LA U.E.LLORET PRESENTA LA SEVA CANDIDATURA A L'ASCENS

Jornada 27
del 25.03.07
C.D.Soledad 0
U.E.Lloret 1

Sense fer massa soroll, pas a pas, guanyant a camps on és molt difícil treure alguna cosa positiva, el nostre equip a donat un cop de mà a Son Malferit.
El d’aquesta temporada ja no és un somni i a passat a ser una realitat, ja que després de la victòria enfront d’un sempre difícil C.D.Soledad, la U.E.Lloret ha donat un pas al capdavant en la lluita per l’ascens a la primera regional, i ara després de 27 jornades disputades és el moment d’anar a per totes i dir: aquí estic.
Des que s’ha començat la segona volta l’equip no sap el que és perdre, i el que és molt més difícil ni un sol gol encaixat en els últims cinc partits. Si no són nombres de record que baixi Déu i ho vegi.
Ara mateix estem a cinc punts del segon classificat ( Arenal ) i a quatre del tercer ( Soledad ), i sincerament després de guanyar a camps tan complicats com el Sant Marçal, Campos o Soledad, avançant en la classificació a equips que semblaven inaccessibles com el Sp.de Campos o el Collerense, perquè no ens podem posar objectius més ambiciosos, i aspirar a alguna cosa més en aquesta impressionant temporada?
El partit ha estat un desplegui tàctic en el qual els dos equips sobretot en la primera meitat, s’han prodigad poc amb atac i les ocasions han brillat per la seva absència, encara que el gol nostre als 20 minuts de joc ha estat per a llevar-se el barret, ja que en una jugada assajada Sabina llança una falta en el lateral de l’àrea cap a Miki perquè aquest sense que el baló toqués el sòl, empalme un fort tret des de la frontal i el baló entri per l’escuadra, en un dels gols mes impressionants d’aquesta temporada.
Durant la primera meitat els locals no van arribar a la nostra porteria en cap ocasió clara de gol, i excepte en alguns balons aeris a pilota parada no van saber trencar el cèrcol que els nostres jugadors van sotmetre a un inoperant Soledad. La defensa va estar brillant en totes les seves accions sortint amb el baló controlat sempre que es podia.
En la línia de mitjans no va estar Xisco per lesió d’última hora, però els que van sortir excepte en alguna jugada aïllada van estar a un grandísim nivell.
En la represa i durant la primera mitja hora de joc va ser un calco de la primera, encara que l’últim cuart d’hora els locals van avançar les seves línies i les seves dues puntes sercaven les diagonales entre els nostres centrals, i es van apropar molt més a la nostra porteria, però sense cap resultat positiu, encara que si bé és cert que van disposar d’una ocasió clara de gol en un baló al travesser, i una altra d’un fort tret que va sortir desviat per molt poc gairebé en la conclusió del partit.
Per la nostra part va haver-hi dues molt clares en els últims minuts, sobretot una de Miki que al creure que el baló havia sortit del terreny de joc no va posar molta obstinació amb la porteria contraría buida, ja que el seu porter havia pujat a rematar un córner.
El partit al final va llançar un esplèndid 0-1 en el marcador, i per a celebrar-ho ens vam anar tots a casa de Marga i Pep ( pares de Miki ), a menjar una saborosa paella en un gran ambient festiu.
Ara ens hem ficat en la pomada per l’ascens, i si no deixem escapar cap punt del Comunale tenim moltes possibilitats d’estar dalt al finalitzar la temporada, així que per a començar el pròxim diumenge hem de guanyar a un sempre complicat Llucmajor.