Blogia
PÀGINA OFICIAL DE LA U.E.LLORET

LA CRÒNICA DEL PARTIT

EL LLORET ES RETROBÀ AMB LA VICTÒRIA DAVANT LA SEVA AFICIÓ

Desprès de dues jornades sense guanyar, ahir l'equip es va refer amb una important victòria davant l'Alcúdia “B”. A diferència dels darrers dos partits, ahir l'equip va lluitar des del primer minut del partit per emportar-se els tres punts. L'entrega dels nostres jugadors al llarg de l'encontre, va permetre que el Lloret guanyàs 3 a 1 davant un Alcúdia que fou un rival molt complicat. I es que tot i el resultat, el partit va ser molt disputat per part dels dos equips. La primera part acabà amb un 2 a 0 a favor del Lloret, amb gols d'en Rafel Mojer i en Joan Ramos. Semblava que el partit estava vist per a sentència, però l'Alcúdia no va baixar els braços i a la segona part retalla diferències al marcador. Finalment, a les acaballes del partit, en Rafel Mojer va tornar marcar establint el definitiu 3 a 1.

Diumenge que ve, visitam el camp del lider, serà un partit complicat, però també una bona oportunitat de demostrar que el Lloret també té coses a dir a n'aquesta lliga. Molta sort!

Crònica gentilesa M.Angel Coll


EL RESULTAT HO DIU TOT

Per segona semana consecutiva, un desconegut Lloret cau derrotat i aquesta vegada per goletjada. Poc a comentar de la derrota, tan sols dir que la primera meitat acabà amb un 2 a 0 a favor del Llubí. I la segona part més del mateix, dos gols més a favor del Llubí.

Amb aquesta nova derrota la U.E Lloret comença a mirar cap a la part baixa de la classificació. Esperem que amb l’esforç i la implicació de tots, tornin arribar els bons resultats i les alegries. A més, donar les gràcies a la trentena d’aficionats que si mateix es desplaçaren fins a Llubí per veure un derbi que feia anys que no es produïa.

Crònica gentilesa M.Angel Coll



PÈSSIM PARTIT DEL LLORET I ARBITRATGE NEFAST

Ahir, visquerem un dels pitjors partits del Lloret des de fa molt de temps, partit horroros sense joc ni ocasions de gol. Sense cap dubte va ser una oportunitat perduda per enganxar a la nombrosa afició que va venir ahir horabaixa al camp de Sa Comuna. El Lloret tan sols va existir durant la primera mitja hora de partit on va dominar tímidament l’encontre i va crear algunes ocasions de perill. Aquest domini es va veure truncat amb el gol del F.B Santanyí, que aprofitaren a la perfecció la seva única ocasió de gol. Amb el resultat advers de 0 a 1 s’arribà al final de la primera part.

La segona part va ser realment aburrida sense gens de joc, i amb contades ocasions de perill. Vegent la poca emoció que ens deparava el partit, l’àrbitre va decidir ser el protagonista i començà el seu lamentable espectacle de targetes i decisions inexplicables que encegueren els ànims. Amb tot aquest desencert, l’àrbitre aprofità per pitar un penal a favor del Santanyí, que suopsà el 0 a 2 definitiu, i a més va acabar d’arrodonir la seva feina expulsant molt rigurosament amb vermella directa al nostre lateral, Miquel Toni.

Tot plegat, diumenge no va ser el dia del Lloret i cal passar pàgina aviat, i esperar una millora de l’equip al pròxim partit davant un dels candidats a l’ascens, com és el Llubí.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


EL LLORET JA SAP QUE ÉS GUANYAR A FORA CAMP AQUESTA TEMPORADA

El Lloret sumà tres valuosos punts davant el Collerense, un camp on sempre és difícil puntuar. Tot i les baixes que tenia l’equip per aquest partit, no es varen notar i els nostres demostraren que enguany tenim una plantilla molt completa. Exceptuant els primers minuts de la segona part, l’encontre va ser dominat per la UE Lloret, que desenvolupà un partit molt seriós i efectiu. Així, al final de la primera meitat el Lloret s’avançà amb un golàs d’en Rafel Pons.

Amb el marcador favorable, els nostres sortiren una mica dormits durant l’inici de la segona meitat, tot i que, no patirem gaire ocasions de gol. A mesura que avançaven els minuts, el Lloret tornà agafar el ritme i just a les acaballes del partit sentencià amb el 0 a 2, amb una bona jugada individual d’en Alberto Miranda.

Desprès d’aquesta victòria, el Lloret es troba situat a la part mitja de la classificació, i poc a poc va pujant als llocs capdavanters.


Crònica gentilesa M.Angel Coll

EL LLORET A LA FI DEMOSTRÀ EL SEU VERTADER POTENCIAL

Gran partit de la U.E Lloret, que va superar amb un contundent 4 a 1 al Rtvo. La Victoria, equip que fins la jornada d’ahir no havia encaixat cap gol en contra. Sense cap dubte, el Lloret va mostrar la seva millora cara, amb un gran esperit de lluita i una gran efectivitat de cara a porta. L’equip ahir va mantenir la concentració al llarg dels noranta minuts i es mostrà com un equip molt sòlid. Tot i que l’inici del partit va estar dominat pel conjunt palmesà, que mostrà la seva qualitat. No obstant, aquest domini no es va traduir en gols, en canvi, el Lloret aprofità dues ocasions a pilota aturada per marcar i posar un 2-0 al marcador, amb gols d’Alberto Miranda i Toni Mateu.

La segona part començà igualada fins que al minut 60 l’àrbitre va expulsar rigurosament amb vermella directa a nen Pep. A pesar d’aquesta inferioritat el Lloret es va defensar molt bé, tot i que la Victòria va retallar distàncies. Just desprès d’aquest gol, el Lloret es va quedar amb nou jugadors per doble groga a nen Tito. Però quan semblava que estava més a prop l’empat, arribà la bogeria i el Lloret amb dos contracops marcà dos gols (Miranda i Bernabé) que sentenciaren el partit.

Desprès de dues victòries a casa i dues derrotes a fora, el Lloret es troba a la part mitja de la classificació, de ben segur que si es comença a puntuar lluny de Sa Comuna, l’equip estarà a la part alta.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


MAL PARTIT I SEGONA DERROTA CONSECUTIVA

Està clar que la lliga acaba de començar i serà molt llarga, però a dia d'avui i desprès de tres jornades, la realitat és que l'equip sembla estar lluny de les seves possibilitats reals. Ahir a Son Servera, l'equip va mostrar dues cares ben diferenciades, una primera part on més o menys va donar la cara i tengué el domini del joc amb algunes ocasions de gol, i una segona part, on l'equip va desaperèixer per complet. I es que durant la segona meitat, el Lloret no va acabar de trobar-se còmode enmig del terreny de joc, i el seu joc va estar caracteritzat per nombroses imprecisions, especialment de mig camp cap endavant.

D'altra banda, el Serverense “B”, tot i mostrar un fútbol molt pobre, es va aprofitar de la mala segona part del Lloret i a nel minut 89 de partit, aprofità una jugada a pilota aturada per marcar el gol de la victòria. Amb aquesta derrota, el Lloret es troba a la part baixa de la classificació.

Esperem que a mesura que passin les jornades, l'equip es vagi conjuntant i arribin els bons resultats.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


EL LLORET VA CAURE DERROTAT CLARAMENT DAVANT L'AT.ALBICELESTE

Any rera any, es confirma que el Lloret li costa guanyar els partits dels diumenge dematí. Ahir, no va ser una excepció i el Lloret va perdre per 3 gols a 0, davant l'At. Albiceleste. El partit pràcticament va ser un monòleg a favor del conjunt argentí, el qual es va mostrar molt superior al Lloret, tant amb joc, com oportunitats i gols. Dels nostres tan sols destacar el llançament d'una falta al travesser a la segona part i poca cosa més. Ahir, sense cap dubte, no va ser el nostre partit, i el Lloret es va veure superat en tot moment per un gran equip que de ben segur estarà al cap davant d'aquesta segona regional.

Dit això, tan sols cal seguir fent feina i pensar amb el proper partit, que de ben segur serà una altra història ben diferent.

Crònica gentilesa M.Angel Coll



EL LLORET DEBUTÀ AMB UNA CLARA VICTÒRIA DAVANT EL SON CLADERA

Desprès d’un bon final de pretemporada, ahir l’equip tornà a demostrar que es troba amb un bon estat de forma, i va passar per damunt a un fluix Son Cladera. Tot i que el resultat final va ser de 2 a 0 amb gols de Mario Acedo, certament el Lloret va tenir opcions per marcar un bon grapat de gols més. No obstant, s’ha de dir que el Lloret va començar el partit una mica dormit i va anar de menys a més al llarg de l’encontre.

La nota negativa del partit, la va protagonitzar un jugador del Son Cladera, el qual no va sabre encaixar bé la derrota i va agredir amb un cop de puny a nen Gerard Pons. Desgraciadament, encara hi ha jugadors que no saben comportar-se enmig d’un terreny de joc i confonen el futbol amb altres esports com el boxa. A pesar d’aquest incident, l’inici de campionat ha estat positiu, i amb bones expectatives, de ben segur que viurem moltes alegries al llarg d’aquesta temporada. Finalment, cal destacar l’excel·lent resposta de l’afició, que com cada any fa costat al seu equip.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


EL LLORET FINALITZÀ LA PRETEMPORADA AMB UNA VICTÒRIA DAVANT EL PORT POLLENÇA

Port de Pollença F.C 3 - U.E.Lloret 4

El Lloret finalitzà la pretemporada amb un balanç final de 4 victòries, 2 empats i 2 derrotes. Al llarg d’aquestes semanes hem vist un Lloret que ha anat de menys a més, i que sembla haver arribat a punt pel debut de lliga. Respecte al partit d’ahir, doncs es varen poder veure dues parts ben diferenciades, una primera part bastant “alocada” amb ocasions pels dos equips, que finalitzà amb el resultat de 3 a 2 a favor del Port Pollença. En canvi, la segona part fou una altra història, ja que el Lloret es va fer amo i senyor del partit i capgirà el marcador establint el definitiu 3 a 4. Els autors dels gols del Lloret foren: Bernabé, Rafel i Mario (2).

Vista la pretemporada, sembla que enguany es té una plantilla bastant compensada, i que a priori es disposa d’un equip bastant competitiu. A veure si enguany podem tenir una nova temporada plegada d’èxits i alegries. Molta sort i endavant U.E LLORET.

Crònica gentilesa M.Angel Coll


U.E.LLORET 3 - 1 C.F.POLLENÇA (1ªRegional)

El d’ahir fou sense cap dubte el millor partit de la pretemporada que ha realitzat enguany la UE Lloret. El millor, si no tenim en compte l’empanada de l’equip durant el primer quart, que va fer que als 30 segons de partit ja perdessin 0 a 1. Quan semblava que seria un passeig del Pollença, els nostres es posaren les piles i començaren poc a poc a fer-se amos i senyors del partit. D’aquest domini, arribaren els tres gols d’en Mario, qui tornà a demostrar el seu excel·lent estat de forma durant aquesta pretemporada. Així doncs, amb un fútbol vistós i un resultat de 3 a 1 favorable al Lloret, s’arribà al final de la primera part. La segona part va ser més disputada, amb un joc travat, fet que impossibilità que el marcador es tornàs a moure.

Si és lluita i es juga com ahir, de ben segur que aquest equip ens podrà donar moltes alegries al llarg d’aquesta temporada.

Recordar que diumenge que ve, ja comença’m la lliga dins ca nostra a les 18:00 davant el Son Cladera. Vos-hi espera’m a tots i a totes!!

Crònica gentilesa M.A.Coll



U.E.LLORET 6 - 0 S.D.LA SALLE (Juv.Autonòmica)

Evidentment el resultat és el de menys, i el que compte és la bona imatge mostrada per l’equip. A diferència del darrer amistòs, ahir es va veure un equip més lluitador i molt eficaç davant porta, aprofitant al màxim les seves ocasions de gols. Com a resultat d’aquesta bona feina,s’arribà al final de la primera part un clar 5-0 (2 gols d’en Mario, 2 Rafel, 1 Miranda).

La segona meitat, apart dels nombrosos canvis que feren els dos equips, no va tenir massa història i fou més igualada, sense gaire ocasions de gol. Tot i així, Miranda tornà marcar de cap el definitiu 6 a 0.

Dissabte, torna haver partit davant un equip de superior categoria, el Pollença (1ªRegional), fet que servirà per tornar mesurar quin és l’estat de la plantilla una semana abans de començar el campionat de lliga.


Crònica gentilesa M.A.Coll


VALLDEMOSSA AT. 1 - 1 LLORET
(VICTÒRIA ALS PENALS)

El Lloret va proclamar-se campió del trofeu de les Festes de Sant Bartomeu de Valldemossa, desprès d’haver empatat a un, i imposar-se a la tanda de penals. Tot i això, es fa difícil treure conclusions positives del partit d’ahir, davant un equip, el Valldemossa At., que juga a inferior categoria i que tan sols duia una semana entrenant. Sobre els papers, semblava que havia de ser un partit fácil pel Lloret, però des del principi es va notar que els nostres no tenien el seu dia, i les imprecissions foren la nota dominant al llarg del partit, fet que va provocar que el Lloret mostràs una imatge molt per sota de les seves possibilitats reals. Partits com els d’ahir ens han de servir, per veure que si es vol guanyar, s’han de millorar moltes coses d’aquí a que comenci la Lliga.

És de remarcar, l’excel·lent estat de forma d’en Mario Acedo durant aquesta pretemporada, ja que ahir tot i no marcar va tornar a demostrar novament la seva gran qualitat.

Crònica gentilesa M.A.Coll



C.E.CAMPANET 2 - 1 U.E.LLORET

El Lloret va perdre el primer partit de pre-temporada davant el Campanet (1ªRegional). Els campanaters demostraren una gran efectivitat de cara a porta, ja que aprofitaren les poques ocasions de gol que tengueren per marcar dos gols a pilotada aturada, que els va permetre la victòria. Tot i la derrota, les conclusions són positives i ahir tornà quedar demostrat que enguany serà complicat guanyar al Lloret.

Respecte al partit d’ahir, podem destacar l’excel·lent nivell de forma amb el qual ja es troben alguns jugadors de la plantilla, a més de la perillositat d’en Mario Acedo a pilota aturada, ja que marcà novament un golàs de falta directa.

Crònica gentilesa M.A.Coll


LA U.E.LLORET SEGUEIX SENSE CONÈIXER LA DERROTA

U.E.Lloret 1 - C.D.Consell 1

La pre-temporada de moment no ha començat gens malament, ja que en el seu segon partit, i aquesta vegada davant el C.D.Consell de 1ª Regional, la U.E.Lloret segueix sense conèixer la derrota.

El C.D.Consell a la primera meitat va demostrar la diferència de categoria i no deixava maniobrar als nostres, encara que sense que la nostra porteria passés per cap apuro. Van marcar primer els visitants en un llançament de falta des de la frontal de l’àrea, que era pràcticament imparable.

La segona meitat els nostres van anar a més i van disposar d’algunes ocasions, encara que no va ser fins al minut 90, quan Jaume Calafat va assolir el gol de la igualada.

Aquest equip m’agrada i per poc que el Mister assoleixi conjuntarlo ens donarà moltes alegries, d’això no em cap el menor dubte.


EL LLORET ES PRESENTÀ DAVANT LA SEVA AFICIÓ AMB UNA VICTÒRIA

El Lloret es va presentar devant la seva afició amb una victòria al superar per 2 a 1 al Pina, en un partit típic de pretemporada. El partit va tenir dues cares diferenciades, una primera part on el Lloret es va mostrar superior al rival i una segona part més igualada. Així la primera part acabà amb un 2 a 0 a favor del Lloret, amb dos autèntics golassos d’en Adri i en Mario, qui marcaren amb dos espectaculars xuts des de fora l’àrea.

La segona part del Lloret fou menys brillant i el Pina ho aprofità per retallar distàncies, establint el 2 a 1 final.

Destacar el bon ambient que es va viure a les grades i que esperem que sigui el preludi d’una bona temporada plena d’èxits i alegries esportives.

La continuïtat d’un bon nombre de jugadors de la temporada passada, juntament amb les noves incoporacions, han permès crear un any més un equip competitiu que de ben segur donarà molt que xerrar.

Aprofitam aquesta primera crònica, per desitjar molta sort al nou cos tècnic, que aquest any estarà format per en Miki Arjona i en Jordi.


Crònica gentilesa M.A.Coll

EL LLORET REMONTÀ UN 2-0 I S'EMPORTÀ ELS 3 PUNTS DE SANTA MARIA

Abans de començar a fer la crònica, he de reconèixer que no vaig veure l’encontre, ja que em vaig negar a pagar 6 euros per entrar a veure el partit, ja que, quan el C.D Santa Maria ens visità al nostre camp, no se’ls va cobrar entrada. Fet aquest aclariment, comentar que el partit va començar amb un clar domini del Santa Maria, que al minut 5 ja guanyava per 2 a 0! El marcador era un fidel reflexe de la poca concentració amb la que sortiren al camp els jugadors de la U.E Lloret, i vegent com havia arrancat el partit perillava que l’encontre acabàs amb una goletjada en contra dels nostres interessos. No obstant, tot i l’empanada inicial, el Lloret despertà i a punt d’ acabar la primera part, en Ramos marcà un gol que acursava les diferències.Posteriorment, arribà una picabaralla entre un jugador del Santa Maria i en Jaume Calafat, que provocà l’expulsió dels dos jugadors.

El començament de la segona part fou de tanteig entre els dos equips, però poc a poc, el Lloret es va anar fent amo i senyor de l’encontre fins al punt que capgirà el resultat, mitjançant els gols del capità Miquel Coll i Mario Acedo (penal). El partit doncs, finalitzà amb el resultat de Santa Maria 2-3 Lloret. Amb aquesta victòria, i a falta de disputar la darrera jornada a casa davant el Rtvo. Victòria, el Lloret sembla que finalitzarà classificat amb una meritòria setena plaça.
Respecte del partit destacar també la desafortunada lesió del nostre gran goletjador “Miki”, que en un principi semblava que podia ser molt greu, però que desprès d´unes primeres proves mèdiques, sembla que amb un parell de dies de repòs es podrà recuperar, així que ànims i que tenguis una bona recuperació.


Crònica gentilesa de M.A.Coll

EL LLORET SUMÀ UN PUNT DAVANT EL LLUCMAJOR, EN UN PARTIT QUE VA TENIR DUES PARTS BEN DIFERENCIADES

Tot i no jugar-se pràcticament res, el Lloret i el Llucmajor oferiren un partit força disputat i vistós, que acabà amb el resultat final d’ empat a dos. Durant la primera part, el Llucmajor es va mostrar molt ficat dins el partit, i aprofità les seves ocasions de gol. Concretament, els dos gols de l’equip visitant arribaren a les acaballes de la primera part. El primer fou obra del davanter del llucmajor, qui marcà desprès d’ aprofitar un baló dividit dins l’àrea. Seguidament, arribà el 0-2 desprès de que en un mal rebuig el nostre defensa Pau Pomar, marcàs en pròpia porta. Amb aquest resultat advers s’arriba al final de la primera part. Vist el transcurs de la primera part, semblava que el marcador seria definitiu, però no va ser així, ja que el Lloret mostrà la seva millor cara i fou capaç de remontar el partit.

La segona part va ser un atac constant dels dos equips, però aquesta vegada va ser el conjunt llorità qui aprofità millor les seves ocasions de gol. Així doncs, Mario Acedo, desprès d’una excel·lent jugada personal, i Miquel Coll, al transformar un clar penal, aconseguiren empatar l’encontre. Cal destacar la bona actuació, del porter local, Martí Jordà, qui va salvar l’equip d’una derrota mitjançant les seves actuacions encertades. Finalment comentar que amb aquest resultat, el Lloret es manté a la part mitja-alta de la classificació.

Crònica gentilesa M.A.Coll


DERROTA EN EL CAMP DEL COLISTA

Ho sentim molt però aquesta setmana no pot haver-hi crònica del partit ni fotos, ja que els encarregats de realitzar aquesta labor no s’han desplaçat fins a Paguera.


EL LLORET NO TENGUÉ EL SEU DIA I CAIGUÉ DERROTAT PER 0-3 DAVANT EL CAMPANET

Un fluix Lloret, no pogué fer res davant el Campanet, que aconseguí imposar-se per un clar 0 a 3. El partit és dels anomenats per oblidar, sense gaire història i on el nostre equip en línies generals va mostrar un rendiment molt baix, fent un dels partits més magres de la temporada. Fruit d’això, el Campanet va superar al Lloret durant la major part del partit i aconseguí emportar-se els tres punts del Camp Municipal de Sa Comuna.

Pel que fa a l’evolució del partit, comentar que la primera meitat acabà amb el resultat de 0 a 1 favorable als campanaters. La segona meitat fou molt travada i amb continues interrupcions, on el bon joc dels dos equips va brillar per la seva ausencia. Tot i això, el Campanet amb dos contracops aconseguí sentenciar el partit, establint un contundent 0 a 3 final.

Amb aquesta derrota s’esfumà la il·lusió de tornar la revenja “esportiva” de la temporada passada, on s’escapà el nostre ascens dins Campanet.

Esperem que per la semana que ve es recuperin sancionats i lesionats, i es pugui preparar amb millors condicions el proper partit.

Crònica gentilesa de M.A.Coll


INTRATABLES EN EL TRAM FINAL

Si en alguna cosa es caracteritza el nostre equip en les darreres temporades, és arribar a la recta final del campionat d’una manera impecable. I el partit d’ahir va seguir de la mateixa manera que els disputats últimament.

Recordem que dels últims sis partits s’han guanyat quatre, s’ha empatat un i només es va perdre davant del líder (Binissalem). Per tant crec que el nostre equip en aquest tram de lliga es mereix un notable alt per nota.

El partit d’ahir tenia tres condicionants clars els quals a priori feien presagiar que la victòria en el camp del Són Cladera no anava a ser fàcil, ja que se suposava que la nit del dissabte anava a ser llarga a causa de la Fira de Sineu, que el partit es disputava a una hora que hauria de ser prohibida per la FFIB, quan els jugadors tenen més de 18 anys, i la intensa calor amb el qual va clarejar el dia. Només recordar que al finalitzar el partit el lluminós marcava els 32 graus centígrads.

Amb tots aquests condicionants el partit en els seus inicis va ser esperançador ja que quan només s’havien disputat dos minuts, un Toni Gelabert al qual el nostre Mister havia avançat posicions, realitza una gran assistència pentinant el baló per alt, perquè el nostre "Killer" Miki amb la seva sorprenent velocitat s’anés del seu marcador i en l’u contra u marca amb l’habilitat que en ell es caracteritza, establint el 0-1.

Durant tota la primera meitat el domini del partit va ser de la U.E.Lloret encara que sense ocasions molt clares per a sentenciar el partit. Pero quan el crono marcava el minut 47 els locals realitzen una gran internada per la seva banda esquerra i el centre a l’àrea és aprofitat marcant el 1-1 en temps de descompte.

La segona meitat va transcórrer de manera avorrida, ja que cap dels dos equips van fer mèrits per a dur-se el partit, i excepte en un parell d’ocasions de la U.E.Lloret, el partit transcorria amb més pena que gloría, pero en el temps de descompte quan el nostre equip va llançar un contra-atac on la superioritat era immensa, ja que eren tres contra un de l’equip local, l’àrbitre demostrant una falta de personalitat total es va espantar i no se li va ocórrer una altra cosa que xiular el final del partit quan la nostra afició ja s’havia aixecat per a celebrar un més que evident gol.

La veritat és que no vull parlar més del tema, perquè normalment no parlo dels àrbitres, però després de molts anys i de molts partits, és la primera vegada que veig una cosa similar. Sort que no es necessitaven els punts ja que si això ocorre en un partit important i amb necessitat de victòria, sincerament no sé que hauria passat.

Però això ja és una altra història.