ANY NOU, I NOVA VICTÒRIA

( Jornada 16 del 07.01.07 / U.E.Lloret 2 - C.D.Sa Coma 0 )

Els que no van veure el partit i només veuen el resultat poden pensar que va ser un partit fàcil, però jo que ho vaig veure en primera línia us puc assegurar que va ser tot el contrari.
Ens enfrontàvem a un equip que no coneixia la derrota des del 12.11.06 ( 5 partits ), que havia aconseguit 3 victòries i dos empats enfront d’equips com el St.Marçal o el Binissalem, així doncs no era cap perita en dolç.
Els nostres van sortir al camp amb una intensitat i una concentració digna d’esment, i van realitzar una primera part tàctica, tècnica, i físicament a un gran nivell, i no com ens passava en anteriors campanyes, quan tornàvem després de les festes amb la ressaca típica del nadal.
El mister va disposar perfectament als seus homes sobre el terreny de joc, i a causa de la recuperació d’alguns lesionats donava gust mirar a la banqueta i veure que hi havia homes per a solucionar qualsevol contratemps a excepció del porter.
En la primera meitat vam tenir ocasions suficients per a sentenciar el partit, però el baló no va voler entrar i ens vam anar al descans amb un injust 0-0 en el marcador.
En la represa més del mateix però amb menor intensitat, fins que en un corner molt bé executat per Sabina, el nostre central Juan Plomer remata de cap perquè un defensa tragués de sota els pals, encara que en un nou remati aconsegueix el primer gol del partit i el seu primer gol amb la samarreta de la U.E.Lloret.
Cap destacar l’excel•lent partit del brau central Juan Plomer, que no va parar de pujar i baixar a la menor ocasió sent l’amo i senyor en els balons aeris, i un autèntic malson per als davanters rivals, que no veien la manera de desbordar-ho, demostrant el de Campanet un estat de forma envejable.
Després d’aconseguir avançar-nos en el marcador ens relaxem una mica i els visitants van tenir també les seves oportunitats, estavellant un baló en el pal en la seva ocasió més clara. També van tenir una altra en la qual el davanter ja encarava la nostra meta completament sol i Miquel Àngel obrant a la perfecció ho va haver d’aferrar perquè no ens empatessin el partit.L’àrbitre li va mostrar en aquesta acció la vermella directa, sent totalment justa la seva expulsió.
Als pocs minuts en una jugada espectacular de Miki que va estar molt marcat durant tot el partit, li lliura el baló en bandeja a Sabina perquè aquest marqués el segon gol, sentenciant així el partit.
Ara ens toca un difícil Sp.S.Marçal, tercer en la classificació, amb 10 punts més que nosaltres, sent l’equip més golejador de la categoria i un dels que menys encaixa, encara que jo amb la plantilla actual no li tinc por a ningú,
i vosaltres?