LA CRÒNICA DEL PARTIT

PERDONEM MASSA, I AIXÍ I TOT GUANYEM

Jornada 24
del 04.03.07
U.E.Lloret 1
C.D.Son Roca 0

Per sort el refrany esportiu el qual deixa molt clar que l’equip que perdona ho acaba pagant, no es va complir per una vegada i sense que serveixi de precedent.
I és que els nostres van tenir la gran sort de tenir davant un equip que sense ànim de menysprear, fa olor a tercera. Els visitants ens van donar totes les facilitats possibles per a anar-se cap a Ciutat amb un bon grapat de gols, però els locals van sortir al camp amb la pólvora mullada.
El guió pel que fa al partit anterior canvi totalment, ja que així com en el Port de Pollença van marca un gol en l’única ocasió del partit, en el d’ahir ens van fartar de crear ocasions, però els nostres jugadors no tenien el Sant de cara.
Per sort el quadre visitant va ser totalment inoperant quant a la creació, ja que el nostre porter Guillem va ser un espectador més, i solament va haver d’intervenir en una ocasió que no era summament perillosa.
I això que en el minut 32 de la primera part i a causa de l’expulsió d’Alex vam haver de jugar pràcticament tot el partit en inferioritat numèrica.
El gol va venir d’una gran assistència d’Albert (Tito) a Miki, el qual dribla al porter en la seva sortida i marca un gol de molt bella factura.
El que no aprenem de cap manera i ja van bastants anys, és ha tenir la boca tancada, ja sabem que en calent és difícil callar però el que no es pot tolerar és que un partit en el qual vam ser clarament superiors, estigués a punt de complicar-se ja que uns quants jugadors nostres van estar fregant l’expulsió, i no per un llanci del joc sinó simplement per no saber estar callat, no vaig a donar els seus noms ja que crec que ells tenen molt clar a qui em refereixo. Hem d’aprendre d’una vegada per sempre que per una ximpleria es pot perdre un partit que està més que controlat, i el que és pitjor deixem a l’equip amb un menys per al pròxim partit, i sabent que el pròxim rival és el Sp.de Campos no els podem donar aquest tipus de facilitats.
Vull destacar que pel motiu dalt esmentat el nostre President Toni Coll, va haver d’abandonar el camp en el descans ja que no sense raó va agafar un cabreig d’órdago, a causa de que alguns dels nostres jugadors no paraven d’increpar a l’àrbitre.
Per al pròxim partit amb el sempre difícil Sp.de Campos recuperarem alguns jugadors, que per un o un altre motiu no han pogut estar convocats en el partit d’avui, i el que tinc molt clar és que no es pot perdonar com avui i que tindrem que córrer i lluitar els noranta o els cent minuts que duri el partit, però us prometo que ja desig que arribi el diumenge que ve per a veure al meu equip en acció.
I vosaltres?

PARTIT NO APTE PER A CARDÍACS

Jornada 23
del 24.02.07
Port Pollença 0
U.E.Lloret 1

Sabíem que el partit d’ahir no anava a ser fàcil, el que ningú s’imaginava és que se sofrís durant tant de temps. I és que el nombrós públic que va acompanyar al seu equip fins al Port de Pollença, va haver d’esperar primer 37 minuts de retard perquè comencés el partit, ja que el trio arbitral va arribar deu minuts abans de l’hora que en teoria havia de començar, i després en la segona meitat va tenir la genial idea d’allargar res menys que 15 minuts. I us puc assegurar que amb un estret 0-1 en el marcador aquests minuts de més semblen hores.
Si alguna cosa positiva podem treure del partit d’ahir és que els nostres jugadors han sabut sofrir, ja que van demostrar que amb un resultat molt estret, amb tres jugadors sancionats, altres tants lesionats, i alguns que estaven en el camp amb bastants problemes ja que no estaven al cent per cent, van donar un recital d’intensitat, concentració, i bravura, qualitats totes elles que en altres partits hem tirat en falta.
El partit en línies generals no va ser bo, semblava que els dos equips es tenien molta por ja que ambdós conjunts es van dedicar més a defensar que a crear joc i atacar. Va ser un partit on les defenses es van imposar clarament als atacants, on el joc es va desenvolupar durant gran part del temps en el centre del camp, i la circulació del baló va brillar per la seva absència.
La nostra defensa va estar realment seriosa i m’agradaria destacar a Gerard, que jugant de central va demostrar que és un home molt polivalent i que està físicament a un gran nivell, ja que ahir es va fer un fart de fer quilòmetres, estant gairebé sempre bé col•locat defensivamente i si haig de posar-li alguna objecció, només l’hi posaria a l’hora de sortir amb el baló controlat.
Amb tant de control defensiu es van crear molt poques ocasions de perill, ja que per part dels locals només vaig poder comptabilitzar una en el minut 30, que en una internada per la seva banda esquerra llancen el baló a l’àrea petita, i un jugador remata totalment sol perquè Guillem assoleixi parar sense massa dificultats, i una altra en el minut 102 de partit en un de les poques distraccions de la nostra defensa assoleixen encarar al nostre porter i aquest en l’u contra un es llança als peus per a blocar el baló, en una gran intervenció.
Per la nostra part excepte el gol en el minut 32 de partit quan Pere Joan llança una falta, en la qual el porter local no aconsegueix blocar el baló i al caure als peus de Toni Coll marca el que seria definitiu 0-1. Que per cert cap destacar també que el nostre davanter Toni Coll sense fer massa soroll ja duu 9 gols aquesta temporada, enhorabona nen.
La part negativa van ser les expulsions d’Amador i de Pere Joan, ja que es perdran el pròxim partit però sembla ser que aquesta temporada és impossible repetir un onze inicial, encara que recuperarem a Miki, a Biel i en teoria a Plomer, però crec que aquest últim es va a esquiar, ( per cert Pupas si vas a esquiar alerta amb les caigudes).
El que està clar és que ara no hem de perdre a casa el que guanyem fora, i el pròxim diumenge i davant la nostra afició no podem fallar, i així serà no?
PD.: en aquest partit el Mister no va poder estar físicament en el camp ja que es trobava de viatge per Menorca, encara que dono fe que va estar donant ordres telefònicament abans del partit, i també durant els 105 minuts que va durar.
Força UE.Lloret

EMPAT A “SA COMUNA” I GRÀCIES

( Jornada 22 del 18.02.07 / U.E.Lloret 1 . C.D.Sant Jordi 1 )

Encara que sembli mentida hem de donar les gràcies pel punt obtingut en el dia d’ahir, ja que els dos conjunts van donar un recital de com no ha de ser un partit de futbol.
Un dels pitjors partits que he vist aquesta temporada juntament amb el del Campanet, on no va haver-hi absolutament res positiu que reseñar i si d’alguna cosa pot servir és per a ensenyar als altres com no han de fer-se les coses per a guanyar un partit.
Si volem aspirar a alguna cosa més aquesta temporada no podem realitzar partits com aquests.De que ens serveix jugar partits excel•lents fos si després ens arriba un equip que sense ànim de menysprear juga al patadón i a veure-les venir i només assolim un empat, de penal i jugant amb deu.
Quan aprendrem que el partit no acaba fins que l’àrbitre xiula, i no en el minut 75 que és quan sembla que nosaltres ho donem per finalitzat?.
Per què no juguem sempre amb la mateixa intensitat?
Per què ens contagiem del mal joc, quan juguem contra equips de la part baixa de la classificació?
Per què juguem millor fora que a casa?
Jo no ho sé però el que si tinc clar és que els equips que estan en la zona alta són tremendament regulars, i nosaltres si podem presumir d’alguna cosa és de ser tot el contrari. Si mirem els resultats fins a la data és per a tornar-se bojos, ja que som capaços del millor i també del pitjor, encara que si juguem a la distracció per als pròxims rivals creieu-me que ja ho hem aconseguit, perquè és impossible saber quin equip ens trobarem el pròxim diumenge.
Del partit només dir que en el minut 22 Miquel Coll transforma una pena màxima, que havien comès sobre Amador, que va haver-hi molt poques ocasions de gol per la nostra part, que l’única que van tenir els visitants ens la van endossar en el minut 87 de partit i jugant amb deu, que al minut següent van expulsar a J.Plomer, i que el partit va ser dolent de solemnidad.
Ara només ens queda recapacitar i entonar el mea culpa, intentar recuperar-se anímicament de la derrota, anar al Port de Pollença amb la lliçó bé apresa, les piles carregades, guanyar per a recuperar els punts que hem perdut davant de la nostra afició, i que no es torni a repetir el de Madó Coloma; El que guanyem amb el cul ho perdem amb la poma.
I per cert que consti que els jugadors ens deveu un sopar per no haver aconseguit la victòria, així que ja esteu posant data i lloc.

ES VA TRENCAR EL GAFE MATUTÍ

(Jornada 21 del 11.02.07/C.D.Són CLadera 2 – U.E.Lloret 3)

Ja se que el nostre Mister no està d’acord amb lo del gafe que no havíem guanyat mai un partit amb horari matutí, però cal reconèixer que no se’ns havia donat mai bé això de jugar a hores en les quals un jove de més de 18 anys no hauria de fer-ho. I encara que sigui un altre tema m’aneu a permetre un petit comentari; no us sembla que hauria d’estar prohibit per la FFIB jugar abans de les 15’00 hrs a partir de categoria Juvenil?
Però tornant al partit haig de dir que no és que comencés amb bon peu, ja que quan només havien transcorregut dos minuts i mig en una distracció monumental entre la mitjana i l’eix de la defensa, deixem una autopista per la qual ens van entrar amb total comoditat per a plantar-se davant del nostre porter Guillem, al que baten amb autoritat, avançant-se amb el 1-0 quan hi havia públic que ni tan si més no havia trobat el seu lloc.
Els nostres van acusar el cop rebut i el que és més els vam donar oxigen i valor a un equip que a jo em va causar una bona impressió, i al que a part d’alguns detalls, en línies generals ho vaig veure bastant compacte, sobretot quan actua com local.
Però els nostres després del cop rebut van començar a jugar amb intensitat i cap, i quan transcorria el minut 16, en una jugada de pillo, el nostre gran davanter centre Miki al veure que el central anava a cedir un baló de cap al seu porter, es gira ràpidament per a interceptar la cessió i després de trencar-li la cintura al guardameta i amb la porta buida, en un gest que li honra cedeix el baló en safata a Miquel Coll, perquè aquest marqui a plaer establint el 1-1, resultat amb el qual finalitzaria la primera meitat.
Al reprendre’s el partit va semblar un calco de la primera, ja que amb solament tres minuts disputats, ens entren per la nostra banda esquerra i col•loquen el baló a l’olla, perquè de cap se’ns tornin a avançar en el marcador amb el 2-1.
Aquesta vegada si que va ser vist i no vist ja que al treure el baló del centre de camp, rep Toni Coll i aquest en una jugada senzillament espectacular dribla a tots els jugadors que li surten al pas, i ja dintre de l’àrea centra a Miki i aquest no falla col•locant l’empat a dos en el marcador en el minut 49 de partit.
Quedava encara molt per davant i els nostres van decidir anar a per el sense descurar la retaguardia. Comencem a moure molt bé el baló per les bandes i els contraataques eren continus i molt perillosos. En una nova internada per la banda esquerra de Toni Coll, cedeix el baló a Miki i aquest al veure a Pere Joan completament sol li passa el baló encara que un intent de col•locar-ho per l’escuadra, surt alt en una claríssima ocasió de gol.
Les ocasions eren constants i que jo recordi es van comptabilitzar almenys tres més de Miki, de les que el no sol fallar, i una de Gerard que en un control de baló dels quals solament el sap fer, es va del seu marcador i al veure la sortida del porter llança un tret molt potent perquè aquest amb la punta dels dits assoleixi desviar, evitant el que hagués estat un gol esplèndid.
Ja en el minut 74 de partit es va fer justícia, tant en el marcador com en la recompensa que es mereixia el nostre brau jugador Toni Coll pel partit tan complet que ens va oferir, ja que es va buidar completament i no va deixar de lluitar amb la dura defensa local, i en un baló que li arriba dintre de l’àrea aquest veu al porter avançat i li llança el baló per alt, avançant-nos en el marcador i pujant el que ja seria definitiu 2-3.
Ara que ja hem aconseguit trencar el gafe mañanero no hem de perdre a casa el que aconseguim fora, així que el diumenge contra el Sant Jordi cal anar a guanyar des del primer minut tal com vam fer contra el Ses Salines, i segur que al finalitzar el partit tindrem una victòria més en el nostre casillero.

MOLT POC PREMI PER A UN PARTIT GAIREBÉ PERFECTE

( Jornada 19 del 28.01.07 / CD.Binissalem 1 – U.E.Lloret 1 )

Costa molt assimilar que en el minut 91 i després d’haver presenciat un desplegui tàctic i físic dels nostres, t’empatin un partit en el qual mai hauríem d’haver cedit els dos punts, encara que per desgràcia així va ser.
El partit al meu entendre va ser dels més complets que he pogut veure, ja que contra un gran conjunt com és el CD.Binissalem, que va jugar a un altíssim nivell donant la cara en tot moment, els nostres van estar fregant la perfecció en totes les seves línies.
El Mister Toni Florit va sortir al camp amb un plantejament tàctic perfecte, i els jugadors van plasmar en el camp les ordres rebudes amb una disciplina i rigor digne d’esment.
El partit es va jugar a un ritme endiablad per les dues parts, sercant sempre la vertical i sense especular en el centre del camp, encara que les defenses van guanyar la partida als atacants ja que va haver-hi molt poques ocasions de perill.
En el min.20 els locals disposen de la seva única ocasió en un barullo dintre de la nostra àrea, i els nostres van disposar d’una altra en el min.48 en la qual Sabina llança el baló fregant el travesser.
Però en el min.50 va arribar el més espectacular de la tarda, ja que en un baló que recull Pere Joan en el nostre camp al veure el porter avançat llança un potent tret de més de 50 metres que s’introdueix en la porteria rival, fent aixecar dels seus seients al nombrós públic que va acompanyar al seu equip, establint el 0-1 en el marcador i el seu primer gol amb la samarreta azulona.
El partit estava més que controlat i encara que els locals intentaven la igualada, es trobaven amb un autèntic mur, i no podien descurar le seva retaguardia ja que el nostre centre del camp aprofitava qualsevol ocasió per a sortir al contraatac.
Rondava el min.70 quan en una batussa ens van expulsar a Plomer i al seu lateral dret, i el partit va seguir amb els mateixos mimbres.
Més tarda en el minut 88, en una jugada molt ximple de Gerard que desplaça el baló per a perdre temps, l’àrbitre li ensenya la segona targeta groga i és expulsat.
Haig de dir que tant l’àrbitre com els seus assistents en les bandes van realitzar un dels millors arbitratges que he vist aquesta temporada, i des d’aquesta pàgina els donem le nostra més sincera enhorabona.
Quan el partit semblava que anava a acabar va succeir una cosa difícil de digerir; era el minut 91 i en un baló que arribava mansament a les mans del nostre porter Guillem, aquest per a perdre una mica de temps apura recollir-ho amb les mans davant d’un davanter rival, el qual l’hi lleva i Guillem al veure que el baló l’hi duia l’oponente ho derroca. L’àrbitre consultant amb el seu assistent assenyala el punt fatídic i li mostra la vermella al nostre porter, encertant plenament en la seva decisió.
En el min. 93 es llança el penal i puja al marcador el definitiu 1-1 amb el qual va finalitzar el partit.
Si el d’ahir ens serveix d’experiència benvingut sigui, i encara que va haver-hi alguns errors per corregir jo no vull finalitzar aquesta crònica sense donar l’enhorabona als nostres jugadors i al cos tècnic ja que amb partits com el d’ahir un se sent orgullós de pertànyer a aquest club, només demanar-los que surtin el diumenge que ve amb la mateixa mentalitat que ahir, i així us asseguro que ja tenim mig partit guanyat.

SENSE AMBICIÓ, SENSE GANES, I SENSE BATALLA NO ES GUANYA A NINGÚ !!!!!

(Jornada 18 del 21.01.07 / U.E.Lloret 1 – C.E.Campanet 3)

Si algú dels presents en el partit d’avui va veure també el del diumenge anterior, segur que no es podia creure que fos el mateix equip.
Com pot canviar tant la predisposició per a guanyar d’una setmana a una altra?,
Perquè no es juga amb la mateixa intensitat?,
On està la concentració que hi ha en els partits a priori complicats?,
Per ventura quan juguem contra un rival que sobre la taula sembla inferior ja ens creiem guanyadors abans de començar?.
Si algú sap contestar-me a aquestes preguntes li convido a un cafè, ja que jo sóc incapaç de respondre a una sola, o tal vegada em costa creure les possibles respostes.
Ha estat un dels pitjors partits que s’han jugat contra un equip que amb només tres ocasions ens ha endossat tres gols, i si algú revisa la classificació observarà que hem perdut amb quatre dels últims sis equips, i això ja no és casualitat.
Sembla que quan ens enfrontem a equips que estan per damunt en la taula, sortim més motivats i amb una altra predisposició.
Del partit hi ha poc que comentar ja que no hi ha gens destacable. Als vuit minuts ja se’ns havien avançat en el marcador, encara que abans del descans aconseguim igualar el partit amb una genialitat d’un desatès Miki.
En la segona meitat més del mateix i se’ns tornen a avançar amb el 1-2. Vam poder empatar amb un penal fallat, encara que el C.E.Campanet estableix el 1-3 definitiu en una contra gairebé al final del temps reglamentari.
Hi havia molts de jugadors als quals els va faltar intensitat, i algun altre que anava passat de voltes, així que per pròxims partits jo miraria que tots sortissin al mateix nivell.
Per al meu només hi ha una cosa positiva en el dia d’avui, i és que després de diversos mesos lesionats han tornat a una convocatòria i van jugar en la segona part, Carles i Bernabé, als quals ja els trobàvem a faltar.
No vull ser molt dur amb la crònica ja que la temporada està sent més que positiva, i uns quants partits dolents no enterboleixen aquesta excel•lent campanya, encara que em dol menys perdre quan s’ha fet presentant batalla.
Jo els demanaria als nostres jugadors que aquesta setmana reflexionessin sobre l’irregulars que poden ser, i que el diumenge que ve a Binissalem si perdem, almenys puguem sortir amb el cap bé alt i no com avui.
Força U.E.Lloret

IMPRESSIONANT; FINS I TOT AMB 9 GUANYEM

( Jornada 17 del 14.01.07 / Sporting Sant Marçal C.F. 1 – U.E.Lloret 2 )

A l’intentar escriure aquesta crònica només em vénen al cap adjectius com el del titular, i és que si no s’ha vist el partit no es pot entendre el “impressionant” que pot ser el poder veure un partit com el d’aquest diumenge.
Ens enfrontàvem contra un gran equip que anava tercer en la classificació, que només havia perdut un partit i en el seu camp els havia guanyat tots, i a més gairebé en la seva totalitat per golejada. Però com vaig dir al finalitzar la darrera crònica ( amb aquesta plantilla no li tinc por a ningú ), i s’ha pogut demostrar que així ha estat.
El partit no és que comencés molt bé ja que en una jugada a pilota parada quan només havien transcorregut 8 minuts, ens van marcar el 1-0.
Els nostres ho intentaven però els locals demostrant el bon equip que posseeixen, ens desbordaven contínuament trianguland molt bé i sempre sortint jugant el baló, encara que el seu domini s’estavellava davant la nostra gran defensa sense crear ocasions clares de gol.
Quan rondava el minut 28, Miki rep d’esquenes en la frontal de l’àrea rival i per força i tècnica assoleix girar-se encarant al porter encara que quan intenta chutar, li entren per darrere derrocant-li. L’àrbitre assenyala el clar penal però només li ensenya la targeta groga al defensa, quan havia de ser vermella ja que era l’últim home.
La pena màxima la llança el nostre capità Miquel Coll, establint el 1-1 en el marcador.
En el minut 34 després d’un llançament de corner un contrari té més que paraules amb el nostre central Juan Plomer el qual és agredit. Aquesta vegada si que l’àrbitre li mostra la vermella directa, expulsant al local.
Però quatre minuts més tarda (min.38 ) i en una clar intent d’equilibrar el partit, el nostre lateral Biel Alomar arriba tard a un baló, i es duu per davant al contrari i l’àrbitre li ensenya la vermella directa.
Per a rematar la partida en el minut 42 hi ha una tangana entre Miquel Coll i un contrari, i el trencilla decideix expulsar al nostre gran capità.
Ens quedàvem amb nou, el contrari amb deu i tota la segona part per jugar-se, però l’actitud dels nostres jugadors no va poder ser millor ja que lluny de tancar-se endarrere a veure-les venir, van sortir a per el partit des del primer minut.
El Mister va arriscar sortint amb una defensa de tres, col•locant a Pere Joan en el centre de la zaga, amb Gerard i Plomer com laterals.
Els locals van quedar sorpresos tant pel plantejament tàctic com per la intensitat i desplegui físic dels nostres, que no donaven un baló per perdut.
Les ocasiones eren gairebé totes nostres especialment una grandisima jugada de Toni Coll, que va dribla a tots els quals sortien a parar-li i al final el seu tret va sortir fregant el pal, una altra en un llançament de corner que treu Pere Joan i Juan Plomer remata de cap estavellant l’esféric en el travesser, una de Miki que es desfà del porter però llança fora, a més d’una altra ocasió d’Alex que falla a escassos metres de la porteria rival.
Però tant esforç al final va tenir el seu premi i en el minut 88 Pere Joan roba un baló en el centre del camp i al veure a Miki desmarcant-se li llança una assistència perfecta, de mes de 30 metres perquè el nostre davanter centre després de driblar al defensa marqui un tant esplendid, pujant al marcador un més que just 1-2 amb el qual després de set minuts més d’infart finalitzés un excel•lent partit.
No vull acabar aquesta crònica sense donar la meva més sincera enhorabona a tots pel seu lliurament i concentració durant tot el partit.
Jugant amb aquesta intensitat un se sent orgullós de ser de la U.E.Lloret,
GRÀCIES.

ANY NOU, I NOVA VICTÒRIA

( Jornada 16 del 07.01.07 / U.E.Lloret 2 - C.D.Sa Coma 0 )

Els que no van veure el partit i només veuen el resultat poden pensar que va ser un partit fàcil, però jo que ho vaig veure en primera línia us puc assegurar que va ser tot el contrari.
Ens enfrontàvem a un equip que no coneixia la derrota des del 12.11.06 ( 5 partits ), que havia aconseguit 3 victòries i dos empats enfront d’equips com el St.Marçal o el Binissalem, així doncs no era cap perita en dolç.
Els nostres van sortir al camp amb una intensitat i una concentració digna d’esment, i van realitzar una primera part tàctica, tècnica, i físicament a un gran nivell, i no com ens passava en anteriors campanyes, quan tornàvem després de les festes amb la ressaca típica del nadal.
El mister va disposar perfectament als seus homes sobre el terreny de joc, i a causa de la recuperació d’alguns lesionats donava gust mirar a la banqueta i veure que hi havia homes per a solucionar qualsevol contratemps a excepció del porter.
En la primera meitat vam tenir ocasions suficients per a sentenciar el partit, però el baló no va voler entrar i ens vam anar al descans amb un injust 0-0 en el marcador.
En la represa més del mateix però amb menor intensitat, fins que en un corner molt bé executat per Sabina, el nostre central Juan Plomer remata de cap perquè un defensa tragués de sota els pals, encara que en un nou remati aconsegueix el primer gol del partit i el seu primer gol amb la samarreta de la U.E.Lloret.
Cap destacar l’excel•lent partit del brau central Juan Plomer, que no va parar de pujar i baixar a la menor ocasió sent l’amo i senyor en els balons aeris, i un autèntic malson per als davanters rivals, que no veien la manera de desbordar-ho, demostrant el de Campanet un estat de forma envejable.
Després d’aconseguir avançar-nos en el marcador ens relaxem una mica i els visitants van tenir també les seves oportunitats, estavellant un baló en el pal en la seva ocasió més clara. També van tenir una altra en la qual el davanter ja encarava la nostra meta completament sol i Miquel Àngel obrant a la perfecció ho va haver d’aferrar perquè no ens empatessin el partit.L’àrbitre li va mostrar en aquesta acció la vermella directa, sent totalment justa la seva expulsió.
Als pocs minuts en una jugada espectacular de Miki que va estar molt marcat durant tot el partit, li lliura el baló en bandeja a Sabina perquè aquest marqués el segon gol, sentenciant així el partit.
Ara ens toca un difícil Sp.S.Marçal, tercer en la classificació, amb 10 punts més que nosaltres, sent l’equip més golejador de la categoria i un dels que menys encaixa, encara que jo amb la plantilla actual no li tinc por a ningú,
i vosaltres?

VICTÒRIA ESPECTACULAR I FINS A L'ANY QUE VE

( Jornada 15 del 17.12.06 / C.E.Artà 0 – U.E.Lloret 4 )

Ens presentàvem en el Municipal d’Artà amb un equip plagat de baixes i després de dues derrotes consecutives. Les sensacions no eren molt bones per a aquest important partit i més tenint en compte que jugàvem dins un camp on mai se’ns havia donat bé en aquests últims anys.
Però de vegades les estadístiques estan per a trencar-les com va succeir en aquest partit. El nostre Mister Toni Florit va presentar una alineación inèdita amb un 4-1-4-1 bé definit col•locant a Amador com home més avançat i un sol pivot d’enllaç entre la línia defensiva i la zona de creació ocupat per un sempre contundent Xisco Mulet.També va canviar de banda a Toni Coll, fent-li jugar per banda esquerra i la veritat és que li va donar un gran resultat.
Rondava el minut 35 quan en un llançament de falta molt prop del corner, llança molt bé Pere Joan i Toni Coll amb un gran tir ras assoleix batre al porter establint el 0-1 en el marcador.
Més tarda en el minut 43 i en una jugada espectacular d’Amador (Hassa) aconsegueix guanyar-li l’esquena al seu marcador, entra fins a la línia de fons i gairebé sense angle marca un gol de molt bella factura, marxant-nos al descans amb un merescut 0-2.
En la represa del partit la tònica del mateix no va variar i dominàvem sense massa contratemps, encara que cap destacar dos magnificas intervencions del nostre porter Guillem en sengles un contra un que va saber resoldre a la perfecció i també una mà magistral amb un potent tret des de fora de l’àrea. Aquestes tres oportunitats van ser les úniques arribades d’un inoperant Artà que no va saber en cap moment com jugar contra un equip tácticamente molt bé plantat en el camp.
El domini de la U.E.Lloret es va fer més intens a partir del minut 69 quan Xisco Mulet realitza una gran assistència a Alex per banda esquerra, aquest assoleix anar-se del seu marcador i en la sortida del porter li fica el baló pel pal curt marcant el seu primer gol amb la samarreta Lloritana i pujant al marcador el 0-3.
A partir del tercer gol i amb tan sol vint minuts per disputar ens dediquem a tocar el baló amb la tranquil•litat que ens donava el resultat i sortint en continus i perillosos contra-atacs i així va ser com en el minut 73, Toni Coll roba el baló en el centre del camp realitzant una gran jugada es marxa per velocitat per la part dreta del nostre atac, i a l’arribar gairebé a la línia de fons realitza el passi de la mort que recull perfectament un atent Gerard i assoleix marcar el 0-4 amb el que va finalitzar el partit.
Des d’aquesta pàgina volem felicitar al cos tècnic i als jugadors pel gran partit disputat, agrair als afeccionats que es van desplaçar fins a Artá el seu suport incondicional, desitjant-los a tots un Bon Nadal i un Feliç Any Nou.

DERROTA AMB LA CARA BÉ ALTA

(Jornada 14 del 10.12.06 / U.D.Arenal 3 – U.E.Lloret 0)

Aquesta derrota encara que sigui la més gran rebuda aquesta temporada és molt enganyosa, ja que fins al minut 85 anàvem perdent per 1-0 i davant un equip que per al meu ha estat el millor amb el qual ens hem enfrontat.
Els primers 16 minuts si hagués entrat el baló ens hauríem d’haver posat amb un 0-3 en el marcador, ja que als 13 minuts i en una jugada molt bé executada per Miki, assoleix entrar fins a la línia de fons realitzant una gran assistència a Gerard que remata de taló a escassos dos metres de la porteria, i el porter assoleix buidar en una ocasió claríssima de gol.
En el minut 15 el debutant procedent de la Lliga Nacional Juvenil (CD.Manacor) Pere Joan, que per cert em va causar una molt grata impressió, realitzant un bon partit demostrant la classe que posseeix, amb una gran visió de joc i un toc de baló digne d’esment, apart d’un potent tret, va executar una falta a uns deu metres de l’àrea gran col•locant el baló molt prop del pal, però el porter també assoleixo desbaratar l’ocasió.
Al cap de només un minut ( min.16 de partit ), en un llançament de corner el nostre central Miquel Estela (Toro), assoleix rematar de cap dintre de l’àrea petita i el baló surt fregant el travesser.
A partir d’aquí es van acabar les ocasions de gol per la nostra part, encara que tampoc vam tenir cap en contra pels locals, controlant molt bé el partit els dos equips en el centre del camp.
Al reprendre’s el partit en el minut 46 i en l’única fallada de la defensa, assoleixen trencar la línia i d’un fort tret creuat baten al nostre porter Martí, avançant-se en el marcador (1-0).
A partir del gol en contra ho intentem tot però ens trobem amb un equip sense fisures, molt bé plantat en el camp, i tácticament gairebé perfecte. El nostre centre del camp estava sotmès a una gran pressió, no deixant-ho pensar en cap moment.
Va haver-hi moments en què les nostres línies estaven massa separades i dificultava en excés la fluïdesa del baló.
El nostre davanter centre Miki es va trobar totalment desatès, ja que no li va arribar un sol baló en condicions, i per molt bo que sigui és molt difícil marcar gols si no li arriben balons.
Els locals malgrat quedar amb 10 jugadors des del minut 72, no es van descompondre en absolut i els nostres malgrat intentar-ho fins a la sacietat no passaven del mig camp.
Però en el minut 85 el nostre gran lateral esquerre Biel Alomar va tenir un error dels quals no sol tenir i ens marcaven el 2-0.
Amb aquest gol es va acabar el partit ja que no quedava temps ni forces per a això, i més encara quan en un nou error d’un trencat Biel, pujava en el marcador el definitiu 3-0 que no reflectia en absolut la realitat del partit ja que no va haver-hi tanta diferència per a tan engruixada derrota.
Desitjo acabar aquesta crònica felicitant a l’equip per la seva actitud davant d’un gran equip, que no ens va poder doblegar fins al minut 85 de partit, sortint del Municipal de l’Arenal malgrat l’engruixat del marcador amb la cara bé alta.

JUGANT AIXÍ NO GUANYEM NI EN ES COLISTA

(Jorn.13 del 03.12.06/U.D.Rotlet Molinar 4–U.E.Lloret 2)

Quan vaig acabar la crònica de la setmana passada ja vaig dir que aquest partit no es guanyava mirant la classificació, sinó que calia córrer més que el rival i suar la samarreta.
Que consti que no sóc brujot però la predicció per desgràcia es va complir, i l’equip va sortir al terreny de joc com si ja haguéssim guanyat el partit sense jugar-ho. Els colistas van iniciar el partit amb una intensitat molt més elevada que els nostres, i van dominar des de l’inici sense donar-nos cap opció per a poder realitzar cap acció de perill.
Sense merèixer-ho i en un llançament de falta molt bé executat per Miki ens vam posar per davant en el marcador, però abans de finalitzar la primera meitat ja ens guanyaven per 2-1 i amb el nostre porter Guillem expulsat per protestar. En la represa al llançar un penal al nostre favor Miquel Coll assolia empatar, però al minut següent els locals es tornaven a posar per davant, per a més tard marcar un altre gol i finalitzar amb un 4-2 que pujava els colors a més d’un ( jo el primer ).
Per a rematar també va ser expulsat Miquel Coll, i el que és més greu descartant-se per al pròxim partit contra l’Arenal.
Espero i desig que aquest partit serveixi per a fer reflexionar a més d’un, ja que així no anem a cap lloc. Ja sé que hi ha moltes baixes, però jugar contra un equip que en dotze partits li havien endossat 42 gols, i nosaltres només som capaços de marcar-li dos i a pilota parada no és excusa.
Un altre detall a destacar és la falta d’intel•ligència quan el partit es torça una mica, començant per l’expulsió del porter Guillem, seguint per la del capità Miquel Coll, i acabant per la del Mister Toni Florit. Hem d’aprendre d’una vegada per sempre que als “trencillas” val més no donar-los ni els bon dia, per si no ens entenen bé i es creuen que els hem insultat.Cal jugar més i parlar menys ja que només així guanyarem fins i tot als colistas.
Ja sé que alguns li donaran la culpa al trio arbitral de la derrota d’ahir, però als que pensin així els pregaria que reflexionin i en fred pensin que han fet per guanyar aquest partit.
Per si no saben la resposta la hi dono jo i a més en castellà : “NADA”

IMPORTANT VICTÒRIA EN EL COMUNALE

( Jornada 12 del 26.11.06 / U.E.Lloret 2 - C.D.Collerense 0 )

Es presentava en el nostre camp un dels equips de la part alta de la taula, i no ho feia en el nostre millor moment ja que a causa de les importants lesions i sancions, sabíem que no anava a ser tasca fàcil obtenir un bon resultat.
El partit en els seus inicis no va començar molt bé ja que en els seus primers quinze minuts, el C.D.Collerense va disposar de dues ocasions en sengles fallades de la nostra defensa. Semblava que els nostres no havien sortit concentrats i els va costar molt entrar en la dinàmica de la trobada. De la primera meitat només cap destacar una ocasió d’Alex i una altra de Toni Coll, però en línies generals va ser un primer temps molt avorrit i amb molt poc joc pels dos equips.
Però l’inici de la segona meitat va ser demoledor, el nostre Mister Toni Florit va decidir donar entrada a Matador Miki en substitució d’Amador i a Miquel Àngel per Lito. En el minut 46 i el primer baló que rep Miki dispara molt ajustat al pal, va anar el primer i únic avís, ja que en la següent jugada (min.47) Miki rep el baló en la frontal de l’àrea li trenca la cintura al seu marcador i d’amb un tret fort i ras, estableix el 1-0 en el marcador fent aixecar al públic dels seus seients.
Més tarda en el minut 50, el nostre migcampista Alex va haver de ser substituït per Tomeu Oliver, retirant-se del camp amb molèsties en la seva cama dreta.
El C.D.Collerense amb el marcador en contra va avançar molt les seves línies i va treure un altre davanter, sotmetent als nostres a una contínua pressió encara que sense cap resultat positiu, ja que entre la línia medular i la defensa van desbaratar qualsevol intent d’aproximació a la nostra àrea. Miquel Àngel en el lateral dret va complir a la perfecció, realitzant un gran partit i desbaratant l’única ocasió de gol que van disposar els visitants. El nostre lateral esquerre Biel Alomar va estar perfecte en totes les seves accions, sent a l’amo i senyor de la seva banda, amargant la tarda a qualsevol que intentés entrar per la seva banda. Miquel Coll i Toro es van entendre a la perfecció en el centre de la defensa. Els dos pivots Carles i Sabina es van multiplicar en la seva labor, exercint un treball de desgast digne d’esment, sortint amb el baló a la menor oportunitat, i pressionant fins a la sacietat al rival. Carles va haver de ser substituït per Xisco en el minut 84 amb un fort dolor en el turmell, i va haver de ser atès en l’Hospital al finalitzar el partit, desconeixent-se a l’escriure aquesta crònica l’abast de la seva lesió. La línia de tres formada per Amador, Gerard i Alex, que va ser substituït per Tomeu Oliver en el minut 50, van malbaratar lliurament i un treball esplèndid en la medular, i al ser substituït Amador per Miki, Toni Coll va deixar la seva posició de davanter centre al nostre pichichi, quedant com mitja punta, exercint una primera línia de pressió agobiant.
El C.D.Collerense del que em va sorprendre gratament la seva joventut, haig de destacar que va barallar els 95 minuts que va durar el partit demostrant que estan dalt per alguna cosa, i tinc que felicitar-los perquè mai van donar el partit per perdut, deixant-se la pell en el camp.
Tant va ser l’obstinació que van posar per empatar el partit que en una contra nostra molt bé executada, Tomeu Oliver dóna una gran centre a Matador Miki, el qual encara al porter rival, el dribla i bat amb un gran gol, establint en el definitiu 2-0 amb el qual finalitzaria el partit, ( i això que duia quinze dies sense entrenar per una lesió muscular ).
El pròxim diumenge ens desplacem al camp del Rotlet-Molinar, un equip que és el colista de la categoria juntament amb Sa Coma, però cal anar a jugar com si anéssim al camp del líder, ja que els partits no es guanyen mirant la classificació sinó suant la samarreta, i a bon segur que els nostres així ho faran.

UN PARTIT QUE NO PASSARÀ A LA HISTÒRIA

(Jornada 11 del 19.11.06 / C.D.Santa María 1 – U.E.Lloret 1)

Ens enfrontàvem a un dels equips amb pitjors nombres del campionat, amb tan sol 7 gols a favor i 27 en contra i amb un partit guanyat en les 10 jornades disputades. Semblava que era una víctima idònia per a guanyar-los sense massa problemes, però per desgràcia no va anar així.
El partit en els seus primers vint minuts va ser totalment dels locals que van sortir en tromba a causa de la seva precària situació en la taula, i suposo que també per que estrenaven entrenador. Els nostres es van veure sorpresos davant aquesta demostració de força i velocitat, guanyant-nos l’esquena de la defensa amb relativa facilitat. Els locals en aquests primers compassos del partit van disposar de dues ocasions claríssimes per a avançar-se en el marcador, però una vegada el pal i una altra una bona intervenció del nostre guardameta Guillem van desbaratar les ocasions.
Estava clar que el frenètic ritme que imprimien en les seves accions era impossible desenvolupar-ho durant els noranta minuts, i així va ser.
Els nostres en la primera ocasió que vam tenir ens vam posar per davant en el marcador, després d’un llançament de falta el rebutgi cau als peus de Toni Coll, i aquest amb un tret fort i col•locat assoleix batre al porter del Santa María, establint un esperanzador 0-1 en el marcador.
A partir d’aquí es va acabar el domini local i ja no van tornar a inquietar en tot el partit, excepte en el dubtós penal assenyalat a Amador per tocar el baló amb la mà, amb el qual els locals assolien empatar a un, establint un resultat que ja resultaria inamovible.
Al reprendre’s el segon temps més del mateix, els locals ja no van tornar a apropar-se per la nostra àrea, i els nostres dominant la situació en defensa i en el centre del camp però amb la pólvora mullada a l’apropar-se a la porteria rival.
Va haver-hi un parell d’ocasions molt clares de Carles Ramis que estant sol davant la porteria va llançar el baló per sobre del travesser, i una altra en la qual va col•locar el baló molt ajustat al pal, però el porter local va realitzar un parada espectacular, impedint avançar-nos en el marcador.
Després gairebé en la conclusió Miquel Tugores (Sabina) realitza una gran jugada internant-se en l’àrea, però és derrocat encara que l’àrbitre no va assenyalar el punt fatídic.
Així doncs repartiment de punts en el Municipal de Santa María i a esperar el pròxim diumenge la visita del CD.Collerense. Un equip al que si volem guanyar-li caldrà jugar al cent per cent i aprofitar qualsevol ocasió que se’ns presenti.
Ja sé que per als seguidors que van estar veient el partit us estrañará que no parli del trio arbitral, però sincerament és un tema que ja em comença a avorrir i aquesta vegada i sense que serveixi de precedent no vaig a realitzar cap comentari d’aquesta gent, encara que per desgràcia hi hauria per a escriure un llibre.
Ens veiem el diumenge que ve i amb les piles bé carregades, que falta ens farà.

MILLOR SENSE ELS LINIERS

Jornada n.10 del 12.11.06 / U.E.Lloret 1 - C.D.Llosetense 2

Un dels motius de la meva alegria a l’ascendir a la segona regional va ser sense cap dubte i malgrat el cost econòmic que significava, que a diferència de la 3ª Regional disposaríem de la figura del linier. Va haver-hi algú que no recordo molt be qui va ser, encara que segur que amb molta més experiència que la meva, el qual em va advertir que el no opinava el mateix i preferia un sol àrbitre sense els dos liners de torn en aquestes categories.
M’encantaria recordar qui va ser i poder donar-li particularment la raó, ja que públicament ja ho estic fent ara.
El linier d’ahir per desgràcia va confirmar les paraules d’aquesta persona i amb una actitud déspota i chulesca ens va arruïnar de nou el partit, anul•lant un gol que ja no vull discutir si era o no legal (per a mi si era legal), sinó més bé en la forma de fer-ho. No es pot anul•lar un gol quan ni el mateix ho pot haver vist, ja que estava mirant a un altre costat i si ho anul•les queda’t parat amb el banderí aixecat com manen els cànons, (o és que aquest dia vas faltar a classe).
Per a culminar una actitud indignant en el descans no es va ocórrer una altra cosa que demanar la força pública. A l’informar-li que en el camp ja estava la Policia Municipal, diu que no li basta i que vol la Guàrdia Civil, quan no havia existit cap intent d’agressió ni d’invasió de camp, i l’únic que havia rebut per part de la graderia eren insults. I que volia que li donessin petons després del Crist que havia muntat. Si no vol que li insultin s’ha equivocat de professió ja que segur que cada diumenge es recorden de la seva família i més si ho fa tan bé com ahir.
Per cert linier: la Guàrdia Civil no està perquè un prepotent niñato com tu li faci perdre el temps en chorradas com les d’ahir.
En referència a l’esportiu només dir que el nostre equip sense realitzar un dels seus millors partits, es va deixar la pell en el camp efectuant una labor de desgast impressionant sense deixar executar al líder Llosetense el seu futbol, ja que no va inquietar en cap moment la nostra porteria.
El 0-1 va arribar en una jugada desgraciada al llançar un corner, en la qual Xisco a l’intentar buidar el baló ho introdueix en la nostra meta (min.4). Més tarda en una gran jugada de Toni Coll per banda dreta assoleix posar el baló en l’àrea rival i Miki marca l’empat a un (min.13).
Ja en la conclusió del partit quan rondava el minut 91, un baló que queda mort en la nostra àrea petita és recollit per un rival que aconsegueix marcar el 1-2 definitiu.
Vull destacar el magnífic nivell de joc de Miquel Estela (Toro), que a l’entrar en la segona meitat va demostrar que després de la greu lesió soferta, no s’ha oblidat de jugar al futbol i va estar perfecte en totes les seves accions.
I ara el pròxim diumenge ens anem a Sta.María on esperem tenir més sort amb els líniers, i que no ens llevin amb les seves decisions el que ens guanyem amb el nostre joc.
No vull concloure aquesta crònica sense donar les gràcies al nombrós públic, que va acomiadar als nostres jugadors amb una gran ovació, demostrant-los així que la unió entre la graderia i la plantilla està més forta que mai.

UNA VICTÒRIA DESPRÉS DEL TUNEL D'OCTUBRE

( Jornada 9 del 05.11.06 / C.E.Llucmajor 1 – U.E.Lloret 3 )

La mala ratxa d’un camp que històricament mai se’ns ha donat bé no es van complir. El nostre equip va jugar més i millor, sense realitzar un dels seus millors partits es va dur els tres punts, i alguna cosa que per a jo és més important, va aixecar una autoestima que començava a caure després d’un mes d’octubre per a oblidar.
La cosa no és que comencés del millor ja que els locals es van avançar en el marcador molt aviat en un error de la zaga. Però la defensa i sobretot el porter local no sabien que al nostre davanter centre Miki no se li poden fer regals, i en poc temps li van fer dos avançats de Nadal, que no va dubtar a agrair-los amb dos gols com dos sols.
Així doncs abans que l’àrbitre xiulés el final de la primera part, ja ens havíem avançat en el marcador amb un 1-2 molt esperanzador.
La nota negativa de la primera meitat va ser un cop molt fort amb el colze en el coll, no sabem si intencionat o no, que va sofrir el nostre migcampista Xisco Mulet el qual va haver de ser substituït en el descans per Carles Ramis.
En la represa els locals es van anar cap a dalt però es van trobar amb un centre del camp i una defensa pràctica i contundent. Sabina va realitzar un partit extraordinari sent l’amo i senyor del centre del camp, buidant-se en la seva labor i bé acompanyat en la primera part per Xisco i després en la segona meitat per Carles, va ser tant el treball que va efectuar Sabina que a punt de finalitzar el partit li van pujar els besons, i va haver de ser substituït.
Le nostra defensa jugava molt avançada i asfixiava el centre del camp amb dues línies molt juntes, i això va propiciar que als locals se’ls anul•lessin dos gols per fora de joc i un altre per ficar el baló amb la mà. Sincerament no puc opinar de cap de les anul•lacions ja que estava situat en l’altra part del camp, i era impossible veure si eren legals o no.
També cal destacar que en una jugada fortuita, el nostre pibe Bernabé Melian, va efectuar un mal suport amb el peu esquerre i va haver de ser substituït. Al ser observat en la Clínica el diagnòstic és un petit esquince de turmell, del que esperem es recuperi a la major brevetat possible.
Encara faltava el millor de la tarda i va arribar dels peus de Toni Coll, el qual a l’efectuar un chut des de més de trenta metres, va ficar el baló per la base del pal amb un gol que va aixecar la nodrida graderia de seguidors Lloritans, i va rebre una més que merescuda ovació, establint el definitiu 1-3 en el marcador.
Ara cal assaborir aquesta victòria treballada sense llevar l’ull al pròxim rival, que és ni més ni menys que el líder Llosetense, encara que jo amb aquesta plantilla no li tinc por a ningú.

OCTUBRE MALEÏT PER LA U.E.LLORET

(Jornada n.8 del 29.10.06 / U.E.Lloret 1 - C.D.Soledad 3)

Dels cinc partits que s’han disputat en aquest mes de octubre, només s’ha pogut guanyar un. Es va començar guanyant els quatre primers partits i a partir de la derrota dins Són Roca, tot va canviar encadenant quatre derrotes consecutives.
L’equip necessita guanyar el pròxim partit, i s’ha de guanyar pel penal o pel civil com deia un conegut entrenador del Mallorca, que ara entrena a la Selecció Espanyola.
El partit d’ahir va tenir dues cares bé distintes, amb uns primers 25 minuts per a oblidar, on va faltar concentració, on es va començar molt bé amb una gran assistència de Sabina que Miki va definir a la perfecció com en ell és habitual, i amb tan sol tres minuts disputats.
Però a partir d’aquí l’equip va tenir un excés de relaxació i van arribar errors infantils que ens van costar molt car, ja que en un lliure indirecte dintre de l’àrea ningú va sortir a tapar al que llançava la falta i la va ficar per l’escuadra, igualant el marcador a un gol. Al poc temps en una jugada de mala fortuna ens vam fer un gol en pròpia porta avançant-se el Soledad en el marcador. I per a finalitzar el súmmum de les desdichas en un llançament de corner molt tancat, el nostre porter no assoleix buidar , el baló dóna en el travesser i traspassa la línia de gol, encara que l’àrbitre no ho veu el linier bé situat li marca el centre del camp, donant el gol vàlid encertant en la seva decisió, establint un 1-3 demoledor.
El partit va poder canviar quan Tito en el minut 44 de la primera meitat encara al porter i al chutar el baló dóna en el pal. Era la destinació d’una mala tarda ja que en la represa va haver-hi tres ocasions més sense cap fortuna i per a finalitzar una tarda per a oblidar
quan faltaven deu minuts per a la finalització, el nostre capi Miquel Coll va fallar un penal al llançar una altra vegada el baló al pal, amb el porter ja batut.
No es pot baixar el cap, s’ha d’aixecar la moral i la millor manera de fer-ho és anar el pròxim diumenge al Municipal de Llucmajor a per totes, segur que si sortim concentrats, amb arpa, amb coratge, i lluitant al cent per cent ens durem els tres punts, ja que disposem d’una gran plantilla per a guanyar dins qualsevol camp.
A més el pròxim partit ja es juga al novembre i la maledicció d’octubre ja ha finalitzat, així que ànim i a per ells.

PERDRE FA MAL, I AIXÍ MÉS

(Jornada 7ª del 22.10.06 / At.de Peguera 4 - U.E.Lloret 3)

Si hi ha algun partit dels molts que he vist a la U.E.Lloret que mai s’havia d’haver perdut és precisament el d’ahir 22.10.06. Un partit perfectament controlat en el descans amb un 0-2 en el marcador, amb un joc brillant en algunes fases de la primera meitat on la connexió Gerard-Miki tornava bojos als defenses locals, amb assistències milimétricas de Gerard en una de les seves millors actuacions, i un Miki que no perdonava. L’equip es va assentar molt bé en el camp i encara que no estava jugant al 100% no permetia cap alegria als locals, que no van inquietar en cap moment.
Però va arribar la segona part i el guió va canviar radicalment, els locals van escurçar distàncies amb un tret molt llunyà al que el nostre porter Martí va arribar tard, posant el 1-2 en el marcador. Als dos minuts en una jugada magistral de Miki dintre de l’àrea i a la vora de la línia de corner, marca el 1-3 pràcticament sense angle.
Semblava que el partit estava sentenciat, però en altres tres trets en molt poc temps ens avançaven, i establien el 4-3 definitiu.
Cert és que el nostre porter no va tenir una tarda afortunada, però també cal destacar que els vam donar massa avantatges als locals, els quals disparaven sense cap pressió i amb molts metres d’avantatge.
La parella de pivots formada per Carles i Xisco, no van estar al nivell que ens tenen acostumats realitzant una labor més que discreta, Tito i Toni Coll ens donaven una de calç i una altra de sorra i no van entrar mai en el partit, Amador va haver de ser substituït ja que li guanyaven amb massa facilitat l’esquena, gràcies a Déu que Biel Alomar va estar esplèndid realitzant un dels seus millors partits, fent perfectament la cobertura quan el lateral perdia la posició. Miquel Coll i Lito també van realitzar un partit gairebé perfecte, igual que Gerard i Miki.
I el pitjor no va ser el resultat sinó que a l’avançar-se en el marcador els locals, els nostres van perdre els nervis davant un partit que ja veian guanyat. Les substitucions de Plomer i Alex per Amador i Xisco van acabar fatal, ja que els dos van acabar expulsats poc després d’entrar en el terreny de joc, i a més amb Plomer lesionat en el turmell.
Per a súmmum i amb els nervis a flor de pell es van dir coses que no es deurien haver dit, i això és el que més em preocupa. Encara que estic segur que en fred en el pròxim entreno del dimarts les coses es parlaran i el vestuari tornarà a ser la piña que era abans d’aquesta derrota.
La lliga és molt llarga i això no ha fet més que començar, ja sé que és dolorós perdre un partit que està més que guanyat, però segur que abans de començar la lliga tots haguéssim signat que en la jornada 7ª estaríem vuitens en la taula i havent guanyat quatre partits dels set disputats, o no?.
Doncs ànim nois penseu que això és només un petit sot, i que tard o d’hora als altres equips també els succeirà el mateix.
Visca la U.E.Lloret.

SIMPLEMENT GRÀCIES

Jornada 6ª. 15.10.06
( U.E.Lloret 0 - Sporting de Campos F.C. 2 )

En lloc d’escriure la crònica del partit que va tenir lloc ahir 15.10.06 en el camp de Sa Comuna, prefereixo encara que sembli una bogeria per la derrota, donar les gràcies.
Gràcies a tots els jugadors per l’impressionant demostració de força, valentia, concentració, joc, punt d’honor, i per deixar molt clar que el qual vulgui guanyar-nos tindrà que córrer i molt.
Gràcies per no baixar mai el cap malgrat les traves que ens posen.
Gràcies per no tornar a caure en la provocació arbitral, com va ocórrer a Són Roca i que ens tornessin a expulsar a algun dels nostres per protestar unes decisions inadmissibles.
Gràcies per fer-nos somiar desitjant que arribi aviat el pròxim rival per a rescabalar-nos.
Gràcies a l’equip tècnic pel seu bon fer tant en la part estratègica, física i síquica.
Gràcies al públic per l’impressionant ambient que va haver-hi en la graderia, amb una entrada de més de 250 persones, sempre al costat del seu equip, jugant a la mateixa hora que el RCD.Mallorca, i entenent a la perfecció el gran esforç que estaven realitzant els nostres.
Gràcies al nostre President ( Antoni Coll ), que al finalitzar el partit es va dirigir al vestuari donant-los a tots l’enhorabona pel treball realitzat, i anunciar-los que aquest dijous i malgrat la derrota també hi hauria sopar.
Gràcies al President de la F.F.I.B., D. Miquel Bestard Cabot que després dels incidents del partit amb Són Roca, va decidir estar al corrent de primera mà del que succeïa amb la U.E.Lloret, i aquest diumenge estava en el camp el President del Comitè d’Àrbitres, D. Bartolomé Riera Morro, que tampoc va entendre perquè se’ns va anul•lar el gol, i va decidir marxar-se del camp quan estàvem en temps de descompte.
Gràcies a la televisió autonòmica d’IB3, que va estar a Sa Comuna per a realitzar un reportatge que s’emetrà avui dilluns 16.10.06 si dóna temps a muntar-ho, o el dilluns que ve dintre del programa de Tomeu Terrasa ( Temps afegit ).
I sobretot vull donar les gràcies al trio arbitral, ja que amb la seva injusta i inadmissible decisió que van prendre a l’anul•lar el gol, (recordem que era l’empat en el marcador i mancant 14 minuts per al final del partit), l’únic que han aconseguit és arravassar-nos algun punt, però el que no assolissin llevar-nos és el bon gust de boca que ens queda, veient als nostres jugadors deixant-se la pell en el camp i lluitant com ja comença a ser habitual contra 14, sabent a la perfecció que quan els àrbitres no ens llevin gens, tornarem a guanyar i a més amb claredat, com succeirà el pròxim partit dintre de Peguera.

Gràcies a tots.