PERDRE FA MAL, I AIXÍ MÉS

(Jornada 7ª del 22.10.06 / At.de Peguera 4 - U.E.Lloret 3)

Si hi ha algun partit dels molts que he vist a la U.E.Lloret que mai s’havia d’haver perdut és precisament el d’ahir 22.10.06. Un partit perfectament controlat en el descans amb un 0-2 en el marcador, amb un joc brillant en algunes fases de la primera meitat on la connexió Gerard-Miki tornava bojos als defenses locals, amb assistències milimétricas de Gerard en una de les seves millors actuacions, i un Miki que no perdonava. L’equip es va assentar molt bé en el camp i encara que no estava jugant al 100% no permetia cap alegria als locals, que no van inquietar en cap moment.
Però va arribar la segona part i el guió va canviar radicalment, els locals van escurçar distàncies amb un tret molt llunyà al que el nostre porter Martí va arribar tard, posant el 1-2 en el marcador. Als dos minuts en una jugada magistral de Miki dintre de l’àrea i a la vora de la línia de corner, marca el 1-3 pràcticament sense angle.
Semblava que el partit estava sentenciat, però en altres tres trets en molt poc temps ens avançaven, i establien el 4-3 definitiu.
Cert és que el nostre porter no va tenir una tarda afortunada, però també cal destacar que els vam donar massa avantatges als locals, els quals disparaven sense cap pressió i amb molts metres d’avantatge.
La parella de pivots formada per Carles i Xisco, no van estar al nivell que ens tenen acostumats realitzant una labor més que discreta, Tito i Toni Coll ens donaven una de calç i una altra de sorra i no van entrar mai en el partit, Amador va haver de ser substituït ja que li guanyaven amb massa facilitat l’esquena, gràcies a Déu que Biel Alomar va estar esplèndid realitzant un dels seus millors partits, fent perfectament la cobertura quan el lateral perdia la posició. Miquel Coll i Lito també van realitzar un partit gairebé perfecte, igual que Gerard i Miki.
I el pitjor no va ser el resultat sinó que a l’avançar-se en el marcador els locals, els nostres van perdre els nervis davant un partit que ja veian guanyat. Les substitucions de Plomer i Alex per Amador i Xisco van acabar fatal, ja que els dos van acabar expulsats poc després d’entrar en el terreny de joc, i a més amb Plomer lesionat en el turmell.
Per a súmmum i amb els nervis a flor de pell es van dir coses que no es deurien haver dit, i això és el que més em preocupa. Encara que estic segur que en fred en el pròxim entreno del dimarts les coses es parlaran i el vestuari tornarà a ser la piña que era abans d’aquesta derrota.
La lliga és molt llarga i això no ha fet més que començar, ja sé que és dolorós perdre un partit que està més que guanyat, però segur que abans de començar la lliga tots haguéssim signat que en la jornada 7ª estaríem vuitens en la taula i havent guanyat quatre partits dels set disputats, o no?.
Doncs ànim nois penseu que això és només un petit sot, i que tard o d’hora als altres equips també els succeirà el mateix.
Visca la U.E.Lloret.