
PREM AQUÍ PER A VEURE TOTA LA INFORMACIÓ

Se muestran los artículos pertenecientes a Septiembre de 2007.
Resumen
- 02/09/2007 23:14 - FOTOS PARTIT
U.E.LLORET 2 - U.D.SON OLIVA 3 - 03/09/2007 22:14 - SENSE ELLES AIXÒ NO SERIA POSSIBLE
- 04/09/2007 13:45 - PRÒXIM PARTIT DE LLIGA
- 07/09/2007 22:34 - COMUNALE PROPOSA UN BERENA ABANS DEL PARTIT CONTRA EL BARRACAR
- 09/09/2007 20:39 - FOTOS PARTIT
U.D.BARRACAR 0 - U.E.LLORET 3 - 09/09/2007 23:31 - AMB VINT MINUTS VA SER SUFICIENT
- 10/09/2007 01:03 - EL RACÓ DE LES ENTREVISTES JORNADA 2
- 10/09/2007 01:06 - EL PROMÈS ÉS DEUTE
- 10/09/2007 21:52 - PRIMER SOPAR DE LA TEMPORADA
- 12/09/2007 14:15 - PRÒXIM PARTIT DE LLIGA
- 16/09/2007 22:38 - FOTOS PARTIT
S.D.JUV.BUNYOLA 2 - U.E.LLORET 1 - 17/09/2007 00:50 - DERROTA AMB POLÈMICA A BUNYOLA
- 17/09/2007 00:50 - EL RACÓ DE LES ENTREVISTES JORNADA 3
- 23/09/2007 07:56 - PRÒXIM PARTIT DE LLIGA
- 24/09/2007 06:10 - FOTOS PARTIT
U.E.LLORET 0 - U.D.ARENAL 1 - 24/09/2007 07:29 - DERROTA PER LA MINIMA I GRÀCIES
- 24/09/2007 08:26 - EL RACÓ DE LES ENTREVISTES JORNADA 4
- 25/09/2007 14:49 - PRÒXIM PARTIT DE LLIGA
- 29/09/2007 23:03 - FOTOS PARTIT
PORT DE POLLENÇA F.C. 0 - U.E.LLORET 2 - 30/09/2007 10:03 - TREBALLADA VICTÒRIA, PER SEGON ANY CONSECUTIU
- 30/09/2007 10:04 - EL RACÓ DE LES ENTREVISTES JORNADA 5
02/09/2007
03/09/2007
SENSE ELLES AIXÒ NO SERIA POSSIBLE
Aquest any per primera vegada les nostres grans col·laboradores Cati Besona i Assumpció Rayó, van tenir la brillant idea de muntar un quiosquet per a la Festa des Sequer 2007, i amb l’ajuda inestimable de Madò María Bosseta, i Madò Magdalena Somerete, se les varen ingeniar per a elaborar unes tres-centes panadas de distintes varietats, cocarrois, mantecados i els fantàstics bunyols de Madò María Boseta.
L’èxit va ser tan gran que a les 22’30 hores, quan només es duien unes tres hores de venda no quedava res en absolut de cap producte.
Des d’aquesta pàgina volem donar-los la nostra més sincera enhorabona i agrair-les moltíssim tot el treball realitzat, que no va ser poc. Amb col·laboradores així l’èxit de la U.E.Lloret està assegurat.
Gràcies a totes.

04/09/2007
07/09/2007
COMUNALE PROPOSA UN BERENA ABANS DEL PARTIT CONTRA EL BARRACAR

09/09/2007
AMB VINT MINUTS VA SER SUFICIENT
(Jornada 2 del 09.09.07 / U.D.Barracar 0 - U.E.Lloret 3)
La U.E.Lloret es presentava en el Poliesportiu de Sa Torre, davant d’un recién descendit de primera regional U.D.Barracar, amb una calor sofocant i a una hora una mica inusual per als nostres. Així que van decidir que el partit havien de finiquitarlo ràpid, i vagi si ho van fer.
No havien transcorregut els quatre minuts de partit, quan en una assistència perfecta del nostre Capi Miquel Coll cap a Miki, aquest encara cap a la porteria i com en ell és habitual li trenca la cintura al porter marcant a plaer, pujant al marcador un esperanzador 0-1.
Els nostres lluny de conformar-se amb el resultat, imprimien en totes les seves accions una verticalidad i velocitat poc usual per a aquestes altures de campionat, posant en seriosos contra-temps als locals en qualsevol jugada, veient-se desbordats per totes parts, enfront del vendaval que tenien enfront.
En el minut 10 de partit el baló li arriba a un Mario molt treballador just en la línia del centre del camp, i al veure al porter avançat li llança un fortísim tret que entra com un Obús a la porteria establint el 0-2, amb un gol senzillament espectacular.
La pressió dels nostres jugadors era tan gran que tenien completament tancats als locals, que no podien o no sabien com sortir amb el baló controlat. El nostre centre del camp treballava a un ritme frenètic i llançava continus atacs per qualsevol de les nostres bandes, on Mario o Bernabé tornaven bojos als seus respectius laterals. La nostra defensa no deixava apropar-se a ningú pels voltants d’un Juanmi que semblava un mer espectador.
Transcorria el minut 16 de partit i en una gran jugada de classe i poderío, el nostre gran davanter centre Miki, recull un baló a escassos metres de la frontal de l’àrea i dribla no a un, ni a dos, sinó a tres defenses i en la sortida del porter ho bat amb la facilitat que ens té acostumats, marcant un gol de "crack", a més de col·locar el 0-3 que al final seria ja definitiu.
A partir d’aquest moment el partit pren un ritme molt inferior al que es duia fins a aquest moment, a causa de la intensa calor i al marcador tan favorable i excepte algunes jugades en la segona meitat en les quals haguéssim pogut augmentar la diferència, ja no va haver-hi res destacable, excepte el debut en aquesta temporada i després d’un any inactiu per lesió, del nostre brau defensa Toni Vanrell (Bufi), al que des d’aquí li donem la nostra més sincera enhorabona per la seva recuperació.
No hem de confiar-nos per aquest resultat, i aquesta setmana cal treballar a fons per a anar a Bunyola, amb els deures fets i amb les piles carregades per a intentar guanyar un partit que a priori no es presenta fàcil.
Enhorabona a tots i Força U.E.Lloret

10/09/2007
EL RACÓ DE LES ENTREVISTES JORNADA 2
EL PROMÈS ÉS DEUTE

PRIMER SOPAR DE LA TEMPORADA
Es comunica a tots els jugadors, cos tècnic, i directiva que amb motiu de la celebració de la victòria del passat diumenge en el camp de la UD.Barracar, se celebrarà un sopar al finalitzar l’entrenament del pròxim dimecres 12.09.07.
Aquest sopar s’efectuarà per primera vegada en el Restaurant El Seibo, que ja ha col·laborat en alguna ocasió amb el nostre club, i des d’aquí els volem donar les gràcies als seus propietaris Natalia i Juan.
Es prega l’assistència de tots els interessats.

12/09/2007
16/09/2007
17/09/2007
DERROTA AMB POLÈMICA A BUNYOLA
(Jornada 3 del 16.09.07 / S.D.Juv.Bunyola 2 - U.E.Lloret 1)
Fa mal perdre un partit en el minut 92, i si a més ve precedit d’una jugada en la qual un jugador local havia agredit a un dels nostres, que el linier veu clarament, que aixeca el banderí però que al no fer-li cas l’àrbitre, aquest desisteix i baixa la bandera, perdonant l’expulsió, que en la jugada posterior a l’agressió ens rematen una falta estant almenys tres jugadors en clar fora de joc, i per a súmmum ens expulsen al nostre capità Miquel Coll per agressió, quan ell ni tan sol estava prop de la jugada, en la qual si és cert que Juan Ramos empeny a un contrari, i aquest fent tot el teatre del món fingeix una agressió inexistent, és per a estar cabrejat. I a tot això li podem afegir que uns quants afeccionats del Bunyola envaeixen el camp intentant tenir alguna cosa més que paraules amb alguns dels nostres jugadors, i que quan el nostre delegat insta al col·legiat al finalitzar el partit al fet que en l’acta faci constar la invasió de camp, aquest es nega a redactar-ho, rehusand el nostre delegat a signar dita acta.
El partit en la seva primera meitat va ser totalment dels locals, ja que van disposar de les millors ocasions, sobretot en els últims cinc minuts en les quals es van comptabilitzar almenys tres jugades molt clares de gol, que unes vegades per l’encert d’un esplèndid Juanmi, i unes altres per la fortuna no es van materialitzar.
Al descans es va arribar amb un meritori empat a zero, ja que enfront teníem a un equip que a bon segur estarà en la part alta de la taula, que s’ha reforçat amb alguns jugadors de nivell, i que fins i tot han jugat en la tercera divisió balear.
Fins i tot ens avancem en el marcador quan el nostre golejador Miki, assoleix baixar un baló dintre de l’àrea es desfà del seu marcador i marca un gol que va aixecar dels seus seients a la nodrida afició blanquiblau.
Però l’alegria ens va durar poc ja que als pocs minuts en una jugada a baló parat els locals assoleixen l’empat a un, que per a ser sincers feia justícia.
A partir de l’empat els nostres van desenvolupar el seu millor joc podent-se fins i tot avançar de nou en el marcador, encara que la fortuna que vam tenir en la primera meitat ens va faltar a la segona.
Hem perdut un partit dins un camp on segur que molt pocs es duran es punts, amb polèmica i en el minut 92, així que no hi ha perquè estar preocupats. Tard o d’hora estarem en la zona noble de la classificació, ja que tenim equip per a això i més.
Tranquils que això no ha fet més que començar i ara només cap pensar en el partit del pròxim diumenge, contra un sempre perillós U.D.Arenal.

EL RACÓ DE LES ENTREVISTES JORNADA 3
23/09/2007
24/09/2007
DERROTA PER LA MINIMA I GRÀCIES
(Jornada 4 del 23.09.07 / U.E.Lloret 0 - U.D.Arenal 1)
Costa molt començar donant les gràcies per haver caigut derrotats en el minut 88 de partit i només per un gol, però si hem de ser sincers al fer una reflexió coherent cal fer-ho, ja que de no ser per un molt inspirat Juanmi ens podria haver caigut una golejada d’escàndol. Si cal destacar a algú en el desastre viscut ahir no tinc cap dubte que el millor i amb diferència va ser el nostre porter Juanmi, amb tres intervencions impressionants en la primera meitat i altres tantes en la segona, demostrant que està a un altíssim nivell.
Els partits duren noranta minuts i ahir només varem jugar els deu primers, amb alguna excepció que va intentar fer el seu treball i el del veí, i així és impossible guanyar un partit.
L’inici va ser només un miratge ja que poc a poc es van anar diluint les ganes, la tensió, la concentració, l’anticipació, la pressió, i es van oblidar totes les ordres que el tècnic els havia indicat durant tota la setmana, llençant per la borda tot el treball de gestió d’informes.
Duem només quatre jornades i no passa res de moment, però tres derrotes i una sola victòria no és ni molt menys el que s’espera d’una de les millors plantilles que s’ha assolit formar després de sis anys de dur treball, així que cal posar-se la piles i començar a guanyar partits.
Aquesta setmana jo els demanaria als nostres que entrenin al màxim, que s’esforcin, i que no solament escoltin les indicacions dels tècnics, sinó que també les compleixin, si és així segur que el pròxim dissabte el Port de Pollença ho passarà molt malament per a derrotar-nos, encara que si es juga com ahir la derrota està cantada.

EL RACÓ DE LES ENTREVISTES JORNADA 4
25/09/2007
29/09/2007
30/09/2007
TREBALLADA VICTÒRIA, PER SEGON ANY CONSECUTIU
(Jornada 5 del 29.09.07 / Port de Pollença F.C. 0 - U.E.Lloret 2)
Teníem un partit molt complicat amb el sempre difícil Port de Pollença, tots els que varem estar l’any passat recordàvem el 0-1 aconseguit amb 12 minuts de descompte
interminables. Però per a posar mes complicades les coses, el mister va tenir seriosos problemes per a poder confeccionar l’onze inicial, ja que a les sis baixes que té l’equip actualment, s’ha d’afegir que dels quatre suplents que es van asseure en la banqueta, hi havia tres jugadors que en circumstàncies normals no haguessin estat convocats, ja que estaven seriosament tocats, i ho tenien molt difícil aguantar el ritme de partit. Basta veure que només es van realitzar dos canvis, i no va haver-hi més substitucions ni per a perdre temps, per tal motiu crec que és d’agrair la complicitat que van demostrar al presentar-se sabent que era molt difícil que saltessin al terreny de joc.
El partit se’ns va posar molt aviat de cara, ja que en el minut quatre, el nostre capità Miquel Coll realitza una assistència perfecta a Tomeu Mut i aquest a la sortida del porter llança un fort tret creuat, aconseguint un gran gol que ens avançava en el marcador, però que significava molt més, ja que era el seu primer gol després de tres anys sense poder trepitjar un terreny de joc després de la seva greu lesió, d’aquí la gran alegria de l’equip que van celebrar el gol com si d’una final es tractés.
El ritme de partit era vibrant i a diferència del partit anterior els nostres van sortir molt mentalitzats, amb la lliçó bé apresa, jugant bé el baló quan teníem la possessió, i exercint una pressió asfixiant al perdre-ho. Fruit d’aquesta gran pressió Gerard que va realitzar un partit molt complet, roba un baló prop de la medular, li lliura el baló a Mario, el qual assisteix molt bé a Joan F.Ramos per la banda dreta, que s’interna i assoleix un gran centre dintre de l’àrea, perquè Tomeu Mut realitzi un altre gran tret que el porter assoleix buidar, però el baló cau a Bernabé, que en lloc de chutar a porta que hagués estat el més lògic i realitzant un gest que li honra, li lliura el baló a un Mario completament desmarcat perquè marqui un gol de "garra" , que posava el 0-2 en el lluminós en el minut 20 de partit i que al final ja seria inamovible.
La segona meitat com era previsible va ser un poc menys vistosa, ja que amb el marcador a favor l’equip va sortir a defensar el resultat, però sense renunciar als contra-atacs molt perillosos en els quals es va poder augmentar la diferència en almenys un parell d’ocasions clares, encara que també és cert que els locals van disposar de dues oportunitats per a escurçar diferències, però la nostre defensa i el nostre porter van estar perfectes en gairebé totes les seves accions, i els migcampistes van ajudar molt en la labor.
Duem dues victòries com visitant i cap com local, pel que crec que és el moment de començar a guanyar a casa i davant de la nostra gran afició. Aquests tres punts aconseguits són molt importants però encara ho seran més si guanyem el pròxim partit, i d’una cosa estic segur, si juguem amb la mateixa intensitat que ahir tenim mig partit guanyat.
Força U.E.Lloret



































