AMB VINT MINUTS VA SER SUFICIENT

(Jornada 2 del 09.09.07 / U.D.Barracar 0 - U.E.Lloret 3)

La U.E.Lloret es presentava en el Poliesportiu de Sa Torre, davant d’un recién descendit de primera regional U.D.Barracar, amb una calor sofocant i a una hora una mica inusual per als nostres. Així que van decidir que el partit havien de finiquitarlo ràpid, i vagi si ho van fer.

No havien transcorregut els quatre minuts de partit, quan en una assistència perfecta del nostre Capi Miquel Coll cap a Miki, aquest encara cap a la porteria i com en ell és habitual li trenca la cintura al porter marcant a plaer, pujant al marcador un esperanzador 0-1.

Els nostres lluny de conformar-se amb el resultat, imprimien en totes les seves accions una verticalidad i velocitat poc usual per a aquestes altures de campionat, posant en seriosos contra-temps als locals en qualsevol jugada, veient-se desbordats per totes parts, enfront del vendaval que tenien enfront.

En el minut 10 de partit el baló li arriba a un Mario molt treballador just en la línia del centre del camp, i al veure al porter avançat li llança un fortísim tret que entra com un Obús a la porteria establint el 0-2, amb un gol senzillament espectacular.

La pressió dels nostres jugadors era tan gran que tenien completament tancats als locals, que no podien o no sabien com sortir amb el baló controlat. El nostre centre del camp treballava a un ritme frenètic i llançava continus atacs per qualsevol de les nostres bandes, on Mario o Bernabé tornaven bojos als seus respectius laterals. La nostra defensa no deixava apropar-se a ningú pels voltants d’un Juanmi que semblava un mer espectador.

Transcorria el minut 16 de partit i en una gran jugada de classe i poderío, el nostre gran davanter centre Miki, recull un baló a escassos metres de la frontal de l’àrea i dribla no a un, ni a dos, sinó a tres defenses i en la sortida del porter ho bat amb la facilitat que ens té acostumats, marcant un gol de "crack", a més de col·locar el 0-3 que al final seria ja definitiu.

A partir d’aquest moment el partit pren un ritme molt inferior al que es duia fins a aquest moment, a causa de la intensa calor i al marcador tan favorable i excepte algunes jugades en la segona meitat en les quals haguéssim pogut augmentar la diferència, ja no va haver-hi res destacable, excepte el debut en aquesta temporada i després d’un any inactiu per lesió, del nostre brau defensa Toni Vanrell (Bufi), al que des d’aquí li donem la nostra més sincera enhorabona per la seva recuperació.

No hem de confiar-nos per aquest resultat, i aquesta setmana cal treballar a fons per a anar a Bunyola, amb els deures fets i amb les piles carregades per a intentar guanyar un partit que a priori no es presenta fàcil.

Enhorabona a tots i Força U.E.Lloret