AMB DIRECTIUS COM AQUESTS NO PODEN ARRIBAR MOLT LLUNY

Els fets que vaig a relatar van ocórrer dissabte 28.04.07 en el Municipal de C’an Caimari, quan varem anar a disputar el partit U.D.Collerense – U.E.Lloret, que per cert varem guanyar 0-1.
Com és costum amb els equips que visiten primer el nostre camp, jo personalment vaig parlar amb el seu delegat el Sr.Joan Quintana Oliver, per veure si a l’anar nosaltres al seu camp ens cobrarien entrada. I decidim entre els dos que ja que de la seva afició només havien entrat 15 persones gratis, ells farien el mateix al visitar nosaltres el seu camp, això va ocórrer el 26.11.06.
La meva sorpresa va ser quan arribem al camp per presenciar el partit, i el cobrador de l’entrada ens va comunicar que allà passaríem tots per taquilla, i que si no pagàvem 6 € no entrava ningú, i que li donava igual que el seu delegat el Sr.Quintana hagués quedat amb jo que entrarien 15 persones gratis, ja que la paraula del seu Delegat no tenia cap valor.
Anteriorment el nostre delegat el Sr.Martí Mateu havia parlat també amb el Secretari del Collerense, i li havia dit exactament les mateixes paraules que el porter, és a dir que el seu Delegat el Sr.Quintana no pintava res en absolut.
Així que no ens va queda més remei que pagar, i a l’entrar vaig sol·licitar al seu Delegat el Sr.Quintana les explicacions pertinents. Ell es va mostrar totalment sorprès i contrariat ja que havia passat a la seva directiva per escrit, que 15 aficionats de la U.E.Lloret havien de passar gratis, i que no entenia com podien desautoritzar un pacte seu, quedant en entredit la seva paraula amb jo.
Fets com aquests són els que enterboleixen el futbol, un esport esplèndid si no fos per dirigents tan impresentables com els del Collerense, que per quatre miserables euros prefereixen quedar com xoriços, en lloc de quedar com cavallers.
Està clar que amb directius com aquests no arribaran molt lluny, em va basta veure que en el partit anterior al nostre ( de Tercera Divisió ) i contra el líder de la categoria, no havia més de cinquanta persones, quan en el nostre camp moltes vegades passem de llarg les dues-centes.
Vull deixar molt clar que el meu cabreig i el meu menyspreu no va ni contra els jugadors, ni contra la soferta afició del Coll, ni tampoc contra el seu Delegat el Sr.Quintana el qual ho va passar francament malament, ja que fins i tot en acabar el partit va presentar la seva dimissió, per la qual cosa em mereix tots els meus respectes, no així els directius del Collerense als quals jo els aconsellaria que es dediquessin a una altra cosa, ja que està clar que per a això no serveixen, i si són així d’impresentables en un esport no professional, prefereixo no saber com seran en el món laboral.