MILLOR SENSE ELS LINIERS

Jornada n.10 del 12.11.06 / U.E.Lloret 1 - C.D.Llosetense 2

Un dels motius de la meva alegria a l’ascendir a la segona regional va ser sense cap dubte i malgrat el cost econòmic que significava, que a diferència de la 3ª Regional disposaríem de la figura del linier. Va haver-hi algú que no recordo molt be qui va ser, encara que segur que amb molta més experiència que la meva, el qual em va advertir que el no opinava el mateix i preferia un sol àrbitre sense els dos liners de torn en aquestes categories.
M’encantaria recordar qui va ser i poder donar-li particularment la raó, ja que públicament ja ho estic fent ara.
El linier d’ahir per desgràcia va confirmar les paraules d’aquesta persona i amb una actitud déspota i chulesca ens va arruïnar de nou el partit, anul•lant un gol que ja no vull discutir si era o no legal (per a mi si era legal), sinó més bé en la forma de fer-ho. No es pot anul•lar un gol quan ni el mateix ho pot haver vist, ja que estava mirant a un altre costat i si ho anul•les queda’t parat amb el banderí aixecat com manen els cànons, (o és que aquest dia vas faltar a classe).
Per a culminar una actitud indignant en el descans no es va ocórrer una altra cosa que demanar la força pública. A l’informar-li que en el camp ja estava la Policia Municipal, diu que no li basta i que vol la Guàrdia Civil, quan no havia existit cap intent d’agressió ni d’invasió de camp, i l’únic que havia rebut per part de la graderia eren insults. I que volia que li donessin petons després del Crist que havia muntat. Si no vol que li insultin s’ha equivocat de professió ja que segur que cada diumenge es recorden de la seva família i més si ho fa tan bé com ahir.
Per cert linier: la Guàrdia Civil no està perquè un prepotent niñato com tu li faci perdre el temps en chorradas com les d’ahir.
En referència a l’esportiu només dir que el nostre equip sense realitzar un dels seus millors partits, es va deixar la pell en el camp efectuant una labor de desgast impressionant sense deixar executar al líder Llosetense el seu futbol, ja que no va inquietar en cap moment la nostra porteria.
El 0-1 va arribar en una jugada desgraciada al llançar un corner, en la qual Xisco a l’intentar buidar el baló ho introdueix en la nostra meta (min.4). Més tarda en una gran jugada de Toni Coll per banda dreta assoleix posar el baló en l’àrea rival i Miki marca l’empat a un (min.13).
Ja en la conclusió del partit quan rondava el minut 91, un baló que queda mort en la nostra àrea petita és recollit per un rival que aconsegueix marcar el 1-2 definitiu.
Vull destacar el magnífic nivell de joc de Miquel Estela (Toro), que a l’entrar en la segona meitat va demostrar que després de la greu lesió soferta, no s’ha oblidat de jugar al futbol i va estar perfecte en totes les seves accions.
I ara el pròxim diumenge ens anem a Sta.María on esperem tenir més sort amb els líniers, i que no ens llevin amb les seves decisions el que ens guanyem amb el nostre joc.
No vull concloure aquesta crònica sense donar les gràcies al nombrós públic, que va acomiadar als nostres jugadors amb una gran ovació, demostrant-los així que la unió entre la graderia i la plantilla està més forta que mai.