GRAN VICTÒRIA A C'AN CAIMARI CONTRA UN RIVAL DIRECTE

( Jornada 31 del 28.04.07 / U.D.Collerense 0 – U.E.Lloret 1 )

Com ja estava previst no va ser un partit fàcil el disputat aquest dissabte en el Municipal del Coll, ja que ens enfrontàvem a un rival que abans de començar el partit estava empatat a punts amb els nostres, i lluitant per fer-se un forat en els llocs de privilegi que donen accés a l’anhelada primera regional.
Però la U.E.Lloret va sortir a pel partit des del primer minut de joc, sabent el que es jugava en l’embat, amb una concentració i intensitat que feia presagiar un partit d’alta tensió, com així va ser.
El mister va disposar als seus jugadors sobre el terreny de joc amb un 4-1-4-1, amb una defensa molt atempta, les línies molt juntes i un contraatac letal, ja que qualsevol robo de pilota al centre del camp, passava per les botes de Tito o de Pere Joan els quals van fer verdaderes diableries amb les seves assistències als extrems Gerard i Alex que van ser una autentica malson amb les seves contínues internades per la banda, no sense oblidar-nos d’un incisiu Miki al qual no el podien subjectar ni amb claus. Toni Coll en aquesta ocasió va fer el treball brut i es va prodigar poc amb atac, però al centre del camp va fer una labor defensiva digna d’elogiar.
Els dos centrals en aquesta ocasió van ser Miquel Coll i Plomer que van ser un autentic mur, estant ben acompanyats per les bandes pels laterals Biel i és Socio.
La porteria en aquesta ocasió va estar defensada pel debutant Carlos Martorell que va estar perfecte a la porteria durant el temps que va estar al camp, però no va tenir sort ja que en el minut 55 de partit el jugador número 7 local encara a porta i en la disputa de la pilota va lesionar al nostre porter que va haver de ser substituït per Guillem, provocant l’expulsió per doble groga del jugador del Collerense.
En el moment d’efectuar aquesta crònica les notícies sobre l’abast de la lesió de Carlos, són de esquince del genoll que ja tenia operad, desitjant-li com no una molt ràpida recuperació.
El gol de la victòria va venir en el minut set, en un robatori de pilota de Miki al centre del camp, el qual els fa un barret als seus dos marcadors, aquest veu el desmarcatge perfecte de Gerard i li passa la pilota, el qual aprofundeix la jugada per banda esquerra, i li torna la pilota de nou a Miki perquè d’un fort tret, marqui el que seria definitiu 0-1.
Durant la primera part els locals no van disposar de cap ocasió de gol, i els nostres no renunciaven a ampliar l’avantatge al marcador, amb continus contra-atacs que eren molt perillosos, encara que sense sort en els metres finals.
En la segona meitat els Palmesans van empènyer molt més que a l’inici, però unes vegades la fortuna i una altra en una ocasió molt clara en la qual Guillem va realitzar una gran parada varem aconseguir deixar la nostra porteria a zero, i portar-nos cap a casa uns tres punts importantíssims.
Ara tenim tres partits seguits en el nostre camp, i el que és més de les set finals que queden per a la conclusió del campionat, disputarem cinc en el nostre camp. Així que si aconseguim ser forts en el Comunale i no dejam escapar cap punt, tenim mig ascens a la butxaca.
No vull concloure aquesta crònica sense anunciar que al llarg de la setmana que ve publicaré un article relatant com poden ser d’impresentables alguns directius, que prefereixen fer una misèria de caixa cobrant entrades les quals no ens deurien d’haver cobrat, i desautoritzant la paraula del seu delegat en lloc de quedar com senyors.Però això serà la setmana que ve, ja que ara prefereixo gaudir de la gran victòria aconseguida.