EMPAT A “SA COMUNA” I GRÀCIES

( Jornada 22 del 18.02.07 / U.E.Lloret 1 . C.D.Sant Jordi 1 )

Encara que sembli mentida hem de donar les gràcies pel punt obtingut en el dia d’ahir, ja que els dos conjunts van donar un recital de com no ha de ser un partit de futbol.
Un dels pitjors partits que he vist aquesta temporada juntament amb el del Campanet, on no va haver-hi absolutament res positiu que reseñar i si d’alguna cosa pot servir és per a ensenyar als altres com no han de fer-se les coses per a guanyar un partit.
Si volem aspirar a alguna cosa més aquesta temporada no podem realitzar partits com aquests.De que ens serveix jugar partits excel•lents fos si després ens arriba un equip que sense ànim de menysprear juga al patadón i a veure-les venir i només assolim un empat, de penal i jugant amb deu.
Quan aprendrem que el partit no acaba fins que l’àrbitre xiula, i no en el minut 75 que és quan sembla que nosaltres ho donem per finalitzat?.
Per què no juguem sempre amb la mateixa intensitat?
Per què ens contagiem del mal joc, quan juguem contra equips de la part baixa de la classificació?
Per què juguem millor fora que a casa?
Jo no ho sé però el que si tinc clar és que els equips que estan en la zona alta són tremendament regulars, i nosaltres si podem presumir d’alguna cosa és de ser tot el contrari. Si mirem els resultats fins a la data és per a tornar-se bojos, ja que som capaços del millor i també del pitjor, encara que si juguem a la distracció per als pròxims rivals creieu-me que ja ho hem aconseguit, perquè és impossible saber quin equip ens trobarem el pròxim diumenge.
Del partit només dir que en el minut 22 Miquel Coll transforma una pena màxima, que havien comès sobre Amador, que va haver-hi molt poques ocasions de gol per la nostra part, que l’única que van tenir els visitants ens la van endossar en el minut 87 de partit i jugant amb deu, que al minut següent van expulsar a J.Plomer, i que el partit va ser dolent de solemnidad.
Ara només ens queda recapacitar i entonar el mea culpa, intentar recuperar-se anímicament de la derrota, anar al Port de Pollença amb la lliçó bé apresa, les piles carregades, guanyar per a recuperar els punts que hem perdut davant de la nostra afició, i que no es torni a repetir el de Madó Coloma; El que guanyem amb el cul ho perdem amb la poma.
I per cert que consti que els jugadors ens deveu un sopar per no haver aconseguit la victòria, així que ja esteu posant data i lloc.