TREBALLADA VICTORIA I JUGANT AMB DEU
(Jornada 12 del 18.11.07 / U.E.Lloret 2 C.D.Margaritense 1)
Si hi ha una cosa que podem destacar del partit dahir és sens dubte el sacrifici i el lliurament dels nostres jugadors, ja que quan un equip juga amb deu més duna hora, i domina el partit dinici a final és perquè tots els que van sortir al terreny de joc van suar la samarreta.
El partit en els seus inicis va ser de clar domini dels locals, bé posicionats i amb una mentalitat totalment ofensiva. Ja als deu minuts ens podríem haver avançat quan en una gran assistència de Joan Riutort a Miki no acaba en gol de miracle, demostrant que la connexió Joan-Miki cada dia està més lligada. Més tard i en un llançament de corner els visitants marquen, encara que el gol és anul·lat. En lúnica ocasió si es pot dir així que van tenir els visitants, demostrant ser un equip molt conservador, ja que fins i tot quan van jugar en superioritat numèrica no van anar a per el partit.
La clau del partit arribava a la mitja hora de joc quan làrbitre li ensenya la segona groga a Joan Ramos, i sanava als vestuaris. Encara quedava una hora de partit i la veritat és que es va fer molt llarga.
Linici de la segona meitat va deixar clar que als locals no els agradava el resultat i volien guanyar el partit, i els visitants seguien defensant els continus atacs dun equip que es començava a posar nerviós, veient que eren molt superiors fins i tot amb deu, però que les clares ocasions no es materialitzaven. En el minut 50 ens anul·len un gol dun Juanjo que va donar un recital de treball i joc. Encara que el pitjor va arribar en el minut 61 quan els visitants al llançar un servei de cantó, el baló dóna en el segon pal i sintroduïx en la nostra porteria, pujant al marcador un 0-1 que no feia justícia.
Els nostres lluny de desmoralitzar-se i traient forces don ja no les havia posen cèrcol a la porteria rival. De nou una gran assistència de Joan Riutort a Miki, el qual es gira amb rapidesa i a lencarar és derrocat. Làrbitre no dubta a assenyalar la pena màxima que és llançada per un molt segur Miquel Coll, establint lempat a un, i amb temps suficient per a la remuntada, ja que quedaven encara 20 minuts i el nostre domini era asfixiant. El mister en un intent desesperat per aconseguir la victòria realitza uns canvis tàctics i les ocasions de gol se succeïxen una després duna altra, encara que la més clara va ser la dun Jaume Calafat molt treballador que va estavellar un baló en el travesser.
Fruit daquest intens treball, i faltant dotze minuts per al final (min.78), li arriba lesfèric a Juanjo prop de la frontal, el qual llança un potent xut, marcant un gol espectacular amb el qual sassolia una victòria molt treballada, i que va posar de manifest que a part de les grans individualitats que disposem, tenim també un gran equip, que quan es posa la roba de treball és molt difícil de batre.
No arribàvem en un bon moment a Can Caimari, ja que el Collerense encara no coneixia la derrota com local estant francament forts en el seu feu. Veníem de cosechar dues derrotes no de molt grat record i lafició no sabia quin equip sanava a trobar. Però molt aviat els assistents ens vam adonar que si ens volien guanyar no ho tindrien gens fàcil. El partit es va posar aviat de cara, ja que en el min.8, un Mario molt treballador i vibrant realitza una assistència perfecta al sempre perillós Miki, que no desaprofita locasió i a lencarar al porter, assoleix un primer gol realment preciós en la seva confecció i execució. 
Mhe decidit ha escriure aquest article després dobservar la inquietud existent pel tema i perquè en moltes ocasions em consulten entre altres coses per lactualització de les fotos i seguiment de lobra que figura en el lateral daquesta pàgina. Si sobserva la darrera foto presa, es veurà que és del dia 12.09.07, i us puc assegurar que si hagués més fotos que ensenyar ja estarien publicades. Però per desgràcia aquest pròxim dilluns es cumpliran dos mesos daquesta foto i també del temps que lobra duu parada. 
Vos puc assegurar que no és gens fàcil escriure aquesta crònica després de veure el partit daquest matí, ja que si ja és complicat narrar una derrota mes ho és descriure un desastre. Tots els que vam estar en el Municipal de Són Ximelis al sortir del camp ens preguntàvem el mateix. Com és possible perdre un partit que en el descans guanyàvem per 0-3 i que fins i tot haguéssim pogut guanyar per uns quants més?. I després de moltes hores encara no trobo la resposta, ja que és difícil dentendre com es pot perdre un partit que sense jugar de manera esplendida malgrat el resultat, teníem totalment controlat.
Per primera vegada i sense que serveixi de precedent publiquem la resolució del comite de competició, pel que fa als fets ocorreguts durant el partit de la 7 jornada del 13.10.07 C.D.Serverense - U.E.Lloret.:
