PERDONEM EN EXCÉS, PERÒ ELS TRES PUNTS QUEDEN A CASA

Jornada 26
Del 18.03.07
U.E.Lloret 1
At.Paguera 0

Des del primer minut de joc els nostres van deixar molt clar que anaven a per el partit, quan Pere Joan va llançar el baló col•locat a l’escuadra i el porter visitant en una gran intervenció assoleix desbaratar la primera ocasió clara de gol.
Semblava que anava a ser cosir i cantar però el cert és que avui no anava a ser fàcil doblegar a un equip que després del vist s’entén que circuli pels llocs de descens, i no és que fora pels merits de l’At.de Paguera sinó més bé per la falta de puntería dels nostres jugadors.
Els visitants tan sol van disposar de mitja ocasió de gol, al llançar fora un baló rematat de cap al llançament d’un corner i les nostres ocasions s’anaven succeint sense obtenir cap recompensa.
Que jo recordi almenys tinc comptabilitzades tres clares de Miki que no va estar fi de cara a porta, però que va pressionar en tot moment a la defensa rival, cansant-se de crear ocasions claríssimes de gol, una de Pere Joan, una altra d’Amador, i una molt clara gairebé al final del partit de Carles, i el gol en el minut 39 de partit quan en una gran assistència de Joan Pau a Sabina, aquest assoleix driblar al porter en la seva sortida i el bat a porta buida, establint el que seria únic i definitiu gol del partit.
Sembla que ha canviat la tònica dels partits i així com al principi de la primera volta, érem un equip molt golejador però al que també ens feien bastants gols, ara en el que duem d’aquesta segona volta no veiem porta amb tanta facilitat, però a l’equip rival li costa sang, suor i lagrimas marcar-nos un gol.
Cap remarcar que en aquests últims quatre partits no s’ha encaixat ni un sol gol, i això deixa molt clar el gran treball que realitzem defensivament, començant per l’home més avançat i acabant per una defensa que esta molt concentrada durant tot el partit i amb jugadors que saben sortir amb el baló controlat, cosa que és d’agrair.
La connexió Gerard-Coll com centrals és digna d’admirar, i els dos laterals Biel i Joan Pau executen una labor de desgast impressionant, i damunt es permeten el luxe de pujar la banda a la menor ocasió, en aquest partit vull posar-li un nota alta al nostre lateral esquerre Biel, que no es va cansar de pujar i baixar sent un autentic malson, així com a la parella de centrals titulars, com la parella de la segona meitat formada per Coll i Plomer, no sense oblidar-nos de Joan Pau que sense estar al nivell del diumenge passat a Campos, va complir bé amb el treball encomanat encara que crec que li va pesar el seu debut davant la seva afició.
La línia de mitjans en el partit d’avui va estar formada per Tito, Xisco, Sabina, Pere Joan i Amador, i entre els cinc van desbaratar per complet qualsevol intent d’acostament de l’equip rival així com d’una molt bona distribució de baló.
De l’àrbitre haig de dir que al meu entendre és dels millors de la categoria, molt seriós en la seva labor, i bé acompanyat en les bandes.
El pròxim diumenge tenim un dur enfrontament en el sempre difícil camp del Soledad, i el que està clar és que no podem fallar ocasions tan clares com en el partit d’avui, ja que segur que a Son Malferit ens ho posaran més complicat.
Però que quedi molt clar també, que ells tampoc ho tindran gens fàcil.