GRÀCIES AFICIÓ, GRÀCIES EQUIP

Jornada 36 del 03.06.07 / U.E.Lloret 1 – Sp.Sant Marçal 0

Diuen que somiar costa molt poc, i la veritat és que en aquesta temporada que dóna els seus últims sospirs ha estat de somni, ara ja passi el que passi recordarem la lliga del 2006-2007 com un fet històric. S’ha aconseguit conjuntar un equip compacte a totes les seves línies, bé posicionat, amb un cos tècnic que sap treure el màxim rendiment al conjunt, i amb una afició que està bolcada amb els seus i que és l’enveja de la regional.

Un equip recent ascendit de categoria i que doni un rendiment com el que ha donat, amb partits senzillament espectaculars no és gens normal, amb alts i baixos això si, però com en tots els equips, fins i tot professionals.

N’hi ha prou amb veure els números per comprendre la segona volta que està fent ja que dels 17 partits disputats s’han aconseguit 14 victòries, 2 derrotes i 1 empat, amb dues ratxes consecutives de sis victòries seguides, amb 43 punts aconseguits de 51 possibles, 9 partits sense encaixar un sol gol, amb 37 gols a favor i només 12 en contra, i amb aquests números de rècord “tan sol” estem tercers.Amb aquestes dades es veu clarament que hi ha hagut un gran nivell en aquesta segona regional i que l’ascens de categoria està molt car.

Però tornant al partit he de dir que els dos equips van sortir al terreny amb molts de nervis, una mica imprecisos en les seves accions i respectant-se molt, ja que cap dels dos volia descuidar la seva porteria. El domini de la pilota va ser dels locals en la major part del temps, si bé és cert que a excepció d’un gran tret de Pere Joan des de fora de l’àrea, que el porter visitant va aconseguir desviar molt a prop del pal en una gran intervenció, no va haver més ocasions per cap part.

En la segona meitat les coses van començar igual i el joc es desenvolupava en el seu major part a la zona de mitjans, on la U.E.Lloret esperava que els visitants prenguessin la iniciativa per crear espais, però els de Pórtol no estaven per la labor, i no ens inquietaven en absolut. Només va haver uns minuts de desconcert a partir de l’expulsió de Joan Plomer en el minut 73 que per al meu va ser totalment justa, en la que l’equip va perdre la concentració que havia tingut fins ara. Encara que només van ser cinc minuts ja que després amb deu i amb el públic animant amb més ganes després de l’expulsió, es va veure un joc més ràpid i vibrant, i la zona de creació va començar a treure la pilota amb molta més soltesa i criteri.

Fruit d’aquesta intensitat Alex va disposar d’una altra oportunitat en el minut 83, quan Xisco que havia sortit fresc en la segona meitat realitza una assistència perfecta, i el ros de Costitx queda sol davant del porter però llança la pilota per damunt del travesser, sent l’ocasió més clara de la segona meitat.Però quan rondava el minut 85 de partit va arribar la recompensa a l’intens treball que havien realitzat els nostres, ja que en un llançament de córner tret magistralment per Sabina, ho recull Carles dins de l’àrea petita i bat al porter de xut creuat, establint el que seria definitiu 1-0 al marcador, i aixecant dels seus seients a una grada plena de seguidors que van esclatar amb la consecució del tant, i no van parar d’animar fins que l’àrbitre va donar per finalitzat el partit, aconseguint tres punts que saben a glòria.

Així que gràcies afició, gràcies a l’equip i recordar que ara només ens falten dos finals.