UNA VICTÒRIA DESPRÉS DEL TUNEL D'OCTUBRE

( Jornada 9 del 05.11.06 / C.E.Llucmajor 1 – U.E.Lloret 3 )

La mala ratxa d’un camp que històricament mai se’ns ha donat bé no es van complir. El nostre equip va jugar més i millor, sense realitzar un dels seus millors partits es va dur els tres punts, i alguna cosa que per a jo és més important, va aixecar una autoestima que començava a caure després d’un mes d’octubre per a oblidar.
La cosa no és que comencés del millor ja que els locals es van avançar en el marcador molt aviat en un error de la zaga. Però la defensa i sobretot el porter local no sabien que al nostre davanter centre Miki no se li poden fer regals, i en poc temps li van fer dos avançats de Nadal, que no va dubtar a agrair-los amb dos gols com dos sols.
Així doncs abans que l’àrbitre xiulés el final de la primera part, ja ens havíem avançat en el marcador amb un 1-2 molt esperanzador.
La nota negativa de la primera meitat va ser un cop molt fort amb el colze en el coll, no sabem si intencionat o no, que va sofrir el nostre migcampista Xisco Mulet el qual va haver de ser substituït en el descans per Carles Ramis.
En la represa els locals es van anar cap a dalt però es van trobar amb un centre del camp i una defensa pràctica i contundent. Sabina va realitzar un partit extraordinari sent l’amo i senyor del centre del camp, buidant-se en la seva labor i bé acompanyat en la primera part per Xisco i després en la segona meitat per Carles, va ser tant el treball que va efectuar Sabina que a punt de finalitzar el partit li van pujar els besons, i va haver de ser substituït.
Le nostra defensa jugava molt avançada i asfixiava el centre del camp amb dues línies molt juntes, i això va propiciar que als locals se’ls anul•lessin dos gols per fora de joc i un altre per ficar el baló amb la mà. Sincerament no puc opinar de cap de les anul•lacions ja que estava situat en l’altra part del camp, i era impossible veure si eren legals o no.
També cal destacar que en una jugada fortuita, el nostre pibe Bernabé Melian, va efectuar un mal suport amb el peu esquerre i va haver de ser substituït. Al ser observat en la Clínica el diagnòstic és un petit esquince de turmell, del que esperem es recuperi a la major brevetat possible.
Encara faltava el millor de la tarda i va arribar dels peus de Toni Coll, el qual a l’efectuar un chut des de més de trenta metres, va ficar el baló per la base del pal amb un gol que va aixecar la nodrida graderia de seguidors Lloritans, i va rebre una més que merescuda ovació, establint el definitiu 1-3 en el marcador.
Ara cal assaborir aquesta victòria treballada sense llevar l’ull al pròxim rival, que és ni més ni menys que el líder Llosetense, encara que jo amb aquesta plantilla no li tinc por a ningú.