DERROTA AMB LA CARA BÉ ALTA

(Jornada 14 del 10.12.06 / U.D.Arenal 3 – U.E.Lloret 0)

Aquesta derrota encara que sigui la més gran rebuda aquesta temporada és molt enganyosa, ja que fins al minut 85 anàvem perdent per 1-0 i davant un equip que per al meu ha estat el millor amb el qual ens hem enfrontat.
Els primers 16 minuts si hagués entrat el baló ens hauríem d’haver posat amb un 0-3 en el marcador, ja que als 13 minuts i en una jugada molt bé executada per Miki, assoleix entrar fins a la línia de fons realitzant una gran assistència a Gerard que remata de taló a escassos dos metres de la porteria, i el porter assoleix buidar en una ocasió claríssima de gol.
En el minut 15 el debutant procedent de la Lliga Nacional Juvenil (CD.Manacor) Pere Joan, que per cert em va causar una molt grata impressió, realitzant un bon partit demostrant la classe que posseeix, amb una gran visió de joc i un toc de baló digne d’esment, apart d’un potent tret, va executar una falta a uns deu metres de l’àrea gran col•locant el baló molt prop del pal, però el porter també assoleixo desbaratar l’ocasió.
Al cap de només un minut ( min.16 de partit ), en un llançament de corner el nostre central Miquel Estela (Toro), assoleix rematar de cap dintre de l’àrea petita i el baló surt fregant el travesser.
A partir d’aquí es van acabar les ocasions de gol per la nostra part, encara que tampoc vam tenir cap en contra pels locals, controlant molt bé el partit els dos equips en el centre del camp.
Al reprendre’s el partit en el minut 46 i en l’única fallada de la defensa, assoleixen trencar la línia i d’un fort tret creuat baten al nostre porter Martí, avançant-se en el marcador (1-0).
A partir del gol en contra ho intentem tot però ens trobem amb un equip sense fisures, molt bé plantat en el camp, i tácticament gairebé perfecte. El nostre centre del camp estava sotmès a una gran pressió, no deixant-ho pensar en cap moment.
Va haver-hi moments en què les nostres línies estaven massa separades i dificultava en excés la fluïdesa del baló.
El nostre davanter centre Miki es va trobar totalment desatès, ja que no li va arribar un sol baló en condicions, i per molt bo que sigui és molt difícil marcar gols si no li arriben balons.
Els locals malgrat quedar amb 10 jugadors des del minut 72, no es van descompondre en absolut i els nostres malgrat intentar-ho fins a la sacietat no passaven del mig camp.
Però en el minut 85 el nostre gran lateral esquerre Biel Alomar va tenir un error dels quals no sol tenir i ens marcaven el 2-0.
Amb aquest gol es va acabar el partit ja que no quedava temps ni forces per a això, i més encara quan en un nou error d’un trencat Biel, pujava en el marcador el definitiu 3-0 que no reflectia en absolut la realitat del partit ja que no va haver-hi tanta diferència per a tan engruixada derrota.
Desitjo acabar aquesta crònica felicitant a l’equip per la seva actitud davant d’un gran equip, que no ens va poder doblegar fins al minut 85 de partit, sortint del Municipal de l’Arenal malgrat l’engruixat del marcador amb la cara bé alta.