TREBALLADA VICTÒRIA, PER SEGON ANY CONSECUTIU

(Jornada 5 del 29.09.07 / Port de Pollença F.C. 0 - U.E.Lloret 2)

Teníem un partit molt complicat amb el sempre difícil Port de Pollença, tots els que varem estar l’any passat recordàvem el 0-1 aconseguit amb 12 minuts de descompte
interminables. Però per a posar mes complicades les coses, el mister va tenir seriosos problemes per a poder confeccionar l’onze inicial, ja que a les sis baixes que té l’equip actualment, s’ha d’afegir que dels quatre suplents que es van asseure en la banqueta, hi havia tres jugadors que en circumstàncies normals no haguessin estat convocats, ja que estaven seriosament tocats, i ho tenien molt difícil aguantar el ritme de partit. Basta veure que només es van realitzar dos canvis, i no va haver-hi més substitucions ni per a perdre temps, per tal motiu crec que és d’agrair la complicitat que van demostrar al presentar-se sabent que era molt difícil que saltessin al terreny de joc.

El partit se’ns va posar molt aviat de cara, ja que en el minut quatre, el nostre capità Miquel Coll realitza una assistència perfecta a Tomeu Mut i aquest a la sortida del porter llança un fort tret creuat, aconseguint un gran gol que ens avançava en el marcador, però que significava molt més, ja que era el seu primer gol després de tres anys sense poder trepitjar un terreny de joc després de la seva greu lesió, d’aquí la gran alegria de l’equip que van celebrar el gol com si d’una final es tractés.

El ritme de partit era vibrant i a diferència del partit anterior els nostres van sortir molt mentalitzats, amb la lliçó bé apresa, jugant bé el baló quan teníem la possessió, i exercint una pressió asfixiant al perdre-ho. Fruit d’aquesta gran pressió Gerard que va realitzar un partit molt complet, roba un baló prop de la medular, li lliura el baló a Mario, el qual assisteix molt bé a Joan F.Ramos per la banda dreta, que s’interna i assoleix un gran centre dintre de l’àrea, perquè Tomeu Mut realitzi un altre gran tret que el porter assoleix buidar, però el baló cau a Bernabé, que en lloc de chutar a porta que hagués estat el més lògic i realitzant un gest que li honra, li lliura el baló a un Mario completament desmarcat perquè marqui un gol de "garra" , que posava el 0-2 en el lluminós en el minut 20 de partit i que al final ja seria inamovible.

La segona meitat com era previsible va ser un poc menys vistosa, ja que amb el marcador a favor l’equip va sortir a defensar el resultat, però sense renunciar als contra-atacs molt perillosos en els quals es va poder augmentar la diferència en almenys un parell d’ocasions clares, encara que també és cert que els locals van disposar de dues oportunitats per a escurçar diferències, però la nostre defensa i el nostre porter van estar perfectes en gairebé totes les seves accions, i els migcampistes van ajudar molt en la labor.

Duem dues victòries com visitant i cap com local, pel que crec que és el moment de començar a guanyar a casa i davant de la nostra gran afició. Aquests tres punts aconseguits són molt importants però encara ho seran més si guanyem el pròxim partit, i d’una cosa estic segur, si juguem amb la mateixa intensitat que ahir tenim mig partit guanyat.

Força U.E.Lloret