nostres, ja que en un intent desesperat van avançar més les seves línies per a escurçar distàncies, però estava clar que no era el nostre dia, i encara que es van crear algunes ocasions de gol, el Sant Marçal es va fer encara més perillós amb els seus contra-atacs que no van culminar en més gols de miracle, fins que en el min.82 assoleixen perforar de nou la nostra porteria, establint el que ja seria definitiu 3-0 amb el qual finalitzaria el partit.

No passa absolutament res per la derrota, l’única cosa que hem de fer és donar l’enhorabona al Sant Marçal per la seva justa victòria, i aquesta setmana corregir els errors comesos per a guanyar diumenge que ve davant de la nostra afició, que de segur ens donarà suport des de la graderia.

FORÇA U.E.LLORET

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, llorito, lloritans, vistalegre, futbol:

(Jornada 12 del 18.11.07 / U.E.Lloret 2 – C.D.Margaritense 1)

Si hi ha una cosa que podem destacar del partit d’ahir és sens dubte el sacrifici i el lliurament dels nostres jugadors, ja que quan un equip juga amb deu més d’una hora, i domina el partit d’inici a final és perquè tots els que van sortir al terreny de joc van suar la samarreta.

El partit en els seus inicis va ser de clar domini dels locals, bé posicionats i amb una mentalitat totalment ofensiva. Ja als deu minuts ens podríem haver avançat quan en una gran assistència de Joan Riutort a Miki no acaba en gol de miracle, demostrant que la connexió Joan-Miki cada dia està més lligada. Més tard i en un llançament de corner els visitants marquen, encara que el gol és anul·lat. En l’única ocasió si es pot dir així que van tenir els visitants, demostrant ser un equip molt conservador, ja que fins i tot quan van jugar en superioritat numèrica no van anar a per el partit.

La clau del partit arribava a la mitja hora de joc quan l’àrbitre li ensenya la segona groga a Joan Ramos, i s’anava als vestuaris. Encara quedava una hora de partit i la veritat és que es va fer molt llarga.

L’inici de la segona meitat va deixar clar que als locals no els agradava el resultat i volien guanyar el partit, i els visitants seguien defensant els continus atacs d’un equip que es començava a posar nerviós, veient que eren molt superiors fins i tot amb deu, però que les clares ocasions no es materialitzaven. En el minut 50 ens anul·len un gol d’un Juanjo que va donar un recital de treball i joc. Encara que el pitjor va arribar en el minut 61 quan els visitants al llançar un servei de cantó, el baló dóna en el segon pal i s’introduïx en la nostra porteria, pujant al marcador un 0-1 que no feia justícia.

Els nostres lluny de desmoralitzar-se i traient forces d’on ja no les havia posen cèrcol a la porteria rival. De nou una gran assistència de Joan Riutort a Miki, el qual es gira amb rapidesa i a l’encarar és derrocat. L’àrbitre no dubta a assenyalar la pena màxima que és llançada per un molt segur Miquel Coll, establint l’empat a un, i amb temps suficient per a la remuntada, ja que quedaven encara 20 minuts i el nostre domini era asfixiant. El mister en un intent desesperat per aconseguir la victòria realitza uns canvis tàctics i les ocasions de gol se succeïxen una després d’una altra, encara que la més clara va ser la d’un Jaume Calafat molt treballador que va estavellar un baló en el travesser.

Fruit d’aquest intens treball, i faltant dotze minuts per al final (min.78), li arriba l’esfèric a Juanjo prop de la frontal, el qual llança un potent xut, marcant un gol espectacular amb el qual s’assolia una victòria molt treballada, i que va posar de manifest que a part de les grans individualitats que disposem, tenim també un gran equip, que quan es posa la roba de treball és molt difícil de batre.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre

(Jornada 11 del 11.11.07 / U.D.Collerense 0 - U.E.Lloret 3)

No arribàvem en un bon moment a Ca’n Caimari, ja que el Collerense encara no coneixia la derrota com local estant francament forts en el seu feu. Veníem de cosechar dues derrotes no de molt grat record i l’afició no sabia quin equip s’anava a trobar. Però molt aviat els assistents ens vam adonar que si ens volien guanyar no ho tindrien gens fàcil. El partit es va posar aviat de cara, ja que en el min.8, un Mario molt treballador i vibrant realitza una assistència perfecta al sempre perillós Miki, que no desaprofita l’ocasió i a l’encarar al porter, assoleix un primer gol realment preciós en la seva confecció i execució.

Els nostres amb l’avantatge en el marcador no retrocedeixen les línies, i continuen realitzant un joc ràpid i vertical, amb molt bona pressió al perdre el baló, amb la intensitat que enyoràvem en alguns partits anteriors, i amb les idees molt clares al disposar de la possessió de l’esfèric, encara que sense clares ocasions de gol, excepte un llançament de falta de Mario que s’estavella en el travesser (min.22). Però també és cert que amb el treball que s’estava realitzant tant en la mitjana com en una defensa molt bé organitzada i contundent, els locals no ens van inquietar en cap moment.

Rondava el minut 27, quan Xisco Mulet rep una agressió que l’àrbitre no veu, i a punt va estar de costar-nos l’expulsió, ja que a causa del cabreig i a la impunitat del fet, el nostre centre-campista intenta també agredir al contrari, però no arriba a produir-se gràcies a que els seus companys ho detenen. Sense donar més temps per a noves baralles Xisco és substituït per Jaume Calafat amb molt bon criteri, ja que de segur no hagués acabat el partit. Uns minuts més tard també rep una agressió Mario, però aquesta vegada l’infractor no passa desapercebut i és expulsat amb vermella directa, quan rondava el minut quaranta. En la represa el cos tècnic amb bon ull ja que Mario havia vist una groga, decideixen substituir-lo per Amador, ja que els ànims estaven una mica alterats.

Els inicis de la segona meitat van ser calcats a la primera ja que amb sol sis minuts jugats (min.51), es realitza un servei de banda prop del corner, el baló ho rep Miki que s’interna fins a la línia de fons i el seu centre és rematat per Juanjo, marcant el 0-2, i el seu primer gol amb la samarreta de la U.E.Lloret, rebent un just premi a la gran labor que està realitzant. Més tard quan el lluminós marcava el minut 68, Miki amb velocitat guanya l’esquena a la defensa, i a l’encarar la porteria en un gest de compañerisme i d’humilitat cedeix el baló a un Juanjo lliure de marcatge, perquè a plaer estableixi el 0-3 definitiu.A partir d’aquest moment els nostres van baixar una mica la intensitat i els locals ens van inquietar una mica més, però unes vegades la defensa i unes altres un esplèndid i oportú Juanmi, no van deixar que el marcador es mogués.

Ara a assaborir una victòria important, dins un camp difícil, i a preparar-se per a rebre la visita d’un Margaritense que no ha començat la competició amb bon peu, però que no ens regalarà res, i al que si volem derrotar hauríem de jugar-li amb la mateixa intensitat que avui.

Enhorabona i Força U.E.Lloret

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre

SENSE COMENTARIS ...........

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre

(Jornada 9 del 28.10.07 / C.D.Son Roca 4 - U.E.Lloret 3)

Vos puc assegurar que no és gens fàcil escriure aquesta crònica després de veure el partit d’aquest matí, ja que si ja és complicat narrar una derrota mes ho és descriure un desastre. Tots els que vam estar en el Municipal de Són Ximelis al sortir del camp ens preguntàvem el mateix. Com és possible perdre un partit que en el descans guanyàvem per 0-3 i que fins i tot haguéssim pogut guanyar per uns quants més?. I després de moltes hores encara no trobo la resposta, ja que és difícil d’entendre com es pot perdre un partit que sense jugar de manera esplendida malgrat el resultat, teníem totalment controlat.

El partit en la seva primera meitat sense ser espectacular, va ser molt pràctic ja que es jugava amb velocitat, amb tensió, amb col·locació, i amb criteri. Prova d’això es que tranquil·lament podien haver conclòs els primers quaranta-cinc minuts amb un marcador molt més engruixat, ja que a part dels tres gols d’un immillorable Miki, es podrien haver materialitzat uns quants més, i per part dels locals només tinc comptabilitzada una ocasió de gol.

Però els inicis del segon temps van ser premonitoris, els locals arribaven amb molta més insistència que en la primera meitat, ja que els nostres van donar totes les facilitats a un Son Roca que no va donar el partit per finalitzat i nosaltres si. La intensitat del primer temps va quedar completament diluïda i vam començar a caure en errors del passat, quan en teoria hauríem de tenir la lliçó bé apresa i tenir molt clar que el partit no finalitza fins que l’àrbitre pita el final dels noranta minuts. Els locals van marcar ràpid i encara que semblava impossible la remuntada, i més encara després de l’expulsió d’un jugador local, van veure que els nostres els donaven la iniciativa del partit i no van desaprofitar el regal.

Poc després de la seva expulsió i en lloc d’aprofitar la superioritat numèrica, Bernabé que havia sortit en la segona meitat, és expulsat també després de realitzar un desplaçament de baló per a perdre temps. Els locals es creixen amb la igualtat d’efectius i nosaltres no aconseguim enllaçar cap jugada de perill, i encara que més tard tornen a expulsar a un jugador del Son Roca, ells a l’imposar mes intensitat assoleixen donar la volta al marcador i estableixen un definitiu 4-3, que semblava impensable al concloure la primera meitat.

Crec que és el moment de reflexionar i que els jugadors que considerin que no han donat el màxim rendiment entonin el “mea culpa”, i pensin que hagués passat si en lloc de donar el partit per guanyat en el minut quaranta-cinc, haguessin jugat igual els noranta minuts. La resposta és molt senzilla; ara tendríem tres punts més en el nostre casiller i aniríem quarts en la classificació, en lloc de tenir tres punts menys i estar situats en la novena posició. També crec que l’esforç d’aquests tres quarts d’hora valia la pena per a poder encarar el partit del pròxim diumenge amb el líder (Binissalem).

Ara només cap esperar que en la pròxima jornada juguem amb la mateixa intensitat els noranta minuts, ja que si no és així la derrota està cantada.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, lloret, llorito, lloritans, vistalegre

(Jornada 8 del 20.10.07 / U.E.Lloret 3 – C.F.Port de Soller 0)

Ahir va quedar clar que els nostres no juguen bé quan l’equip al que ens enfrontem està situat per la part baixa de la classificació, no és res nou ja que la temporada passada succeïa exactament igual. Sembla com si es contagiessin del joc rival i la velocitat i bon joc brilla per la seva absència.

La primera part va ser del pitjor que hem vist aquesta temporada, n’hi ha prou amb veure que la primera ocasió de perill es va produir en el minut 33 de partit, quan al llançar una falta en la frontal de l’àrea, Joan Ramos en jugada assajada cedeix a Miki i aquest d’un fort tir marca el 1-0, en la primera jugada de perill a pilota parada. Els visitants van disposar d’una única ocasió de gol, quan en el minut 38 s’internen per banda esquerra i el seu centre és rematat al travesser. Més tard en el minut 42 Bernabé en una gran jugada per la seva banda esquerra aconsegueix donar una assistència perfecta a Miki, que davant el porter disposa d’una gran ocasió que no assoleix materialitzar. Aquestes tres jugades van ser l’única cosa destacable d’una primera meitat en la qual va faltar intensitat, velocitat, anticipació i jugar el baló arran de terra.

La segona meitat no podia començar millor, ja que en el minut 48 en un error de la defensa, Miki els guanya l’esquena i a l’encarar al porter aquest comet un penal de llibre, sent també expulsat amb vermella directa. Dos minuts més tard min.50 la pena màxima és llançada per Miquel Coll, que enganya molt bé al porter i establix el 2-0. El partit a partir d’aquí va quedar sentenciat, ja que els del Port van baixar més el seu ritme i van lliurar el partit gairebé sense resistència, i excepte en alguna jugada molt esporàdica no van inquietar la nostra porteria, encara que els nostres tampoc estaven per la labor d’augmentar el marcador.

Cap ressenyar l’esportivitat dels dos conjunts, ja que no va haver cap jugada fora de to, pel que l’àrbitre va tenir un partit molt tranquil en aquest sentit.

El partit transcorria amb més pena que gloría quan en el min.83 Miki amb astúcia roba un baló en la medul·lar encarant porta amb velocitat, i al veure a Joan Riutort entrant per banda esquerra li cedeix el baló i aquest amb un tir impressionant marca un gol esplèndid, estrenant-se com golejador amb la samarreta del Lloret, pujant al marcador el definitiu 3-0.

Espero i desig que diumenge que ve enfront del Son Roca, es vegi el veritable potencial de la U.E.Lloret, ja que no crec que jugant al nivell amb el que s’ha fet avui puguem treure res positiu, dins un camp que ens posaran les coses molt difícils, i per a complicar més jugant al matí.

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, lloret, llorito, vistalegre

(Jornada 7 del 13.10.07 / C.D.Serverense 1 – U.E.Lloret 2)

Tots els que van assistir el dissabte al Municipal de Ses Eres per a veure el partit sabíem que no anava a ser un passeig i que el Serverense ens posaria les coses molt complicades si volíem dur-nos els tres punts, el que ningú s’imaginava és que el partit no fos apte per a cardíacs. Els afeccionats que no es van poder desplaçar es van perdre un gran partit, on els dos equips ens van oferir un gran espectacle en el qual no va faltar absolutament res, ja que per les dues parts tenien molt clar al que jugaven i no volien donar el seu braç a torçar. Es va jugar amb una intensitat i velocitat que a hores d’ara de competició és digna d’esment, i el primer en acostar-se amb perill a la meta rival van ser els locals que en el minut 11, en una internada per banda esquerra assoleixen centrar en l’àrea i la rematada s’estavella en el travesser, encara que els nostres no es van arrugar i tres minuts després Mario recull el baló en la frontal i el seu fort tir surt fregant el pal, amb el porter ja batut.

El centre del camp feia hores extres, ja que el ritme de partit era endiablat i estava clar que a la primera distracció es pagaria car. El nostre debutant juvenil Joan Riutort va tenir una bona estrena en el lateral esquerre, estant molt segur en les seves accions i jugant el baló amb criteri, molt bé abrigat amb un Joan Plomer contundent en totes les seves intervencions. La recompensa a l’intens treball va arribar en el minut 30 quan un Joan Ramos que cada partit se supera amb una progressió extraordinària, llança un potent xut que el porter no assoleix blocar i Mario molt atent al rebutg establix el 0-1 amb el qual conclouria la primera meitat.

Els locals després del descans van sortir a per totes avançant les línies i imprimint un fort ritme, i els nostres es defensaven a la perfecció llançant perillosos contra-atacs amb els sempre perillosos Miki i Mario, als quals se sumava un molt treballador Bernabé. I en una d’aquestes contres Mario s’interna per banda esquerra realitzant una gran assistència a un Miki que no perdona i marca un gol que era el just premi al gran treball realitzat, pujant al lluminós el 0-2 en el minut 54 de partit. Quedava tot un món i encara que va estar molt prop el tercer gol de la tranquil·litat, tot es va torçar quan en el minut 80 el linier s’inventa un penal que només va veure ell, en un encreuament perfecte de Gerard el qual es duu el baló netament, però l’assistent molt casolà i resident a una població molt propera, cridar a l’àrbitre a la banda per a indicar-li el punt fatídic. Fruit d’aquest error monumental i indignats per la decisió, ens expulsen al primer i al segon entrenador, i amonesten amb la groga a Mario, Gerard i Toni Vanrell. El penal és llançat en el minut 83 i encara que un Juanmi que va estar brillant durant tot el partit assoleix buidar el baló, el rebutgi va a un contrari que assoleix reduir diferències amb el 1-2, faltant només set minuts més els cinc que va afegir abans de donar per finalitzat el partit quan es va muntar una mini-tangana.

Van ser uns minuts de veritable infart, en el qual els locals van posar cèrcol a la nostra porteria amb constants balons aeris, però els nostres es van posar el mono de treball i van defensar amb ungles i dents un resultat que de segur ens farà remuntar algunes posicions.

Després d’un mal inici de lliga sembla que els nous fitxatges es van acoblant i el partit d’ahir és un clar exemple, que quan es treballa el premi no tarda a arribar.

Força U.E.Lloret

Etiquetas: uelloret, u.e.lloret, lloret, llorito, de, vistalegre

(Jornada 6ª del 07.10.07 / U.E.Lloret 5 – C.D.Sant Jordi 2)

Quan es veu la qualitat d’un equip és quan a pesar de les innombrables baixes amb les quals es trobava la plantilla, els que salten al terreny de joc resolen el partit de la manera que es va fer aquest diumenge.

Els nostres van sortir molt mentalizats de la importància dels tres punts i des del primer minut van posar cèrcol a la porteria visitant, amb velocitat, jugant el baló amb criteri, i intentant resoldre com més aviat millor. A l’arribar al minut 24 un Mario que va realitzar un partit de matrícula d’honor, recull el baló fora de l’àrea i llança un fort xut en paràbola en la qual el porter no pot fer gens per evitar un "golazo" pujant al marcador el 1-0 . Tan sol traient des del centre del camp, minut 25, Mario torna a recollir el baló al costat de la frontal, i aquesta vegada amb la seva cama esquerra torna a batre al porter visitant amb un gol de bandera.

La superioritat en el joc era visible i crec que per això va arribar la relaxació, ja que en una distracció al retrasar el baló, el davanter visitant ens guanya molt bé l’esquena, i en l’u contra un reduïx distàncies establint el 2-1 amb el qual s’arribaria al descans.

Els primers quinze minuts de la segona meitat van baixar molt pel que fa al vist en la primera i el nostre joc va baixar en intensitat, pel que el Sant Jordi va decidir avançar les seves línies per a intentar empatar un partit que teníem bé encaminat. Però en el minut 62 en una gran internada per banda esquerra arriben fins a la línia de corner i posen el baló en la nostra àrea, el qual és rematat a la perfecció, marcant el 2-2.

Havia temps encara i els nostres no ho van perdre, ja que van treure forces d’on segurament no les havia i van decidir anar a per el partit. Molt aviat es va obtenir la recompensa ja que set minuts després de l’empat, min.69 i en una jugada assajada, es llança un corner perquè Miki, que havia sortit feia pocs minuts marqués el 3-2 de manera magistral. En la següent jugada (min.70), un Amador molt batallador realitza una gran assistència a un Miki mig lesionat, que es va per velocitat i a l’entrar en l’àrea és derrocat per un defensor amb un penal clarísim. La pena màxima és llançada per Mario el qual aconsegueix batre al porter, posant un 4-2 més tranquilitzador, i el seu primer hattrick vestint la samarreta de la U.E.Lloret, i que era un just premi al gran partit que va realitzar.

Però encara quedava per arribar una de les millors jugades del partit, quan en el minut 88, Mario realitza una gran assistència a Miki, el qual s’interna amb velocitat i en lloc de xutar a porta cedeix el baló de taló a Martí el qual amb un tir fortísim, assoleix un gol per a emmarcar, fent saltar l’alegria en la graderia i en el camp, ja que era un just premi per a un jugador al que tots volem molt, i que és un exemple de serietat, lliurament, i encara que no tingui molts minuts, sempre està quan se li necessita.

Enhorabona a tots pel gran partit, per la victòria, pels gols, i enhorabona en particular a Martí, t’ho mereixes.

També volem donar la nostra enhorabona a Antoni Gelabert pel seu debut, pel seu bon partit i per aguantar els 90 minuts.

Etiquetas: uelloret, lloret, llorito:lloret, de, vistalegre, lloritans

(Jornada 5 del 29.09.07 / Port de Pollença F.C. 0 - U.E.Lloret 2)

Teníem un partit molt complicat amb el sempre difícil Port de Pollença, tots els que varem estar l’any passat recordàvem el 0-1 aconseguit amb 12 minuts de descompte
interminables. Però per a posar mes complicades les coses, el mister va tenir seriosos problemes per a poder confeccionar l’onze inicial, ja que a les sis baixes que té l’equip actualment, s’ha d’afegir que dels quatre suplents que es van asseure en la banqueta, hi havia tres jugadors que en circumstàncies normals no haguessin estat convocats, ja que estaven seriosament tocats, i ho tenien molt difícil aguantar el ritme de partit. Basta veure que només es van realitzar dos canvis, i no va haver-hi més substitucions ni per a perdre temps, per tal motiu crec que és d’agrair la complicitat que van demostrar al presentar-se sabent que era molt difícil que saltessin al terreny de joc.

El partit se’ns va posar molt aviat de cara, ja que en el minut quatre, el nostre capità Miquel Coll realitza una assistència perfecta a Tomeu Mut i aquest a la sortida del porter llança un fort tret creuat, aconseguint un gran gol que ens avançava en el marcador, però que significava molt més, ja que era el seu primer gol després de tres anys sense poder trepitjar un terreny de joc després de la seva greu lesió, d’aquí la gran alegria de l’equip que van celebrar el gol com si d’una final es tractés.

El ritme de partit era vibrant i a diferència del partit anterior els nostres van sortir molt mentalitzats, amb la lliçó bé apresa, jugant bé el baló quan teníem la possessió, i exercint una pressió asfixiant al perdre-ho. Fruit d’aquesta gran pressió Gerard que va realitzar un partit molt complet, roba un baló prop de la medular, li lliura el baló a Mario, el qual assisteix molt bé a Joan F.Ramos per la banda dreta, que s’interna i assoleix un gran centre dintre de l’àrea, perquè Tomeu Mut realitzi un altre gran tret que el porter assoleix buidar, però el baló cau a Bernabé, que en lloc de chutar a porta que hagués estat el més lògic i realitzant un gest que li honra, li lliura el baló a un Mario completament desmarcat perquè marqui un gol de "garra" , que posava el 0-2 en el lluminós en el minut 20 de partit i que al final ja seria inamovible.

La segona meitat com era previsible va ser un poc menys vistosa, ja que amb el marcador a favor l’equip va sortir a defensar el resultat, però sense renunciar als contra-atacs molt perillosos en els quals es va poder augmentar la diferència en almenys un parell d’ocasions clares, encara que també és cert que els locals van disposar de dues oportunitats per a escurçar diferències, però la nostre defensa i el nostre porter van estar perfectes en gairebé totes les seves accions, i els migcampistes van ajudar molt en la labor.

Duem dues victòries com visitant i cap com local, pel que crec que és el moment de començar a guanyar a casa i davant de la nostra gran afició. Aquests tres punts aconseguits són molt importants però encara ho seran més si guanyem el pròxim partit, i d’una cosa estic segur, si juguem amb la mateixa intensitat que ahir tenim mig partit guanyat.

Força U.E.Lloret

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports, u.e.lloret

(Jornada 4 del 23.09.07 / U.E.Lloret 0 - U.D.Arenal 1)

Costa molt començar donant les gràcies per haver caigut derrotats en el minut 88 de partit i només per un gol, però si hem de ser sincers al fer una reflexió coherent cal fer-ho, ja que de no ser per un molt inspirat Juanmi ens podria haver caigut una golejada d’escàndol. Si cal destacar a algú en el desastre viscut ahir no tinc cap dubte que el millor i amb diferència va ser el nostre porter Juanmi, amb tres intervencions impressionants en la primera meitat i altres tantes en la segona, demostrant que està a un altíssim nivell.

Els partits duren noranta minuts i ahir només varem jugar els deu primers, amb alguna excepció que va intentar fer el seu treball i el del veí, i així és impossible guanyar un partit.

L’inici va ser només un miratge ja que poc a poc es van anar diluint les ganes, la tensió, la concentració, l’anticipació, la pressió, i es van oblidar totes les ordres que el tècnic els havia indicat durant tota la setmana, llençant per la borda tot el treball de gestió d’informes.

Duem només quatre jornades i no passa res de moment, però tres derrotes i una sola victòria no és ni molt menys el que s’espera d’una de les millors plantilles que s’ha assolit formar després de sis anys de dur treball, així que cal posar-se la piles i començar a guanyar partits.

Aquesta setmana jo els demanaria als nostres que entrenin al màxim, que s’esforcin, i que no solament escoltin les indicacions dels tècnics, sinó que també les compleixin, si és així segur que el pròxim dissabte el Port de Pollença ho passarà molt malament per a derrotar-nos, encara que si es juga com ahir la derrota està cantada.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports, u.e.lloret

(Jornada 3 del 16.09.07 / S.D.Juv.Bunyola 2 - U.E.Lloret 1)

Fa mal perdre un partit en el minut 92, i si a més ve precedit d’una jugada en la qual un jugador local havia agredit a un dels nostres, que el linier veu clarament, que aixeca el banderí però que al no fer-li cas l’àrbitre, aquest desisteix i baixa la bandera, perdonant l’expulsió, que en la jugada posterior a l’agressió ens rematen una falta estant almenys tres jugadors en clar fora de joc, i per a súmmum ens expulsen al nostre capità Miquel Coll per agressió, quan ell ni tan sol estava prop de la jugada, en la qual si és cert que Juan Ramos empeny a un contrari, i aquest fent tot el teatre del món fingeix una agressió inexistent, és per a estar cabrejat. I a tot això li podem afegir que uns quants afeccionats del Bunyola envaeixen el camp intentant tenir alguna cosa més que paraules amb alguns dels nostres jugadors, i que quan el nostre delegat insta al col·legiat al finalitzar el partit al fet que en l’acta faci constar la invasió de camp, aquest es nega a redactar-ho, rehusand el nostre delegat a signar dita acta.

El partit en la seva primera meitat va ser totalment dels locals, ja que van disposar de les millors ocasions, sobretot en els últims cinc minuts en les quals es van comptabilitzar almenys tres jugades molt clares de gol, que unes vegades per l’encert d’un esplèndid Juanmi, i unes altres per la fortuna no es van materialitzar.

Al descans es va arribar amb un meritori empat a zero, ja que enfront teníem a un equip que a bon segur estarà en la part alta de la taula, que s’ha reforçat amb alguns jugadors de nivell, i que fins i tot han jugat en la tercera divisió balear.

Fins i tot ens avancem en el marcador quan el nostre golejador Miki, assoleix baixar un baló dintre de l’àrea es desfà del seu marcador i marca un gol que va aixecar dels seus seients a la nodrida afició blanquiblau.

Però l’alegria ens va durar poc ja que als pocs minuts en una jugada a baló parat els locals assoleixen l’empat a un, que per a ser sincers feia justícia.

A partir de l’empat els nostres van desenvolupar el seu millor joc podent-se fins i tot avançar de nou en el marcador, encara que la fortuna que vam tenir en la primera meitat ens va faltar a la segona.

Hem perdut un partit dins un camp on segur que molt pocs es duran es punts, amb polèmica i en el minut 92, així que no hi ha perquè estar preocupats. Tard o d’hora estarem en la zona noble de la classificació, ja que tenim equip per a això i més.

Tranquils que això no ha fet més que començar i ara només cap pensar en el partit del pròxim diumenge, contra un sempre perillós U.D.Arenal.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports, u.e.lloret

(Jornada 2 del 09.09.07 / U.D.Barracar 0 - U.E.Lloret 3)

La U.E.Lloret es presentava en el Poliesportiu de Sa Torre, davant d’un recién descendit de primera regional U.D.Barracar, amb una calor sofocant i a una hora una mica inusual per als nostres. Així que van decidir que el partit havien de finiquitarlo ràpid, i vagi si ho van fer.

No havien transcorregut els quatre minuts de partit, quan en una assistència perfecta del nostre Capi Miquel Coll cap a Miki, aquest encara cap a la porteria i com en ell és habitual li trenca la cintura al porter marcant a plaer, pujant al marcador un esperanzador 0-1.

Els nostres lluny de conformar-se amb el resultat, imprimien en totes les seves accions una verticalidad i velocitat poc usual per a aquestes altures de campionat, posant en seriosos contra-temps als locals en qualsevol jugada, veient-se desbordats per totes parts, enfront del vendaval que tenien enfront.

En el minut 10 de partit el baló li arriba a un Mario molt treballador just en la línia del centre del camp, i al veure al porter avançat li llança un fortísim tret que entra com un Obús a la porteria establint el 0-2, amb un gol senzillament espectacular.

La pressió dels nostres jugadors era tan gran que tenien completament tancats als locals, que no podien o no sabien com sortir amb el baló controlat. El nostre centre del camp treballava a un ritme frenètic i llançava continus atacs per qualsevol de les nostres bandes, on Mario o Bernabé tornaven bojos als seus respectius laterals. La nostra defensa no deixava apropar-se a ningú pels voltants d’un Juanmi que semblava un mer espectador.

Transcorria el minut 16 de partit i en una gran jugada de classe i poderío, el nostre gran davanter centre Miki, recull un baló a escassos metres de la frontal de l’àrea i dribla no a un, ni a dos, sinó a tres defenses i en la sortida del porter ho bat amb la facilitat que ens té acostumats, marcant un gol de "crack", a més de col·locar el 0-3 que al final seria ja definitiu.

A partir d’aquest moment el partit pren un ritme molt inferior al que es duia fins a aquest moment, a causa de la intensa calor i al marcador tan favorable i excepte algunes jugades en la segona meitat en les quals haguéssim pogut augmentar la diferència, ja no va haver-hi res destacable, excepte el debut en aquesta temporada i després d’un any inactiu per lesió, del nostre brau defensa Toni Vanrell (Bufi), al que des d’aquí li donem la nostra més sincera enhorabona per la seva recuperació.

No hem de confiar-nos per aquest resultat, i aquesta setmana cal treballar a fons per a anar a Bunyola, amb els deures fets i amb les piles carregades per a intentar guanyar un partit que a priori no es presenta fàcil.

Enhorabona a tots i Força U.E.Lloret

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports, u.e.lloret

(Jornada 38 del 17.06.07 / U.E.Lloret 1 – C.D.Binissalem 1)

Quan l’àrbitre va indicar el final del partit se’m va quedar com a gairebé tots un gust dolent de boca, i vaig intentar per tots els mitjans que els nostres se n’anessin del camp amb el cap ben alt, encara que amb alguns no ho aconseguís, inclòs jo mateix. Però a mesura que anaven passant els minuts vaig començar a reflexionar de com havia estat d’impressionant el plantar cara davant d’un equip amb un potencial econòmic molt superior al nostre, i fins i tot amb alguns jugadors del primer equip de tercera divisió, cosa que encara que pot ser que sigui legal crec que no és ètic, però aquest és un altre tema que de moment prefereixo aparcar.

Els nostres van sortir al camp amb la lliçó ben apresa, amb un plantejament tàctic que no deixava fissures, amb una pressió que asfixiava al rival, sense deixar pensar als seus homes més creatius, i mossegant l’herba a totes les seves accions.

Va haver molt poques ocasions de gol, encara que no per això el partit va ser menys vistós, ja que per a mi i per a molts dels presents va ser dels més vibrants i macos que he vist aquesta temporada. Els dos equips es respectaven molt i no anaven a l’atac de forma alocada, encara que es van veure jugades d’un mèrit enorme.

En acabar els primers quaranta-cinc minuts ens en vam anar als vestidors amb empat a zero al marcador, però sabent que havíem aguantat a un gran equip, i que si ens volien guanyar haurien de lluitar i córrer molt per a assolir-ho.

En la represa les coses van començar pràcticament igual que a la primera meitat, però a mesura que passaven els minuts i sabent que l’empat no ens valia de res, el mister decideix anar a l’atac i realitzar alguns ajustos tàctics els quals donen el seu fruit en el minut 63 de partit, quan li arriba la pilota dins de l ’àrea a Pere Joan i al rematar l’esfèric dóna al travesser però el rebot ens afavoreix i Pere J. empeny la pilota al fons de la xarxa, provocant el deliri de la nostra nombrosa afició que veu com ens avancem al marcador.

A partir d’aquest moment els visitants decideixen avançar les seves línies i deixen més espais en la nostra zona de tres quarts, provocant algunes accions de perill que no s’arriben a materialitzar, encara que si bé és cert que no van ser excessivament clares de gol. Ells encara que ho intenten veuen que no poden i comencen a arribar les presses i els nervis, però els nostres controlaven el partit sense sobresalts i sense massa perill per a la nostra porteria.

Però com ja ens va passar en el partit d’anada i quan el cronòmetre marcava el minut 85, i en l’únic error de la nostra defensa, un atacant aconsegueix trencar la nostra línia pel centre i a l’encarar al nostre porter ho bat en la seva sortida, establint el que ja seria definitiu 1-1 al marcador. Amb només cinc minuts i encara que ja sense forces però amb molt cor, s’intenta però al final no va poder ser.

Aquest últim partit no té, ni ha de ser cap taca a una temporada que ha estat de somni, i a la qual em falten adjectius per poder qualificar-la, en la que la gran família de la U.E.Lloret ha estat més unida que mai, on l’afició, els jugadors, el cos tècnic i la directiva han format una pinya, que jo des d’aquesta pàgina pregaria estigués unida per molts anys, ja que de seguir així segur que algun dia en lloc de quedar amb la mel en els morros, ens menjarem el pot sencer.

Gràcies a tots per aquesta enorme temporada i fins aviat.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

( Jornada 37 del 09.06.07 / C.E.Campanet 0 – U.E.Lloret 0 )

Han hagut de passar 37 jornades per veure un partit en el qual el resultat final sigui d’empat a zero gols, i crec que el d’aquest dissabte si hagués durat noranta minuts més el marcador no s’hagués mogut. Els dos equips van posar ganes i molt esforç, en un partit amb molt poques ocasions de gol, on les defenses es van imposar amb claredat als atacants.

En la primera meitat els nostres van sortir una mica desconcentrats i mancats d’idees, i encara que volien no podien amb l’entramat defensiu que havia disposat un molt disciplinat Campanet, el qual va renunciar a l’atac i només ens va inquietar amb algun tímid contra-atac sense massa perill. Es perdien moltes pilotes a la zona de creació i les bandes no s’oferien com en ocasions anteriors, transcorrent així la primera meitat sense cap ocasió clara de gol per cap dels dos conjunts.

Cal destacar que gairebé a punt de finalitzar els primers 45 minuts i en una jugada fortuïta es va lesionar el nostre extrem esquerre Alex, sense que tinguem notícies de moment sobre l’abast de la seva lesió, desitjant-li des d’aquí que hagi estat tan sols un ensurt.

El mister Toni Florit en la represa va moure la banqueta, i els canvis i la xerrada del descans van començar a canviar alguna cosa, ja que es van veure jugades amb molt més criteri i la pilota es movia amb més fluïdesa que a la primera meitat, encara que moltes de les jugades d’atac les quals intentaven buscar al nostre davanter centre Miki, es perdien davant l’altura i contundència de la parella de centrals que per al meu va estar perfecta durant tot el partit, encara que nosaltres els facilitarem la labor amb les pilotes aeris, devent jugar més a ras de terra, però a vegades les coses són molt fàcils de dir, però difícils d’executar.

Va haver també canvis tàctics per veure si es podia millorar, col·locant al Soci de lateral dret i avançant en la seva posició a un molt batallador Gerard. Bernabé va sortir per banda esquerra i va fer algunes jugades de mèrit però sense cap fruit, a Amador el va incrustar per banda dreta i va tenir una jugada impressionant en la que se’n va anar per la seva banda com una exhalació, i al centrar a l’àrea vam tenir una ocasió clara però sense resultat, Tito manejava el centre del camp amb criteri i va efectuar algunes assistències perfectes però sense sort, fins i tot en els deu últims minuts va fer avançar la posició del nostre gran central Miquel Coll, quedant tan sols amb una defensa de tres en una clara aposta per la victòria, fruit d’aquests canvis tàctics va arribar la millor ocasió del partit quan en una jugada assisteixen a Miki i aquest llança un fortíssim tret que s’estrella al travesser, era el minut 87 de partit i hagués suposat una victòria que sobretot en la segona meitat es va buscar però que no va arribar.

Ara només ens queda un partit en el qual ens ho jugarem tot a una carta, a casa i contra un potent però no imbatible Binissalem, en el que segurament serà el partit més important d’una temporada de somni que acomiadarem com es mereix, amb una gran victòria, amb un equip que sortirà a per totes i amb una afició que segur omplirà el camp per donar el suport que es mereix a aquest equip que tan bons moments ens ha donat i que ens queda per donar.

Així que jo no m’ho a perdria per res, i tu?

Alineació: Guillem, Gerard, Biel, Carles, Miquel Coll, Xisco, Toni Coll, Pere Joan, Miki, Sabina, Alex.

Suplents: Tito, Martí, Soci, Bernabé, Amador.

Targetes grogues: Gerard i Tito.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 36 del 03.06.07 / U.E.Lloret 1 – Sp.Sant Marçal 0

Diuen que somiar costa molt poc, i la veritat és que en aquesta temporada que dóna els seus últims sospirs ha estat de somni, ara ja passi el que passi recordarem la lliga del 2006-2007 com un fet històric. S’ha aconseguit conjuntar un equip compacte a totes les seves línies, bé posicionat, amb un cos tècnic que sap treure el màxim rendiment al conjunt, i amb una afició que està bolcada amb els seus i que és l’enveja de la regional.

Un equip recent ascendit de categoria i que doni un rendiment com el que ha donat, amb partits senzillament espectaculars no és gens normal, amb alts i baixos això si, però com en tots els equips, fins i tot professionals.

N’hi ha prou amb veure els números per comprendre la segona volta que està fent ja que dels 17 partits disputats s’han aconseguit 14 victòries, 2 derrotes i 1 empat, amb dues ratxes consecutives de sis victòries seguides, amb 43 punts aconseguits de 51 possibles, 9 partits sense encaixar un sol gol, amb 37 gols a favor i només 12 en contra, i amb aquests números de rècord “tan sol” estem tercers.Amb aquestes dades es veu clarament que hi ha hagut un gran nivell en aquesta segona regional i que l’ascens de categoria està molt car.

Però tornant al partit he de dir que els dos equips van sortir al terreny amb molts de nervis, una mica imprecisos en les seves accions i respectant-se molt, ja que cap dels dos volia descuidar la seva porteria. El domini de la pilota va ser dels locals en la major part del temps, si bé és cert que a excepció d’un gran tret de Pere Joan des de fora de l’àrea, que el porter visitant va aconseguir desviar molt a prop del pal en una gran intervenció, no va haver més ocasions per cap part.

En la segona meitat les coses van començar igual i el joc es desenvolupava en el seu major part a la zona de mitjans, on la U.E.Lloret esperava que els visitants prenguessin la iniciativa per crear espais, però els de Pórtol no estaven per la labor, i no ens inquietaven en absolut. Només va haver uns minuts de desconcert a partir de l’expulsió de Joan Plomer en el minut 73 que per al meu va ser totalment justa, en la que l’equip va perdre la concentració que havia tingut fins ara. Encara que només van ser cinc minuts ja que després amb deu i amb el públic animant amb més ganes després de l’expulsió, es va veure un joc més ràpid i vibrant, i la zona de creació va començar a treure la pilota amb molta més soltesa i criteri.

Fruit d’aquesta intensitat Alex va disposar d’una altra oportunitat en el minut 83, quan Xisco que havia sortit fresc en la segona meitat realitza una assistència perfecta, i el ros de Costitx queda sol davant del porter però llança la pilota per damunt del travesser, sent l’ocasió més clara de la segona meitat.Però quan rondava el minut 85 de partit va arribar la recompensa a l’intens treball que havien realitzat els nostres, ja que en un llançament de córner tret magistralment per Sabina, ho recull Carles dins de l’àrea petita i bat al porter de xut creuat, establint el que seria definitiu 1-0 al marcador, i aixecant dels seus seients a una grada plena de seguidors que van esclatar amb la consecució del tant, i no van parar d’animar fins que l’àrbitre va donar per finalitzat el partit, aconseguint tres punts que saben a glòria.

Així que gràcies afició, gràcies a l’equip i recordar que ara només ens falten dos finals.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 35 del 27.05.07 / C.D.Sa Coma 1 – U.E.Lloret 2

Com ens ha ocorregut al llarg d’aquesta temporada, lo nostre no és jugar contra equips de la part baixa ja que el nostre nivell de joc baixa a nivells alarmants. Jo ja no se si és falta de concentració, falta de motivació, o que sortir al camp creient que pel simple fet d’anar per damunt en la classificació ja tenim guanyat el partit. L’únic que em reconforta és que ens hem portat els tres punts a casa i que els tres pròxims partits, seran tres finals en les quals crec que no farà falta motivar als jugadors ja que sabem que si no els juguem al cent per cent, no aconseguirem derrotar-los.

El partit d’ahir va ser tremendament avorrit per als que vam estar a Sa Coma, amb un joc sense idees, sense intensitat, sense pressió, i en moltes fases del partit sense cap col·locació. El centre del camp no va ser el de les grans ocasions on normalment asfixiem al rival amb la pressió, i sortim en ràpids contra-atacs sinó tot al contrari, sent dominats pels locals en molts moments, arribant fins i tot a demanar l’hora en els últims moments del partit.

Nosaltres vam disposar d’almenys cinc ocasions clares de gol, però els davanters també es van contagiar del joc dolent de l’equip i no van tenir la seva tarda, fins i tot el nostre bon porter Carlos que al fi va poder jugar un partit complet, va tenir un error monumental al creure que l’àrbitre havia assenyalat servei de porteria i a l’anar a col·locar la pilota en el vèrtex de l’àrea petita per a treure, un contrari molt atent li roba la cartera i marca un gol absurd, però vàlid i que va posar molt nerviosos als nostres ja que significava l’1-2, encara que també és cert que a part d’aquest error va estar molt segur a la porteria, realitzant una bona labor.

Crec que lo millor que podem fer ara és oblidar-nos d’aquest partit, i pensar en el pròxim rival (Sp.Sant Marçal), un equip que no ens posarà les coses gens fàcils i al que li haurem de jugar molt concentrats, sense deixar-li espais ni deixar-lo pensar ja que si no ho fem ho passarem molt malament.

Aquí tindrem el suport de la nostra gran afició i segur que omplirem les grades del Municipal de Sineu, en un partit que pot marcar el futur del nostre equip en una temporada que està sent formidable, i a la qual només li falta la guinda final aconseguint algo pel que estem lluitant tota la temporada, realitzant una de les millors campanyes de la història.

Portem cinc victòries consecutives i estem realitzant un final de temporada espectacular, ara només ens falten tres, així que ara que ho tenim tan a prop no podem deixar-lo escapar.

Força U.E.Lloret

Alineació: Carlos, Gerard, Biel, Miquel Coll, Plomer, Xisco (Carles min.72), Bernabé (Socio min.78), Pere Joan, Miki, Tito (Lito min.90), Alex (Amador min.63).

Gols: (0-1) Pere Joan - min.27, (0-2) Miki – min.46, (1-2) Sa Coma – min.66.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

( Jornada 34 del 20.05.07 / U.E.Lloret 5 - C.E.Artà 1 )

Era el nostre primer partit com local lluny del “Comunale”, i la veritat és que no es va poder donar millor ja que fins i tot amb
moltíssimes baixes a la plantilla, es va guanyar amb autoritat. L’equip es va presentar amb una defensa inedita ja que mai havien jugat junts els quatre, sent la parella de centrals Carles i Plomer, i els laterals Joan Pau i Alex, resolent a la perfecció qualsevol intent d’aproximació a la nostra porteria defensada per Guillem. La línia de mitjans va estar formada per Xisco, Sabina, Pere Joan, Bernabé i Toni Coll, i en punta un Miki esplèndid que va tornar a anotar un Hat-Trick, i “només” porta 37 gols aquesta temporada, (sense comentaris).

Va haver dues parts ben diferenciades ja que a la primera els nostres van sortir una mica paralitzats i mancats d’idees, sense oferir-nos la verticalitat d’altres ocasions, l’alegria i frescor d’altres partits, o la movibilidad per banda a la qual ens tenen acostumats. Però la segona meitat i amb el vent a favor va ser totalment diferent esborrant del mapa a l’adversari, la pilota va començar a moure’s amb molta més rapidesa i les assistències eren contínues, desarborant en cada ocasió la defensa visitant.

Van ser cinc gols, però van poder ser més ja que va haver unes quantes ocasions molt clares, a més d’un penal fallat per un Xisco Mulet que malgrat no estar fisicamente al cent per cent, ens va donar un autentic recital d’assistències, recuperant infinitat de pilotes, sent un autèntic baluard en l’eix de l’equip.

Vull destacar també a la nostra afició que no atura d’animar a l’equip, demostrant que tant és on juguin els nostres, o quin partit donen per la tele, ja que allà estan ells per aportar el seu granet de sorra en aquesta gran família.

Ara i degut a les derrotes del Sp.Campos i el Sant Marçal, hem donat un pas de gegant cap a l’anhelat ascens, però no podem baixar els braços ni confiar-nos, ja que tot el que hem guanyat en aquestes 34 jornades es pot perdre en les últimes 4 restants. Diumenge visitem el camp del cuer Sa Coma, i si algú pensa que el partit ho anem a guanyar sense baixar-nos del cotxe, va molt malament. Tenim moltes experiències dolentes amb equips de la part baixa, pel que espero que ens hagi servit de lliçó, i el diumenge juguem corrent, suant la samarreta, concentrats i fent el que sabem, que és com es guanyen els partits. I no em tinc cap dubte que així serà.

Força U.E.Lloret

Alineació: Guillem (min.85 Carlos), Joan Pau, Alex, Carles, Plomer, Xisco, Bernabé, Pere Joan (min.62 Amador), Miki (min.87 Martí), Sabina (min 66. Lito), Toni Coll (min58.Gerard).

Suplents: Lito, Carlos, Gerard, Amador, Martí.

Gols: ( 1-0 min.20 Miki ), (1-1 min 32 C.E.Artà), ( 2-1 min.34 Miki ), ( 3-1 min.60 Pere Joan ;p ), ( 4-1 min.67 Carles ), ( 5-1 min.85 Miki )

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 33 del 13.05.07 / U.E.Lloret 5 – U.D.Arenal 1

Ni Steven Spielberg hauria pogut redactar un guió millor per a aquest partit, i és que ahir els esdeveniments es van desenvolupar de la millor forma. El vell“Comunale” va tenir el millor comiat possible, i a més l’únic.

Ahir la família de la U.E.Lloret va demostrar perquè està lluitant per l’ascens, ja que quan tots formen una pinya i remen cap a un mateix lloc, el resultat no pot ser un altre que l’èxit. Actualment l’afició, els jugadors, el cos tècnic, la directiva, i els col·laboradors estan més units que mai i això es nota després al camp.

El partit va ser realment sublim i no vull destacar cap jugador en particular, ja que ahir es va veure un equip que sap en tot
moment el que té i el que no ha de fer. Totes les línies van brillar amb llum pròpia, regalant-nos un dels millors partits de la temporada amb una verticalitat i anticipació senzillament espectaculars.

No ens oblidem que davant teníem a un dels millors equips d’aquesta categoria, i que per a jo, després del Llosetense és dels que millor futbol pràctica, sent molt perillosos en qualsevol acció i sense donar mai el partit per perdut, ja que fins i tot amb el 4-0 al marcador no van abaixar els braços en cap moment, donant la cara sempre, per la qual cosa els vull donar la meva enhorabona.

Encara que ahir crec que cap equip hagués pogut amb nosaltres ja que amb l’impressionant despliege de l’afició, i amb la mentalització que van sortir els nostres era impossible que el partit ho poguéssim perdre.

Abans de començar el partit l’equip va tenir un gran detall amb el nostre aficionat i fan número 1, que no és un altre que
l’entranyable Kevin, el qual va rebre de mans del seu idolo Miki, un escut emmarcat del club, una pilota i una samarreta que havien estat signats prèviament per tots els jugadors de la plantilla, rendint-li així un emotiu i càlid homenatge.

A partir d’ara tots els entrenaments i partits pendents es disputaran en el Municipal de Sineu, ja que van ha començar les
obres per a la col·locació de la gespa artificial, i jo des d’aquí demanaria a l’afició que ens recolzés igual o més que en el
Comunale, ja que sense el vostre alè no serà possible aconseguir un fet històric, com el que tenim a l’abast de les mans.

Així que fins a diumenge que ve en el Municipal de Sineu i
Força Lloret.

Gols: (1-0 min.22; Miki), (2-0 min.40; Pere Joan), (3-0 min.58; Miki), (4-0 min.63; Sabina), (4-1 min.70; UD.Arenal), (5-1 min.85; Sabina).

Alineació: Guillem, Gerard, Biel, Miquel, Plomer (Joan Pau min.86), Xisco (Sabina min.56), Bernabé, Pere Joan (Carles min.75), Miki, Tito, Alex (Toni Coll min.48).

Suplents: Carlos Martorell, Carles Ramis, Sabina, Toni Coll, Joan Pau.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 32 del 06.05.07 – U.E.Lloret 6 – U.D.Rotlet Molinar 1

El partit se’ns va posar de cara molt aviat, ja que en el primer minut de partit una gran assistència de Toni Coll a Miki, aquest aconsegueix anar-se’n del seu marcador i encarar al porter al qual aconsegueix batre i encarrilar amb l’1-0 la que al final seria la més gran golejada de la temporada.
En el minut 26 de partit un molt inspirat Toni Coll realitza una assistència perfecta a Bernabé el qual arriba fins a la línia de córner i sense angle marca un gran gol, establint el 2-0 al marcador.
Més tard en el minut 43 va arribar un dels gols més bonics del partit, en el que des de la nostra línia defensiva li arriba la pilota a Tito, aquest li passa la pilota a Joan Pau, perquè cedeixi a Toni Coll, el qual entra per banda dreta i realitzi un centre perfecte a Miki ja en la frontal de l’àrea, aquest assisteix a Miquel Coll perquè marqui el 3-0, i un gol esplèndid.
Amb aquest resultat va finalitzar una primera meitat en la qual els visitants no van arribar a la nostra porta en cap ocasió, sent totalment nuls en atac.
En la represa del partit (min.50) i perquè no quedés cap dubte de qui era el millor sobre el camp, de nou Miki rep una pilota a passi de Biel Alomar, que amb la seva habitual classe i fent coses difícils que semblen fàcils, es desfà del seu marcador i de xut creuat posa el 4-0 al marcador.
Més tard en l’única ocasió clara que van disposar els del Molinar escurcen distàncies i aconsegueixen el 4-1.
Rondava el min. 79 quan en una jugada espectacular de Miki en la que es desfà de dos contraris, i en la sortida del porter el bat de xut creuat (5-1)
Encara que el toc final del partit ho va posar el nostre porter Guillem en el min.90 al pujar a executar una falta en la frontal de l’àrea, aquest de tir fort i ras marca el definitiu (6-1), quan el porter visitant no aconsegueix blocar la pilota que li passa entre les cames, aixecant dels seus seients al públic del Comunale.
Gaudim d’aquest moment i d’aquest partit però sense perdre la concentració que anem a necessitar diumenge que ve enfront d’un difícil però no invencible Arenal. Tots sabem que és la fira de la nostra localitat i per aquest motiu es va canviar el partit en la primera volta, així que entre tots hem d’unir forces perquè el nostre camp sigui inexpugnable, i al final aconseguir una gesta que passés a la història.
Així doncs jo des d’aquesta humil pàgina demanaria a tota l’afició que diumenge que ve es mobilitzi per a un importantíssim partit que pot marcar un abans i un després d’un equip petit, però molt gran a la vegada.
Força U.E.Lloret

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

( Jornada 31 del 28.04.07 / U.D.Collerense 0 – U.E.Lloret 1 )

Com ja estava previst no va ser un partit fàcil el disputat aquest dissabte en el Municipal del Coll, ja que ens enfrontàvem a un rival que abans de començar el partit estava empatat a punts amb els nostres, i lluitant per fer-se un forat en els llocs de privilegi que donen accés a l’anhelada primera regional.
Però la U.E.Lloret va sortir a pel partit des del primer minut de joc, sabent el que es jugava en l’embat, amb una concentració i intensitat que feia presagiar un partit d’alta tensió, com així va ser.
El mister va disposar als seus jugadors sobre el terreny de joc amb un 4-1-4-1, amb una defensa molt atempta, les línies molt juntes i un contraatac letal, ja que qualsevol robo de pilota al centre del camp, passava per les botes de Tito o de Pere Joan els quals van fer verdaderes diableries amb les seves assistències als extrems Gerard i Alex que van ser una autentica malson amb les seves contínues internades per la banda, no sense oblidar-nos d’un incisiu Miki al qual no el podien subjectar ni amb claus. Toni Coll en aquesta ocasió va fer el treball brut i es va prodigar poc amb atac, però al centre del camp va fer una labor defensiva digna d’elogiar.
Els dos centrals en aquesta ocasió van ser Miquel Coll i Plomer que van ser un autentic mur, estant ben acompanyats per les bandes pels laterals Biel i és Socio.
La porteria en aquesta ocasió va estar defensada pel debutant Carlos Martorell que va estar perfecte a la porteria durant el temps que va estar al camp, però no va tenir sort ja que en el minut 55 de partit el jugador número 7 local encara a porta i en la disputa de la pilota va lesionar al nostre porter que va haver de ser substituït per Guillem, provocant l’expulsió per doble groga del jugador del Collerense.
En el moment d’efectuar aquesta crònica les notícies sobre l’abast de la lesió de Carlos, són de esquince del genoll que ja tenia operad, desitjant-li com no una molt ràpida recuperació.
El gol de la victòria va venir en el minut set, en un robatori de pilota de Miki al centre del camp, el qual els fa un barret als seus dos marcadors, aquest veu el desmarcatge perfecte de Gerard i li passa la pilota, el qual aprofundeix la jugada per banda esquerra, i li torna la pilota de nou a Miki perquè d’un fort tret, marqui el que seria definitiu 0-1.
Durant la primera part els locals no van disposar de cap ocasió de gol, i els nostres no renunciaven a ampliar l’avantatge al marcador, amb continus contra-atacs que eren molt perillosos, encara que sense sort en els metres finals.
En la segona meitat els Palmesans van empènyer molt més que a l’inici, però unes vegades la fortuna i una altra en una ocasió molt clara en la qual Guillem va realitzar una gran parada varem aconseguir deixar la nostra porteria a zero, i portar-nos cap a casa uns tres punts importantíssims.
Ara tenim tres partits seguits en el nostre camp, i el que és més de les set finals que queden per a la conclusió del campionat, disputarem cinc en el nostre camp. Així que si aconseguim ser forts en el Comunale i no dejam escapar cap punt, tenim mig ascens a la butxaca.
No vull concloure aquesta crònica sense anunciar que al llarg de la setmana que ve publicaré un article relatant com poden ser d’impresentables alguns directius, que prefereixen fer una misèria de caixa cobrant entrades les quals no ens deurien d’haver cobrat, i desautoritzant la paraula del seu delegat en lloc de quedar com senyors.Però això serà la setmana que ve, ja que ara prefereixo gaudir de la gran victòria aconseguida.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 29 del 15.04.07 / C.D.Llosetense 3 – U.E.Lloret 0

Tots sabíem que era molt difícil treure algun punt a l’inexpugnable camp del líder, i després de lo vist
entenem a la perfecció perquè cap equip ha aconseguit res del Municipal de Lloseta.
L’inici no va ser precisament esperançador ja que en el minut 6 de partit, en un llançament que no tenia
massa perill des de fora de l’àrea, el nostre porter Guillem no aconsegueix blocar la pilota i le deixa en
safata perquè un adversari remati a plaer, establint el 1-0 al marcador.
Era massa avantatge per a un equip que ho ha guanyat tot en el seu camp, encara que durant tota la primera
meitat no va tornar a acostar-se per la nostra àrea, però també és cert que nosaltres tampoc ens varem apropar per la seva.
Va ser una primera part que semblava com si els dos conjunts es tinguessin molt de respecte, i en el que qualsevol
intent de jugada directa s’estavellava en unes defenses perfectament plantades en l’excel·lent terreny de joc.
Escoltant els comentaris dels seguidors locals es podia entreveure que no estaven d’acord amb el seu joc, i vaig
poder escoltar en més d’una ocasió que era la pitjor primera meitat del Llosetense en el que va de lliga. Però és que la
U.E.Lloret no li va donar cap facilitat al rival, anticipant-se en qualsevol acció, amb una concentració digna de menció,
i amb un plantejament tàctic fregant la perfecció.
Però l’inici de la segona meitat va ser un calc de la primera, i en els primers minuts ens van sorprendre de nou en una
gran jugada per la banda dreta, en la que el nostre porter no hi va poder fer res perquè ens marquessin el 2-0.
A partir d’aquí es pot dir que es va acabar el partit per als nostres ja que el mister va manar avançar línies, en un intent
d’escurçar distàncies però la gran defensa del quadre local era realment inexpugnable, i s’entén a la perfecció perquè és
l’equip més golejador i menys golejat.
Si a tot això afegim un prodigi que juga amb el 7 a l’esquena i juga d’extrem dret, que ens va fer autèntic estrall
per aquesta banda, s’entén perquè van líders destacats i encara que matemàticament no estiguin a primera, està clar que
l’any que ve estaran jugant en la categoria superior sens cap dubte, i a més amb tot mereixement.
En una contra dels locals, en la que també van entrar per banda dreta ens van marcar el que seria definitiu 3-0, amb el
qual conclouria el partit, i que podrien haver estat més si els locals haguessin estat més afortunats.
Nosaltres ara hem d’aixecar el cap ja que entrava en els càlculs perdre en aquest camp, i tenir la moral bé alta davant la
visita del Sta.María, al qual hem de guanyar si volem estar dalt.
No vull tancar aquesta crònica sense donar les gràcies a una afició totalment lliurada al seu equip, i que a pesar del temps tan
dolent va acudir a Lloseta animant en tot moment sent realment espectacular el seu comportament malgrat anar perdent,
donant un lliçó de saber estar, ja que no és fàcil saber perdre, però davant un rival d ’aquest calibre només hem de
treure’ns el barret i dir:
enhorabona Llosetense!!

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 28 del 01.04.07
U.E.Lloret 2 - C.E.Llucmajor 1

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 27
del 25.03.07
C.D.Soledad 0
U.E.Lloret 1

Sense fer massa soroll, pas a pas, guanyant a camps on és molt difícil treure alguna cosa positiva, el nostre equip a donat un cop de mà a Son Malferit.
El d’aquesta temporada ja no és un somni i a passat a ser una realitat, ja que després de la victòria enfront d’un sempre difícil C.D.Soledad, la U.E.Lloret ha donat un pas al capdavant en la lluita per l’ascens a la primera regional, i ara després de 27 jornades disputades és el moment d’anar a per totes i dir: aquí estic.
Des que s’ha començat la segona volta l’equip no sap el que és perdre, i el que és molt més difícil ni un sol gol encaixat en els últims cinc partits. Si no són nombres de record que baixi Déu i ho vegi.
Ara mateix estem a cinc punts del segon classificat ( Arenal ) i a quatre del tercer ( Soledad ), i sincerament després de guanyar a camps tan complicats com el Sant Marçal, Campos o Soledad, avançant en la classificació a equips que semblaven inaccessibles com el Sp.de Campos o el Collerense, perquè no ens podem posar objectius més ambiciosos, i aspirar a alguna cosa més en aquesta impressionant temporada?
El partit ha estat un desplegui tàctic en el qual els dos equips sobretot en la primera meitat, s’han prodigad poc amb atac i les ocasions han brillat per la seva absència, encara que el gol nostre als 20 minuts de joc ha estat per a llevar-se el barret, ja que en una jugada assajada Sabina llança una falta en el lateral de l’àrea cap a Miki perquè aquest sense que el baló toqués el sòl, empalme un fort tret des de la frontal i el baló entri per l’escuadra, en un dels gols mes impressionants d’aquesta temporada.
Durant la primera meitat els locals no van arribar a la nostra porteria en cap ocasió clara de gol, i excepte en alguns balons aeris a pilota parada no van saber trencar el cèrcol que els nostres jugadors van sotmetre a un inoperant Soledad. La defensa va estar brillant en totes les seves accions sortint amb el baló controlat sempre que es podia.
En la línia de mitjans no va estar Xisco per lesió d’última hora, però els que van sortir excepte en alguna jugada aïllada van estar a un grandísim nivell.
En la represa i durant la primera mitja hora de joc va ser un calco de la primera, encara que l’últim cuart d’hora els locals van avançar les seves línies i les seves dues puntes sercaven les diagonales entre els nostres centrals, i es van apropar molt més a la nostra porteria, però sense cap resultat positiu, encara que si bé és cert que van disposar d’una ocasió clara de gol en un baló al travesser, i una altra d’un fort tret que va sortir desviat per molt poc gairebé en la conclusió del partit.
Per la nostra part va haver-hi dues molt clares en els últims minuts, sobretot una de Miki que al creure que el baló havia sortit del terreny de joc no va posar molta obstinació amb la porteria contraría buida, ja que el seu porter havia pujat a rematar un córner.
El partit al final va llançar un esplèndid 0-1 en el marcador, i per a celebrar-ho ens vam anar tots a casa de Marga i Pep ( pares de Miki ), a menjar una saborosa paella en un gran ambient festiu.
Ara ens hem ficat en la pomada per l’ascens, i si no deixem escapar cap punt del Comunale tenim moltes possibilitats d’estar dalt al finalitzar la temporada, així que per a començar el pròxim diumenge hem de guanyar a un sempre complicat Llucmajor.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 26
Del 18.03.07
U.E.Lloret 1
At.Paguera 0

Des del primer minut de joc els nostres van deixar molt clar que anaven a per el partit, quan Pere Joan va llançar el baló col•locat a l’escuadra i el porter visitant en una gran intervenció assoleix desbaratar la primera ocasió clara de gol.
Semblava que anava a ser cosir i cantar però el cert és que avui no anava a ser fàcil doblegar a un equip que després del vist s’entén que circuli pels llocs de descens, i no és que fora pels merits de l’At.de Paguera sinó més bé per la falta de puntería dels nostres jugadors.
Els visitants tan sol van disposar de mitja ocasió de gol, al llançar fora un baló rematat de cap al llançament d’un corner i les nostres ocasions s’anaven succeint sense obtenir cap recompensa.
Que jo recordi almenys tinc comptabilitzades tres clares de Miki que no va estar fi de cara a porta, però que va pressionar en tot moment a la defensa rival, cansant-se de crear ocasions claríssimes de gol, una de Pere Joan, una altra d’Amador, i una molt clara gairebé al final del partit de Carles, i el gol en el minut 39 de partit quan en una gran assistència de Joan Pau a Sabina, aquest assoleix driblar al porter en la seva sortida i el bat a porta buida, establint el que seria únic i definitiu gol del partit.
Sembla que ha canviat la tònica dels partits i així com al principi de la primera volta, érem un equip molt golejador però al que també ens feien bastants gols, ara en el que duem d’aquesta segona volta no veiem porta amb tanta facilitat, però a l’equip rival li costa sang, suor i lagrimas marcar-nos un gol.
Cap remarcar que en aquests últims quatre partits no s’ha encaixat ni un sol gol, i això deixa molt clar el gran treball que realitzem defensivament, començant per l’home més avançat i acabant per una defensa que esta molt concentrada durant tot el partit i amb jugadors que saben sortir amb el baló controlat, cosa que és d’agrair.
La connexió Gerard-Coll com centrals és digna d’admirar, i els dos laterals Biel i Joan Pau executen una labor de desgast impressionant, i damunt es permeten el luxe de pujar la banda a la menor ocasió, en aquest partit vull posar-li un nota alta al nostre lateral esquerre Biel, que no es va cansar de pujar i baixar sent un autentic malson, així com a la parella de centrals titulars, com la parella de la segona meitat formada per Coll i Plomer, no sense oblidar-nos de Joan Pau que sense estar al nivell del diumenge passat a Campos, va complir bé amb el treball encomanat encara que crec que li va pesar el seu debut davant la seva afició.
La línia de mitjans en el partit d’avui va estar formada per Tito, Xisco, Sabina, Pere Joan i Amador, i entre els cinc van desbaratar per complet qualsevol intent d’acostament de l’equip rival així com d’una molt bona distribució de baló.
De l’àrbitre haig de dir que al meu entendre és dels millors de la categoria, molt seriós en la seva labor, i bé acompanyat en les bandes.
El pròxim diumenge tenim un dur enfrontament en el sempre difícil camp del Soledad, i el que està clar és que no podem fallar ocasions tan clares com en el partit d’avui, ja que segur que a Son Malferit ens ho posaran més complicat.
Però que quedi molt clar també, que ells tampoc ho tindran gens fàcil.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 25
del 11.03.07
Sp.Campos 0
U.E.Lloret 3

Si d’alguna cosa podrà presumir el nostre equip aquesta temporada és de trencar estadístiques i de guanyar en estadis on aquesta temporada no havia guanyat ningú. Igual que va succeir en la nostra visita al difícil camp del Sp.Sant Marçal on cap equip a dia d’avui encara no ha assolit guanyar i només ha cedit un empat enfront del CD.Soledad, els nostres han tornat ha aconseguir una victòria on cap altre equip ho ha aconseguit, i tan sol havien deixat escapar tres empats en el que va de temporada en el seu terreny.
Faig aquesta introducció perquè comprenguin l’enorme valor que té la impressionant victòria aconseguida pels nostres, a l’inexpugnable Municipal de Campos.
El partit tácticament es va iniciar pels nostres amb un 4-2-3-1 que el Sporting va intentar contrarrestar amb un clàssic 4-4-2. Durant la primera meitat gran part del temps es va desenvolupar en la zona de mitjans, i les defenses dels dos conjunts no van passar per seriosos apuros, ha excepció del minut 14 on Miki roba un baló en el centre del camp, es desfà de dos jugadors, passa el baló en profunditat a un incisiu Toni Coll, aquest assoleix driblar als seus dos marcadors, i bat al porter en la seva sortida, establint el 0-1 en el marcador, i el seu desè tant en el seu compte particular.
En la represa del partit tot semblava indicar que seria més senzill que la primera, ja que ara jugàvem a favor del vent, i amb l’avantatge del gol assolit podíem dedicar-nos a controlar i sortir al contra-cop. Però la veritat és que va haver-hi uns deu primers minuts de desconcert, ja que els locals van sortir a per totes i ens van dominar en excés, i amb solament un gol de diferència qualsevol arribada a la nostra àrea posava els cors de la nostra abundant afició en un puny. Cal reseñar que en el primer minut d’aquesta segona meitat amb una internada local, estavellen el baló en el pal en la seva ocasió més clara de gol.
Però als deu minuts de l’inici els nostres comencen a reaccionar i a sacsejar-nos l’intens domini al que ens sotmetien. A partir d’aquest moment vam disposar d’altres dues ocasions de gol, la primera en un excel•lent centre de Sabina des de molt prop del corner perquè Miquel Coll remati lliure de marca, i el baló surti fregant el pal. En el minut 56 de partit un Sabina molt actiu, demostrant la seva qualitat es desfà de dos contraris, arriba fins a la línia de fons, centra cap a endarrere perquè Tito dispari a plaer, però el baló rebota en un dels nostres i surt fora.
Estàvem avisant i a la tercera va arribar la vençuda, després d’una assistència extraordinària des de mig de camp de Pere Joan a Miki, i aquest amb la seva habitual classe es lliura de dos contraris, per a batre al porter d’un fort tret ras. Era el minut 56 i amb un 0-2 les coses es miraven d’una altra manera.
A partir del segon gol els nostres continus contra-atacs eren un perill constant, i així va ser com set minuts més tard, (min.63) en una jugada espectacular, Miki per rapidesa es va de dos contraris i marca el tercer tant que seria el definitiu 0-3 amb el qual finalitzaria el partit i el gol nombre 26 en el seu compte particular.
Va haver-hi algunes ocasions més, sobretot una de Toni Coll que un defensa va treure de sota els pals i una altra del Sp.de Campos que va llançar el baló al travesser de la nostra porteria, però el marcador ja no es va moure.
Vull felicitar a tots els components de la U.E.Lloret pel gran treball realitzat enfront d’un dels millors equips de la categoria.
També vull donar l’enhorabona als jugadors locals ja que encara perdent per un clar 0-3, no van realitzar cap entrada perillosa ni van perdre els nervis en cap moment, demostrant que saben perdre, i això no és gens fàcil, i que són uns cavallers.
I com no, felicitar a Joan Pau ( És Soci ) que ahir per fi va aconseguir debutar, després de l’inoportu accident casolà que li ha tingut apartat de l’equip des de desembre passat, realitzant un partit excel•lent i demostrant que quan es vagi adaptant serà un autentic malson per als rivals.
Ara a gaudir de la victòria i preparar-nos per a rebre a un At.Paguera al que hem de guanyar si la lògica no ens falla, encara que jo per si les mosques confiaria més en les nostres possibilitats, que són moltes.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 24
del 04.03.07
U.E.Lloret 1
C.D.Son Roca 0

Per sort el refrany esportiu el qual deixa molt clar que l’equip que perdona ho acaba pagant, no es va complir per una vegada i sense que serveixi de precedent.
I és que els nostres van tenir la gran sort de tenir davant un equip que sense ànim de menysprear, fa olor a tercera. Els visitants ens van donar totes les facilitats possibles per a anar-se cap a Ciutat amb un bon grapat de gols, però els locals van sortir al camp amb la pólvora mullada.
El guió pel que fa al partit anterior canvi totalment, ja que així com en el Port de Pollença van marca un gol en l’única ocasió del partit, en el d’ahir ens van fartar de crear ocasions, però els nostres jugadors no tenien el Sant de cara.
Per sort el quadre visitant va ser totalment inoperant quant a la creació, ja que el nostre porter Guillem va ser un espectador més, i solament va haver d’intervenir en una ocasió que no era summament perillosa.
I això que en el minut 32 de la primera part i a causa de l’expulsió d’Alex vam haver de jugar pràcticament tot el partit en inferioritat numèrica.
El gol va venir d’una gran assistència d’Albert (Tito) a Miki, el qual dribla al porter en la seva sortida i marca un gol de molt bella factura.
El que no aprenem de cap manera i ja van bastants anys, és ha tenir la boca tancada, ja sabem que en calent és difícil callar però el que no es pot tolerar és que un partit en el qual vam ser clarament superiors, estigués a punt de complicar-se ja que uns quants jugadors nostres van estar fregant l’expulsió, i no per un llanci del joc sinó simplement per no saber estar callat, no vaig a donar els seus noms ja que crec que ells tenen molt clar a qui em refereixo. Hem d’aprendre d’una vegada per sempre que per una ximpleria es pot perdre un partit que està més que controlat, i el que és pitjor deixem a l’equip amb un menys per al pròxim partit, i sabent que el pròxim rival és el Sp.de Campos no els podem donar aquest tipus de facilitats.
Vull destacar que pel motiu dalt esmentat el nostre President Toni Coll, va haver d’abandonar el camp en el descans ja que no sense raó va agafar un cabreig d’órdago, a causa de que alguns dels nostres jugadors no paraven d’increpar a l’àrbitre.
Per al pròxim partit amb el sempre difícil Sp.de Campos recuperarem alguns jugadors, que per un o un altre motiu no han pogut estar convocats en el partit d’avui, i el que tinc molt clar és que no es pot perdonar com avui i que tindrem que córrer i lluitar els noranta o els cent minuts que duri el partit, però us prometo que ja desig que arribi el diumenge que ve per a veure al meu equip en acció.
I vosaltres?

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

Jornada 23
del 24.02.07
Port Pollença 0
U.E.Lloret 1

Sabíem que el partit d’ahir no anava a ser fàcil, el que ningú s’imaginava és que se sofrís durant tant de temps. I és que el nombrós públic que va acompanyar al seu equip fins al Port de Pollença, va haver d’esperar primer 37 minuts de retard perquè comencés el partit, ja que el trio arbitral va arribar deu minuts abans de l’hora que en teoria havia de començar, i després en la segona meitat va tenir la genial idea d’allargar res menys que 15 minuts. I us puc assegurar que amb un estret 0-1 en el marcador aquests minuts de més semblen hores.
Si alguna cosa positiva podem treure del partit d’ahir és que els nostres jugadors han sabut sofrir, ja que van demostrar que amb un resultat molt estret, amb tres jugadors sancionats, altres tants lesionats, i alguns que estaven en el camp amb bastants problemes ja que no estaven al cent per cent, van donar un recital d’intensitat, concentració, i bravura, qualitats totes elles que en altres partits hem tirat en falta.
El partit en línies generals no va ser bo, semblava que els dos equips es tenien molta por ja que ambdós conjunts es van dedicar més a defensar que a crear joc i atacar. Va ser un partit on les defenses es van imposar clarament als atacants, on el joc es va desenvolupar durant gran part del temps en el centre del camp, i la circulació del baló va brillar per la seva absència.
La nostra defensa va estar realment seriosa i m’agradaria destacar a Gerard, que jugant de central va demostrar que és un home molt polivalent i que està físicament a un gran nivell, ja que ahir es va fer un fart de fer quilòmetres, estant gairebé sempre bé col•locat defensivamente i si haig de posar-li alguna objecció, només l’hi posaria a l’hora de sortir amb el baló controlat.
Amb tant de control defensiu es van crear molt poques ocasions de perill, ja que per part dels locals només vaig poder comptabilitzar una en el minut 30, que en una internada per la seva banda esquerra llancen el baló a l’àrea petita, i un jugador remata totalment sol perquè Guillem assoleixi parar sense massa dificultats, i una altra en el minut 102 de partit en un de les poques distraccions de la nostra defensa assoleixen encarar al nostre porter i aquest en l’u contra un es llança als peus per a blocar el baló, en una gran intervenció.
Per la nostra part excepte el gol en el minut 32 de partit quan Pere Joan llança una falta, en la qual el porter local no aconsegueix blocar el baló i al caure als peus de Toni Coll marca el que seria definitiu 0-1. Que per cert cap destacar també que el nostre davanter Toni Coll sense fer massa soroll ja duu 9 gols aquesta temporada, enhorabona nen.
La part negativa van ser les expulsions d’Amador i de Pere Joan, ja que es perdran el pròxim partit però sembla ser que aquesta temporada és impossible repetir un onze inicial, encara que recuperarem a Miki, a Biel i en teoria a Plomer, però crec que aquest últim es va a esquiar, ( per cert Pupas si vas a esquiar alerta amb les caigudes).
El que està clar és que ara no hem de perdre a casa el que guanyem fora, i el pròxim diumenge i davant la nostra afició no podem fallar, i així serà no?
PD.: en aquest partit el Mister no va poder estar físicament en el camp ja que es trobava de viatge per Menorca, encara que dono fe que va estar donant ordres telefònicament abans del partit, i també durant els 105 minuts que va durar.
Força UE.Lloret

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

( Jornada 22 del 18.02.07 / U.E.Lloret 1 . C.D.Sant Jordi 1 )

Encara que sembli mentida hem de donar les gràcies pel punt obtingut en el dia d’ahir, ja que els dos conjunts van donar un recital de com no ha de ser un partit de futbol.
Un dels pitjors partits que he vist aquesta temporada juntament amb el del Campanet, on no va haver-hi absolutament res positiu que reseñar i si d’alguna cosa pot servir és per a ensenyar als altres com no han de fer-se les coses per a guanyar un partit.
Si volem aspirar a alguna cosa més aquesta temporada no podem realitzar partits com aquests.De que ens serveix jugar partits excel•lents fos si després ens arriba un equip que sense ànim de menysprear juga al patadón i a veure-les venir i només assolim un empat, de penal i jugant amb deu.
Quan aprendrem que el partit no acaba fins que l’àrbitre xiula, i no en el minut 75 que és quan sembla que nosaltres ho donem per finalitzat?.
Per què no juguem sempre amb la mateixa intensitat?
Per què ens contagiem del mal joc, quan juguem contra equips de la part baixa de la classificació?
Per què juguem millor fora que a casa?
Jo no ho sé però el que si tinc clar és que els equips que estan en la zona alta són tremendament regulars, i nosaltres si podem presumir d’alguna cosa és de ser tot el contrari. Si mirem els resultats fins a la data és per a tornar-se bojos, ja que som capaços del millor i també del pitjor, encara que si juguem a la distracció per als pròxims rivals creieu-me que ja ho hem aconseguit, perquè és impossible saber quin equip ens trobarem el pròxim diumenge.
Del partit només dir que en el minut 22 Miquel Coll transforma una pena màxima, que havien comès sobre Amador, que va haver-hi molt poques ocasions de gol per la nostra part, que l’única que van tenir els visitants ens la van endossar en el minut 87 de partit i jugant amb deu, que al minut següent van expulsar a J.Plomer, i que el partit va ser dolent de solemnidad.
Ara només ens queda recapacitar i entonar el mea culpa, intentar recuperar-se anímicament de la derrota, anar al Port de Pollença amb la lliçó bé apresa, les piles carregades, guanyar per a recuperar els punts que hem perdut davant de la nostra afició, i que no es torni a repetir el de Madó Coloma; El que guanyem amb el cul ho perdem amb la poma.
I per cert que consti que els jugadors ens deveu un sopar per no haver aconseguit la victòria, així que ja esteu posant data i lloc.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

(Jornada 21 del 11.02.07/C.D.Són CLadera 2 – U.E.Lloret 3)

Ja se que el nostre Mister no està d’acord amb lo del gafe que no havíem guanyat mai un partit amb horari matutí, però cal reconèixer que no se’ns havia donat mai bé això de jugar a hores en les quals un jove de més de 18 anys no hauria de fer-ho. I encara que sigui un altre tema m’aneu a permetre un petit comentari; no us sembla que hauria d’estar prohibit per la FFIB jugar abans de les 15’00 hrs a partir de categoria Juvenil?
Però tornant al partit haig de dir que no és que comencés amb bon peu, ja que quan només havien transcorregut dos minuts i mig en una distracció monumental entre la mitjana i l’eix de la defensa, deixem una autopista per la qual ens van entrar amb total comoditat per a plantar-se davant del nostre porter Guillem, al que baten amb autoritat, avançant-se amb el 1-0 quan hi havia públic que ni tan si més no havia trobat el seu lloc.
Els nostres van acusar el cop rebut i el que és més els vam donar oxigen i valor a un equip que a jo em va causar una bona impressió, i al que a part d’alguns detalls, en línies generals ho vaig veure bastant compacte, sobretot quan actua com local.
Però els nostres després del cop rebut van començar a jugar amb intensitat i cap, i quan transcorria el minut 16, en una jugada de pillo, el nostre gran davanter centre Miki al veure que el central anava a cedir un baló de cap al seu porter, es gira ràpidament per a interceptar la cessió i després de trencar-li la cintura al guardameta i amb la porta buida, en un gest que li honra cedeix el baló en safata a Miquel Coll, perquè aquest marqui a plaer establint el 1-1, resultat amb el qual finalitzaria la primera meitat.
Al reprendre’s el partit va semblar un calco de la primera, ja que amb solament tres minuts disputats, ens entren per la nostra banda esquerra i col•loquen el baló a l’olla, perquè de cap se’ns tornin a avançar en el marcador amb el 2-1.
Aquesta vegada si que va ser vist i no vist ja que al treure el baló del centre de camp, rep Toni Coll i aquest en una jugada senzillament espectacular dribla a tots els jugadors que li surten al pas, i ja dintre de l’àrea centra a Miki i aquest no falla col•locant l’empat a dos en el marcador en el minut 49 de partit.
Quedava encara molt per davant i els nostres van decidir anar a per el sense descurar la retaguardia. Comencem a moure molt bé el baló per les bandes i els contraataques eren continus i molt perillosos. En una nova internada per la banda esquerra de Toni Coll, cedeix el baló a Miki i aquest al veure a Pere Joan completament sol li passa el baló encara que un intent de col•locar-ho per l’escuadra, surt alt en una claríssima ocasió de gol.
Les ocasions eren constants i que jo recordi es van comptabilitzar almenys tres més de Miki, de les que el no sol fallar, i una de Gerard que en un control de baló dels quals solament el sap fer, es va del seu marcador i al veure la sortida del porter llança un tret molt potent perquè aquest amb la punta dels dits assoleixi desviar, evitant el que hagués estat un gol esplèndid.
Ja en el minut 74 de partit es va fer justícia, tant en el marcador com en la recompensa que es mereixia el nostre brau jugador Toni Coll pel partit tan complet que ens va oferir, ja que es va buidar completament i no va deixar de lluitar amb la dura defensa local, i en un baló que li arriba dintre de l’àrea aquest veu al porter avançat i li llança el baló per alt, avançant-nos en el marcador i pujant el que ja seria definitiu 2-3.
Ara que ja hem aconseguit trencar el gafe mañanero no hem de perdre a casa el que aconseguim fora, així que el diumenge contra el Sant Jordi cal anar a guanyar des del primer minut tal com vam fer contra el Ses Salines, i segur que al finalitzar el partit tindrem una victòria més en el nostre casillero.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports, esports

( Jornada 19 del 28.01.07 / CD.Binissalem 1 – U.E.Lloret 1 )

Costa molt assimilar que en el minut 91 i després d’haver presenciat un desplegui tàctic i físic dels nostres, t’empatin un partit en el qual mai hauríem d’haver cedit els dos punts, encara que per desgràcia així va ser.
El partit al meu entendre va ser dels més complets que he pogut veure, ja que contra un gran conjunt com és el CD.Binissalem, que va jugar a un altíssim nivell donant la cara en tot moment, els nostres van estar fregant la perfecció en totes les seves línies.
El Mister Toni Florit va sortir al camp amb un plantejament tàctic perfecte, i els jugadors van plasmar en el camp les ordres rebudes amb una disciplina i rigor digne d’esment.
El partit es va jugar a un ritme endiablad per les dues parts, sercant sempre la vertical i sense especular en el centre del camp, encara que les defenses van guanyar la partida als atacants ja que va haver-hi molt poques ocasions de perill.
En el min.20 els locals disposen de la seva única ocasió en un barullo dintre de la nostra àrea, i els nostres van disposar d’una altra en el min.48 en la qual Sabina llança el baló fregant el travesser.
Però en el min.50 va arribar el més espectacular de la tarda, ja que en un baló que recull Pere Joan en el nostre camp al veure el porter avançat llança un potent tret de més de 50 metres que s’introdueix en la porteria rival, fent aixecar dels seus seients al nombrós públic que va acompanyar al seu equip, establint el 0-1 en el marcador i el seu primer gol amb la samarreta azulona.
El partit estava més que controlat i encara que els locals intentaven la igualada, es trobaven amb un autèntic mur, i no podien descurar le seva retaguardia ja que el nostre centre del camp aprofitava qualsevol ocasió per a sortir al contraatac.
Rondava el min.70 quan en una batussa ens van expulsar a Plomer i al seu lateral dret, i el partit va seguir amb els mateixos mimbres.
Més tarda en el minut 88, en una jugada molt ximple de Gerard que desplaça el baló per a perdre temps, l’àrbitre li ensenya la segona targeta groga i és expulsat.
Haig de dir que tant l’àrbitre com els seus assistents en les bandes van realitzar un dels millors arbitratges que he vist aquesta temporada, i des d’aquesta pàgina els donem le nostra més sincera enhorabona.
Quan el partit semblava que anava a acabar va succeir una cosa difícil de digerir; era el minut 91 i en un baló que arribava mansament a les mans del nostre porter Guillem, aquest per a perdre una mica de temps apura recollir-ho amb les mans davant d’un davanter rival, el qual l’hi lleva i Guillem al veure que el baló l’hi duia l’oponente ho derroca. L’àrbitre consultant amb el seu assistent assenyala el punt fatídic i li mostra la vermella al nostre porter, encertant plenament en la seva decisió.
En el min. 93 es llança el penal i puja al marcador el definitiu 1-1 amb el qual va finalitzar el partit.
Si el d’ahir ens serveix d’experiència benvingut sigui, i encara que va haver-hi alguns errors per corregir jo no vull finalitzar aquesta crònica sense donar l’enhorabona als nostres jugadors i al cos tècnic ja que amb partits com el d’ahir un se sent orgullós de pertànyer a aquest club, només demanar-los que surtin el diumenge que ve amb la mateixa mentalitat que ahir, i així us asseguro que ja tenim mig partit guanyat.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

(Jornada 18 del 21.01.07 / U.E.Lloret 1 – C.E.Campanet 3)

Si algú dels presents en el partit d’avui va veure també el del diumenge anterior, segur que no es podia creure que fos el mateix equip.
Com pot canviar tant la predisposició per a guanyar d’una setmana a una altra?,
Perquè no es juga amb la mateixa intensitat?,
On està la concentració que hi ha en els partits a priori complicats?,
Per ventura quan juguem contra un rival que sobre la taula sembla inferior ja ens creiem guanyadors abans de començar?.
Si algú sap contestar-me a aquestes preguntes li convido a un cafè, ja que jo sóc incapaç de respondre a una sola, o tal vegada em costa creure les possibles respostes.
Ha estat un dels pitjors partits que s’han jugat contra un equip que amb només tres ocasions ens ha endossat tres gols, i si algú revisa la classificació observarà que hem perdut amb quatre dels últims sis equips, i això ja no és casualitat.
Sembla que quan ens enfrontem a equips que estan per damunt en la taula, sortim més motivats i amb una altra predisposició.
Del partit hi ha poc que comentar ja que no hi ha gens destacable. Als vuit minuts ja se’ns havien avançat en el marcador, encara que abans del descans aconseguim igualar el partit amb una genialitat d’un desatès Miki.
En la segona meitat més del mateix i se’ns tornen a avançar amb el 1-2. Vam poder empatar amb un penal fallat, encara que el C.E.Campanet estableix el 1-3 definitiu en una contra gairebé al final del temps reglamentari.
Hi havia molts de jugadors als quals els va faltar intensitat, i algun altre que anava passat de voltes, així que per pròxims partits jo miraria que tots sortissin al mateix nivell.
Per al meu només hi ha una cosa positiva en el dia d’avui, i és que després de diversos mesos lesionats han tornat a una convocatòria i van jugar en la segona part, Carles i Bernabé, als quals ja els trobàvem a faltar.
No vull ser molt dur amb la crònica ja que la temporada està sent més que positiva, i uns quants partits dolents no enterboleixen aquesta excel•lent campanya, encara que em dol menys perdre quan s’ha fet presentant batalla.
Jo els demanaria als nostres jugadors que aquesta setmana reflexionessin sobre l’irregulars que poden ser, i que el diumenge que ve a Binissalem si perdem, almenys puguem sortir amb el cap bé alt i no com avui.
Força U.E.Lloret

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

( Jornada 17 del 14.01.07 / Sporting Sant Marçal C.F. 1 – U.E.Lloret 2 )

A l’intentar escriure aquesta crònica només em vénen al cap adjectius com el del titular, i és que si no s’ha vist el partit no es pot entendre el “impressionant” que pot ser el poder veure un partit com el d’aquest diumenge.
Ens enfrontàvem contra un gran equip que anava tercer en la classificació, que només havia perdut un partit i en el seu camp els havia guanyat tots, i a més gairebé en la seva totalitat per golejada. Però com vaig dir al finalitzar la darrera crònica ( amb aquesta plantilla no li tinc por a ningú ), i s’ha pogut demostrar que així ha estat.
El partit no és que comencés molt bé ja que en una jugada a pilota parada quan només havien transcorregut 8 minuts, ens van marcar el 1-0.
Els nostres ho intentaven però els locals demostrant el bon equip que posseeixen, ens desbordaven contínuament trianguland molt bé i sempre sortint jugant el baló, encara que el seu domini s’estavellava davant la nostra gran defensa sense crear ocasions clares de gol.
Quan rondava el minut 28, Miki rep d’esquenes en la frontal de l’àrea rival i per força i tècnica assoleix girar-se encarant al porter encara que quan intenta chutar, li entren per darrere derrocant-li. L’àrbitre assenyala el clar penal però només li ensenya la targeta groga al defensa, quan havia de ser vermella ja que era l’últim home.
La pena màxima la llança el nostre capità Miquel Coll, establint el 1-1 en el marcador.
En el minut 34 després d’un llançament de corner un contrari té més que paraules amb el nostre central Juan Plomer el qual és agredit. Aquesta vegada si que l’àrbitre li mostra la vermella directa, expulsant al local.
Però quatre minuts més tarda (min.38 ) i en una clar intent d’equilibrar el partit, el nostre lateral Biel Alomar arriba tard a un baló, i es duu per davant al contrari i l’àrbitre li ensenya la vermella directa.
Per a rematar la partida en el minut 42 hi ha una tangana entre Miquel Coll i un contrari, i el trencilla decideix expulsar al nostre gran capità.
Ens quedàvem amb nou, el contrari amb deu i tota la segona part per jugar-se, però l’actitud dels nostres jugadors no va poder ser millor ja que lluny de tancar-se endarrere a veure-les venir, van sortir a per el partit des del primer minut.
El Mister va arriscar sortint amb una defensa de tres, col•locant a Pere Joan en el centre de la zaga, amb Gerard i Plomer com laterals.
Els locals van quedar sorpresos tant pel plantejament tàctic com per la intensitat i desplegui físic dels nostres, que no donaven un baló per perdut.
Les ocasiones eren gairebé totes nostres especialment una grandisima jugada de Toni Coll, que va dribla a tots els quals sortien a parar-li i al final el seu tret va sortir fregant el pal, una altra en un llançament de corner que treu Pere Joan i Juan Plomer remata de cap estavellant l’esféric en el travesser, una de Miki que es desfà del porter però llança fora, a més d’una altra ocasió d’Alex que falla a escassos metres de la porteria rival.
Però tant esforç al final va tenir el seu premi i en el minut 88 Pere Joan roba un baló en el centre del camp i al veure a Miki desmarcant-se li llança una assistència perfecta, de mes de 30 metres perquè el nostre davanter centre després de driblar al defensa marqui un tant esplendid, pujant al marcador un més que just 1-2 amb el qual després de set minuts més d’infart finalitzés un excel•lent partit.
No vull acabar aquesta crònica sense donar la meva més sincera enhorabona a tots pel seu lliurament i concentració durant tot el partit.
Jugant amb aquesta intensitat un se sent orgullós de ser de la U.E.Lloret,
GRÀCIES.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

( Jornada 16 del 07.01.07 / U.E.Lloret 2 - C.D.Sa Coma 0 )

Els que no van veure el partit i només veuen el resultat poden pensar que va ser un partit fàcil, però jo que ho vaig veure en primera línia us puc assegurar que va ser tot el contrari.
Ens enfrontàvem a un equip que no coneixia la derrota des del 12.11.06 ( 5 partits ), que havia aconseguit 3 victòries i dos empats enfront d’equips com el St.Marçal o el Binissalem, així doncs no era cap perita en dolç.
Els nostres van sortir al camp amb una intensitat i una concentració digna d’esment, i van realitzar una primera part tàctica, tècnica, i físicament a un gran nivell, i no com ens passava en anteriors campanyes, quan tornàvem després de les festes amb la ressaca típica del nadal.
El mister va disposar perfectament als seus homes sobre el terreny de joc, i a causa de la recuperació d’alguns lesionats donava gust mirar a la banqueta i veure que hi havia homes per a solucionar qualsevol contratemps a excepció del porter.
En la primera meitat vam tenir ocasions suficients per a sentenciar el partit, però el baló no va voler entrar i ens vam anar al descans amb un injust 0-0 en el marcador.
En la represa més del mateix però amb menor intensitat, fins que en un corner molt bé executat per Sabina, el nostre central Juan Plomer remata de cap perquè un defensa tragués de sota els pals, encara que en un nou remati aconsegueix el primer gol del partit i el seu primer gol amb la samarreta de la U.E.Lloret.
Cap destacar l’excel•lent partit del brau central Juan Plomer, que no va parar de pujar i baixar a la menor ocasió sent l’amo i senyor en els balons aeris, i un autèntic malson per als davanters rivals, que no veien la manera de desbordar-ho, demostrant el de Campanet un estat de forma envejable.
Després d’aconseguir avançar-nos en el marcador ens relaxem una mica i els visitants van tenir també les seves oportunitats, estavellant un baló en el pal en la seva ocasió més clara. També van tenir una altra en la qual el davanter ja encarava la nostra meta completament sol i Miquel Àngel obrant a la perfecció ho va haver d’aferrar perquè no ens empatessin el partit.L’àrbitre li va mostrar en aquesta acció la vermella directa, sent totalment justa la seva expulsió.
Als pocs minuts en una jugada espectacular de Miki que va estar molt marcat durant tot el partit, li lliura el baló en bandeja a Sabina perquè aquest marqués el segon gol, sentenciant així el partit.
Ara ens toca un difícil Sp.S.Marçal, tercer en la classificació, amb 10 punts més que nosaltres, sent l’equip més golejador de la categoria i un dels que menys encaixa, encara que jo amb la plantilla actual no li tinc por a ningú,
i vosaltres?

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

( Jornada 15 del 17.12.06 / C.E.Artà 0 – U.E.Lloret 4 )

Ens presentàvem en el Municipal d’Artà amb un equip plagat de baixes i després de dues derrotes consecutives. Les sensacions no eren molt bones per a aquest important partit i més tenint en compte que jugàvem dins un camp on mai se’ns havia donat bé en aquests últims anys.
Però de vegades les estadístiques estan per a trencar-les com va succeir en aquest partit. El nostre Mister Toni Florit va presentar una alineación inèdita amb un 4-1-4-1 bé definit col•locant a Amador com home més avançat i un sol pivot d’enllaç entre la línia defensiva i la zona de creació ocupat per un sempre contundent Xisco Mulet.També va canviar de banda a Toni Coll, fent-li jugar per banda esquerra i la veritat és que li va donar un gran resultat.
Rondava el minut 35 quan en un llançament de falta molt prop del corner, llança molt bé Pere Joan i Toni Coll amb un gran tir ras assoleix batre al porter establint el 0-1 en el marcador.
Més tarda en el minut 43 i en una jugada espectacular d’Amador (Hassa) aconsegueix guanyar-li l’esquena al seu marcador, entra fins a la línia de fons i gairebé sense angle marca un gol de molt bella factura, marxant-nos al descans amb un merescut 0-2.
En la represa del partit la tònica del mateix no va variar i dominàvem sense massa contratemps, encara que cap destacar dos magnificas intervencions del nostre porter Guillem en sengles un contra un que va saber resoldre a la perfecció i també una mà magistral amb un potent tret des de fora de l’àrea. Aquestes tres oportunitats van ser les úniques arribades d’un inoperant Artà que no va saber en cap moment com jugar contra un equip tácticamente molt bé plantat en el camp.
El domini de la U.E.Lloret es va fer més intens a partir del minut 69 quan Xisco Mulet realitza una gran assistència a Alex per banda esquerra, aquest assoleix anar-se del seu marcador i en la sortida del porter li fica el baló pel pal curt marcant el seu primer gol amb la samarreta Lloritana i pujant al marcador el 0-3.
A partir del tercer gol i amb tan sol vint minuts per disputar ens dediquem a tocar el baló amb la tranquil•litat que ens donava el resultat i sortint en continus i perillosos contra-atacs i així va ser com en el minut 73, Toni Coll roba el baló en el centre del camp realitzant una gran jugada es marxa per velocitat per la part dreta del nostre atac, i a l’arribar gairebé a la línia de fons realitza el passi de la mort que recull perfectament un atent Gerard i assoleix marcar el 0-4 amb el que va finalitzar el partit.
Des d’aquesta pàgina volem felicitar al cos tècnic i als jugadors pel gran partit disputat, agrair als afeccionats que es van desplaçar fins a Artá el seu suport incondicional, desitjant-los a tots un Bon Nadal i un Feliç Any Nou.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

(Jornada 14 del 10.12.06 / U.D.Arenal 3 – U.E.Lloret 0)

Aquesta derrota encara que sigui la més gran rebuda aquesta temporada és molt enganyosa, ja que fins al minut 85 anàvem perdent per 1-0 i davant un equip que per al meu ha estat el millor amb el qual ens hem enfrontat.
Els primers 16 minuts si hagués entrat el baló ens hauríem d’haver posat amb un 0-3 en el marcador, ja que als 13 minuts i en una jugada molt bé executada per Miki, assoleix entrar fins a la línia de fons realitzant una gran assistència a Gerard que remata de taló a escassos dos metres de la porteria, i el porter assoleix buidar en una ocasió claríssima de gol.
En el minut 15 el debutant procedent de la Lliga Nacional Juvenil (CD.Manacor) Pere Joan, que per cert em va causar una molt grata impressió, realitzant un bon partit demostrant la classe que posseeix, amb una gran visió de joc i un toc de baló digne d’esment, apart d’un potent tret, va executar una falta a uns deu metres de l’àrea gran col•locant el baló molt prop del pal, però el porter també assoleixo desbaratar l’ocasió.
Al cap de només un minut ( min.16 de partit ), en un llançament de corner el nostre central Miquel Estela (Toro), assoleix rematar de cap dintre de l’àrea petita i el baló surt fregant el travesser.
A partir d’aquí es van acabar les ocasions de gol per la nostra part, encara que tampoc vam tenir cap en contra pels locals, controlant molt bé el partit els dos equips en el centre del camp.
Al reprendre’s el partit en el minut 46 i en l’única fallada de la defensa, assoleixen trencar la línia i d’un fort tret creuat baten al nostre porter Martí, avançant-se en el marcador (1-0).
A partir del gol en contra ho intentem tot però ens trobem amb un equip sense fisures, molt bé plantat en el camp, i tácticament gairebé perfecte. El nostre centre del camp estava sotmès a una gran pressió, no deixant-ho pensar en cap moment.
Va haver-hi moments en què les nostres línies estaven massa separades i dificultava en excés la fluïdesa del baló.
El nostre davanter centre Miki es va trobar totalment desatès, ja que no li va arribar un sol baló en condicions, i per molt bo que sigui és molt difícil marcar gols si no li arriben balons.
Els locals malgrat quedar amb 10 jugadors des del minut 72, no es van descompondre en absolut i els nostres malgrat intentar-ho fins a la sacietat no passaven del mig camp.
Però en el minut 85 el nostre gran lateral esquerre Biel Alomar va tenir un error dels quals no sol tenir i ens marcaven el 2-0.
Amb aquest gol es va acabar el partit ja que no quedava temps ni forces per a això, i més encara quan en un nou error d’un trencat Biel, pujava en el marcador el definitiu 3-0 que no reflectia en absolut la realitat del partit ja que no va haver-hi tanta diferència per a tan engruixada derrota.
Desitjo acabar aquesta crònica felicitant a l’equip per la seva actitud davant d’un gran equip, que no ens va poder doblegar fins al minut 85 de partit, sortint del Municipal de l’Arenal malgrat l’engruixat del marcador amb la cara bé alta.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

(Jorn.13 del 03.12.06/U.D.Rotlet Molinar 4–U.E.Lloret 2)

Quan vaig acabar la crònica de la setmana passada ja vaig dir que aquest partit no es guanyava mirant la classificació, sinó que calia córrer més que el rival i suar la samarreta.
Que consti que no sóc brujot però la predicció per desgràcia es va complir, i l’equip va sortir al terreny de joc com si ja haguéssim guanyat el partit sense jugar-ho. Els colistas van iniciar el partit amb una intensitat molt més elevada que els nostres, i van dominar des de l’inici sense donar-nos cap opció per a poder realitzar cap acció de perill.
Sense merèixer-ho i en un llançament de falta molt bé executat per Miki ens vam posar per davant en el marcador, però abans de finalitzar la primera meitat ja ens guanyaven per 2-1 i amb el nostre porter Guillem expulsat per protestar. En la represa al llançar un penal al nostre favor Miquel Coll assolia empatar, però al minut següent els locals es tornaven a posar per davant, per a més tard marcar un altre gol i finalitzar amb un 4-2 que pujava els colors a més d’un ( jo el primer ).
Per a rematar també va ser expulsat Miquel Coll, i el que és més greu descartant-se per al pròxim partit contra l’Arenal.
Espero i desig que aquest partit serveixi per a fer reflexionar a més d’un, ja que així no anem a cap lloc. Ja sé que hi ha moltes baixes, però jugar contra un equip que en dotze partits li havien endossat 42 gols, i nosaltres només som capaços de marcar-li dos i a pilota parada no és excusa.
Un altre detall a destacar és la falta d’intel•ligència quan el partit es torça una mica, començant per l’expulsió del porter Guillem, seguint per la del capità Miquel Coll, i acabant per la del Mister Toni Florit. Hem d’aprendre d’una vegada per sempre que als “trencillas” val més no donar-los ni els bon dia, per si no ens entenen bé i es creuen que els hem insultat.Cal jugar més i parlar menys ja que només així guanyarem fins i tot als colistas.
Ja sé que alguns li donaran la culpa al trio arbitral de la derrota d’ahir, però als que pensin així els pregaria que reflexionin i en fred pensin que han fet per guanyar aquest partit.
Per si no saben la resposta la hi dono jo i a més en castellà : “NADA”

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

( Jornada 12 del 26.11.06 / U.E.Lloret 2 - C.D.Collerense 0 )

Es presentava en el nostre camp un dels equips de la part alta de la taula, i no ho feia en el nostre millor moment ja que a causa de les importants lesions i sancions, sabíem que no anava a ser tasca fàcil obtenir un bon resultat.
El partit en els seus inicis no va començar molt bé ja que en els seus primers quinze minuts, el C.D.Collerense va disposar de dues ocasions en sengles fallades de la nostra defensa. Semblava que els nostres no havien sortit concentrats i els va costar molt entrar en la dinàmica de la trobada. De la primera meitat només cap destacar una ocasió d’Alex i una altra de Toni Coll, però en línies generals va ser un primer temps molt avorrit i amb molt poc joc pels dos equips.
Però l’inici de la segona meitat va ser demoledor, el nostre Mister Toni Florit va decidir donar entrada a Matador Miki en substitució d’Amador i a Miquel Àngel per Lito. En el minut 46 i el primer baló que rep Miki dispara molt ajustat al pal, va anar el primer i únic avís, ja que en la següent jugada (min.47) Miki rep el baló en la frontal de l’àrea li trenca la cintura al seu marcador i d’amb un tret fort i ras, estableix el 1-0 en el marcador fent aixecar al públic dels seus seients.
Més tarda en el minut 50, el nostre migcampista Alex va haver de ser substituït per Tomeu Oliver, retirant-se del camp amb molèsties en la seva cama dreta.
El C.D.Collerense amb el marcador en contra va avançar molt les seves línies i va treure un altre davanter, sotmetent als nostres a una contínua pressió encara que sense cap resultat positiu, ja que entre la línia medular i la defensa van desbaratar qualsevol intent d’aproximació a la nostra àrea. Miquel Àngel en el lateral dret va complir a la perfecció, realitzant un gran partit i desbaratant l’única ocasió de gol que van disposar els visitants. El nostre lateral esquerre Biel Alomar va estar perfecte en totes les seves accions, sent a l’amo i senyor de la seva banda, amargant la tarda a qualsevol que intentés entrar per la seva banda. Miquel Coll i Toro es van entendre a la perfecció en el centre de la defensa. Els dos pivots Carles i Sabina es van multiplicar en la seva labor, exercint un treball de desgast digne d’esment, sortint amb el baló a la menor oportunitat, i pressionant fins a la sacietat al rival. Carles va haver de ser substituït per Xisco en el minut 84 amb un fort dolor en el turmell, i va haver de ser atès en l’Hospital al finalitzar el partit, desconeixent-se a l’escriure aquesta crònica l’abast de la seva lesió. La línia de tres formada per Amador, Gerard i Alex, que va ser substituït per Tomeu Oliver en el minut 50, van malbaratar lliurament i un treball esplèndid en la medular, i al ser substituït Amador per Miki, Toni Coll va deixar la seva posició de davanter centre al nostre pichichi, quedant com mitja punta, exercint una primera línia de pressió agobiant.
El C.D.Collerense del que em va sorprendre gratament la seva joventut, haig de destacar que va barallar els 95 minuts que va durar el partit demostrant que estan dalt per alguna cosa, i tinc que felicitar-los perquè mai van donar el partit per perdut, deixant-se la pell en el camp.
Tant va ser l’obstinació que van posar per empatar el partit que en una contra nostra molt bé executada, Tomeu Oliver dóna una gran centre a Matador Miki, el qual encara al porter rival, el dribla i bat amb un gran gol, establint en el definitiu 2-0 amb el qual finalitzaria el partit, ( i això que duia quinze dies sense entrenar per una lesió muscular ).
El pròxim diumenge ens desplacem al camp del Rotlet-Molinar, un equip que és el colista de la categoria juntament amb Sa Coma, però cal anar a jugar com si anéssim al camp del líder, ja que els partits no es guanyen mirant la classificació sinó suant la samarreta, i a bon segur que els nostres així ho faran.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

(Jornada 11 del 19.11.06 / C.D.Santa María 1 – U.E.Lloret 1)

Ens enfrontàvem a un dels equips amb pitjors nombres del campionat, amb tan sol 7 gols a favor i 27 en contra i amb un partit guanyat en les 10 jornades disputades. Semblava que era una víctima idònia per a guanyar-los sense massa problemes, però per desgràcia no va anar així.
El partit en els seus primers vint minuts va ser totalment dels locals que van sortir en tromba a causa de la seva precària situació en la taula, i suposo que també per que estrenaven entrenador. Els nostres es van veure sorpresos davant aquesta demostració de força i velocitat, guanyant-nos l’esquena de la defensa amb relativa facilitat. Els locals en aquests primers compassos del partit van disposar de dues ocasions claríssimes per a avançar-se en el marcador, però una vegada el pal i una altra una bona intervenció del nostre guardameta Guillem van desbaratar les ocasions.
Estava clar que el frenètic ritme que imprimien en les seves accions era impossible desenvolupar-ho durant els noranta minuts, i així va ser.
Els nostres en la primera ocasió que vam tenir ens vam posar per davant en el marcador, després d’un llançament de falta el rebutgi cau als peus de Toni Coll, i aquest amb un tret fort i col•locat assoleix batre al porter del Santa María, establint un esperanzador 0-1 en el marcador.
A partir d’aquí es va acabar el domini local i ja no van tornar a inquietar en tot el partit, excepte en el dubtós penal assenyalat a Amador per tocar el baló amb la mà, amb el qual els locals assolien empatar a un, establint un resultat que ja resultaria inamovible.
Al reprendre’s el segon temps més del mateix, els locals ja no van tornar a apropar-se per la nostra àrea, i els nostres dominant la situació en defensa i en el centre del camp però amb la pólvora mullada a l’apropar-se a la porteria rival.
Va haver-hi un parell d’ocasions molt clares de Carles Ramis que estant sol davant la porteria va llançar el baló per sobre del travesser, i una altra en la qual va col•locar el baló molt ajustat al pal, però el porter local va realitzar un parada espectacular, impedint avançar-nos en el marcador.
Després gairebé en la conclusió Miquel Tugores (Sabina) realitza una gran jugada internant-se en l’àrea, però és derrocat encara que l’àrbitre no va assenyalar el punt fatídic.
Així doncs repartiment de punts en el Municipal de Santa María i a esperar el pròxim diumenge la visita del CD.Collerense. Un equip al que si volem guanyar-li caldrà jugar al cent per cent i aprofitar qualsevol ocasió que se’ns presenti.
Ja sé que per als seguidors que van estar veient el partit us estrañará que no parli del trio arbitral, però sincerament és un tema que ja em comença a avorrir i aquesta vegada i sense que serveixi de precedent no vaig a realitzar cap comentari d’aquesta gent, encara que per desgràcia hi hauria per a escriure un llibre.
Ens veiem el diumenge que ve i amb les piles bé carregades, que falta ens farà.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

Jornada n.10 del 12.11.06 / U.E.Lloret 1 - C.D.Llosetense 2

Un dels motius de la meva alegria a l’ascendir a la segona regional va ser sense cap dubte i malgrat el cost econòmic que significava, que a diferència de la 3ª Regional disposaríem de la figura del linier. Va haver-hi algú que no recordo molt be qui va ser, encara que segur que amb molta més experiència que la meva, el qual em va advertir que el no opinava el mateix i preferia un sol àrbitre sense els dos liners de torn en aquestes categories.
M’encantaria recordar qui va ser i poder donar-li particularment la raó, ja que públicament ja ho estic fent ara.
El linier d’ahir per desgràcia va confirmar les paraules d’aquesta persona i amb una actitud déspota i chulesca ens va arruïnar de nou el partit, anul•lant un gol que ja no vull discutir si era o no legal (per a mi si era legal), sinó més bé en la forma de fer-ho. No es pot anul•lar un gol quan ni el mateix ho pot haver vist, ja que estava mirant a un altre costat i si ho anul•les queda’t parat amb el banderí aixecat com manen els cànons, (o és que aquest dia vas faltar a classe).
Per a culminar una actitud indignant en el descans no es va ocórrer una altra cosa que demanar la força pública. A l’informar-li que en el camp ja estava la Policia Municipal, diu que no li basta i que vol la Guàrdia Civil, quan no havia existit cap intent d’agressió ni d’invasió de camp, i l’únic que havia rebut per part de la graderia eren insults. I que volia que li donessin petons després del Crist que havia muntat. Si no vol que li insultin s’ha equivocat de professió ja que segur que cada diumenge es recorden de la seva família i més si ho fa tan bé com ahir.
Per cert linier: la Guàrdia Civil no està perquè un prepotent niñato com tu li faci perdre el temps en chorradas com les d’ahir.
En referència a l’esportiu només dir que el nostre equip sense realitzar un dels seus millors partits, es va deixar la pell en el camp efectuant una labor de desgast impressionant sense deixar executar al líder Llosetense el seu futbol, ja que no va inquietar en cap moment la nostra porteria.
El 0-1 va arribar en una jugada desgraciada al llançar un corner, en la qual Xisco a l’intentar buidar el baló ho introdueix en la nostra meta (min.4). Més tarda en una gran jugada de Toni Coll per banda dreta assoleix posar el baló en l’àrea rival i Miki marca l’empat a un (min.13).
Ja en la conclusió del partit quan rondava el minut 91, un baló que queda mort en la nostra àrea petita és recollit per un rival que aconsegueix marcar el 1-2 definitiu.
Vull destacar el magnífic nivell de joc de Miquel Estela (Toro), que a l’entrar en la segona meitat va demostrar que després de la greu lesió soferta, no s’ha oblidat de jugar al futbol i va estar perfecte en totes les seves accions.
I ara el pròxim diumenge ens anem a Sta.María on esperem tenir més sort amb els líniers, i que no ens llevin amb les seves decisions el que ens guanyem amb el nostre joc.
No vull concloure aquesta crònica sense donar les gràcies al nombrós públic, que va acomiadar als nostres jugadors amb una gran ovació, demostrant-los així que la unió entre la graderia i la plantilla està més forta que mai.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

( Jornada 9 del 05.11.06 / C.E.Llucmajor 1 – U.E.Lloret 3 )

La mala ratxa d’un camp que històricament mai se’ns ha donat bé no es van complir. El nostre equip va jugar més i millor, sense realitzar un dels seus millors partits es va dur els tres punts, i alguna cosa que per a jo és més important, va aixecar una autoestima que començava a caure després d’un mes d’octubre per a oblidar.
La cosa no és que comencés del millor ja que els locals es van avançar en el marcador molt aviat en un error de la zaga. Però la defensa i sobretot el porter local no sabien que al nostre davanter centre Miki no se li poden fer regals, i en poc temps li van fer dos avançats de Nadal, que no va dubtar a agrair-los amb dos gols com dos sols.
Així doncs abans que l’àrbitre xiulés el final de la primera part, ja ens havíem avançat en el marcador amb un 1-2 molt esperanzador.
La nota negativa de la primera meitat va ser un cop molt fort amb el colze en el coll, no sabem si intencionat o no, que va sofrir el nostre migcampista Xisco Mulet el qual va haver de ser substituït en el descans per Carles Ramis.
En la represa els locals es van anar cap a dalt però es van trobar amb un centre del camp i una defensa pràctica i contundent. Sabina va realitzar un partit extraordinari sent l’amo i senyor del centre del camp, buidant-se en la seva labor i bé acompanyat en la primera part per Xisco i després en la segona meitat per Carles, va ser tant el treball que va efectuar Sabina que a punt de finalitzar el partit li van pujar els besons, i va haver de ser substituït.
Le nostra defensa jugava molt avançada i asfixiava el centre del camp amb dues línies molt juntes, i això va propiciar que als locals se’ls anul•lessin dos gols per fora de joc i un altre per ficar el baló amb la mà. Sincerament no puc opinar de cap de les anul•lacions ja que estava situat en l’altra part del camp, i era impossible veure si eren legals o no.
També cal destacar que en una jugada fortuita, el nostre pibe Bernabé Melian, va efectuar un mal suport amb el peu esquerre i va haver de ser substituït. Al ser observat en la Clínica el diagnòstic és un petit esquince de turmell, del que esperem es recuperi a la major brevetat possible.
Encara faltava el millor de la tarda i va arribar dels peus de Toni Coll, el qual a l’efectuar un chut des de més de trenta metres, va ficar el baló per la base del pal amb un gol que va aixecar la nodrida graderia de seguidors Lloritans, i va rebre una més que merescuda ovació, establint el definitiu 1-3 en el marcador.
Ara cal assaborir aquesta victòria treballada sense llevar l’ull al pròxim rival, que és ni més ni menys que el líder Llosetense, encara que jo amb aquesta plantilla no li tinc por a ningú.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

(Jornada n.8 del 29.10.06 / U.E.Lloret 1 - C.D.Soledad 3)

Dels cinc partits que s’han disputat en aquest mes de octubre, només s’ha pogut guanyar un. Es va començar guanyant els quatre primers partits i a partir de la derrota dins Són Roca, tot va canviar encadenant quatre derrotes consecutives.
L’equip necessita guanyar el pròxim partit, i s’ha de guanyar pel penal o pel civil com deia un conegut entrenador del Mallorca, que ara entrena a la Selecció Espanyola.
El partit d’ahir va tenir dues cares bé distintes, amb uns primers 25 minuts per a oblidar, on va faltar concentració, on es va començar molt bé amb una gran assistència de Sabina que Miki va definir a la perfecció com en ell és habitual, i amb tan sol tres minuts disputats.
Però a partir d’aquí l’equip va tenir un excés de relaxació i van arribar errors infantils que ens van costar molt car, ja que en un lliure indirecte dintre de l’àrea ningú va sortir a tapar al que llançava la falta i la va ficar per l’escuadra, igualant el marcador a un gol. Al poc temps en una jugada de mala fortuna ens vam fer un gol en pròpia porta avançant-se el Soledad en el marcador. I per a finalitzar el súmmum de les desdichas en un llançament de corner molt tancat, el nostre porter no assoleix buidar , el baló dóna en el travesser i traspassa la línia de gol, encara que l’àrbitre no ho veu el linier bé situat li marca el centre del camp, donant el gol vàlid encertant en la seva decisió, establint un 1-3 demoledor.
El partit va poder canviar quan Tito en el minut 44 de la primera meitat encara al porter i al chutar el baló dóna en el pal. Era la destinació d’una mala tarda ja que en la represa va haver-hi tres ocasions més sense cap fortuna i per a finalitzar una tarda per a oblidar
quan faltaven deu minuts per a la finalització, el nostre capi Miquel Coll va fallar un penal al llançar una altra vegada el baló al pal, amb el porter ja batut.
No es pot baixar el cap, s’ha d’aixecar la moral i la millor manera de fer-ho és anar el pròxim diumenge al Municipal de Llucmajor a per totes, segur que si sortim concentrats, amb arpa, amb coratge, i lluitant al cent per cent ens durem els tres punts, ja que disposem d’una gran plantilla per a guanyar dins qualsevol camp.
A més el pròxim partit ja es juga al novembre i la maledicció d’octubre ja ha finalitzat, així que ànim i a per ells.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

(Jornada 7ª del 22.10.06 / At.de Peguera 4 - U.E.Lloret 3)

Si hi ha algun partit dels molts que he vist a la U.E.Lloret que mai s’havia d’haver perdut és precisament el d’ahir 22.10.06. Un partit perfectament controlat en el descans amb un 0-2 en el marcador, amb un joc brillant en algunes fases de la primera meitat on la connexió Gerard-Miki tornava bojos als defenses locals, amb assistències milimétricas de Gerard en una de les seves millors actuacions, i un Miki que no perdonava. L’equip es va assentar molt bé en el camp i encara que no estava jugant al 100% no permetia cap alegria als locals, que no van inquietar en cap moment.
Però va arribar la segona part i el guió va canviar radicalment, els locals van escurçar distàncies amb un tret molt llunyà al que el nostre porter Martí va arribar tard, posant el 1-2 en el marcador. Als dos minuts en una jugada magistral de Miki dintre de l’àrea i a la vora de la línia de corner, marca el 1-3 pràcticament sense angle.
Semblava que el partit estava sentenciat, però en altres tres trets en molt poc temps ens avançaven, i establien el 4-3 definitiu.
Cert és que el nostre porter no va tenir una tarda afortunada, però també cal destacar que els vam donar massa avantatges als locals, els quals disparaven sense cap pressió i amb molts metres d’avantatge.
La parella de pivots formada per Carles i Xisco, no van estar al nivell que ens tenen acostumats realitzant una labor més que discreta, Tito i Toni Coll ens donaven una de calç i una altra de sorra i no van entrar mai en el partit, Amador va haver de ser substituït ja que li guanyaven amb massa facilitat l’esquena, gràcies a Déu que Biel Alomar va estar esplèndid realitzant un dels seus millors partits, fent perfectament la cobertura quan el lateral perdia la posició. Miquel Coll i Lito també van realitzar un partit gairebé perfecte, igual que Gerard i Miki.
I el pitjor no va ser el resultat sinó que a l’avançar-se en el marcador els locals, els nostres van perdre els nervis davant un partit que ja veian guanyat. Les substitucions de Plomer i Alex per Amador i Xisco van acabar fatal, ja que els dos van acabar expulsats poc després d’entrar en el terreny de joc, i a més amb Plomer lesionat en el turmell.
Per a súmmum i amb els nervis a flor de pell es van dir coses que no es deurien haver dit, i això és el que més em preocupa. Encara que estic segur que en fred en el pròxim entreno del dimarts les coses es parlaran i el vestuari tornarà a ser la piña que era abans d’aquesta derrota.
La lliga és molt llarga i això no ha fet més que començar, ja sé que és dolorós perdre un partit que està més que guanyat, però segur que abans de començar la lliga tots haguéssim signat que en la jornada 7ª estaríem vuitens en la taula i havent guanyat quatre partits dels set disputats, o no?.
Doncs ànim nois penseu que això és només un petit sot, i que tard o d’hora als altres equips també els succeirà el mateix.
Visca la U.E.Lloret.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports

Jornada 6ª. 15.10.06
( U.E.Lloret 0 - Sporting de Campos F.C. 2 )

En lloc d’escriure la crònica del partit que va tenir lloc ahir 15.10.06 en el camp de Sa Comuna, prefereixo encara que sembli una bogeria per la derrota, donar les gràcies.
Gràcies a tots els jugadors per l’impressionant demostració de força, valentia, concentració, joc, punt d’honor, i per deixar molt clar que el qual vulgui guanyar-nos tindrà que córrer i molt.
Gràcies per no baixar mai el cap malgrat les traves que ens posen.
Gràcies per no tornar a caure en la provocació arbitral, com va ocórrer a Són Roca i que ens tornessin a expulsar a algun dels nostres per protestar unes decisions inadmissibles.
Gràcies per fer-nos somiar desitjant que arribi aviat el pròxim rival per a rescabalar-nos.
Gràcies a l’equip tècnic pel seu bon fer tant en la part estratègica, física i síquica.
Gràcies al públic per l’impressionant ambient que va haver-hi en la graderia, amb una entrada de més de 250 persones, sempre al costat del seu equip, jugant a la mateixa hora que el RCD.Mallorca, i entenent a la perfecció el gran esforç que estaven realitzant els nostres.
Gràcies al nostre President ( Antoni Coll ), que al finalitzar el partit es va dirigir al vestuari donant-los a tots l’enhorabona pel treball realitzat, i anunciar-los que aquest dijous i malgrat la derrota també hi hauria sopar.
Gràcies al President de la F.F.I.B., D. Miquel Bestard Cabot que després dels incidents del partit amb Són Roca, va decidir estar al corrent de primera mà del que succeïa amb la U.E.Lloret, i aquest diumenge estava en el camp el President del Comitè d’Àrbitres, D. Bartolomé Riera Morro, que tampoc va entendre perquè se’ns va anul•lar el gol, i va decidir marxar-se del camp quan estàvem en temps de descompte.
Gràcies a la televisió autonòmica d’IB3, que va estar a Sa Comuna per a realitzar un reportatge que s’emetrà avui dilluns 16.10.06 si dóna temps a muntar-ho, o el dilluns que ve dintre del programa de Tomeu Terrasa ( Temps afegit ).
I sobretot vull donar les gràcies al trio arbitral, ja que amb la seva injusta i inadmissible decisió que van prendre a l’anul•lar el gol, (recordem que era l’empat en el marcador i mancant 14 minuts per al final del partit), l’únic que han aconseguit és arravassar-nos algun punt, però el que no assolissin llevar-nos és el bon gust de boca que ens queda, veient als nostres jugadors deixant-se la pell en el camp i lluitant com ja comença a ser habitual contra 14, sabent a la perfecció que quan els àrbitres no ens llevin gens, tornarem a guanyar i a més amb claredat, com succeirà el pròxim partit dintre de Peguera.

Gràcies a tots.

Etiquetas: uelloret, llorito, lloret, futbol, sports