LA CRÒNICA DEL PARTIT

LA LLUITA I EL SACRIFICI FOREN CLAUS EN LA VICTÒRIA DEL LLORET DAVANT AL SANT MARÇAL

Ahir el Lloret sumà una nova victòria, desprès de superar per un gol a cero al Sp. Sant Marçal. El partit va ser dels que fan afició, ja que va ser molt disputat per part dels dos equips. Sobre el paper semblava que el Sant Marçal era el favorit per emportar-se els 3 punts, però des de bon començament els nostres sortiren motivats i a pesar de no jugar-se res demostraren que no regalarien res. A més, quedà demostrat el vertader potencial que té l’equip, ja que a pesar de les importants baixes que hi havia, l’equip es va mostrar molt sòlid durant tot el partit en totes les línies.

A pesar de la irregularitat que ha tengut el Lloret aquesta temporada i que li ha impedit estar més adalt a la classificació, certament l’equip està acabant molt bé aquest final de temporada, havent sumat ni més ni menys que 15 dels darrers 18 punts disputats.

Tornant al que va ser el partit d’ahir, comentar que va ser molt igualat i amb poques ocasions de gol, no obstant, fou molt emocionant ja que va ser molt disputat i amb molta tensió, ja que el Sant Marçal es jugava més que tres punts, al trobar-se immers en la lluita per les posicions d’ascens a 1ª regional. La primera part no va ser gaire vistosa i acabà amb empat a cero gols. L’inici de la segona meitat va seguir el guió del que havia estat la primera amb poques ocasions de gol, i les poques que hi va haver foren pel Lloret.

Concretament, Mario Acedo i Miki Arjona estaren a punt de marcar, però no va ser fins als minuts finals quan un gran Mario va pressionar al porter amb una pilota dividida i aquest al intentar rebutjar la pilota va pegar al cos del jugador del Lloret i l’esfèric entrà dins la porteria. Desprès del gol, els minuts finals foren caòtics amb un joc dur i embullat, però el marcador final no es va moure.

Crónica gentileza de M.A.Coll

MARGARITENSE 1-3 LLORET: MÉS QUE TRES PUNTS

El Lloret s’imposà clarament al Margaritense, en un partit que els lloritans dominaren de cap a peus. No obstant, fou el conjunt Margalidà qui just començat el partit s’ avançà a nel marcador aprofitant una badada de la nostra defensa. A pesar d’ aquest contratemps, el Lloret es va refer i començà a fer-se l’amo i senyor del partit, tocant el baló i creant ocasions de gol. Abans d’ acabar la primera part arribà el premi a la feina que realitzava el nostre equip, i una falta penjada magistralment per Miki Arjona, va ser remetada de cap per en Joan Ramos. Amb empat a 1, s’ arribà al final de la mitja part.

El començament de la segona part va ser calcat al que havia estat la primera meitat, amb un clar domini del Lloret. Ben aviat, el Lloret s’avançà al marcador desprès d’un autèntic golàs de falta directe, llençada per en Mario Acedo. Amb 1 a 2 a favor, el Lloret va seguir sent superior al rival fins al punt que a una treta de corner arribà el tercer gol, que fou obra novament d’en Joan Ramos. Amb 1 a 3, el partit quedà sentenciat i els darrers minuts foren de pur tràmit.

A destacar l’actitud de tots els jugadors, però permeteu-me que faci especial esment al debut d’en Carlos a la porteria, que s’ha mostrat segur al llarg del partit i que de ben segur la seva presència en aquest tram final de lliga serà positiva per a l’equip. A més destacaria, el partit d’en Pau Pomar, que desprès d’una temporada on ha disposat de pocs minuts ara esta tenguent la seva oportunitat i fins aleshores l’està aprofitant molt bé.

Amb aquesta segona victòria consecutiva, el Lloret es manté a la part mitja-alta de la classificació. Per cert, enhorabona a tothom per la victòria començant pels qüasi 40 aficionats que s’han desplaçat fins a Santa Margalida a pesar del mal temps, pel cos tècnic i delegat, la directiva i tots els jugadors. Sense cap dubte, l’equip ha tornat a recuperar el bon joc i l’esperit de lluita, així que els pròxims rivals hauran de lluitar molt si volen guanyar al Lloret.

Crònica gentilesa M.Angel Coll

EL LLORET GUANYÀ AL COLLERENSE A BASE DE LLUITA I SACRIFICI

El Lloret a pesar de les nombroses baixes va donar la cara davant un Collerense, que sempre sol ser un rival complicat. La primera part va ser molt disputada amb oportunitats pel dos equips, però l’únic que va poder avançar-se al marcador va ser el Lloret, gràcies a un gran gol d’en Mario Acedo.

La segona part va començar mogudeta amb molta tensió, les xispes botaven entre els jugadors, fet que demostrava la intensitat amb la qual afrontaven el partit els dos equips. Però, novament va ser el Lloret qui tornar marcar, mitjançant a un gol del nostre killer Miki. Arrel d’ aquest gol, els jugadors del Collerense es posaren molt nerviosos, fins al punt que alguns perderen la compostura i l’arbitre els va expulsà un jugador. Amb superioritat a nel marcador i un jugador més, semblava que el partit estava resolt pels interesos del Lloret, però una jugada desafortunada va provocar l’expulsió del nostre porter i penal a favor del Collerense. L’equip palmesà aprofità per marcar i posar el 2 a 1 a nel marcador. Quedaven un grapat de minuts i el partit es complicava, ja que l’expulsió va provocar que hagués de passar un jugador de porter, en Gerard.

El partit estava loco, fins al punt que arribà una nova expulsió del conjunt de llorito, en a aquest cas va ser el capità Miquel Coll, qui va aturar amb les mans fora de l`àrea una pilota que entrava a gol. Aquesta acció va ser clau ja que va evitar l’empat i permeté una victòria molt treballada de la U.E Lloret, que li permet seguir a la part mitja-alta de la classificació.

Per cert, enhorabona a nen Pau perquè va debutar per primera vegada com a titular aquesta temporada! Pinyos sel·lecció! Salut i sort per diumenge que ve a Santa Margalida.

CRÒNICA GENTILESA M.A.COLL

EL LLORET NO POGUÉ FER RES DAVANT EL LIDER

Molts aficionats es desplaçaren fins a Binissalem per veure el que a priori podia ser un apasionant partit, però ahir sense cap dubte no va ser el dia de la U.E Lloret, ja que l’equip va caure derrotat clarament davant un lider que es mostrà molt superior al llarg del partit. Aquesta superioritat va quedar reflexada amb el resultat final que fou, Binissalem 4-1 Lloret.

Els nostres començaren el partit adormits, cometent errades importants, fet que va provocar que amb un tres i no res el Binissalem aconseguís tres gols. Amb el marcador tan advers, el partit quedà sentenciat, tot i això, el nostre davanter, Miki, va aprofitar una badada del binissalem per marcar el 3 a 1. Amb aquest resultat s’arribà al final de la primera part.

A l’inici de la segona meitat el Lloret va empènyer una mica, però novament va ser el Binissalem qui marcà posant el definitiu 4 a 1.

Per cert, té delite fer pagar 6 euros per un partit de segona regional, no m’ extranya que no hi vagi ningú a segons quins camps.

CRÒNICA GENTILESA DE M.A.COLL

VICTÒRIA JUSTA I MERESCUDA

Coincidint amb la diada de l’àngel, molts foren els aficionats que s’acostaren fins al camp de Sa Comuna per veure jugar a la U.E Lloret. Conscients de la gran espectació que havia generat el partit, els jugadors varen sebre donar la cara i lluitaren per aconseguir una clara victòria davant un fluix Son Roca. Els primers minuts de partit varen ser de descontrol total, tant pels dos equips com per l’àrbitre del partit, el qual expulsà de forma incomprensible al capità de l’equip, Miquel Coll.

A pesar que el Lloret es quedà amb un home menys just començat el partit, el Son Roca es va mostrar inoperant i no va crear gaire perill. De fet, gairebé al final de la primera part, el Lloret es va avançar desprès d’una bònica jugada que va acabar de forma magistral el nostre killer “Miki”. Així doncs, amb el resultat d’1-0 es va arribar al final de la primera part.

La segona part tornà començar com la primera amb un joc molt travat per part dels dos equips, i el Son Roca va aprofitar un mal rebuig del porter per empatar el partit. Les coses es tornaven a complicar, però ben aviat el Lloret es tornà avaçanar amb un gol d’en Juanjo. Aquest gol va donar tranquil·litat a l’equip, que va dominar l’encontre fins al final. El 3 a 1 definitiu fou obra d’en Mario mitjançant la transformació d’un clar penal.

Com ve sent habitual durant els darrers partits, el Lloret tornà a remontar i se’n va emportar el partit de forma clara, confirmant-se una dinàmica positiva de joc i resultats.

Diumenge que ve Binissalem, sens dubte, serà un gran partit i un bon moment per demostrar el vertader potencial de la U.E Lloret.

CRÒNICA GENTILESA DE M.A.COLL

JUGANT COM LA SEGONA PART ES POT GUANYAR A QUALSEVOL

Desprès de realitzar una primera part molt fluixa, el Lloret ha desplegat el seu vertader potencial fent una segona part espectacular. El partit començà amb una clara ocasió per a la U.E Lloret, però va ser el Port de Sóller qui es va avançar al marcador, aprofitant una errada defensiva dels nostres.

A punt d’ acabar la primera part, Mario Acedo va aprofitar un baló dividit dins l’àrea per marcar el gol de l’empat. Amb el resultat d’ 1 a 1 es va arribar al final del primer temps. La trentena d’ aficionats que acompanyaren a l’equip fins a Sóller, tenien la sensació que si l’equip lluitava una mica més a la segona part ens podríem endur els tres punts. No obstant, la segona part començà amb un gol de l’equip local que es posava novament davant al marcador. Semblava que tot estava perdut, però l’equip avançà línies i es va anar cap endavant cercant descaradament la remontada. Amb un joc de toc però a la vegada directe, el Lloret es va fer amo i senyor del partit, aconseguint nombroses ocasions de gols. Així, a falta d’un quart per acabar el partit, Juanjo Díaz, va rematar un córner de cap i marcà el gol de l’empat.

Amb aquest gol, els jugadors seguiren fent un gran joc, que desbordava per totes bandes al Port de Sóller i mantenia la il·lusió de l’afició que veia com podia veure guanyar al seu equip. L’ extasi final arribà als minuts finals quan Miki Arjona va marcar un golàs desde fora l’àrea, que va fer embogir a tota la U.E Lloret.

D’aquesta manera tan espectacular el Lloret va remontar un partit i aconseguí més que tres punts, ja que sense cap dubte va ser una injecció de moral molt important. La reflexió final, és que ahir va quedar demostrat que si tothom fa la feina que ha de fer, tenim un equipàs que pot guanyar a qualsevol equip de la categoria.

CRÓNICA GENTILEZA DE M.A.COLL

REMONTADA FINAL

Es pot començar la crònica fent diferents lectures del partit, i la millor de totes es valorar el punt aconseguit desprès d’anar perdent 0-2 i remontar als minuts finals del partit. La primera part va ser molt igualada i sense gaire ocasions de gol, el Serverense es va mostrar molt segur i es va dedicar a defensar el joc de toc que realitzà la UE Lloret.

En canvi, a la segona part, el joc es va revolucionar una mica més i arribaren els gols. El Serverense va aprofitar les poques ocasions que va tenir per posar un 0-2 a nel marcador, que semblava definitiu. No obstant, quan tot semblava perdut va ser quan els nostres començaren empènyer de valent realitzant un joc més directe i efectiu. Així doncs, amb una falta arribà l’1-2 amb un gol de cap del capità Miquel Coll, i uns minuts més tard arribà l’empat definitiu amb un gol d’en Juanjo Díaz que aprofità molt hàbilment una pilota dividida dins l’àrea.

Esperem que aquest empat serveixí per seguir donant moral a l’equip i permetí mantenir la il.lusió del cos tècnic, jugadors, directius i afició més viva que mai.

CRÓNICA GENTILEZA DE M.A.COLL

AIXÒ NO FUNCIONA

No cal ser endevino per a saber que alguna cosa està passant amb el nostre benvolgut equip, ja que sens dubte el que té una competició com la lliga és que quan més partits es duen disputats, més clar està quin és o serà el teu lloc, i el nostre en aquests moments és estar pendent dels equips de baix i oblidar-se de moment de les posicions de privilegi.

Els nostres ara mateix no estan bé ni física ni mentalment, entrant en una dinàmica molt negativa, quedant clar que el 5-0 de Son Oliva no va ser casual sinó que a dia d’avui és el que hi ha.

Tenim una plantilla amb un nivell individual altíssim però que no funciona com equip, i aquí radica el nostre mal, ja que si ens dediquem a fer la guerra pel nostre compte no pot sortir bé, això és un esport que es juga en conjunt i no de forma individualista, ja que per a això hi ha altres esports com el tennis.

Altra dada a tenir molt en compte és l’estat físic d’alguns components de la plantilla, quedant demostrat que s’ha baixat notablement el llistó en aquest aspecte, quan tots sabem que en aquesta categoria si es vol triomfar un percentatge molt elevat depèn de com està l’equip físicament, i el nostre no està bé.

Del partit n’hi ha prou amb dir que en la primera meitat ens van arribar quatre vegades i ens van marcar en tres, i que en el minut 45 ja perdíem per un clar 0-3. I encara que amb la sortida d’un Miki que va sortir al camp tocat, l’equip va millorar una mica en atac i semblava que amb el 1-3 podíem posar en dificultats a un Barracar molt ordenat i pràctic, tot es va esfumar quan els visitants marcaven de nou el definitiu 1-4 amb el qual va finalitzar el partit. En el minut 85 es va muntar una tangana que es va saldar amb dues expulsions per part del Barracar i la del nostre màxim golejador Miki, que va venir per a fer-nos un favor ja que no es trobava al 100%, i ara ho perdrem com a mínim per al pròxim partit.

Si hi ha algo positiu del partit d’ahir és sens dubte el debut de Pere Més amb la samarreta de la U.E.Lloret, ja que va demostrar tenir molt bona visió de joc, donant un recital d’assistències, i que de segur ens donarà moltes alegries quan l’equip torni a jugar com sap. Aquest centre-campista va estar jugant a la Lliga Autonòmica Juvenil amb el Andraitx, i el seu darrer equip ha estat el Toulouse F.C. de la primera regional francesa, on ha estat cursant els seus estudis.

Queden encara molts partits i molta lliga per davant, però necessitem guanyar ja davant de la nostra afició, que està desitjant veure triomfar per primera vegada al seu equip en el nou “Comunale”, i encara que el rival del pròxim diumenge no sigui el més apropiat per a assolir-lo (Juv.Bunyola), cal treballar dur aquesta setmana i el dia del partit sortir a per totes.

SEVERA I CONTUNDENT DERROTA A SON FUSTER

Quan algú veu un resultat de 5-0 al finalitzar un partit, crec que l’única cosa que es pot fer és donar l’enhorabona al contrari per la contundent victòria i esperar al diumenge que ve, i això va ser el que jo vaig fer.

El resultat no deixa lloc a dubtes de la superioritat rival i no s’han de posar excuses per a intentar maquillar el mal partit realitzat pels nostres. Sabem que tenim una quantitat de baixes molt superior al normal, i que a més són molt importants, però si ho analitzem en fred crec que al final arribarem a la conclusió que hi ha algo més que falla, ja que en els partits on hem disposat de gairebé tots els efectius, no ens han guanyat mai per golejada, però tampoc és que hàgim vist victòries espectaculars, i contundents.

La plantilla actual disposa de molta qualitat però no té la velocitat, la resistència, i la intensitat que va demostrar en la temporada anterior, i això és una cosa que resulta evident. Crec que la totalitat dels integrants de l’equip haurien de recapacitar en que s’està fallant, i entre tots intentar resoldre’l, ja que de seguir en aquesta línia la temporada se’ns farà molt llarga.

Està clar que no se’ns ha oblidat jugar al futbol, però si es vol sortir a jugar un partit els diumenges fa falta un mínim de treball durant la setmana per a després fer-lo en plenes condicions, i en aquest últim partit havia alguns que no havien fet els deures setmanals en els entrenaments. Pot ser que ha alguns els molesti aquesta crònica, però us puc assegurar que la faig amb tota l’honestidat i sinceritat possible, i intentant ser alhora constructiu, ja que només desitjo el millor per a la U.E.Lloret, i per a tots els seus components.

La nostra afició és sempre nombrosa i està al costat de l’equip, però necessita veure guanyar als seus per a no perdre l’esperança i donar l’esquena a un equip al que necessita veure guanyar i convèncer en el seu camp, i el diumenge que ve enfront de la U.D.Barracar és una oportunitat immillorable, per a demostrar-los que quan volem, també sabem guanyar amb autoritat.

Força UE.Lloret

FINAL DE LA PRIMERA VOLTA AMB VICTÒRIA

Si hi ha una bona manera d’acabar la primera volta del campionat és amb una victòria, i així va ser com els nostres la van finalitzar en la seva visita al camp del Rctvo.La Victòria.

El partit no podia començar millor ja que en la primera aproximació a l’àrea de Miki, aquest és derrocat i el linier marca a l’àrbitre el punt de penal, quan solament s’havien jugat uns 25 segons. La pena màxima és llançada per Miquel Coll el qual establix el 0-1 quan no s’havia arribat al primer minut de joc. Encara que l’alegria ens va durar poc ja que en el minut 8, Tito comet un penal clar alhora que innecessari i els locals assoleixen l’empat a un. El partit en la seva primera meitat va ser de clar domini visitant, encara que amb poques ocasions clares de gol. La U.E.Lloret es defensava bé i només ens van inquietar una mica en jugades a pilota parada. Quan rondava la mitja hora de partit Juanjo efectua un bon servei de cantó al primer pal, i el baló és rematat per un Joan F.Ramos que va estar brillant durant tot el partit marcant el 1-2 i el seu primer gol amb la samarreta del Lloret.

Els inicis de la primera meitat no podien ser més esperançadors, ja que en el minut 55 Juanjo llança una falta des de la línia de mitjans, i Joan Riutort amb una gran rematada augmenta l’avantatge en el marcador, establint el 1-3. A partir d’aquí i com era de suposar els locals es llancen definitivament a l’atac en un intent desesperat de remuntar el partit, deixant la defensa a costa dels nostres contra-atacs que d’haver tingut una mica més de sort el resultat hagués estat molt més ampli, però les ocasions dels nostres davanters no van tenir la seva recompensa, però si la van tenir els locals en el seu avanç de línies, ja que en el minut 62 ens guanyen perfectament l’esquena, i a l’encarar a porta assoleixen un inquietant 2-3 . A partir d’aquest moment el partit es va tornar boig, ja que les ocasions se succeïen per part dels dos conjunts, i el resultat ja no semblava estar tan clar.

Els nervis van començar a sorgir per part dels dos equips pujant la intensitat en totes les accions, veient-se algunes dures entrades que l’àrbitre va saber detenir sense passar a majors. Encara que tot va quedar resolt quan de nou Juanjo llança un gran servei de cantó i el baló és rematat de cap per Joan F.Ramos, marcant un gran gol per a la tranquil·litat (2-4) en el minut 91 i la recompensa al gran partit que havia efectuat.

Ara hem de jugar un altre partit lluny de la nostra afició contra un difícil Són Oliva, que ja ens va sorprendre en el partit d’anada. Així que aquesta setmana cal treballar dur perquè no torni a ocórrer el de la primera volta. Per cert no vull acomiadar aquesta crònica sense recordar que l’any passat en aquesta mateixa jornada, teníem un punt menys que ara (29), i que som l’únic equip que no ha empatat en cap ocasió, amb sis victòries com visitant, quatre com local i nou derrotes, demostrant que juguem millor fora que a casa i que es pot repetir la impressionant segona volta que vam fer l’any passat si ens fem forts en el nostre nou “Comunale”.

Així que sort i enhorabona.

EXCEL·LENT LA INAUGURACIÓ, SUSPENS EN EL PARTIT

La jornada d’ahir serà recordada durant molt temps per tots els que vam estar presents, ja que va disposar de tots els ingredients per a ser gairebé perfecta. El dia assolellat es va aliar fins i tot per a donar més lluentor a un dia molt especial per a tots els que volem el millor per a la nostra localitat, i per al nostre Club, amb un temps esplèndid durant tota la jornada.

La festa va començar com estava programada a les 10’30 hrs. del matí amb els més petits, realitzant un partit de benjamins. Seguidament i encara que no estigués programat, ens van delectar els infantils, ja que algunes noies van arribar una mica tarda pels excessos nocturns, encara que al final van jugar un gran partit en el qual es van veure grans jugades i grans parades sota els pals, demostrant un gran nivell.

Després es va donar pas al partit dels veterans, on va ser memorable veure sobre la nova superfície a jugadors de diferents generacions, demostrant alguns, que la classe no es perd encara que la forma física no acompanyi.
Seguidament els presents van poder degustar una enorme torrada, servida gràcies al Bar És Pou, en la qual segons ens va informar l’organització es van donar cita al voltant de 500 persones.

A les 15’15 tal com estava programat les autoritats presents van efectuar unes breus paraules, començant pel nostre President D.Antoni Coll, al que després va seguir el President de la FFIB D.Miquel Bestard, després va realitzar una breu locució el nostre Batle D.Arnau Mateu, i finalment es va donar la paraula al Conseller d’Esports i Joventut, D.Mateu Cañellas. Seguidament es va donar pas al tradicional cort de cinta, i una vegada que van sortir els dos equips al centre del camp, el Conseller D.Mateu Cañellas va efectuar el servei d’honor, donant per inaugurada la reforma d’anivellació i col·locació de l’anhelada gespa artificial.

Del partit aquesta setmana seré molt breu, ja que sincerament durant la primera meitat no vaig poder veure pràcticament res, i el poc que vaig poder veure de la segona part, millor que no ho hagués vist. Tots sabem que havia molts de lesionats i també sancionats, però crec que els que van sortir al camp havien d’haver arrollat a un rival que no guanyava des del 04.11.07 (set partits), i que els seus últims quatre partits s’havien saldat amb quatre derrotes.

Encara falta molta lliga i suposo que quan disposem de tots els efectius, i ens adaptem al nou camp tot anirà millor. Diumenge que ve acaba la primera volta i estaria bé finalitzar-la amb una victòria que ens donés aire per a començar la segona meitat del campionat bé situats. Ara hem de disputar dos partits consecutius fora del nostre camp, en els quals s’aprofitarà per a realitzar alguns treballs que no s’han pogut efectuar abans de la inauguració, esperant que estigui tot en perfectes condicions dintre de tres setmanes.

No vull tancar aquesta crònica sense donar les gràcies a tots els que han fet possible el poder disposar d’un camp en condicions, sé que aconseguir treure endavant aquest projecte ha estat molt dur, però al final s’ha assolit i ara només ens queda promocionar-lo i cuidar-lo com si de la nostra casa es tractés.

També vull agrair a tots els que ahir van col·laborar de manera totalment desinteressada perquè tot estigués a punt i funcionant, especialment a l’empresa Dinàmic, a Protecció Civil i a Benigalip, els quals es van encarregar d’entretenir als nens, de l’organització, de la seguretat, i de solucionar qualsevol contratemps. A tots ells, a les nostres dones directives que sense elles seria impossible treure això endavant, i per descomptat a tots els afeccionats que ahir es van donar cita en el nou “Comunale Stadium”, GRÀCIES.

TREBALLADA VICTÒRIA EN EL MUNICIPAL DE LLUCMAJOR

Els nostres, es presentaven a Llucmajor amb innombrables i importants baixes, i després del descans nadalenc on els excessos culinaris es paguen. Però encara així van sortir a per el partit des del primer minut de joc. El cos tècnic va haver d’enginyar-se-les per a confeccionar una alineació inèdita, que al final va donar els seus fruits, amb una línia defensiva totalment innovadora ja que mai havien jugat junts. En el centre del camp ocorria el mateix ja que a causa de la baixa de Juanjo, es van haver d’inventar una medul·lar amb garanties, i la veritat és que la cosa va sortir bé.

Els inicis van anar de tempteig, i encara que no havia un dominador clar les aproximacions a la meta rival eren més perilloses per part dels nostres, demostrant que volíem els tres punts. En el minut 19 de la primera meitat un Amador molt treballador va haver de ser substituït per Mario el qual sortia d’una llarga lesió, a causa de unes molèsties, condicionant encara més els possibles canvis. Rondava el minut 27 de partit, quan Miki controla un baló en la frontal de l’àrea entre els dos centrals, es desfà d’ells amb la seva classe habitual, i en la sortida del porter establix el 0-1, amb un gol marca de la casa.

Quan el cronómetro marcava el minut 40, es produïx una doble expulsió en la qual es van veure involucrats un jugador del Llucmajor i Tito, els quals van veure el camí a les dutxes abans que l’àrbitre xiulés el final de la primera part. Dos minuts més tard (min.42) els locals disposen de l’única ocasió al rebre el baló dintre de l’àrea i lliure de marca un jugador el qual realitza un potent tir encara que sense anar entre els tres pals.

Els inicis de la segona meitat eren un clar avís del que faltava per arribar, ja que amb tan sol cinc minuts disputats (min.50) el nostre Mister Toni Florit és expulsat per les seves reiterades protestes, i no anava a ser l’únic. Un minut més tard Miki realitza una internada espectacular, i quan encarava a porta és caçad per darrere, sent expulsat el jugador del Llucmajor. El Partit se’ns posava de cara amb el marcador a favor i amb superioritat numèrica, i en lloc d’aprofitar l’ocasió ens dediquem a protestar i increpar al col·legiat, sabent per endavant que això no duu a cap lloc, excepte a un, els vestuaris. Quan els ànims estaven a flor de pell, arriba la jugada del penal que per al meu parer va ser clar, perdonant fins i tot la vermella al nostre porter Biel, i encara que en un primer moment assoleix buidar el baló, aquest torna al llançador i remata a plaer empatant el partit.

Vull destacar el debut de Gabriel Miralles en la porteria que ha estat fitxat aquesta setmana a causa de la lesió de Juanmi. La seva actuació va ser molt seriosa i va resoldre les situacions compromeses amb solvència i seguretat. Enhorabona.

En el minut 66 s’organitza una disputa en la qual nosaltres ens duem la pitjor part, sent expulsats Jaume Calafat, Amador Gacies, i arran de l’esdevingut més tard expulsen també al 2º entrenador Toni Ferriol, i al nostre delegat Martí Mateu, donant una penosa imatge i demostrant que no aprenem dels errors, i que si exigim als nostres jugadors el màxim respecte als àrbitres els que estan al capdavant d’ell són els primers que han de donar exemple.

Encara sort que en el minut 77, Miki amb una altra de les seves genialitats es va dels seus marcadors per força i velocitat, s’interna en l’àrea i assisteix a Mario que havia acompanyat la jugada molt bé, per a marcar el que seria definitiu 1-2 .
Aquesta vegada ha anat bé i hem guanyat un partit que teníem perfectament controlat, però que va estar a punt de torçar-se, encara que no sempre serà així. Tenim una gran plantilla amb jugadors extraordinaris, així que, per què no ens dediquem a jugar i ens deixem de protestar als àrbitres?

COMIAT DEL MUNICIPAL DE SINEU AMB VICTÒRIA

Era el dia dels comiats, ja que si no hi ha cap contratemps excepcional va ser el nostre darrer partit lluny del nostre benvolgut “Comunale”, també acomiadàvem l’any, futbolísticament parlant, ja que fins a l’any que ve, no reprenem la Lliga. Així que crec que la millor manera de celebrar aquests dos comiats és amb una victòria, i encara que el partit no va ser per a llençar coets, l’important és que després de les tres derrotes consecutives tornàvem a assaborir el plaer de la victòria. I no és que comencés del millor ja que en el min.18 de la primera meitat els visitants executen un llançament de falta a escassos metres de la frontal, Martí en una gran intervenció assoleix desviar el baló, però cap dels nostres acudeix al rebutgi i un jugador del At.Paguera remata a plaer, establint un 0-1 molt preocupant.

El partit transcorria amb més pena que glòria i cap a presagiar que passaríem una tarda de moltíssim de fred i també de molt de sofriment, encara que 10 minuts després del gol (min.28) un contrari realitza una entrada a Juanjo, i l’àrbitre li ensenya el camí dels vestuaris amb vermella directa. Els visitants amb inferioritat numèrica i amb el marcador a favor es tanquen totalment en el seu camp, i només s’atreveixen a sortir en tímids contra-atacs, que ens van posar en seriosos apuros en alguna ocasió.

Va haver de ser a pilota parada, quan en el minut 43 un llançament de falta a escassos metres de la frontal, Miki d’un fort xut assoleix empatar el partit. Feia diverses jornades que el nostre màxim golejador no assolia perforar la meta rival, però ahir va destapar de nou la seva vena golejadora ja que un minut més tard (min.44), en un llançament de corner el baló ho recull Miki dintre de l’àrea i torna a batre el porter, pujant al marcador el 2-1 amb el qual finalitzava la primera meitat. La represa lluny de canviar pel que fa al vist en la primera meitat, va seguir igual, amb moltes imprecisions, perdent el control del baló ràpidament, amb poc joc per les bandes, i les línies poc compactes.

Encara que les ocasions van ser moltes el baló no volia entrar, fins que en el min.67 l’esfèric passa per davant de l’àrea petita, assoleix rematar-lo un molt oportú Miki, aconseguint el 3-1 i un maco “Hat-Trick”, per al nostre “Killer” de l’àrea. Ja en el temps de descompte (min.97), Tito realitza un bona assistència a Miki dintre de l’àrea, aquest es va dels seus marcadors, arriba fins a la línia de fons i realitza la passada de la mort perquè Bernabé marqui el 4-1 que seria ja definitiu.

A pesar de les nombroses ocasions de gol no va ser un partit brillant, però després d’anar perdent, poder remuntar el partit i guanyar-lo crec que va ser el més destacable, i el que feia falta per a poder treballar amb més tranquil·litat. Aquestes dues setmanes sense Lliga, ens vindran molt bé, per a agafar forces, adaptar-nos a la nova gespa del nou “Comunale Stadium”, i afrontar els nous partits del 2008 amb les piles carregades.

Des d’aquesta pàgina desitgem a tots unes molt Bones festes, un Pròsper Any Nou, i si pot ser que ens toqui la loteria de Nadal.

Felicitats a tots i Força U.E.Lloret.

MAL PARTIT I TERCERA DERROTA CONSECUTIVA

Crònica gentilesa de M.A.Coll

Nova derrota de la U.E Lloret, que no acaba d’aixecar el cap. El Lloret va acabar goletjat per 4-1 davant un Campanet molt pràctic i un arbitratge pèssim. Certament el resultat és molt abultat pel que es va veure realment damunt el terreny de joc, però el futbol és així i el que al final compta són els gols. El Lloret començà bé el partit, fent mèrits suficients com per avançar-se al marcador, però a la primera arribada de perill el Campanet es va avançar. Va ser un cop d’ aigua freda pel conjunt llorità, ja que amb el marcador en contra l’equip va anar a menys i el Campanet sense fer cap gran partit va aprofitar les poques ocasions de gols que va tenir; arribant al final de la primera part amb un marcador de 3-0 favorable a l’ equip local. L’inici de la segona part va ser esperançador ja que el Lloret va crear algunes oportunitats de gol. Així al minut 10, Juanjo va marcar un golàs de falta directe. Semblava, que la remontada podia ser possible però tot va quedar en un somni, ja que el Campanet va sebre aturar en cada moment el ritme del partit i el Lloret fou incapaç de crear gaires ocasions de gols. Si les coses ja anaven malament deportivament amb el resultat advers, arribà la jugada desafortunada del partit, ja que en Tomeu Mut just entrar al camp es va lesionar. En un principi semblava que la lesió era greu, però desprès de fer-li unes proves a l´hospital tot sembla que haurà quedat amb un esguinç del lligament, i segons els metges que el varen atendre tot apunta que amb dues semanetes de repòs podrà recuperar-se. Espera’m que tot hagi quedat amb un susto i que poguem tornar veure aviat en Tomeu jugant amb l’equip. Poc temps desprès d’aquest ensurt, arribà el quart gol del Campanet, que aprofità un mal rebuig de la defensa lloritana.

Amb la d’ahir la UE Lloret ja sumà la tercera derrota consecutiva i la vuitena del que duim de campionat, consolidant-se una dinàmica negativa de joc i resultats. Desprès de dues temporades brillants, assolint èxits impensables anys enrera, ara ens trobam en una situació difícil. I és ara més que mai, quan tots hem de lluitar i estar units perquè aquesta dinàmica canvii i poguem tornar a veure el Lloret el més adalt possible. Cal reflexionar i fer autocrítica sobre el per què les coses no surten com tots voldríem i posar la voluntat necessària per tirar el carro cap endavant. Per això, vos vull donar ànims a tothom, ja que encara queda molta lliga i tenim un equip, un cos tècnic, una directiva i una afició per estar ben adalt.

ARA I SEMPRE VISCA UE LLORET!!!

TOCATS SI, PERÒ NO ENFONSATS

Tots els que vam estar presents en el Municipal de Sineu ahir, vam veure un dels pitjors partits d’aquesta temporada, ja que cap dels equips que es trobaven sobre el terreny de joc va oferir cap moment de bon joc, sent un partit sense ritme, sense intensitat, sense anticipació, i amb molt pocs detalls de qualitat per no dir cap.

Els locals van sortir molt precipitats, sense idees, sense suports, i sense desmarcatges clars, guanyant sempre la partida les defenses que van estar molt més efectives que la zona de creació, n’hi ha prou amb repassar una mica les estadístiques i observarem que els visitants només van crear una mica de perill amb jugades a pilota parada, sense xutar entre els tres pals en tot el partit en jugada de creació. I els nostres només van disposar de dues ocasions en tot el partit.

Si s’analitzen els mèrits obtinguts per ambdós conjunts i es vol ser just, crec que l’empat a zero hagués estat el més propi, ja que cap dels dos equips va fer res per guanyar, però com en el futbol el que manen són els gols i si damunt t’ho marquen en el minut 93, amb un llançament de falta perfectament executat, entrant el baló per tota l’esquadra, doncs no ens queda més remei que resignar-nos i esperar al pròxim partit.

Sé que la situació és difícil i complicada ja que tots sabem que quan les coses van bé, tot sembla de color de rosa, però és ara on es demostra la veritable qualitat de les persones, i quan tots hem d’estar amb l’equip per a treure això endavant, i quan dic tots ho dic amb tota la intenció, ja que no solament són els jugadors i el cos tècnic els que han de donar-se suport, ja que l’equip ha de sentir també el suport de la directiva i naturalment de l’afició.

Tenim jugadors d’un grandíssim nivell, tots sabem que fins i tot tenim alguns que podrien jugar a categories molt superiors a la nostra, però de moment no s’ha aconseguit que funcionin en equip, només falta ajustar algunes peces i polir petits detalls perquè funcioni el motor a la perfecció, amb un poc de paciència i ganes aviat arribarà aquest moment, i després serem imparables, així que només demano a tots que no us desespereu pels dolents resultats, ja que quan arribin els bons tornareu a gaudir de jugar al futbol.
Així que ànim a tots i Força U.E.Lloret

JUSTA DERROTA DAVANT D'UN PRÀCTIC SP.SANT MARÇAL

Si el resultat al finalitzar la primera meitat amb victòria per la mínima dels locals no resultava just, no podem dir el mateix quan l’àrbitre va xiular el final del partit amb un contundent 3-0 en el marcador, ja que si bé és cert que la U.E.Lloret va merèixer molt més durant els primers quaranta-cinc minuts, amb ocasions clares de gol, amb un joc molt més directe que el rival, bé posicionat, buscant sempre la vertical, encara que sense entrar com en altres ocasions per les bandes, intentant sortir sempre amb el baló controlat, encara que sense cap efectivitat de cara a porteria, unes vegades pels nostres propis errors i altres per una perfecta defensa liderada per una parella de centrals, que sense complicar-se la vida i estant perfectes en gairebé totes les seves accions no van donar cap opció als nostres. Els locals amb un joc sense complicacions i molt pràctic sortien amb perill a la contra, i en un robatori de baló en la línia de mitjans ens guanyen l’esquena establint el 1-0 quan rondava el min.25, llençant per terra tot el treball realitzat fins al moment.

El començament de la segona meitat no podia ser pitjor, ja que en el min.53 un contrari davant la passivitat de la nostra defensa, fa el que vol en la frontal de la nostra àrea s’interna dintre i bat a un Juanmi que minuts més tard rebria una puntada en la cara, i encara que va sofrir forts dolors en la mandíbula durant la resta del partit, va voler acabar-lo, en un gest que li honra.

El segon gol dels locals va ser la puntilla per als nostres, ja que en un intent desesperat van avançar més les seves línies per a escurçar distàncies, però estava clar que no era el nostre dia, i encara que es van crear algunes ocasions de gol, el Sant Marçal es va fer encara més perillós amb els seus contra-atacs que no van culminar en més gols de miracle, fins que en el min.82 assoleixen perforar de nou la nostra porteria, establint el que ja seria definitiu 3-0 amb el qual finalitzaria el partit.

No passa absolutament res per la derrota, l’única cosa que hem de fer és donar l’enhorabona al Sant Marçal per la seva justa victòria, i aquesta setmana corregir els errors comesos per a guanyar diumenge que ve davant de la nostra afició, que de segur ens donarà suport des de la graderia.

FORÇA U.E.LLORET

TREBALLADA VICTORIA I JUGANT AMB DEU

(Jornada 12 del 18.11.07 / U.E.Lloret 2 – C.D.Margaritense 1)

Si hi ha una cosa que podem destacar del partit d’ahir és sens dubte el sacrifici i el lliurament dels nostres jugadors, ja que quan un equip juga amb deu més d’una hora, i domina el partit d’inici a final és perquè tots els que van sortir al terreny de joc van suar la samarreta.

El partit en els seus inicis va ser de clar domini dels locals, bé posicionats i amb una mentalitat totalment ofensiva. Ja als deu minuts ens podríem haver avançat quan en una gran assistència de Joan Riutort a Miki no acaba en gol de miracle, demostrant que la connexió Joan-Miki cada dia està més lligada. Més tard i en un llançament de corner els visitants marquen, encara que el gol és anul·lat. En l’única ocasió si es pot dir així que van tenir els visitants, demostrant ser un equip molt conservador, ja que fins i tot quan van jugar en superioritat numèrica no van anar a per el partit.

La clau del partit arribava a la mitja hora de joc quan l’àrbitre li ensenya la segona groga a Joan Ramos, i s’anava als vestuaris. Encara quedava una hora de partit i la veritat és que es va fer molt llarga.

L’inici de la segona meitat va deixar clar que als locals no els agradava el resultat i volien guanyar el partit, i els visitants seguien defensant els continus atacs d’un equip que es començava a posar nerviós, veient que eren molt superiors fins i tot amb deu, però que les clares ocasions no es materialitzaven. En el minut 50 ens anul·len un gol d’un Juanjo que va donar un recital de treball i joc. Encara que el pitjor va arribar en el minut 61 quan els visitants al llançar un servei de cantó, el baló dóna en el segon pal i s’introduïx en la nostra porteria, pujant al marcador un 0-1 que no feia justícia.

Els nostres lluny de desmoralitzar-se i traient forces d’on ja no les havia posen cèrcol a la porteria rival. De nou una gran assistència de Joan Riutort a Miki, el qual es gira amb rapidesa i a l’encarar és derrocat. L’àrbitre no dubta a assenyalar la pena màxima que és llançada per un molt segur Miquel Coll, establint l’empat a un, i amb temps suficient per a la remuntada, ja que quedaven encara 20 minuts i el nostre domini era asfixiant. El mister en un intent desesperat per aconseguir la victòria realitza uns canvis tàctics i les ocasions de gol se succeïxen una després d’una altra, encara que la més clara va ser la d’un Jaume Calafat molt treballador que va estavellar un baló en el travesser.

Fruit d’aquest intens treball, i faltant dotze minuts per al final (min.78), li arriba l’esfèric a Juanjo prop de la frontal, el qual llança un potent xut, marcant un gol espectacular amb el qual s’assolia una victòria molt treballada, i que va posar de manifest que a part de les grans individualitats que disposem, tenim també un gran equip, que quan es posa la roba de treball és molt difícil de batre.

IMPORTANT VICTÒRIA A CA'N CAIMARI

(Jornada 11 del 11.11.07 / U.D.Collerense 0 - U.E.Lloret 3)

No arribàvem en un bon moment a Ca’n Caimari, ja que el Collerense encara no coneixia la derrota com local estant francament forts en el seu feu. Veníem de cosechar dues derrotes no de molt grat record i l’afició no sabia quin equip s’anava a trobar. Però molt aviat els assistents ens vam adonar que si ens volien guanyar no ho tindrien gens fàcil. El partit es va posar aviat de cara, ja que en el min.8, un Mario molt treballador i vibrant realitza una assistència perfecta al sempre perillós Miki, que no desaprofita l’ocasió i a l’encarar al porter, assoleix un primer gol realment preciós en la seva confecció i execució.

Els nostres amb l’avantatge en el marcador no retrocedeixen les línies, i continuen realitzant un joc ràpid i vertical, amb molt bona pressió al perdre el baló, amb la intensitat que enyoràvem en alguns partits anteriors, i amb les idees molt clares al disposar de la possessió de l’esfèric, encara que sense clares ocasions de gol, excepte un llançament de falta de Mario que s’estavella en el travesser (min.22). Però també és cert que amb el treball que s’estava realitzant tant en la mitjana com en una defensa molt bé organitzada i contundent, els locals no ens van inquietar en cap moment.

Rondava el minut 27, quan Xisco Mulet rep una agressió que l’àrbitre no veu, i a punt va estar de costar-nos l’expulsió, ja que a causa del cabreig i a la impunitat del fet, el nostre centre-campista intenta també agredir al contrari, però no arriba a produir-se gràcies a que els seus companys ho detenen. Sense donar més temps per a noves baralles Xisco és substituït per Jaume Calafat amb molt bon criteri, ja que de segur no hagués acabat el partit. Uns minuts més tard també rep una agressió Mario, però aquesta vegada l’infractor no passa desapercebut i és expulsat amb vermella directa, quan rondava el minut quaranta. En la represa el cos tècnic amb bon ull ja que Mario havia vist una groga, decideixen substituir-lo per Amador, ja que els ànims estaven una mica alterats.

Els inicis de la segona meitat van ser calcats a la primera ja que amb sol sis minuts jugats (min.51), es realitza un servei de banda prop del corner, el baló ho rep Miki que s’interna fins a la línia de fons i el seu centre és rematat per Juanjo, marcant el 0-2, i el seu primer gol amb la samarreta de la U.E.Lloret, rebent un just premi a la gran labor que està realitzant. Més tard quan el lluminós marcava el minut 68, Miki amb velocitat guanya l’esquena a la defensa, i a l’encarar la porteria en un gest de compañerisme i d’humilitat cedeix el baló a un Juanjo lliure de marcatge, perquè a plaer estableixi el 0-3 definitiu.A partir d’aquest moment els nostres van baixar una mica la intensitat i els locals ens van inquietar una mica més, però unes vegades la defensa i unes altres un esplèndid i oportú Juanmi, no van deixar que el marcador es mogués.

Ara a assaborir una victòria important, dins un camp difícil, i a preparar-se per a rebre la visita d’un Margaritense que no ha començat la competició amb bon peu, però que no ens regalarà res, i al que si volem derrotar hauríem de jugar-li amb la mateixa intensitat que avui.

Enhorabona i Força U.E.Lloret

LA CRÒNICA DEL PARTIT

SENSE COMENTARIS ...........

DERROTATS PELS NOSTRES ERRORS

(Jornada 9 del 28.10.07 / C.D.Son Roca 4 - U.E.Lloret 3)

Vos puc assegurar que no és gens fàcil escriure aquesta crònica després de veure el partit d’aquest matí, ja que si ja és complicat narrar una derrota mes ho és descriure un desastre. Tots els que vam estar en el Municipal de Són Ximelis al sortir del camp ens preguntàvem el mateix. Com és possible perdre un partit que en el descans guanyàvem per 0-3 i que fins i tot haguéssim pogut guanyar per uns quants més?. I després de moltes hores encara no trobo la resposta, ja que és difícil d’entendre com es pot perdre un partit que sense jugar de manera esplendida malgrat el resultat, teníem totalment controlat.

El partit en la seva primera meitat sense ser espectacular, va ser molt pràctic ja que es jugava amb velocitat, amb tensió, amb col·locació, i amb criteri. Prova d’això es que tranquil·lament podien haver conclòs els primers quaranta-cinc minuts amb un marcador molt més engruixat, ja que a part dels tres gols d’un immillorable Miki, es podrien haver materialitzat uns quants més, i per part dels locals només tinc comptabilitzada una ocasió de gol.

Però els inicis del segon temps van ser premonitoris, els locals arribaven amb molta més insistència que en la primera meitat, ja que els nostres van donar totes les facilitats a un Son Roca que no va donar el partit per finalitzat i nosaltres si. La intensitat del primer temps va quedar completament diluïda i vam començar a caure en errors del passat, quan en teoria hauríem de tenir la lliçó bé apresa i tenir molt clar que el partit no finalitza fins que l’àrbitre pita el final dels noranta minuts. Els locals van marcar ràpid i encara que semblava impossible la remuntada, i més encara després de l’expulsió d’un jugador local, van veure que els nostres els donaven la iniciativa del partit i no van desaprofitar el regal.

Poc després de la seva expulsió i en lloc d’aprofitar la superioritat numèrica, Bernabé que havia sortit en la segona meitat, és expulsat també després de realitzar un desplaçament de baló per a perdre temps. Els locals es creixen amb la igualtat d’efectius i nosaltres no aconseguim enllaçar cap jugada de perill, i encara que més tard tornen a expulsar a un jugador del Son Roca, ells a l’imposar mes intensitat assoleixen donar la volta al marcador i estableixen un definitiu 4-3, que semblava impensable al concloure la primera meitat.

Crec que és el moment de reflexionar i que els jugadors que considerin que no han donat el màxim rendiment entonin el “mea culpa”, i pensin que hagués passat si en lloc de donar el partit per guanyat en el minut quaranta-cinc, haguessin jugat igual els noranta minuts. La resposta és molt senzilla; ara tendríem tres punts més en el nostre casiller i aniríem quarts en la classificació, en lloc de tenir tres punts menys i estar situats en la novena posició. També crec que l’esforç d’aquests tres quarts d’hora valia la pena per a poder encarar el partit del pròxim diumenge amb el líder (Binissalem).

Ara només cap esperar que en la pròxima jornada juguem amb la mateixa intensitat els noranta minuts, ja que si no és així la derrota està cantada.