SANCIONS SI, IGUALTAT TAMBÉ

Fa un moment he vist publicat a la web de la FFIB, la sanció a un jugador de l’Atl. Albiceleste de 3ª regional per agredir a un àrbitre en el transcurs d’un partit ocasionant-li lesions.

El Comite de Competició ha decidit sancionar a l’agressor amb 4 anys durant els quals no podrà tornar a jugar. La sanció em sembla encertada, fins i tot si li haguessin caigut uns quants anys més també m’hagués semblat perfecta. El que ja no em sembla bé, és la gran diferència a l’hora de sancionar una agressió quan es produeix a un àrbitre o a un jugador.

Perquè quan l’agressió es produeix contra un jugador només li sancionen amb 1 any, i quan és un àrbitre li cauen quatre?.

Us imagineu si en el codi penal fos més barat agredir a un Administratiu d’una Empresa que fer el mateix amb el seu Director?.

Crec que el principi d’igualtat a l’hora de sancionar qualsevol acció deu estar per sobre de qualsevol legislació antiquada, i s’han de prendre les mesures necessàries per a esmenar un greu error partidista.

Si es vol eradicar la violència a l’esport no crec que sigui aquesta la millor forma d’assolir-ho. Cal ser molt durs en les sancions per agressió, però no ha d’haver-hi cap diferència entre agredir un àrbitre, un jugador, un delegat, un entrenador o l’encarregat de posar els banderins del camp.

Que consti que és una opinió molt particular del que subscriu aquest article, i que res ha de veure la U.E.Lloret.

Tolo F.