FINAL DE LA PRIMERA VOLTA AMB VICTÒRIA

Si hi ha una bona manera d’acabar la primera volta del campionat és amb una victòria, i així va ser com els nostres la van finalitzar en la seva visita al camp del Rctvo.La Victòria.

El partit no podia començar millor ja que en la primera aproximació a l’àrea de Miki, aquest és derrocat i el linier marca a l’àrbitre el punt de penal, quan solament s’havien jugat uns 25 segons. La pena màxima és llançada per Miquel Coll el qual establix el 0-1 quan no s’havia arribat al primer minut de joc. Encara que l’alegria ens va durar poc ja que en el minut 8, Tito comet un penal clar alhora que innecessari i els locals assoleixen l’empat a un. El partit en la seva primera meitat va ser de clar domini visitant, encara que amb poques ocasions clares de gol. La U.E.Lloret es defensava bé i només ens van inquietar una mica en jugades a pilota parada. Quan rondava la mitja hora de partit Juanjo efectua un bon servei de cantó al primer pal, i el baló és rematat per un Joan F.Ramos que va estar brillant durant tot el partit marcant el 1-2 i el seu primer gol amb la samarreta del Lloret.

Els inicis de la primera meitat no podien ser més esperançadors, ja que en el minut 55 Juanjo llança una falta des de la línia de mitjans, i Joan Riutort amb una gran rematada augmenta l’avantatge en el marcador, establint el 1-3. A partir d’aquí i com era de suposar els locals es llancen definitivament a l’atac en un intent desesperat de remuntar el partit, deixant la defensa a costa dels nostres contra-atacs que d’haver tingut una mica més de sort el resultat hagués estat molt més ampli, però les ocasions dels nostres davanters no van tenir la seva recompensa, però si la van tenir els locals en el seu avanç de línies, ja que en el minut 62 ens guanyen perfectament l’esquena, i a l’encarar a porta assoleixen un inquietant 2-3 . A partir d’aquest moment el partit es va tornar boig, ja que les ocasions se succeïen per part dels dos conjunts, i el resultat ja no semblava estar tan clar.

Els nervis van començar a sorgir per part dels dos equips pujant la intensitat en totes les accions, veient-se algunes dures entrades que l’àrbitre va saber detenir sense passar a majors. Encara que tot va quedar resolt quan de nou Juanjo llança un gran servei de cantó i el baló és rematat de cap per Joan F.Ramos, marcant un gran gol per a la tranquil·litat (2-4) en el minut 91 i la recompensa al gran partit que havia efectuat.

Ara hem de jugar un altre partit lluny de la nostra afició contra un difícil Són Oliva, que ja ens va sorprendre en el partit d’anada. Així que aquesta setmana cal treballar dur perquè no torni a ocórrer el de la primera volta. Per cert no vull acomiadar aquesta crònica sense recordar que l’any passat en aquesta mateixa jornada, teníem un punt menys que ara (29), i que som l’únic equip que no ha empatat en cap ocasió, amb sis victòries com visitant, quatre com local i nou derrotes, demostrant que juguem millor fora que a casa i que es pot repetir la impressionant segona volta que vam fer l’any passat si ens fem forts en el nostre nou “Comunale”.

Així que sort i enhorabona.