INTRATABLES EN EL TRAM FINAL

Si en alguna cosa es caracteritza el nostre equip en les darreres temporades, és arribar a la recta final del campionat d’una manera impecable. I el partit d’ahir va seguir de la mateixa manera que els disputats últimament.

Recordem que dels últims sis partits s’han guanyat quatre, s’ha empatat un i només es va perdre davant del líder (Binissalem). Per tant crec que el nostre equip en aquest tram de lliga es mereix un notable alt per nota.

El partit d’ahir tenia tres condicionants clars els quals a priori feien presagiar que la victòria en el camp del Són Cladera no anava a ser fàcil, ja que se suposava que la nit del dissabte anava a ser llarga a causa de la Fira de Sineu, que el partit es disputava a una hora que hauria de ser prohibida per la FFIB, quan els jugadors tenen més de 18 anys, i la intensa calor amb el qual va clarejar el dia. Només recordar que al finalitzar el partit el lluminós marcava els 32 graus centígrads.

Amb tots aquests condicionants el partit en els seus inicis va ser esperançador ja que quan només s’havien disputat dos minuts, un Toni Gelabert al qual el nostre Mister havia avançat posicions, realitza una gran assistència pentinant el baló per alt, perquè el nostre "Killer" Miki amb la seva sorprenent velocitat s’anés del seu marcador i en l’u contra u marca amb l’habilitat que en ell es caracteritza, establint el 0-1.

Durant tota la primera meitat el domini del partit va ser de la U.E.Lloret encara que sense ocasions molt clares per a sentenciar el partit. Pero quan el crono marcava el minut 47 els locals realitzen una gran internada per la seva banda esquerra i el centre a l’àrea és aprofitat marcant el 1-1 en temps de descompte.

La segona meitat va transcórrer de manera avorrida, ja que cap dels dos equips van fer mèrits per a dur-se el partit, i excepte en un parell d’ocasions de la U.E.Lloret, el partit transcorria amb més pena que gloría, pero en el temps de descompte quan el nostre equip va llançar un contra-atac on la superioritat era immensa, ja que eren tres contra un de l’equip local, l’àrbitre demostrant una falta de personalitat total es va espantar i no se li va ocórrer una altra cosa que xiular el final del partit quan la nostra afició ja s’havia aixecat per a celebrar un més que evident gol.

La veritat és que no vull parlar més del tema, perquè normalment no parlo dels àrbitres, però després de molts anys i de molts partits, és la primera vegada que veig una cosa similar. Sort que no es necessitaven els punts ja que si això ocorre en un partit important i amb necessitat de victòria, sincerament no sé que hauria passat.

Però això ja és una altra història.