MAL PARTIT I TERCERA DERROTA CONSECUTIVA

Crònica gentilesa de M.A.Coll

Nova derrota de la U.E Lloret, que no acaba d’aixecar el cap. El Lloret va acabar goletjat per 4-1 davant un Campanet molt pràctic i un arbitratge pèssim. Certament el resultat és molt abultat pel que es va veure realment damunt el terreny de joc, però el futbol és així i el que al final compta són els gols. El Lloret començà bé el partit, fent mèrits suficients com per avançar-se al marcador, però a la primera arribada de perill el Campanet es va avançar. Va ser un cop d’ aigua freda pel conjunt llorità, ja que amb el marcador en contra l’equip va anar a menys i el Campanet sense fer cap gran partit va aprofitar les poques ocasions de gols que va tenir; arribant al final de la primera part amb un marcador de 3-0 favorable a l’ equip local. L’inici de la segona part va ser esperançador ja que el Lloret va crear algunes oportunitats de gol. Així al minut 10, Juanjo va marcar un golàs de falta directe. Semblava, que la remontada podia ser possible però tot va quedar en un somni, ja que el Campanet va sebre aturar en cada moment el ritme del partit i el Lloret fou incapaç de crear gaires ocasions de gols. Si les coses ja anaven malament deportivament amb el resultat advers, arribà la jugada desafortunada del partit, ja que en Tomeu Mut just entrar al camp es va lesionar. En un principi semblava que la lesió era greu, però desprès de fer-li unes proves a l´hospital tot sembla que haurà quedat amb un esguinç del lligament, i segons els metges que el varen atendre tot apunta que amb dues semanetes de repòs podrà recuperar-se. Espera’m que tot hagi quedat amb un susto i que poguem tornar veure aviat en Tomeu jugant amb l’equip. Poc temps desprès d’aquest ensurt, arribà el quart gol del Campanet, que aprofità un mal rebuig de la defensa lloritana.

Amb la d’ahir la UE Lloret ja sumà la tercera derrota consecutiva i la vuitena del que duim de campionat, consolidant-se una dinàmica negativa de joc i resultats. Desprès de dues temporades brillants, assolint èxits impensables anys enrera, ara ens trobam en una situació difícil. I és ara més que mai, quan tots hem de lluitar i estar units perquè aquesta dinàmica canvii i poguem tornar a veure el Lloret el més adalt possible. Cal reflexionar i fer autocrítica sobre el per què les coses no surten com tots voldríem i posar la voluntat necessària per tirar el carro cap endavant. Per això, vos vull donar ànims a tothom, ja que encara queda molta lliga i tenim un equip, un cos tècnic, una directiva i una afició per estar ben adalt.

ARA I SEMPRE VISCA UE LLORET!!!