IMPRESSIONANT; FINS I TOT AMB 9 GUANYEM

( Jornada 17 del 14.01.07 / Sporting Sant Marçal C.F. 1 – U.E.Lloret 2 )

A l’intentar escriure aquesta crònica només em vénen al cap adjectius com el del titular, i és que si no s’ha vist el partit no es pot entendre el “impressionant” que pot ser el poder veure un partit com el d’aquest diumenge.
Ens enfrontàvem contra un gran equip que anava tercer en la classificació, que només havia perdut un partit i en el seu camp els havia guanyat tots, i a més gairebé en la seva totalitat per golejada. Però com vaig dir al finalitzar la darrera crònica ( amb aquesta plantilla no li tinc por a ningú ), i s’ha pogut demostrar que així ha estat.
El partit no és que comencés molt bé ja que en una jugada a pilota parada quan només havien transcorregut 8 minuts, ens van marcar el 1-0.
Els nostres ho intentaven però els locals demostrant el bon equip que posseeixen, ens desbordaven contínuament trianguland molt bé i sempre sortint jugant el baló, encara que el seu domini s’estavellava davant la nostra gran defensa sense crear ocasions clares de gol.
Quan rondava el minut 28, Miki rep d’esquenes en la frontal de l’àrea rival i per força i tècnica assoleix girar-se encarant al porter encara que quan intenta chutar, li entren per darrere derrocant-li. L’àrbitre assenyala el clar penal però només li ensenya la targeta groga al defensa, quan havia de ser vermella ja que era l’últim home.
La pena màxima la llança el nostre capità Miquel Coll, establint el 1-1 en el marcador.
En el minut 34 després d’un llançament de corner un contrari té més que paraules amb el nostre central Juan Plomer el qual és agredit. Aquesta vegada si que l’àrbitre li mostra la vermella directa, expulsant al local.
Però quatre minuts més tarda (min.38 ) i en una clar intent d’equilibrar el partit, el nostre lateral Biel Alomar arriba tard a un baló, i es duu per davant al contrari i l’àrbitre li ensenya la vermella directa.
Per a rematar la partida en el minut 42 hi ha una tangana entre Miquel Coll i un contrari, i el trencilla decideix expulsar al nostre gran capità.
Ens quedàvem amb nou, el contrari amb deu i tota la segona part per jugar-se, però l’actitud dels nostres jugadors no va poder ser millor ja que lluny de tancar-se endarrere a veure-les venir, van sortir a per el partit des del primer minut.
El Mister va arriscar sortint amb una defensa de tres, col•locant a Pere Joan en el centre de la zaga, amb Gerard i Plomer com laterals.
Els locals van quedar sorpresos tant pel plantejament tàctic com per la intensitat i desplegui físic dels nostres, que no donaven un baló per perdut.
Les ocasiones eren gairebé totes nostres especialment una grandisima jugada de Toni Coll, que va dribla a tots els quals sortien a parar-li i al final el seu tret va sortir fregant el pal, una altra en un llançament de corner que treu Pere Joan i Juan Plomer remata de cap estavellant l’esféric en el travesser, una de Miki que es desfà del porter però llança fora, a més d’una altra ocasió d’Alex que falla a escassos metres de la porteria rival.
Però tant esforç al final va tenir el seu premi i en el minut 88 Pere Joan roba un baló en el centre del camp i al veure a Miki desmarcant-se li llança una assistència perfecta, de mes de 30 metres perquè el nostre davanter centre després de driblar al defensa marqui un tant esplendid, pujant al marcador un més que just 1-2 amb el qual després de set minuts més d’infart finalitzés un excel•lent partit.
No vull acabar aquesta crònica sense donar la meva més sincera enhorabona a tots pel seu lliurament i concentració durant tot el partit.
Jugant amb aquesta intensitat un se sent orgullós de ser de la U.E.Lloret,
GRÀCIES.