ES VA TRENCAR EL GAFE MATUTÍ

(Jornada 21 del 11.02.07/C.D.Són CLadera 2 – U.E.Lloret 3)

Ja se que el nostre Mister no està d’acord amb lo del gafe que no havíem guanyat mai un partit amb horari matutí, però cal reconèixer que no se’ns havia donat mai bé això de jugar a hores en les quals un jove de més de 18 anys no hauria de fer-ho. I encara que sigui un altre tema m’aneu a permetre un petit comentari; no us sembla que hauria d’estar prohibit per la FFIB jugar abans de les 15’00 hrs a partir de categoria Juvenil?
Però tornant al partit haig de dir que no és que comencés amb bon peu, ja que quan només havien transcorregut dos minuts i mig en una distracció monumental entre la mitjana i l’eix de la defensa, deixem una autopista per la qual ens van entrar amb total comoditat per a plantar-se davant del nostre porter Guillem, al que baten amb autoritat, avançant-se amb el 1-0 quan hi havia públic que ni tan si més no havia trobat el seu lloc.
Els nostres van acusar el cop rebut i el que és més els vam donar oxigen i valor a un equip que a jo em va causar una bona impressió, i al que a part d’alguns detalls, en línies generals ho vaig veure bastant compacte, sobretot quan actua com local.
Però els nostres després del cop rebut van començar a jugar amb intensitat i cap, i quan transcorria el minut 16, en una jugada de pillo, el nostre gran davanter centre Miki al veure que el central anava a cedir un baló de cap al seu porter, es gira ràpidament per a interceptar la cessió i després de trencar-li la cintura al guardameta i amb la porta buida, en un gest que li honra cedeix el baló en safata a Miquel Coll, perquè aquest marqui a plaer establint el 1-1, resultat amb el qual finalitzaria la primera meitat.
Al reprendre’s el partit va semblar un calco de la primera, ja que amb solament tres minuts disputats, ens entren per la nostra banda esquerra i col•loquen el baló a l’olla, perquè de cap se’ns tornin a avançar en el marcador amb el 2-1.
Aquesta vegada si que va ser vist i no vist ja que al treure el baló del centre de camp, rep Toni Coll i aquest en una jugada senzillament espectacular dribla a tots els jugadors que li surten al pas, i ja dintre de l’àrea centra a Miki i aquest no falla col•locant l’empat a dos en el marcador en el minut 49 de partit.
Quedava encara molt per davant i els nostres van decidir anar a per el sense descurar la retaguardia. Comencem a moure molt bé el baló per les bandes i els contraataques eren continus i molt perillosos. En una nova internada per la banda esquerra de Toni Coll, cedeix el baló a Miki i aquest al veure a Pere Joan completament sol li passa el baló encara que un intent de col•locar-ho per l’escuadra, surt alt en una claríssima ocasió de gol.
Les ocasions eren constants i que jo recordi es van comptabilitzar almenys tres més de Miki, de les que el no sol fallar, i una de Gerard que en un control de baló dels quals solament el sap fer, es va del seu marcador i al veure la sortida del porter llança un tret molt potent perquè aquest amb la punta dels dits assoleixi desviar, evitant el que hagués estat un gol esplèndid.
Ja en el minut 74 de partit es va fer justícia, tant en el marcador com en la recompensa que es mereixia el nostre brau jugador Toni Coll pel partit tan complet que ens va oferir, ja que es va buidar completament i no va deixar de lluitar amb la dura defensa local, i en un baló que li arriba dintre de l’àrea aquest veu al porter avançat i li llança el baló per alt, avançant-nos en el marcador i pujant el que ja seria definitiu 2-3.
Ara que ja hem aconseguit trencar el gafe mañanero no hem de perdre a casa el que aconseguim fora, així que el diumenge contra el Sant Jordi cal anar a guanyar des del primer minut tal com vam fer contra el Ses Salines, i segur que al finalitzar el partit tindrem una victòria més en el nostre casillero.